|
|
|
|
|
Notícies :: educació i societat |
|
Pujol acusa el PSC d'"escandalosa apropiació" de Companys
|
|
|
per ç |
15 oct 2004
|
|
|
|
|
L'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, afirma en un comunicat que "tinc per norma no intervenir en els debats estrictament polítics", però "sí que em crec en l’obligació de denunciar l’escandalosa apropiació de la seva figura per part d’un partit polític. Concretament per part del PSC. "És d’un oportunisme poc ètic que un partit se’l vulgui apropiar. Es podria comprendre que ho fes ERC, perquè el President n’era. Però tampoc no estaria bé. El President Companys va ser afusellat per ser President de Catalunya, no per ser membre d’un partit". |
Mira també:
http://www.e-noticies.com/
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Pujol acusa el PSC d'"escandalosa apropiació" de Companys
|
|
per que diu aquest fatxa?? |
15 oct 2004
|
Que collons ganyola aquest buitre?? I qui se'l vol apropiar? Ell i el seu partit, l'actualització de la Lliga de cambó?
En Pujol, l'any 36, hauria fet el mateix que els lligaires, els seus predecessors: amagar el cap davall de l'ala, anar-se'n a l'estranger i esperar que els nazis espanyols facin la feina bruta. I el 39 (año de la victoria!) tornar a caseta, que els feixistes els tornen les seves PROPIETATS, concepte sacro-sant i inviolable que els anarquistes (dolents que aniran a l'infern!)
havien pulveritzat. El mes curios es que tota aquesta colla de buitres burgesets de la lliga, quan van tornar el 39 es van trobar les "seves" fabriques i industries molt millor del que estaven el 36 quan van sortir amb els peus tocant-los.hi el cul. Durant les col.lectivitats els treballadors havien fet en moltes fabriques les feines d'actualitzacio i modernitzacio que els rates dels burgesos no volien fer per no baixar els beneficis a curt termini.
Despres es declaraven franquistes s de tota la vida y ¡a vivir! que son quatre dies,i si es gira la truita, ja ens farem democrates de tota la vida i fundarem una altra lliga, pero amb un altre nom CDC.
La historia no perdona, cara girats hipocrites, que sou mes feixistes que el mateix Franco, pero amb disfressa "democrata i cristiana"! |
|
Re: Pujol acusa el PSC d'"escandalosa apropiació" de Companys
|
|
per kiko |
15 oct 2004
|
|
Completament d'acord. Llegiu el llibre "Els catalans de Franco" d'Ignasi Riera. alla surten molts personatges d'aquests, començant per Josep Pla, que va treballar pels serveis secrets de Franco des de l'estranger, i a qui el govern de CiU va homenatjar "a lo grande" i va dedicar-li un any i tot. |
|
Re: Pujol acusa el PSC d'"escandalosa apropiació" de Companys
|
|
per David |
15 oct 2004
|
|
Totalment d'acord, pero aixo no treu que el PSC s'apropii de l'imatge del President Companys, quina barra. Imagineu-vos al Companys i es veu en un cartell del partit de gent com el Borrell que lluita perque el català no es reconegui a Europa, de gent com el Maragall, primer president català que va a la desfilada militar del 12O a homenetjar fatxes de la division azul, un partit que es baixa els pantalons amb el psoe i ni te la dignitat d'insistir perque s'anul.li el judici sumarissim que el va afusellar, vaja, que al Companys li ve la vomitera, segur |
|
Re: Pujol acusa el PSC d'"escandalosa apropiació" de Companys
|
|
per buf |
15 oct 2004
|
|
pujol es un buitre, però tbé té gràcia k amb la història del PSC ara favin aquest cartell... I'm vomit it! TOTS BOTIFLERS!!! vota cup! |
|
Re: Pujol acusa el PSC d'"escandalosa apropiació" de Companys
|
|
per buah |
15 oct 2004
|
|
Si només fossin botiflers... A més són els encarregats d'eliminar dissidències recuperant-les per a si (Companys per exemple, l'Ajuntament apareixent com l'organitzador del bus anarquista...) i adequar el terreny impúnement a les noves exigències del capital, salvaguardant sempre els negocis, finances i PROPIETATS dels seus amiguets. Que és més greu que ser botifler, crec jo. |
|
Re: Pujol acusa el PSC d'"escandalosa apropiació" de Companys
|
|
per PSC Kaput |
15 oct 2004
|
|
Lo Yuppies del PSC no tienen otra cosa que hacer que huir hacia adelante en su esperpento ahora con el Companys, cuando lo unico que tendrian que hacer es dimitir en bloque después de los del forrum y los pelotazos que se han metido. |
|
Re: Pujol acusa el PSC d'"escandalosa apropiació" de Companys
|
|
per bknn |
15 oct 2004
|
Como anarquista lo tengo claro, que se peleen ellos por la figura de COMPANYS. Para mi no fue más que un TRAIDOR (suele pasar con la burguesía socialista) que consigió lo que ningun fascista habría logrado, acabar con la revolución proletaria.
Es importante no olvidar esto, por si nos volvemos a encontrar en otra semejante. |
|
Re: Pujol acusa el PSC d'"escandalosa apropiació" de Companys
|
|
per Insurgent |
15 oct 2004
|
Advocat, periodista i polític, fou el segon president de la Generalitat restaurada, durant la Segona República. De molt jove es va traslladar a viure a Barcelona procedent del poble de Tarròs a l'Urgell, on va estudiar dret i molt aviat es va decantar cap a la política.
Republicà de primera hora, a començaments de segle va militar a l'Associació Escolar Republicana, la Solidaritat Catalana, la Unió Federal Nacionalista Republicana i el Partit Republicà Reformista. Tingué alhora una destacada col·laboració a la premsa, en publicacions com La Forja, La Barricada, La Publicidad o La Lucha.
L'any 1917 fou un dels fundadors del Partit Republicà Català, en quina representació fou regidor per l'Ajuntament de Barcelona.
Sensible a la problemàtica social actuà com a advocat dels treballadors, com el seu amic des dels anys escolars Francesc Layret, a partir del 1919 quan s'iniciaren les grans mobilitzacions obreres presidides per la CNT i quan s'incrementà la repressió governamental i aparegué el pistolerisme patronal contra el moviment obrer. Ell mateix sofrí persecusions i deportacions.
El 1920, el mateix any en què havia estat empresonat al castell de la Mola, de Maó, fou elegit diputat per Sabadell com a conseqüènica de l'assassinat de Francesc Layret que es disposava a defensar-lo judicialment.
I seguí les mateixes passes del seu amic en la defensa dels pagesos rabassaires, en contra dels propietaris. A començaments de 1921, juntament amb altres republicans d'esquerres, va anar configurant la idea que ja tenia Layret de constituir una organització sindical de pagesos, que quedà formalment creada el 1922 amb el nom d'Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya.
Companys en redactà els seus estatuts, que foren aprovats el juliol del 1922, i fundà i dirigí el seu periòdic "La Terra", que va començar a aparèixer l'octubre del 1922.
Va tenir una participació decisiva en la creació de l'Esquerra Republicana de Catalunya, que va assolir un gran èxit electoral a les eleccions municipals del 12 d'abril del 1931.
Dos dies després, proclamà la República des del balcó de l'Ajuntament de Barcelona, abans fins i tot que Macià proclamés la República Catalana.
Durant el període republicà fou diputat a les Corts de la República -on presidí la minoria catalana-, al Parlament de Catalunya - del qual també fou president -, governador civil de Barcelona i durant un període de temps de l'any 1933 ministre de Marina del govern de la República.
El setembre de 1932 va participar a l'anomenat "Pacte de la Generalitat", signat entre la Unió de Rabassaires i els propietaris del IACSI. Succeí Macià a la presidència de la Generalitat de Catalunya el gener del 1934. Impulsà la Llei de contractes de conreu, que en el decurs de l'any 1934 fou un motiu de crispació social i política amb els propietaris catalans i amb el govern de la República.
Com a resposta per l'entrada al govern de la República de ministres artirrepublicans de la CEDA, que amenaçava en abolir l'estatut català, el sis d'octubre del 1934 proclamà l'Estat Català de la República Federal Espanyola.
Va fer-ho en un context en què els sindicats havien declarat la vaga general arreu de tot el territori republicà i els obrers asturians estaven protagonitzant una autèntica insurrecció obrera, que fou durament reprimida pel general Franco.
En fracassar el moviment fou detingut, jutjat i condemnat a trenta anys de presó. Recuperà la presidència de la Generalitat després de les eleccions de febrer de 1936, en les quals la victòria fou del Front Popular arreu de l'estat i del Front d'Esquerres encapçalat per ERC a Catalunya.
En esclatar la guerra civil, el juliol del 1936, aconseguí preservar les institucions i que, el setembre de 1936, el conjunt d'organitzacions obreres de Catalunya s'integressin al govern de la Generalitat.
A partir d'octubre de 1937 abundaren els seus enfrontaments amb el govern republicà de Negrín instal·lat a Barcelona. Sobresurt, sobretot, la carta que va escriure a Negrín, l'abril de 1938, un bon punt les tropes de Franco havien arribat a territori català, i en la que es queixava de l'actuació arbitrària que tenien a Catalunya diverses institucions del govern de la República i de la marginació que estava sofrint el govern català.
El 1939 s'exilià a França, on fou detingut pels alemanys en produir-se la invasió nazi. Traslladat a Espanya, fou interrogat i brutalment torturat per la policia franquista a l'edifici de la Dirección General de Seguridad, a Madrid. Posteriorment fou traslladat a Barcelona, on fou jutjat per un tribunal militar.
Va ser un judici sense cap mena de garantia processal ni de defensa, condemnat a mort i afusellat a Montjuïc el 15 d'octubre del 1940. Davant del pelotó d'afusellament no va voler tapar-se els ulls i les seves darreres paraules foren: "Per Catalunya"! |
|
Re: Pujol acusa el PSC d'"escandalosa apropiació" de Companys
|
|
per Salut |
17 oct 2004
|
bknn si creus que Companys va ser qui va acabar amb la revolució només et diré que li dones molt poder a una persona que no contava absolutament per res a partir dels fets del 37. Una cosa és que ell s'aprofités de la repressió iniciada pels stalinistes amb Negrin al capdavant, però en aquesta repressió caurien ells automàticament, el govern de la Generalitat passava a convertir-se en una ombra del que fou i en el govern espanyol els representants del nacionalisme basc i català seran apartats poc temps després, com abans ho havien estat els anarquistes que en formaren part.
Companys va ser una persona que tenia molt bones relacions amb la CNT, havia estat advocat laboralista durant anys, però moltes actuacions que va tenir el seu govern anaren en contra d'aquesta relació clarament. Tanmateix representa un símbol per molt equivocat que es vegin algunes decisions, i és el de tenir el trist honor de ser l'únic president europeu assassinat pel feixisme. |
|
|
