Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Març»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
        01 02 03
04 05 06 07 08 09 10
11 12 13 14 15 16 17
18 19 20 21 22 23 24
25 26 27 28 29 30 31

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: laboral
La Xarxa Social del Prat convoca assemblea el 20 d'octubre [CAT-CAS]
14 oct 2004
Les amenaces continuen, el capitalisme no s'atura i els efectes devastadors comencen a estendres pel nostre poble. Davant l'indefensió a la que ens tenen acostumats polítics, sindicats oficials, empresaris i institucions, la nostra sortida està en l'organització i la lluita per plantar-los cara i defensar els nostres drets com cal, denunciant clarament el sistema capitalista i la precarietat a la que ens aboca. És per això que el proper 20 d'octubre ens reunirem a les 19:00 de la tarda al Centre Cívic Ribera Baixa al Barri de Sant Jordi del Prat de Llobregat per continuar construint la Xarxa Social del Prat.
mani21A2.jpg
1_xarxa.tif
xarxa.tif (37,48 KiB)
cartelprecarietatxarxaprat[1].doc
cartelprecarietatxarxaprat[1].doc (386,5 KiB)
LA PRECARIETAT TÉ MOLTES CARES. ALGUNA D'ELLES T'ESTÀ MIRANT?

Vius en precari si.......

• Si no t'apropes al salari mitjà (net) de 1.285 euros/mes.
• Si guanyes menys que els teus companys per la mateixa feina.
• Si el teu contracte és temporal i sense drets.
• Si utilitzen la por a no renovar•te'l demà.
• Si treballes de «becari».
• Si ets un autònom que depèn d'uns altres que cada dia et donen i t'organitzen la feina.
• Si treballes per a una ETT o per a una subcontracta que depèn d'una altra contracta.
• Si ets una persona jubilada o vidua i no arribes als 900 euros al mes.
• Si un especulador sense escrúpols et fa «mobbing immobiliari».
• Si no pots disposar del teu temps perque la feina no et deixa temps lliure.
• Si ets discriminat pel teu origen i has de suportar comentaris racistes.
• Si et neguen els papers i et condemnen a la semiesclavitud de la feina irregular.
• Si ets discriminada per ser dona i has de tolerar comentaris o actituds masclistes.
• Si no pots expressar-te sindicalment en la teva feina sense por de represàlies.
• Si no t'arriba per a un habitatge digne en lloguer o compra.
• Si no pots tenir projecte de vida propi i has d'allargar l'estada amb els teus pares.
• Si estàs en atur i no trobes una ocupació digna i estable en la teva professió.
• Si t'entretenen amb cursos i cursos de formació.
• Si pots tenir un accident laboral, físic o per seqüeles de l'estrès.
• Si ....................

ENCARA QUE ET CREGUIS FIXE I AMB DRETS, LA PRECARIETAT POT TRUCAR A LA TEVA PORTA.

Les amenaces de tancament de Fisipe, Paperera i demés subcontractes i l’incertesa sobre el futur de catalana de Polimers i d’altres empreses, han creat una situació alarmant al poble en la que centenars de famílies estan apunt de perdre el seu lloc de treball amb les dramàtiques conseqüències que això comporta. Davant d’això, des de diversos àmbits de la societat civil pratenca, el mes de març del 2004 es va crear la “Xarxa Social de El Prat contra els tancaments i l’especulacióâ€?, per tal de denunciar i fer pública aquesta situació, recolzant els treballadors amenaçats en la seva demanda contra els tancaments. La Xarxa Social responia a una crida de molts treballadors que es veien traïts pels pactes entre els empresaris i sindicats majoritaris, els quals ja s’havien conformat amb el pagament d’una indemnització i es dedicaven a regatejar el número de dies treballats. Nosaltres voliem mirar més enllà, veient que la pèrdua d’aquells llocs de treball no només afectava als treballadors que en aquell moment estaven amenaçats, sinó també, a les generacions futures que veien desaparèixer la indústria al poble. Una indústria que desapareix gradualment substituïda pel sector serveis, amb pitjors condicions laborals i salarials. La nostra era una crida de solidaritat davant una situació d’alarma que ens afecta a tots i en la que l’ajuntament de El Prat únicament es limita a fer declaracions de bones intencions i palabreria barata sense aportar cap solució al problema com si la cosa no anés amb ells. El 25 d’abril un miler de persones vem recorrer els carrers de El Prat per demanar la continuació de les fàbriques amenaçades. En aquesta manifestació el comerç local es va mostrar solidari amb els treballadors, fent un acte simbòlic de baixada de persianes, i moltes van ser les associacions, sindicats i ciutadans en particular que van donar suport explícit a aquell acte. Com sempre, les institucions, els partits polítics oficials i els sindicats majoritaris van rentar•se les mans i van girar l’esquena a aquest acte massiu de participació social.

Però la situació de precarietat que vivim no es circumscriu només a aquest àmbit. L’incidència de la població sobre les actuacions dels polítics està cada cop més allunyada. Les institucions continuen donant l’esquena al poble en molts problemes que li afecten directament. L’ajuntament es dedica a fer política de passadissos en una esfera cada cop més aïllada i allunyada dels interessos reals de la població, la qual només es té en compte cada quatre anys quan han de posar un paperet a una urna, i en aquest sentit tant fan unes sigles com unes altres. El tripartit i el govern de Zapatero han desinflat tot el seu discurs de canvi quan han trepitjat el poder, i les antigues promeses avui continuen sent els mateixos problemes. La nova constitució europea, clarament dretana i antisocial, ve a apuntalar aquesta situació creixent de regressió en els nostres drets. Volem recordar els milers de persones que es van manifestar a Barcelona contra l’Europa del capital el març del 2002, en motiu de la cimera europea que preparava precissament aquesta Constitució, i l’oportunisme d’alguns partits que estaven en aquella manifestació i ara donen recolzament a tot allò contra el que ens manifestavem.

UNA MIRADA RÀPIDA SOBRE GRANS PROBLEMES ACTUALS A EL PRAT DE LLOBREGAT

• ESPECULACIÓ: La situació de la vivenda cada cop és més dramàtica i el que hauria de ser un dret bàsic s’està convertint en un privilegi que costa esforços titànics a gran part de la ciutadania. La gran majoria dels joves no poden accedir a una vivenda: els sous precaris, la temporalitat, la nula estabilitat econòmica, la manca de lloguers, les hipoteques de 40 anys, les pujades continues del preu de les vivendes, l’escassa oferta d’edificis de protecció oficial, l’existència de més de 4000 vivendes buides, el mobbing immobiliari.... són factors que semblen no tenir importància pels que governen. El preu del sòl a El Prat és de 2092 euros el metre quadrat, un negoci rodó per constructores i immobiliàries que no dubten en fer negoci de forma escandalosa amb pisos que ronden com a mitjana els 40 milions. No podem oblidar que fàbriques com La Seda i la Paperera han estat directament comprades per immobiliàries, per especular amb els seus terrenys, i darrera de Fisipe i Catalana de Polimers es mouen els mateixos interessos. Davant d’això sembla que els governs no tenen cap proposta realment efectiva i es dediquen ells mateixos a especular amb terrenys públics, facilitant la reqüalificació o venent•los directament.

• LABORAL: La situació laboral està marcada per la precarietat i la temporalitat. Els 90% dels llocs de treball que es creen són temporals i amb sous baixíssims. El mercat laboral es troba en mans d’ETT’s i empresaris sense escrúpols amb totes les facilitats legals per acomiadar els treballadors. La situació dels drets dels treballadors està retrocedint a marxes forçades amb la col•laboració dels sindicats majoritaris que pacten amb la patronal i els governs (també amb el PP) estatuts que només beneficien als empresaris. Cada cop són més les persones que van saltant d’una feina a una altra, amb sous de miseria i sense cap mena d’estabilitat futura. Els tancaments i les deslocalitzacions són una nova forma de precaritzar la feina, i el que abans afectava generalment als joves ara comença a afectar a famílies senceres. La situació laboral dels immigrants és encara més dramàtica, obligats a acceptar el que sigui i com sigui.

• ECOLOGIA: En el nostre poble el pla delta ha afectat radicalment el nostre entorn deixant•lo en la seva mínima expressió. La tercera pista de l’aeroport es construeix talant 20.000 pins i enderrocant masies centenàries, el desviament del riu Llobregat continua tot i la sentència del Tribunal Suprem sobre la seva il•legalitat, la pagesia desapareix tancada en àrees temàtiques anomenades “parc litoralâ€?, l’AVE es converteix en la prioritat de l’ajuntament quan els ciutadans no semblen estar majoritàriament interessats, barris com Les Palmeres continuen afectats i amenaçats de desaparèixer, i tot aquest delicte ecològic es fa en el nom de “l’ecologia i la sostenibilitatâ€?. Estan venent el nostre territori a consorcis i multinacionals, la gestió del territori és una forma més d’especulació, el 50% del territori del poble ja no ens pertany, i la gent de El Prat no tenim ni dret a queixar•nos ni tampoc veiem els beneficis de llocs de treball que ens van prometre.

Davant d’aquesta situació a la que ens aboca aquest capitalisme inhumà i injust, la Xarxa Social de El Prat vol fer una crida a totes les entitats, col•lectius, associacions i persones individuals afectades, per organitzar•nos i començar a treballar en la construcció d’una xarxa contra la precarietat. Un punt de trobada per intercanviar experiències i proposar iniciatives de mobilització. Un lloc des d’on coordinar•nos de forma unitària, assemblearia i oberta.
És per això que el dia 20 D’OCTUBRE DEL 2004 ens veurem a les 19:00 DE LA TARDA AL CENTRE CÃ?VIC SANT JORDI•RIBERA BAIXA per debatre aquesta proposta.
       
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

LA PRECARIEDAD TIENE MUCHAS CARAS,
¿ALGUNA DE ELLAS TE EST� MIRANDO?

Vives en precario si.......

• Si no te acercas al salario mínimo (neto) de 1.285 euros/mes.
• Si ganas menos que tus compañeros por el mismo trabajo.
• Si tu contrato es temporal y sin derechos.
• Si utilizan el miedo para no renovarte mañana.
• Si trabajas de «becario».
• Si eres un autónomo que depende de otros que cada día te dan y te organizan tu trabajo.
• Si trabajas para una ETT o para una subcontrata que depende de otra contrata.
• Si eres una persona jubilada o viuda y no llegas a los 900 euros al mes de pensión.
• Si un especulador sin escrúpulos te hace «mobbing inmobiliario».
• Si no puedes disponer de tu tiempo porque el trabajo no te deja tiempo libre.
• Si eres discriminado por tu origen y tienes que soportar comentarios racistas.
• Si te niegan los papeles y te condenan a la semiesclavitud del trabajo irregular.
• Si eres discriminada por ser mujer y has de tolerar comentarios o actitudes machistas.
• Si no puedes expresarte sindicalmente en tu trabajo sin miedo a represalias.
• Si no te llega para una vivienda digna de alquiler o de compra.
• Si no puedes tener proyecto de vida propio y has de alargar la convivencia con tus padres.
• Si estás en el paro y no encuentras una ocupación digna y estable en tu profesión.
• Si te entretienen con cursos y cursos de formación.
• Si puedes tener un accidente laboral, físico o por secuelas del estrés.
• Si ....................

AUNQUE TE CREAS FIJO Y CON DERECHOS, LA PRECARIEDAD PUEDE LLAMAR A TU PUERTA.

Las amenazas de cierre de Fisipe, Papelera i demás subcontratas y la incertidumbre sobre el futuro de Catalana de Polímers y otras empresas, han creado una situación alarmante en el pueblo en la que centenares de familias están a punto de perder su puesto de trabajo con las dramáticas consecuencias que eso comporta. Ante esto, desde diversos ámbitos de la sociedad civil pratense, el mes de marzo del 2004 se creó la “Xarxa Social de El Prat contra els tancaments i l’especulacióâ€?, para denunciar i hacer pública esta situación, apoyando a los trabajadores amenazados en su demanda contra los cierres. La Xarxa Social respondía a una llamada de muchos trabajadores que se veían traicionados por los pactos entre los empresarios y sindicatos mayoritarios, los cuales ya se habían conformado con el pago de una indemnización y se dedicaban a regatear el número de días trabajados. Nosotros queríamos mirar más allá, viendo que la perdida de aquellos puestos de trabajo no sólo afectaba a los trabajadores que en aquellos momentos estaban amenazados, sino también, a las generaciones futuras que veían desaparecer la industria en el pueblo. Una industria que desaparece gradualmente sustituida por el sector servicios, con peores condiciones laborales y salariales. El nuestro era un llamamiento de solidaridad ante una situación de alarma que nos afecta a todos y en la que el ayuntamiento de El Prat únicamente se limita a hacer declaraciones de buenas intenciones y palabrería barata sin aportar ninguna solución al problema, como si la cosa no fuese con ellos. El 25 de abril un millar de personas recorrimos las calles de El Prat para pedir la continuación de las fábricas amenazadas. En esta manifestación el comercio local se mostró solidario con los trabajadores, haciendo un acto simbólico de bajada de persianas, y muchas fueron las asociaciones, sindicatos y ciudadanos en particular que dieron apoyo explícito a aquel acto. Como siempre, las instituciones, los partidos políticos oficiales y los sindicatos mayoritarios se lavaron las manos y dieron la espalda a este acto masivo de participación social.
Pero la situación de precariedad que vivimos no se circunscribe sólo a este ámbito. La incidencia de la población sobre las actuaciones de los políticos está cada vez más alejada. Las instituciones continúan dando la espalda al pueblo en muchos problemas que le afectan directamente. El ayuntamiento se dedica a hacer política de pasillos en una esfera cada vez más aislada y alejada de los intereses reales de la población, la cual sólo se tiene en cuenta cada cuatro años cuando hemos de poner un papelito en una urna, y en este sentido tanto dan unas siglas que otras. El tripartit y el gobierno de Zapatero han desinflado todo su discurso de cambio cuando han pisado el poder, y las antiguas promesas hoy continúan siendo los mismos problemas. La nueva constitución europea, claramente derechista y antisocial, viene a apuntalar esta situación creciente de regresión en nuestros derechos. Queremos recordar los millares de personas que se manifestaron en Barcelona contra la Europa del capital en marzo del 2002, con motivo de la cumbre europea que preparaba precisamente esta constitución, y el oportunismo de algunos partidos y sindicatos que estando en aquella manifestación ahora dan apoyo a todo contra lo que nos manifestábamos.

UNA MIRADA RÃ?PIDA SOBRE GRANDES PROBLEMAS ACTUALES DE EL PRAT

- ESPECULACIÓN: La situación de la vivienda cada vez es más dramática y lo que tiene que ser un derecho básico se ha convertido en un privilegio que cuesta esfuerzos titánicos a gran parte de la ciudadanía. La gran mayoría de los jóvenes no pueden acceder a una vivienda: los sueldos precarios, la temporalidad, la nula estabilidad económica, la falta de alquileres, las hipotecas a 40 años, las subidas continuas del precio de las viviendas, la escasa oferta de edificios de
protección oficial, la existencia de más de 4000 viviendas vacías, el mobbing inmobiliario.... son factores que parecen no tener importancia para los que gobiernan. El precio del suelo en El Prat es de 2092 euros el metro cuadrado, un negocio redondo para constructoras y inmobiliarias que no dudan en hacer negocio de forma escandalosa con pisos que rondan como media los 40 millones. No podemos olvidar que fábricas como La Seda y la Papelera han sido directamente compradas por inmobiliarias, para especular con sus terrenos, y que detrás de Fisipe y Catalana de Polímeros se mueven los mismos intereses. Ante esta situación parece que los gobiernos no tienen ninguna propuesta realmente efectiva y se dedican ellos mismos a especular con terrenos públicos, facilitando las recalificaciones o vendiéndolos directamente.

- LABORAL: La situación laboral está marcada por la precariedad y la temporalidad. El 90% de los puestos de trabajo que se crean son temporales y con sueldos bajísimos. El mercado laboral se encuentra en manos de las ETT’s y empresarios sin escrúpulos con todas las facilidades legales para despedir a los trabajadores. La situación de los derechos de los trabajadores está retrocediendo a marchas forzadas con la colaboración de los sindicatos mayoritarios que pactan con la patronal y el gobierno (también con el PP) estatutos que sólo benefician a los empresarios. Cada vez son más las personas que van saltando de un trabajo a otro, con sueldos de miseria y sin ningún tipo de estabilidad futura. Los cierres y las deslocalizaciones son una nueva forma de precarizar el trabajo, y lo que antes afectaba generalmente a los jóvenes ahora comienza a afectar a familias enteras. La situación laboral de los inmigrantes es todavía más dramática, obligados a aceptar lo que sea y como sea.

- ECOLOGIA: En nuestro pueblo el plan delta ha afectado radicalmente nuestro entorno dejándolo en su mínima expresión. La tercera pista del aeropuerto se construye talando 20.000 pinos y derribando masías centenarias, el desvío del río Llobregat continua aunque exista una sentencia del Tribunal Suprem sobre su ilegalidad, la pagesia desaparece encerrada en áreas temáticas llamadas “parc litoralâ€?, el AVE se convierte en la prioridad del ayuntamiento cuando los ciudadanos no parecen estar mayoritariamente interesados, barrios como Les Palmeres continúan afectados y amenazados con su desaparición, y todo este delito ecológico se hace en nombre de “la ecología y la sostenibilidadâ€?. Están vendiendo nuestro territorio a consorcios y multinacionales, la gestión del territorio es una forma más de especulación, el 50% del suelo del pueblo ya no nos pertenece, y la gente de El Prat no tenemos ni derecho a quejarnos ni tampoco vemos los beneficios en puestos de trabajo que nos prometieron.

Ante esta situación en la que nos encierra este capitalismo inhumano y injusto, la Xarxa Social de El Prat quiere hacer un llamamiento a todas las entidades, colectivos, asociaciones y personas individuales afectadas, para organizarnos y empezar a trabajar en la construcción de una plataforma contra la precariedad. Un punto de encuentro para intercambiar experiencias y proponer iniciativas de movilización. Un sitio des donde coordinarnos de forma unitaria, asamblearia y abierta.
Es por esto que el día 20 DE OCTUBRE DEL 2004 nos veremos a las 19:00 DE LA TARDE EN EL CENTRE C�VIC SANT JORDI-RIBERA BAIXA para debatir esta propuesta.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: La Xarxa Social del Prat convoca assemblea el 20 d'octubre [CAT-CAS]
14 oct 2004
Companys:

o qüestionem el sindicalisme groc o no farem res...
Re: La Xarxa Social del Prat convoca assemblea el 20 d'octubre [CAT-CAS]
14 oct 2004
"La Xarxa Social responia a una crida de molts treballadors que es veien traïts pels pactes entre els empresaris i sindicats majoritaris, els quals ja s’havien conformat amb el pagament d’una indemnització i es dedicaven a regatejar el número de dies treballats"

"Com sempre, les institucions, els partits polítics oficials i els sindicats majoritaris van rentar•se les mans i van girar l’esquena a aquest acte massiu de participació social".

Aquests són dos paragrafs prou explicits extrets d'aquest manifest, em sembla que el qüestionament d'aquests venuts està prou clar. No se d'on treus que no es questionen?
Re: La Xarxa Social del Prat convoca assemblea el 20 d'octubre [CAT-CAS]
14 oct 2004
Donçs bàsicament ho trec de que a la xarxa hi han UN MUNT de ex-delegats de comitè d'empresa i UN MUNT d'empreses que havían signat acomiadaments més de un i de dos cops.

I quan em refereixo a qüestionar el sindicalisme groc em refereixo a qüestionar les eleccions sindicals, els comitès d'empresa, les subvencions estatals als sindicats... i tota la resta d'elements que conformen el sindicalisme majoritari d'avui en dia. I això em sembla que desde la CGT o desde altres sindicats minoritaris dintre del joc de la "representació sindical" no es fa.
Em refereixo obertament a qüestionar el sistema sindical actual... Si molts de la xarxa no es donen de baixa dels sindicats que diuen que els han traït... ¿a que estem jugant? ¿A fer d'oposició legitimadora?
En linies generals és aquesta la meva crítica.
I la meva proposta : l'anarcosindicalisme i els sindicats de la CNT-AIT. ¿perquè? Donçs perquè crec que els treballadors i treballadores hem de tenir una organització pròpia que no estigui sota la influència de partits polítics i que aquesta organització (sindical) ha d'aspirar a la tranformació social...per tant ha de ser una eina de clase i autogestionada. (molt resumidament)
salut!
Re: La Xarxa Social del Prat convoca assemblea el 20 d'octubre [CAT-CAS]
14 oct 2004
Et refereixes a la xarxa del Prat? Perque em sembla company que la realitat de la xarxa del Prat és ben diferent a la de Barcelona i potser estàs traspasant una realitat concreta a una altra molt diferent. També és ben diferent la realitat dels sindicats CNT i CGT a la nostra població, jo personalment no sóc de cap sindicat i participo com a part d'una entitat. Si el que vols dir-me és que només la CNT representa aquests sindicalisme et diré que no hi estic d'acord, i seria una discussió molt llarga que no crec que arribés a cap lloc. Entenc el fons del que planteges i de fet personalment mai m'he volgut "embrutar" en un o altra sindicat per això mateix, però d'aquí a començar a tancar portes als dos únics sindicats que han respost (CGT-CNT) va un abisme i més quan no sóm masses les que ens movem en aquest poble.
Però realment que es vulgui fer una xarxa no vol dir que s'estigui d'acord amb el que estan fent certs treballadors, ni certs comitès, ni certs personatges, ni molt menys certs sindicats, t'asseguro que aquí al Prat els que estem ens coneixem prou bé per saber-ne quina és l'intenció de cadascun que no és altra que donar una eina de lluita pel poble, defugint les sigles i els sectarismes. Que el poble vulgui agafar-la i respondre, i com ho vulgui fer, ja ho veurem el dia 20, els que la fem sabem perque és necessària una xarxa i això és el que intentarem explicar a tothom.

I per cert tenim un ajuntament d'IC que controla CCOO a nivell local d'una forma esfereidora, de l'UGT ja ni et parlo, des d'un principi aquests dos sindicats no han volgut entrar a la xarxa perque no accepten cap crítica institucional i perque en definitiva la domesticació és tan gran que seria impossible plantejar una lluita al costat dels mateixos que ens foten, des d'un principi això s'ha tingut molt clar i des d'un principi els mateixos dirigents d'aquests sindicats han intentat entorpir que alguns militants s'adderissin, aconseguint-ho al 100%. És per això que no crec que la situació sigui la mateixa, aquí CCOO i UGT formen part de l'entramat institucional d'una forma tan clara, el seu poder és tan gran, que la Xarxa no es pot permetre que cap persona realment anticapitalista faci com si no res. I barallar-se per les sigles em sembla el contrari del que volem amb aquesta Xarxa.

Una salutació.
Tota la nostra solidarita
14 oct 2004
www.kaosenlared.net

www.esfazil.com/kaos/noticia.php?id_noticia=5880
Re: La Xarxa Social del Prat convoca assemblea el 20 d'octubre [CAT-CAS]
19 oct 2004
"donar una eina de lluita pel poble, defugint les sigles i els sectarismes."

Crec que entenc el que expliques i crec que no anem tan separats de criteris... però no comparteixo que el fet d'organitzar-se sigui caure en sectarismes... les sigles no són dolentes de per si... depèn de com s'utilitzin...
Company, ens hem de mullar el cul. Per aconseguir tot aixó que dius hem de plantar cara als grocs, siguin d'on siguin...perquè al cap i a la fi la situació actual no és res més que la consecuencia directa del model sindical actual. I nomès es podra fer desde dins del mon del treball...amb una alternativa clarai directa.
Ens hem d'organitzar. Ells ho fan... i per aixó estàn les coses como estàn...perquè no oragnitzar-nos nosaltres? És per aixó que et comentava la meva opció (CNT). No crec, sincerament que s'ens pugui calificar de sectaris. Parla amb els afiliats i afiliades i tracta de quedar-te amb una visió de conjunt i no nomès amb una "mala experiència".
Organitzats de forma federativa tenim més força..trobo que la Xraxa és una forma d'organització massa "débil" (no sé si és la paraula adient)
salut!

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more

CNT Girona