|
|
|
Notícies :: amèrica llatina |
|
Chávez, Basset i el PV
|
|
|
per David Segarra |
13 oct 2004
|
|
En la Veneçuela de hui en dia, després de segles de dominació espanyola i nordamericana, el 12 d´octubre es conmemora com a dia de la resistència indígena. El procés sobiranista, que el moviment bolivarià va iniciar al 98, continua imparable amb la reconstrucció nacional i democràtica d´un país enfonsat en la pobresa i la dependència més odioses. Al nostre País Valencià, el 9 d´octubre és celebrat pels representants del centralisme neoliberal, pels hereus de Felip V i el Generalísimo. Però als carrers i als pobles encara hi ha resistència a la desaparició com a poble i a la destrucció de la nostra terra i cultura. |
DAVID SEGARRA
Ací, al País Valencià, i a Europa en general, durant massa temps, s´ha venut la imatge virtual del Chávez populista, dictatorial i boig. Ignacio Ramonet i Pascual Serrano coincideixen en assenyalar que el govern esquerrà i nacionalista de Veneçuela ha sofert una de les majors campanyes mediàtiques de distorsió i manipulació de la història. Els analistes de la comunicació alerten que aquestes campanyes són un experiment que s´aplicarà repressivament contra qualsevol govern que plantege fòrmules alternatives al neoliberalisme. Al seu moment, el trist paper jugat pel periòdic El Mercurio per tal de preparar i justificar l´assassinat d´Allende i l´enderrocament de la democràcia es va convertir en paradigma per al futur. Ací i ara, les mentides de l´11M i de les fantasmagòriques armes de destrucció massiva d´Iraq, ens han obert els ulls respecte a la poca fiabilitat i credibilitat dels grans mitjans de comunicació controlats pels poderosos. En el cas veneçolà, el colp d´Estat de 2002 va provocar un despertar de gran part de l´esquerra i el nacionalisme valencià, que fins eixe moment no s´havien qüestionat la versió unànim de El País, El Mundo i La Razón. El colp feixista, que comptà amb el suport dels governs Bush i Aznar, va provocar l´inici de l´interés i la solidaritat europea cap a la nova democràcia veneçolana. Poc a poc i mitjançant l´escassa premsa alternativa i independent els i les valencianes hem pogut començar a informar-nos per altres fonts, contrastar i per tant desmuntar la mentira mediàtica llançada pels grans grups empresarials amb interessos sobre el petroli i els recursos veneçolans. Però encara queden uns pocs que es resisteixen als tossuts fets i es van quedant aïllats defensant, contra tota evidència, la versió de Veneçuela que ofereixen fonts com Freedom House o Corruption Transparency International, organitzacions creades en la guerra freda pel govern nordamericà per lluitar contra el perill comunista i que ara són finançades per les multinacionals armamentístiques i petrolieres nordamericanes. I ahí està l´errada: mentre l´esquerra i el nacionalisme bega de les fonts centralistes i imperials els seus anàlisis seran els que a Madrid o a Washington els interessen.
Uns fets que il·lustren molt gràficament la situació veneçolana van ser les mobilitzacions pel passat referèndum d´agost. Per un costat, els bolivarians provenien de les classes i els barris més pobres, sent majoritàriament mestissos, negres i indígenes. Onejaven les banderes del Che, Bolívar, Xile, Brasil, Equador, Colòmbia i fins i tot es va veure la bandera de l´estel i les quatre barres. Per l´altre costat, gent ben vestida, de pell pàlida i origen europeu, es manifestà entre gratacels i centres comercials. Els seus emblemes van ser les banderes nordamericanes i sobretot les espanyoles, amb les quals s´identifiquen com a hereus del gloriós passat colonial. Per aquesta minoria, que ha perdut gran part del poder, Bolívar només és un símbol rebel a sepultar en l´oblit.
El que molts pocs saben és que el País Valencià i Veneçuela estan agermanats per la nova constitució bolivariana que va comptar amb l´assessorament i supervisió de professors de la Universitat de València. A més, lentament, està començant a fluir cap a Veneçuela un corrent de valencians que volen conèixer de primera mà el que té que dir la gent humil dels barris i dels moviments populars.
Igual que en Amèrica Llatina, els neocolonialistes de torn, els Zaplana i Camps, han pretés sepultar la nostra història i llibertat destruïnt la cultura i el territori. Però de la mateixa manera que els llatinoamericans han resistit des de 1492, el poble valencià tampoc ha pogut ser esborrat ni des de 1707 ni des de 1939. I en aquest nou segle, en la terra de l´oblidat general Joan Baptista Basset cap dels Maulets i on va viure el líder independentista cubà José Martí, uns nous conceptes d´esquerra i nacionalisme van desenvolupant-se poc a poc. Per açò ens agermanem amb el poble veneçolà, perquè creguem que tot poble té dret a ser lliure. Fins i tot el nostre. |
Mira també:
http://www.lavanc.org
http://www.alia2.net
|
This work is in the public domain |
