Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: mitjans i manipulació
Resum Jornada "El Tercer Sector Audiovisual: quin, com i per què?"
per ACS
Correu-e: mitjanspropis ARROBA moviments.net (verificat) 		10 oct 2004
Taula rodona convocada per l’Assemblea per la Comunicació Social (ACS)
Dijous 7 d'octubre de 2004, de 19:30 a 21:30 al Col•legi de Periodistes, a Barcelona.
Cap0278.jpg
Acte introduït pel Sr. Joan Brunet, degà del Col•legi de Periodistes.
Participen a la taula rodona: Sr. Santiago Ramentol (Director General de Mitjans i Serveis de Difusió Audiovisuals, Generalitat de Catalunya); la Sra Victoria Camps (Consellera del Consell de l’Audiovisual de Catalunya) i el Sr. Carlos Zeller, profesor associat del Departament de Periodisme i de Ciències de la Comunicació, UAB i co-editor de la revista “Voces y Culturas� i el Sr. Jordi Oriola, un membre de l’ACS. Modera la Sra Genoveva Gómez, membre de l'ACS.

A la sala hi havia força gent de diversos col•lectius i entitats. No va venir cap diputat perquè coincidia amb sessió parlamentària, però ERC i ICV-EA van enviar representants.

Presentació de la Taula per part de la moderadora:
"Hom diu que la funció dels mitjans de comunicació en una societat com la nostra és la de protegir i alimentar la democràcia. Els canvis tecnològics i socials imposen avui un debat sobre el tipus de democràcia que s’ha de defensar i promoure: la delegada, formal, y representativa, en definitiva el model actual, incapaç d’afrontar i resoldre les mil contradiccions que afecten el món de la comunicació (manipulació, mercantilització, control) o bé una democràcia directa, participativa, no mediatitzada.
És a dir, la mena de democràcia que avui la societat civil sol produir espontàniament quan s’organitza per les grans mobilitzacions i per les petites coses de cada dia.
Assemblearisme, horitzontalitat no són només conceptes abstractes sinó pràctiques comunes en el teixit social que tanmateix queden excloses de l’àmbit mediàtic on la gestió, control i propietat dels espais i fluxos comunicatius queda sempre reservada a professionals, polítics i propietaris diversos dels mitjans; i on la participació de la gent, del poble sempre és filtrada segons criteris arbitraris (el de la professionalitat, de l’interès, de la conformitat amb unes línies ideològiques).
La dicotomia entre democràcia formal i directa es planteja avui dia amb més força que mai pel que fa a la gestió de l’espai radioelèctric, bé públic, el control i la distribució del qual hauria de ser objecte d’un debat social ampli, amb una participació popular real i no purament simbòlica.
Per a nosaltres aquest debat va molt més enllà del reconeixement d’un tercer sector on encabir-hi tot el que no dóna gaire diners o no pertany a institucions i per tant aquest acte serà només la primera d’una de les moltes iniciatives que des de l’ACS - i esperem que des de molts altres àmbits - sorgiran al voltant de l’aplicació pràctica d’aquest dret de ciutadania."

Intervencions de la taula:

Santiago Ramentol:
- El dret a la informació és un bé, un servei i un dret públic. L’accés a la informació hauria de ser garantit com el dret a la salut.
- La TDT i Internet podrien permetre que la informació tornés a circular per l’àgora d’una forma més fluïda i horitzontal.
- Reconeix que fins ara només s’han fet declaracions d’intencions i espera que aquest intent no en sigui una més.
- Hi ha dificultats en l’aplicació de la futura llei de l’audiovisual degudes a la fragmentació dels àmbits competencials (Madrid, Bruseles i Generalitat). A Madrid no volen TSA. Ja els han dit que a Catalunya donaran freqüències per al TSA. Sembla que ara Madrid s'ho repensa. "Cal que, a l'Estatut, reclamem la capacitat de planificar l'espai radioelèctric, això entrarà en contradicció amb la Constitució, veurem què passa llavors. També cal que surti a la Constitució europea."
- Remarca la importància de definir els mecanismes d’aplicació (el reglament).
- En la situació actual el compromís que pot assumir és introduir petits canvis en el marc actual legislatiu (esborrany llei audiovisual).
- "Jo agafo el compromís des d'ara fins que s'aprovi la llei de treballar amb els grups parlamentaris i amb vosaltres per aconseguir que el TSA surti a la llei el millor possible."
- Indica que, des de la societat civil, s'han de fer propostes de criteris per tal que el TSA sigui el més útil possible, ja que el que s'ha dit aquí és molt vague i difícil de plasmar en un reglament. També apunta que els moviments socials han d'anar als grups parlamentaris a fer pressió perquè poden tombar el que hi ha a l'esborrany.
- "No tinc cap dubte que el que defenseu són les idees del futur, però cal fer petits passos graduals per arribar-hi, el procés és complex, llarg i hi ha d'entrar tothom."

Victòria Camps:
- No nega que el dret d’accés a la informació sigui un dret fonamental positiu que cal garantir per a tothom, però alhora l’exercici d’aquest dret ha de comportar una assumpció de responsabilitats i deures. Cal reclamar que el mitjà respongui als motius i compromisos pels quals va ser creat, un TSA hauria d'implicar una millor comunicació i no més propaganda, aquest cop per part de les organitzacions socials.
- El dret d'accés no ha d'anar en contra de la professionalitat. És fàcilment aplicable el dret d’accés de la societat civil a la ràdio o TV locals, però no el veu en la TV amb gran abast.
- Pregunta perquè no ens dediquem a treballar el tema internet, ja que és el futur, a més està més adaptat a la participació que es demana i té molta legitimitat.
- El fet que el TSA estigui a la llei és un gran pas. Però no tot pot estar a la llei (percentatge de freqüències reservades, finançament, regulació, etc...). El procés serà llarg però cal fer-lo i cal que tingui participació de la gent.
- Creu positiu que a la llei hi hagi declaracions d’intencions, però els moviments han de ser un complement del pluralisme garantit pels partits polítics.
- No creu que el TSA sigui tan difícil d'aconseguir, i apunta que Ramentol diu que "Madrid no ens deixa ocupar l'espai radioelètric", però en canvi el tenim tot ocupat.
- Un cop tramitada l’oportuna lle, el CAC tindrà competències en l’atorgament de freqüències.

Carlos Zeller:
- La qüestió comunicativa és massa important perquè la deixem en mans dels polítics, inclús massa important perquè la deixem en mans dels periodistes.
- Les principals patologies de la democràcia venen dels mitjans de comunicació. Per tant, el que demaneu és una necessitat.
- Tots formem part d'una cultura comunicativa que cal canviar perquè impregna, en major o menor mesura, tots els projectes comunicatius (institucionals, privats i també algunes iniciatives sorgides de l'acció col•lectiva).
- L'ACS aborda el tema audiovisual, però seria més lògic extendre la demanda al camp comunicatiu en la seva totalitat, perquè el camp comunicatiu no es pot separar en segments. També cal exigir als mitjans públics, privats, premsa, internet, etc... Democratitzar el camp comunicatiu introduint un TSA és un avanç, i ho serà en la consciència ciutadana, però caldrà anar més enllà per portar la democratització a tot el camp comunicatiu,
- Entendre la comunicació com un bé públic i com un dret fonamental és un avanç, però és necessari que el dret no quedi en paper mullat.
- La ciutadania ha de veure el tema comunicatiu com un tema on ha d'invertir esforços organitzadament i treballant sobre el sistema de valors de la societat.

Jordi (ACS):
- S'introdueix que fns fa poc érem una societat verticalista i amb democràcia representativa, on el ciutadà era un receptor d'informació. Ara s'està arribant una societat en xarxa, participativa, horitzontal, en la que es qüestiona la democràcia representativa, i on el ciutadà és un receptor-emissor d'informació. Cal que hi hagi un TSA que siguin propietat i gestionat per la mateixa ciutadania. Però el TSA no hauria de ser un calaix de sastre de tot el que no és institucional ni privat, sinó que s'han d'aplicar uns criteris de necessitat social i de representativitat, per garantir aquesta necessitat democràtica.
- En el borrador de llei de l'audiovisual s'afegeixen les emissores comunitàries, però per altra banda també se segueix deixant sense definir els criteris d'accessibilitat a les emissores públiques (només ho poden fer els grups significatius i no queda clar el terme) i no s'obstaculitza prou la concentració d'emissores en mans privades.
- Des dels moviments socials, es veu que s'ha de guardar una franja de l'espai radioelèctric per al TSA. Es proposa un 33%. No es pot plantejar que el TSA hagi de competir amb el sector privat, perquè no tindria cap possibilitat.
- La potència d'aquestes emissores ha de ser igual que la de les emissores institucionals o comercials, perquè si no, el TSA naixeria marginalitzat.
- En el TSA hi haurà emissores públiques (tot i que no institucionals), per tant, cal que tinguin una línia de finançament directe per part de l'Administració. Es podria gravar els mitjans comercials amb una taxa per finançar el TSA o es podria destinar les partides com les que l'anterior govern català destinava a La Vanguardia.


Des del públic es pregunta o s'apunta el següent:
- Hi ha queixes per la manca de definició i compromisos concrets per part dels representants de l’administració.
- S'indica que a l'esborrany de la futura llei es parla molt poc del TSA, això sembla indicar el caràcter marginal que se li vol donar.
- Es pregunta si s'han trobat oportunitats en els mitjans institucionals o privats per introduir-hi l'opinió dels moviments socials (en representant de l'ACS a la taula diu que només es dóna una miqueta d'espai quan hi ha espectacle, per tant, el dret d'accés és molt deficient).
- S'apunta que una ràdio i una TV des dels moviments socials no són una utopia, perquè ja pot ser una realitat ara mateix. Tot està preparat.
- Se li diu al Sr Ramentol que per molt difícil que pugui ser, es poden fer uns reglaments amb criteris perquè el TSA sigui útil.
- S'indica que cal que reclamem que l'Estatut, la Constitució espanyola i la Constitució europea permetin això que es diu que és un dret.
- Es comenta que no hauria de ser tan difícil la relació amb Madrid, perquè el ministre encarregat de l'assignació de freqüències allí és el Sr. José Montilla, que pertany a un partit del govern català.
- Des d'una organització que es diu Mitjans s'està fent una campanya que demana que es pugui treballar en l'educació per a saber interpretar els mitjans de comunicació.
- Es demana que es reservi un ventall de freqüències per al TSA, sinó no podrà fer-se realitat de cap de les maneres per competència desigual amb els mitjans privats.
- Pot ser difícil assignar freqüències per al TSA, perquè hi haurà moltes demandes i els barems no podran afinar prou, però també passa ambe els mitjans privats i bé que es donen les llicències.
- Es va discrepar amb Victòria Camps per dir que els moviments socials no podrien fer una TV perquè cal ser professionals, el problema que es veu en els mitjans del TSA no és ser prou professionals (hi pot haver professionals tan bons com en qualsevol mitjà), el problema que s'hi veu és qui dirigeix el mitjà i, en el cas del TSA, es creu que ha de ser una direcció pública (que els moviments socials fan realitat amb les assemblees).
- Assumpció per part de la pràctica totalitat dels presents dels plantejaments-propostes elaborades en el marc de l’ACS.

El debat prometia però, per manca de temps, no es va poder aprofundir en aspectes tècnics (quin percentatge de freqüències es guardaran per al TSA, quina mena de concursos hi haurà i amb quins barems per la concessió de freqüències, definició concreta del tercer sector, formes de finançament, potències d'emissió permeses...), ni es va poder estendre el debat a l’àmbit del sector institucional i comercial (on també hi hauria de ser reconegut el dret d’accés de la societat civil).
Per part dels partits presents hi va haver declaracions de principi però cap compromís concret.

Conclusions de la moderadora:
"En aquesta primera trobada entre moviments socials, institucions, professionals i representants polítics s’han apuntat una sèrie de temes que haurien d’estendre al conjunt de la societat. Cadascú dels presents, en el seu propi àmbit, té doncs la responsabilitat d’aprofundir en aquest diàleg o confrontació ja que l’única mesura que pot fer evolucionar en sentit progressiu l’actual panorama audiovisual i comunicatiu és la participació real i activa del més gran nombre possible de gent en la presa de decisions, en la definició de nous models de gestió i control dels espais i fluxos comunicatius."
Mira també:
http://www.okupemlesones.org

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Resum Jornada "El Tercer Sector Audiovisual: quin, com i per què?"
per . 10 oct 2004
Avui diumenge també surt una carta al director de El Punt sobre aquesta qüestió:

http://www.vilaweb.com/elpunt/noticies/noticia-922887.html

I dilluns o dimarts sembla que sortirà un article a l'Avui sobre la taula rodona.
Re: Resum Jornada "El Tercer Sector Audiovisual: quin, com i per què?"
per Orgullo Patrio 10 oct 2004
Visita Himnonacional,todas las canciones patriotas de la España Eterna.


¡¡Arriba España!! ¡¡Viva el Rey!!

http://www.himnonacional.org/
Re: Resum Jornada "El Tercer Sector Audiovisual: quin, com i per què?"
per kranc 11 oct 2004
Molt bones declaracions d'intencions pero veig que s'oloren alhora també desproposits per seguir mantenint el status quo actual. Es que l'important és fer-se veure?. Per poder seguir estant en el ajillo del show i tenir una certa rellevancia personal?.

Es parla de la necessitat de que tothom s'impliqui en el dialeg i que s'aprofundeixi en els debats pertinents pro jo veig mes aviat a un grupet de la nova burrocràcia "alternativa" que vol trobar un nou espai de convivencia entre la comunitats dels VIPS de sempre.

També percebeixo un metabolisme de bastanta "cardolla" respecte a temes, que jo crec tan sols aparentement socialitzats per els qui s'erigeixen com a presuntes representants de les noves consciencies socials. No se fins a quin punt pro sembla com si els esforços no siguin tals i siguin, tanmateix part del circ generacional.
Em fa tantmateix l'efecte que els que ens volen inspirar els anomenats "canvis socials" son capaços també de riure i de dir "lluis" en les fotos rodejats dels amables prohoms del sistema que trobem en els altres canals.

Com a reflexió més amplia: També dir que paralelament es parla de comunicació social horitzontal, oberta, lliure, etc.. Pro si surts al carrer, te'n adones que la penya -de tots colors- segueix mantenint canons super tancats de comportament i d'entesa mutua i no trasvessen res compromés, mes enllà dels rigorismes amables que ens permeten ser amables i res mes; -valga tanmateix la redundància-.

La soletat, la discordia, la desentesa, les asimetries de l'existencia humana en conjunt, segueixen campant per els carrers de les ciutats i pobles. Cada grup subsumit en els seus egoismes colectius i cada persona subsumida dins dels seus egoismes individuals. Que hi ha de nou? Bén poca cosa. Él diàleg esdevé un miratge de la humanitat. La propia humanitat esdevé un espectre que pampalluga!. Posem en comú els aspectes més facilment tractables, pero els aspectes difícils de la convivència i els matissos individuals de cadascú no sabem en absolut alliberarlos i interrelacionarlos públicament sino son a través de programes patètics de telebasura en plan "Diario de patricia" per exemple.

L'assamblea de comunicació social no se ben be quins horitzons te, -i per tant la meva crítica anterior estigui en part bastant desbiaixada (ho reconec)- pro crec que si volem desvertebrar l'actual sistema i fer-lo més just i alhora natural crec que hauriem de començar a trencar barreres de tota mena i no sols enfocarnos com burócrates alternatius cap a aconseguir uns petits canvis de lleis o lograr que ens donguin sintonies d'emisió d'unes determinades frequències...

Actualment els majors impediments per un canvi d'esquemes no es el poder (comparat per exemple amb la situacio que hi havia a finals dels 60), sino nosaltres mateixos i entre nosaltres. Noies i nois, petits i grans, sans i malalts ..
Crec que malgrat les dificultats, hi havia una aposta molt més intensa i compromesa per fer un canvi social profund en l'epoca del post franquisme que actualment.

Un altre mon es possible?
Sindicato Sindicat