Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: especulació i okupació
[esplugues] El carrer Sant Llorenç comença a existir quan s'hi poden fer calers
per entrebastidors Correu-e: entrebastidors ARROBA esplugues.org (verificat)	07 oct 2004
El carrer Sant Lorenç està situat a Esplugues de Llobregat, en una d'aquelles zones limítrofes entre municipis que queden abandonades per part de les administracions i els propietaris durant dècades, tot plegat perquè les inversions i els negocis estan al centre de les vil·les i no a les barriades aïllades.
El carrer Sant Llorenç està situat a Esplugues de Llobregat, municipi d'Europa, i no estem parlant d'una ciutat qualsevol, doncs, tal com enuncia la propaganda local es tracta d'"una ciutat com mai". En aquest carrer que té la sort de formar part d'una vil·la tant puntera, fa ben pocs anys que s'hi va fer el clavegueram, i en ple S.XXI encara no hi arriba l'aigua corrent. Els veïns i les veïnes del carrer Sant Llorenç no han plorat a cap polític per la seva situació, de fet, ja fa anys que no és necessari pujar l'aigua dels pous amb galleda i corriola , ara cadascú té instal·lada una bomba submergible. Per altra banda, l'ajuntament d'Esplugues fa més d'una dècada que analitza anualment els pous i emet una circular en la que avisa als veïns/es de què l'aigua està contaminada i no és apta pel consum de boca.Així veiem que apart d'emetre circualrs, el que no ha fet l'ajuntament d'Esplugues és complir amb les seves obligacions i assegurar l'arribada de serveis bàsics a tots els seus ciutadans/es. EL CATÀLEG DE PATRIMONI HISTÒRIC ÉS PAPER MULLAT El c/Sant Llorenç apareix al catàleg del patrimoni històric d'E$splugues de Llobregat que data de l'any 1984, en aquest catàleg es reconeix el valor històric i paisatgític del conjunt que formen les casetes aliniades, amb els pous d'aigua i amb els horts que corresponen a cada casa, és més, s'especifica que contitueix un del últims paisatges agraris de la vil·la d'Esplugues. Aquest catàleg que va encomanar l'Ajuntament fa vint anys no serveix per a res, perquè mai s'ha fet un pla específic que protegeixi les edificacions que hi estan reflexades. Més aviat podríem dir que si actualment existeix aquest patrimoni és gràcies a les persones que han habitat el carrer Llorenç i que generació rere generació han mantingut les edificacions i els horts, sense cap col·laboració de les administracions ni dels propietaris. LA LEGALITAT NEIX O ES FABRICA? Hi ha cases del c/ Sant Llorenç que daten de 1779, per tant, deu anys abans de la revolució Francesa, que va implicar la font de l'structura de l'estat modern i bona part de la base legislativa actual. Ara ens diuen que la zona ha crescut de forma desordenada! Cap a l'any 1992 es comença a sentir veus d'un pla urbanístic que modificarà tota la zona per ordenar el que anomenen un espai que ha crescut anàrquicament. Algunes immobiliàries comencen a interessar-se per aquesta zona tant "anàriquica" doncs sembla ser, que al centre de la vil·la ja no és tant fàcil fer inversions suculentes. Així, es crea una junta de compensació, que significa junta de propietaris que volen tirar endavant un pla urbanístic. En aquest pastís també hi participen els propietaris del grup Mistral, estem parlant de la família Ribas als que Franco els hi va regalar uns milers de metres quadrats per fer-hi un concessionari: en aquesta operació no van fer falta documents de copra-venta, ni documentació registral, ni res de res... En la promoció del pla urbanístic també hi participa una promotora que es diu Ruve i que manté una estreta relació amb ntoni Pérez Garzón, ex-alcalde d'Esplugues del PSC que va haver de deixar el càrrec condemnat per prevaricació i inhabilitat per a càrrecs públics. El nou planejament urbanístic del carrer Sant Llorenç diu que on hi ha els horts hi anirà una zona verda. Els veïns i les veïnes sentim que ens arrenquen una part de nosaltres, uns espais que hem treballat durant anys, dels que hem treballat durant anys, dels que hem menjat a on hi hem passat hores i més hores amb fills, néts, pares, mares, avis i àvies. La majoria no tenim cap paper que certifiqui que el nostre arrendament integra el lloguer dels horts, però fa anys, quan vam llogar les cases (estem parlant en algun cas de quatre generacions) ens van dir que ens corresponia utilitzar els horts situats davant de cada casa. Per tant existia un contracte verbal indefinit que no s'ha extingit mai. Com dèem, el catàleg del patrimoni d'Esplugues reconeix que hi ha uns terrenys d'ús agrari que pertanyen a les cases del c/Sant Llorenç, de fet qualsevol persona persona que hagi passejat per allí en l'últim segl ho pot certificar; però curiosament el registre de la propietat diu que en aquell terreny no hi ha cap edificació, ni ocupans, ni plantacions. La Junta de Compensació parla de que no tenim dret a cap compensació perquè les al·legacions s'haurien hagut de fer fa 5 anys. Ara ens diuen que fem tard, que les vies legals i administratives estan exhaurides. Tot plegat perquè es van enviar algunes notificacions que en primer lloc no van qrribar a tots els veïns/nes i en segon lloc estaven escrites en un llenguatge críptic que ha provocat una situació d'indefensió. Malgrat tot, suposant que tothom hagués tingut la possibilitat d'exigir els seus drets, com s'explica el que els va passar als veïns d'una de les cases? Aquests veïns van recórrer en el temps marcat, i a més a més, en el seu cas tenien un contracte de llogue específic per l'hort. Després d'un llarg procés en el que es van deixar un munt de diners en un advocat, el hi van dir desestimar tota possibilitat de reclamar els seus drets d'arrendataris. ¿Com pot ser que això ens ho diguin aquells als qui la democràcia esl hi va regularitzar la propietat cedida en obsucres transaccions durant el franquisme?, ¿o aquells que reben tractes de favor de alcaldes corruptes i compren una masia al mig d'Esplugues, com és Kan Kadena, per un preu inferior al que costa un pis de 80 m2 al mateix barri de Can Clota. Durant la construcció del tramvia es va expulsar de les seves vivendes als primers veïns/es amb unes indemnitzacions miserables, i de pas es comença a utilitzar el carrer com a abocador de la runa resultant de la instal·lació de les vies. Un cop innagurat el trambaix el veïnat ens comencem a ensumar que pròximament s'iniciarà l'annomenat Pla St. Llorenç. De fet l'Ajuntament comença a esbombar la futura construcció de pisos de protecció oficial a Sr. Llorenç, així com la instal·lació d'una comissaria del mossos d'esquadra en un espai que el pla urbanístic destinava a equipaments. Em canvi, cap responsable municipal s'apropa als veïns i veïnes per informar de les conseqüències que implicaran les obres sobre la seva vida quotidiana. Amb la intenció d'obtenir, en el ple de l'Ajuntament del mes de març del 2004, un veí del carrer St. Llorenç parla amb la regidora d'urbanisme i li sol·licita una reunió de tècnics i responsables polítics amb la resta de veïns perquè quedin clares les fases d'execució del pla de reordenació urbanística del sector St.LLorenç, i s'expliqui com i quan es faran les instal·lacions dels serveis bàsics. la regidora respom que després de setmana santa convoxrà una reunió al carrer per informar del que calgui.La reunió no va existir El dia 26 de maig apareixen màquines excavadores al c/St.Llorenç sense notificació prèvia i comencen a perforar el carrer per fer una hipotètica instal·lació de l'aigua corrent. Els veïns i veïnes han de treure cotxes i altres materials a corre-cuita perquè no pateixin danys. El dia següent a primera hora del matí un veí visita la regidora. Aquesta afirma que no estaven assabentats de les obres i que en tot cas n'´s responsable l'empresa contracatda per la Junta de Compensació. D'altra banda la senyora Maribel Fernández diu que el diamrts 1 de Juny anirà al carrer un advocat de la Junta per informar als veïns. Posteriorment promet que en aquesta reunió hi assistirà l'arquitecte tècnic de l'Ajuntament per aclarir els dubtes sobre les fases de les obres.El dia 1 de juny no apareix cap esponsable de l'ajuntament ni comunica la raó de la seva absència.Qui si va aparèixer va ser l'advocat de la Junta, però no venia a informar dels terminis de les obres, ni de com s'instal·laria l'aigua corrent abans de que enderroquessin i/o segellessin els pous, de fet desconeixia si l'aigua que s'instal·laria seria definitiva o provisional, tampoc sabia quan s'instal·laria la antena de TV col·lectiva que hauria de substituir les actuals que estan situades als horts. Aquest personatge simplement venia a dir-nos que abandonéssim els horts en un termini de 15 dies, afegia que esperava la nostra col·laboració i de passada afirmava que no teniem cap dret a cap tipus de compensació. Òbviament veïns i veïnes vam presentar la nostra disconformitat i li vam deixar clar al representant de la Junta que no entraria cap més màquina al carrer fins que s'oferís una informació clara; davant d'això l'advocat responia sorprès que estaven posant l'aigua corrent i que els havíem d'estar agraïts. El tema de l'aigua ha arribat a nivells de cinisme desorbitats durant tot aquest procés, des de la propietat i l'ajuntament se'ns ha repetit fins a la sacietat que estava arribant de la seva mà una gran millora per a la barriada...Recordem que estem a l'any 2004 i tenir aigua corrent no hauria de ser un gentilea, sinó un dret a complir per administracions i propietaris. A més a més si ens posen l'aigua , és perquè per una banda en el projecte de reordenació urbanística planegen anderrocar alguns pous , i segellar-ne d'altres (i ja seria escandalós que ens deixéssin sense aigua de cap tipus), i per altra banda perquè les constructores necessiten aigua per abastir les obres i les futures edificacions i no perquè hi hagi una voluntat clara de cobrir els serveis mínims del carrer. En front d'aquesta situació el veïnat comença a organitzar-se i es decideix convocar una reunió amb l'Ajuntament, amb Patrimonial Hefer (empresa propietària de les cases i horts del c/St.Llorenç i la Junta de Compensació. Tot plegat es notifica el dia 8 de Juny i es proposen dues dates, el 14 i 21 de juny. El 17 de juny (tres dies després de la primera i a falta de quatre dies per la segona) s'assiteix al ple, ja que no hi havia resposta de cap de les parts, a la insistència dels veïns la regidora d'urbanisme reposta de cap de les perts, a la insistència dels veïns la regidora d'urbanisme respon dient que encara no sap quin dia serà la reunió i que s'ha deixat l'agenda a casa. Sembla ser que la intenció és seguir ignornat-nos, així que es convoca als mitjans de comunicació per fer una roda de premsa el dia 22 de juny, aquell mateix migdia apareix la notícia del c/St.Llorenç a TV3, curiosament una hora més tard la regidora d'urbanisme troba l'agenda ( o contatca deseperada amb la junta de compensació) i tot seguit truca als veïns per imformar de la data en que es celebrarà la reunió amb totes les parts implicades. Finalment arriba la perseguida reunió al qual assisteix tothom excepte Petrimonial Hefer (tot i que després ens assabentem que sí que estava present). No cal ciatr la pila de despropòsits que veïns i veïnes vam haver de sentir aquell dia, per tant resumim un prinicpi d'acord que consistia en: Els veïns i vïnes impedirem per tots els mitjans possibles que comencin les obres fins que: -S'arregli el carrer, que portava aixecat des de l'entrada de es primeres excavadores i implicava un risc pels nens i nenes, així com per les persones més grans. -Se'ns notifiqui la periodització de les obres. -La junta de propietarus assumeixi la instal·lació de l'aigua corrent dins i fora de les cases, i també la instal·lació de l'antena col·lectiva de TV. -S'indemitzi correctament als afectats per la pèrdua dels horts. Els represenants de la Junta diuen que han entès el que se'ls hi planteja, per tant l'endemà es taparan els forats del carrer i trannsmetran el que s'ha dit a la resta de propietaris de la Junta. ÚLTIMES NOT�CIES...NOVES MOBILITZACIONS? A principis de setembre arriba als veïns una valoració de les indemnitzacions que pertén pagar la Junta a cada veí pel seu hort. Les xifres són un nou despropòsit, ja que, aquells que estan movent milions d'euros preveuen pagar unes quantitats miserables com a compensació de l'extermini d'una forma de viure, d'uns usos que s'han mantingut durant segles. Segurament el que ens volen extirpar no té un preu en metàl·lic... poerò su d'acceotar una quantitat per que ens tapin la boca aquesta haurà de ser mínimament digna. Per altra banda encara no se'ns ha donat una resposta clara pel que fa l'aigua, l'antena i la periodització de les obres, Així que estem estudiant una nova reunió amb proietaris i Ajuntament. LA LLUITA DEL C/ST.LLORENÇ: >UN MODEL PARTICIPATIU< HA estat en aquest any 2004, paradigma del diàñeg i la diversitat, que els veïns del carre St. Llorenç han hagut de dir prou a dècades d'abandó i abusos. En aquesta Esplugues de les persones que les institucions ens fan a la mida, s'han enganyat i menyspreat les bones maneres del veïnat fins al límit d'obligar-lo a realitzar rodes de premsa i amenaçar de posar-se davant de les excavadores. L'advocat de la junta insistia constantment que no teniem dret a cap compensació econòmica. En la famosa reunió que es va conseguir realitzar a l'ajuntament li vam exposar a aquest advocat que teníem coneixement de que a la masia okupada de Kan Kadena, situada dins del mateix pla urbanístic. la Junta de Compensació que ell representava havia ofert als okupants 6 milions de pessetes perquè abandonessin la casa sense provocar disturbis; i tot plegat amb l'intermediació de l'Ajuntament, concretament de la reidora Maribel Fernández. Ens preguntàvem com podia ser que els habitants del carrer Sant Llorenç, que han utilitzat els horts durant generacions arran d'un contracte verbal no tinguéssin cap dret? La situció va ser còmica quan l'advocat va dir ofès que allò no era veritat, mentre la regidora assentia amb el cap que era cert de de la cadira del costat. Finalment van canviar de tema quan es van adonar de l'espectacle penós que estaven oferint tots plegats. La qüestió és que l'Ajuntament d'Esplugues està donant a entendre que el canal més fiable per què s'escoltin les necessitats dels seus ciutadans són els disturbis? Podem dir que el consistori incita a la desobediència civil de manera premeditada? o fins i tot, podria ser denunciat a un tribunal per apologia de la violència? FOTUT 2004 EN EL QUE CAL LLUITAR PER EXIGIR EL QUE ÉS OBVI
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more