|
|
|
|
|
Notícies :: indymedia : xarxa i llibertat |
|
NO al Manual del insultador
|
|
|
per Un apóstol |
07 oct 2004
|
|
Creemos un mundo virtual exento de improperios. Esforcémonos en todo lo contrario. Alimentaremos la imaginación en tiempos a la que se le deja tan poco espacio. |
Seamos intolerantes sólo con los intolerantes y prohibámonos en la Red los siguientes adjetivos en las réplicas:
· paranoico,
· psicópata,
· loco,
· demente,
· cretino,
· imbécil,
· idiota,
· asno,
· anormal,
· subnormal,
· deficiente
· deficiente mental,
· esquizoide,
· histérico,
· descerebrado,
· bobo,
· estúpido,
· atontado,
· mentecato,
· ignorante,
· memo,
· lelo,
· papanatas,
· lerdo,
· bestia,
· ceporro
· torpe
· borracho,
· te chutas,
· deliras,
· cabrón,
· hijo de puta y
· alelado.
· gilipoyas
Se admiten sugerencias y novedades |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: NO al Manual del insultador
|
|
per ara en català |
07 oct 2004
|
paranoic
psicòpata,
boig
dement
cretí,
imbècil
idiota
ase
anormal
subnormal
deficient
deficient mental
esquizoide
histèric
descerebrat
badoc
estúpid
atordit o encantat
ximple
ignorant
beneit
lelo
papanates
feixuc
bèstia
ceporru
matusser
borratxo
et xutes
delires
cabró
fill de puta
babau
gilipolles |
|
Re: NO al Manual del insultador
|
|
per x |
07 oct 2004
|
|
Prohibir??? |
|
Re: NO al Manual del insultador
|
|
per Pep |
07 oct 2004
|
|
si prohibin totes aquestes paraules no estaren parlant de la societat actual, sino d'una utopia que no existeix enlloc |
|
Re: NO al Manual del insultador
|
|
per bordegàs |
07 oct 2004
|
|
doncs el fet que hi hagi tants insults i tan variats si que és un exercici d'imaginació... m'hi podria tirar hores fent una llista mental d'insults!!! |
|
insults catalufos
|
|
per baliga balaga |
07 oct 2004
|
L'INSULT INSULS
Vivim en un país tan políticament correcte que gairebé s'ha fet impossible sentir un insult intel.ligible. Recordo l'anècdota d' un amic del centre excursionista que, un dia que caminava per la Garrotxa, va presenciar una escridassada entre una colla de caps rapats de la zona metropolitana i un pagès indignat de veure com li aixafaven la collita. Els fatxendes de Barcelona li deien "pagès" com si no fos obvi que el pobre home es guanyava la vida cultivant la terra i el pagès es defensava amb insults prehistòrics, cridant borinots, un apel.latiu ben encertat però del tot inintel.ligible per aquella trepa metropolitana sense un pèl de seny. I és que ens hem de felicitar! Ens hem tornat tan políticament correctes que amb prou feines ens han quedat quatre mots arreplegats per dir-nos el nom del porc. Fins i tot amb això, estalviadors com som, serem econòmics. És clar que sempre hi haurà cràpules que només viuran en la disbauxa. Tindrem taujans i gamarusos, aquests enzes mig curts de gambals i aturadets que s'ho deixaran fer tot com uns tanoques. Però amb prou feines en direm capullos, si hi arribem i ja no en sabrem dir capsigranys, bordegassos o carallots, si no és amb la inspiració de l'escurçó negre. També tindrem els fatxendes de sempre, aquests que faronegen com si tinguessin un rei al cos, bandarres galifardeus, pets bufats que fanfarronejaran fent-se el pinxo. I amb prou feines en direm xuletes o xulos acabats. A un nostàlgic de tota aquesta parafernàlia de renecs, li diré que en l'essència mateixa de l'insult hi ha el canvi espontani, la deformació, en part perquè una de les gràcies d'insultar és que l'altre no pugui controlar del tot què li estàs dient. També és cert que els insults són com les pedres de riu, que roden, es llimen, moren i ressusciten. No fa gaire en un càsting de televisió una actriu de casa nostra va proferir la paraula imbècil, i un corrector torracollons i llepafils de l'emisora la va amonestar dient-li que més valia que digués brètol. Em sembla un purisme excessiu, i més tractant-se d'insults. No costa gaire de veure que avui en dia si dius a algú garneu, borinot, betzol, brètol, gambirot, etc... més aviat t'insultes a tu mateix. Són insults bumerang.
Ara bé, perdre'ns insults com sòmines, llonze, estaquirot, cap de pardals i passar-los tots per l'adreçador del vulgar gilipolles em sembla d'una pobresa imperdonable. És clar que els insults no es poden aprendre i administrar a cops de diccionari, com l'amistat tampoc no es pot comprar a cops de talonari. Però em sap greu comprovar com allà on em diuen guarro, la meva àvia em podia dir, afinant molt el matís segons el cas, tant potiner com barroer, sapastre com poca-solta. I allà on em diuen xapusses o torpe, em podia dir matusser o barrut, graponer o maldestre. Allà on em diuen bulles, em podia dir busca-raons, taral.lirot o baliga-balaga, manefla o xafarder (i als més nostàlgics recordo l'escamparaons, el cerca-renous i el buscabregues). Però les restriccions mentals d'avui dia ens han portat insults de nou encuny sense matís psicològic, paraules que serveixen per tot i no volen dir res. Per qualsevol fotesa et poden dir paradillo, caracandau o kilimakuri. És txungo saber què significa tot això.
El rufià, el facinerós, el caragirat traïdor l'esbandim amb un expeditiu fill de puta o malparit. El gandul que té un os a l'esquena, el manta, el gansoner, el desmenjat, el carcamal, l'esquenadret, insults tots equivalents però de matís diferent, els hem sufocat amb noms castellans com vago o perro. D'una dona adotzenada, d'una pepa que va vestida com un gallimarsot ja només en diem una cutre, o amb una mica de sort, una hortera. Els llepes, els llepaculs i els llagoters els esbandim amb un pobre pilotes. És clar que res no dura en aquest món, però també és veritat que un insult és intraduïble i que un mangui no serà el mateix que un espanyaportes. Un fifi no serà el mateix que un finolis, ni un putero el mateix que un bagasser. I el dia que s'inventi un insult pel que fa zàpping constantment, incapaç de deixar en pau el comandament a distància, no serà el mateix que un tastaolletes. Perquè la gràcia de l'insult és que sigui inesperat. I tots els insults busquen a la llarga el seu repòs i tots els renecs volen ser redimits. Com ja va dir Sterne arran d'una jaculatòria blasfema de l'oncle del seu Tristram Shandy: "L'esperit acusador, que es va endur el renec al registre Celestial, es va posar vermell mentre el denunciava, i l'àngel registrador, mentre l'anotava, va deixar que caigués una llàgrima damunt del mot i el va esborrar per sempre".
El pagès bé que es va defensar a bastonades fins que va haver fet fora els caps pelats lluny del seu tros. Però una llengua tan políticament correcte que ja no sap ni insultar, com es podrà defensar
http://www.iespana.es/ARTUSBROTAU//insults.htm |
|
Re: NO al Manual del insultador
|
|
per marcbret |
07 oct 2004
|
Ma cagun l'ostia puta que em va parir. Ara resulta que no podrem dir paraulotes. Ens tindrem que inventar circumloquis de frases maques per volguer dir que "Berlusconni es un cabronaç" -per exemple- sense dirla?
Haurem de recorrer a la tècnica dels eufemismes? Ens expresarem amb indirectes? Com si estessim al parlament? Mes ben dit: ...Ens tornarem realment GILIPOLLES a indymedia?
Crec que dir paraulotes pot ser bastant saludable, i mes quan solen ser (la majoria de les vegades) conceptes facil d'entendre. De vegades per exemple una persona fot un discurs que no se li enten ni pija, pero per les paraulotes que diu i com les diu podem arribar a entendre, per lo menys ..De quin pal va la cosa.
D'altra banda, crec que si prohibim dir merda, puta, bergant, borinot, etc.. direm altres coses que podrien ser molt mes dificils d'interpretar correctament. Per exemple: Enlloc de dir "Ets un cabronaç fill de puta" algu potser se li ocorrirà de dir: "Jo estic veient en tu un tros de banya que grapa la terra erma rovellada, venguda per 2 rals als que volen fer negoci amb la pobresa dels demés, i veig com altiu el cap aixeques, tot seguit, i mous el coll i el rostre, com sino res."
Salut. |
|
Re: NO al Manual del insultador
|
|
per Pep |
07 oct 2004
|
|
si per eixemple dic que ens governen lladres, estic insultant, o estic definint una forma de governar? |
|
Re: NO al Manual del insultador
|
|
per - |
07 oct 2004
|
|
Pues !ale!, darle al manubrio, majetes. Si a base de insultos despejáis la cabeza, a insultar con trazo grueso. Así ocurre que a las indymedia no van más que cazurros. |
|
Unes coses sobre els insults i sobre l'odi.
|
|
per marcbret |
07 oct 2004
|
Trobo molt interessant l'estudi dels insults. Podria ser quasi bé una bona especialitat en les carreres de filologies!!. Jo aportaré el meu granet de sorra.
Bé. Certament em penso, hi ha un dèficit cultural on s'imposa la quantitat pero minva la qualitat.
Per què? Potser perque abans insultant hom alhora definia; o més ben dit; definia més q no pas "insultava". Ara em sembla que és més aviat a la inversa. No ens importa tant si acertem o no en la significació del insult, el que es vol és "llençar l'insult" i quedarse un a gust.
Per altre banda els insults son instruments que seveixen per enfatitzar un discurs, dits ens certs moments son com les tildes per a les paraules.
Si l'intelecte pot anar equilibrant significats, armonicament d'aqui i d'allà ..l'emoció en canvi queda atraiguda molt fàcilment en quan s'utilitza un insult en tal o qual part d'una xerrada..
És així sovint, una mena d'eina de la idiotesa per ferse entendre a ella mateixa.
Sovint diem: "Aquest tiu no se de que cony parla peró es un poca vergonya" i el que ens escolta es queda amb la frase "poca vergonya" i ja sap, aleshores atendre's a alguna cosa o per lo menys començar a entendre la realitat a partir d'una definició inequívoca asumida.
Un altre aspecte dels insults que trobo interessants es una mica el que diu el company. L'efecte "boomerang". El que vull dir aqui, va pero en una línia diferent. Abans he dit que en un principi, els insults servien per "definir". Avui en dia serveixen per "desfogarse" contra algú. I el desfogarse pot incloure l'odi en major o menor grau. Poden servir, efectivament, per odiar amb comoditat, per escampar els fastics als demés i per escampar en general les altres merdes que cadascú te retingudes en alguna part del recte mental. ¿No es hem fixat tants cops que sovint algú està anguniós amb algú i amb si mateix.... Fins que troba ...L'insult apropiat per soltar a aquella persona a qui odia? El insultador passa de odiar amb amargura a odiar amb satisfacció a través del insult. L'efecte orgàsmic del odi durarà, potser uns segons, pero es suficient perque els insults i les dinàmiques dels insults vagin enganxant als individuus i els vagin integrant al seu caràcter com una droga força substancial de la propia cultura.
-si,patètica cultura pero cultura en qualsevol cas-
I es que l'insult, i les dinàmiques del odi es retroalimenten quan troben que poden esdevenir funcionals per la persona o per tot un colectiu determinat. Els insults així esdevenen patrimoni d'uns grups determinats, cadascúns amb les seves maneres "idiosincràtiques" d'insultar i/o de sentirse potencialment insultats, així com també les formes de reprimir els insults en les situacions i els contextes que representa que no pertoquen.
Pero el secret del origen de les dinàmiques del odi i dels insults en molts contextos culturals jo crec que rau en pura i simple matemàtica.
Sovint passa que les "raons" que algú pot trobar per insultar i/o odiar -si hom n'està predisposat- son molt més facils que les que sovint pot trobar per estimar. Qui busca amor i intenta donar estim, dificilement (excepte excepcións) troba estim al seu voltant. ..En canvi, les dinàmiques del odi son molt més asequibles: Qui busca l'odi i creixer en l'odi ..el pot trobar ben fàcilment: Només cal que reparteixi l'odi als demés!. |
|
Re: NO al Manual del insultador
|
|
per SI |
08 oct 2004
|
|
QUE OS FOLLEN |
|
Re: NO al Manual del insultador
|
|
per NO |
08 oct 2004
|
Dedicado a "Si".
-por ejemplo:
1ºQue te laman el culo los caracoles so capull@
2ºQue te pique la abeja maya en la punta de la polla si eres cerdo
3ºQue te crezcan setas en el coño si eres cerda!
4º Y que los insultos que das a los demàs se te peguen el dia del mañana mañana con doble ración de pegamento.
El próximo capítulo quizás de aqui un rato cuando acabe de cagar.
merci. |
|
Re: NO al Manual del insultador
|
|
per Kiliam Jase |
08 oct 2004
|
|
Jo em quedo bastant descansada quan a un idiota li dic que és un idiota. Em quedaria més descansada si el pogués portar a judici, per tot el mal que solen escampar pel món, aquests personatges. |
|
|
