|
|
|
|
|
Notícies :: antifeixisme : pobles i cultures vs poder i estats |
|
L'heroi
|
|
|
per rem |
05 oct 2004
|
|
Companys |
Com es fabrica un mite: Companys
La preparació de la guerra civil al llarg de 1934 pel pSOE i per l’esquerra nacionalista catalana pot considerar-se avui un fet històric fermament establert. Quant l’esquerra, el seu dirigent Companys es va esforçar a crear a Catalunya un clima de rebel·lio i a preparar els mitjans per a la rebel·lió contra un govern legítim, valent-se, amb dol, dels instruments que la legalitat posava a la seva disposició, que eren molts.
I quan, el 5 d'octubre, aprofitant un canvi de govern totalment legal, el PSOE es va llançar a la guerra en tota Espanya, Companys va esperar encara a veure com es desenvolupaven els esdeveniments, mentre tallava les comunicacions terrestres amb Madrid, tractava d'imposar la vaga general a Barcelona, i ocupava aquesta ciutat amb les seves milícies armades, conegudes com escamots. Mentre feia creure al govern que les seves mesures es dirigirien a impedir una subversió anarquista totalment imaginària. A l'endemà, les notícies d'esclats revolucionaris en nombroses províncies i a Madrid li van decidir a saltar al rodo al seu torn, i al capvespre d'aquest dia va proclamar la rebel·lió contra un "cop feixista" a Madrid. Pot dir-se que havia enganyat al govern amb la suposada insurrecció anarquista i ara enganyava als catalans amb el no menys fals cop feixista.
És sabut com va acabar l'aventura. A pesar que disposava de milers de milicians i del control sobre la Guàrdia d'Assalt i, en menor mesura, sobre la Guàrdia Civil, i de fortes infiltracions en l'exèrcit, contra una grup de només uns centenars de soldats, Companys es va rendir en la matinada, després de passar-se la nit ell i el seu conseller d'ordre públic, Dencas, cridant als catalans a la lluita per a derrocar al govern democràtic i imposar pràcticament la secessió.
La immensa majoria dels catalans es va mantenir al costat de la legalitat, i la l’intent de l’Esquerra va caure enmig del major ridícul. I no obstant això abans de mig any Companys s'havia convertit en alguna cosa així com un heroi llegendari per a molts catalans i no catalans en tota Espanya. El mecanisme d'aquesta extraordinària transformació mereix un petit estudi.
Com a conseqüència de l'assalt a la legalitat constitucional, va haver fortes pressions per a abolir l'autonomia catalana, donant-la per fracassada, així com per a proscriure als partits guerracivilistas incloent a la l’esquerra. No obstant això el govern va preferir una actitud moderada. Els partits no van ser prohibits, l'autonomia va ser solament suspesa fins que es normalitzés la situació, i només els periòdics oficials de la Esquerra van anar passatgerament clausurats, amidada sense tot just efecte perquè van reaparèixer immediatament amb altre nom.
I aquests periòdics, convertits en plataforma d'una campanya extremadament emocional i patriotera van aconseguir canviar el complet descrèdit inicial de Companys, en una imatge de glòria i martiri al servei de Catalunya i de la democràcia.
Feta propagandística encara més notable quant que el comportament dels líders esquerristes en el procés subsegüent va mancar de tota altura moral o política: es van limitar a negar l'evidència. Ells no s'havien rebel·lat. Havia estat el poble el qual s'havia rebel·lat espontàniament, i el govern de Companys s'havia limitat a donar un "llera" a aquell moviment per a evitar que es caigués en la anarquia. Els interrogatoris van caure en el surrealista quan els acusats van afirmar creure que els pocs soldats proveïts de dos petits canons que van assetjar la seu de la Generalitat eren o podien ser anarquistes. No els faltava aplom.
El defensor, Ossorio i Gallardo, va sostenir la mateixa història. Segons ell, Companys i els seus havien complert amb el seu deure per a evitar el caos, i en tot cas només podien ser acusats per un article de la llei que tipificava l'intent d'enderrocar al govern constitucional. Un membre del tribunal cridat Sbert i pròxim a l’Esquerra ho va millorar: els processats no havien intentat canviar el govern, sinó l'Estat. Però com cap article legal penava de manera explícita tal cosa, la rebel·lió de Companys devia considerar-se un acte "polític i legítim". La premsa de la l’Esquerra va trobar "consistent i moderna" aquesta versió, digna dels germans Marx. Des d'ara, tractar de derrocar l'Estat Republicà devia considerar-se una espècie d'esport. Tota la història del procés, de no estar embolicada en la tragèdia (el cop de Companys va provocar més de cent morts a Catalunya) podria donar lloc a un esplèndid relat comic.
Aquest comportament absolutament mancat de responsabilitat política i històrica no va minvar la popularitat de Companys. Els seus partidaris proclamaven a veu en coll: "Companys, el president de la Generalitat és el lluitador de Catalunya" "En el banc dels acusats, set homes de Catalunya. I entorn de l'estrada i a la banqueta, i fora, el poble"; "Companys i Catalunya. Gómez Hidalgo ha establert la magnífica equació. Companys i Catalunya es van trobar junts el 6 d'octubre. I no se separaran més" "Companys és Catalunya. Catalunya és Companys" I així incansablement en titulars de premsa, fullets de propaganda etc. La premsa d'esquerres en tota Espanya presentava als herois del 6 d'octubre com personatges simpàtics, afectuosos, excel·lents persones víctimes d'unes desgraciades circumstàncies en els detalls de les quals, lògicament, no obstaculitzen.
Per la seva banda, Companys sabia animar la funció: "El veredicte que ens importa és el qual pronunciï en la seva consciència íntima el poble. Ja que els nostres defensors han parlat del judici de la Història, vam declarar que esperem tranquils el seu veredicte definitiu, amb orgull en el cor i consciència neta". El poble havia pronunciat la seva fallada al desoir les crides de Companys aquell 6 d'octubre, però ell i l’Esquerra no ho van tenir per inapel·lable. Creien que una bona campanya de propaganda pot encegar les evidències més crues, i els fets semblen haver-los donat la raó.
Pugues, realment, tenir aquest efecte una campanya així? Sí, per descomptat, però amb una condició: que no sigui contrarestada mitjançant una tenaç i insistent contra informació. Rebatre falsedats tan grolleresgrolleres no és obstinació agradable, obliga a entrar de vegades en el terreny del disbarat i a emprar temps a explicar el que degués ser obvi. No obstant això no queda altre remei, perquè els falsos mites tenen un efecte desastrós. Encara avui polítics i historiadors nacionalistes conreen insistentment la falsificació de la història i fomenten el culte al colpisme i a personatges poc recomanables. No és sa que a Catalunya es tingui per heroi a Companys i no a Pla, o que en les Vascongades ocorri el mateix amb Arana i no amb Unamuno. Tals coses indiquen cert grau de maldat col·lectiva, i convé rebaixar-lo en tant que sigui possible. |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: L'heroi
|
|
per W |
05 oct 2004
|
el mamón del Pío Moa justificando (otra vez) el alzamiento del 18 de julio
parece que la ultraderecha (representada por Moa, Losantos, etc) está fabricándose la coartada para un nuevo alzamiento
no quieren darse cuenta de que esta vez no tienen nada que hacer |
|
Re: L'heroi
|
|
per revetlla |
05 oct 2004
|
És interessant veure com a diversos llocs de Catalunya, sobretot de la perifèria de Barcelona, les ànsies de revolució no es varen tallar amb la rendició de les forces estatals catalanes.
Per exemple, a Granollers, s'havien preparat per assaltar l'Ajuntament membres del POUM i d'Estat Català vinguts de diversos punts de la comarca. No obstant, un cop a Granollers a la hora que havien de trobar-se cap membre d'Estat Català aparegué, i els membres del POUM que sí hi va anar es varen trobar amb membres de la CNT i la FAI que estaven a la expectativa del que podia succeïr.
Junts decidiren assaltar l'Ajuntament amb les poques armes de que disposaven, esperaven que el poble s'alcés (a Granollers en aquella època pràcticament tot el proletariat de la ciutat era de la CNT). Així ho varen fer, preneren l'ajuntament i varen aguantar més que en Lluís Companys a BCN. La majoria varen ser detinguts tart o dora (varen escapar tots menys un, que va caure al pujar a la teulada i es va ferir).
Granollers no va ser l'únic poble de les rodalies de BCN on es varen prèndre ajuntaments per grups troskistes i/o anarquistes, però aquest és només un exemple.
Salut! |
|
Re: L'heroi
|
|
per Pep |
05 oct 2004
|
|
Prou de Pio Moa |
|
Re: L'heroi
|
|
per angelet |
05 oct 2004
|
Voleu que us digui una cosa?
Entre aquesta història i la que explica ERC+CiU+ els altres nacionalistes que sigui.. entre les dues, està la realitat, ni més ni menys... amb tot passa el mateix, totes les qüestions històriques les expliquen dues faccions totalment oposades, penseu-hi una mica.
Ni Companys era tant màrtir, ni era tant tirànic... simplement era un puto polític... i ja sabem com són, o no? Martingales perquí, martingales per allà...
Res per mi la història és la que no està escrita, és la que m'explica l'avi que diu q va anar a la guerra i quan li preguntes pq... pobre home... els pobres i els grans homes no surten als llibres d'història, però estan al cor de la gent.
Deixeu d'una puta vegada d'exalta la figura de persones que no heu conegut, perquè tothom ha sigut un capullo en algun moment de la vida. Viviu el present i el futur...
Òstia, ja m'he desfogat a gust... merda de gent que amb el poder manipula masses, sigui de l'esquerra o de la dreta, se me'n refot, perquè el final tots volen el mateix, calmar el seu ego i tenir poder. |
|
Re: L'heroi
|
|
per caf |
05 oct 2004
|
M'agrada la teva teoria, Angelet, entre una cosa certa i una de falsa, la veritat està enmig...
O sigui, la terra és triangular!!! |
|
Re: L'heroi
|
|
per No era un heroi ni un gran polÃtic, ni era coherent |
05 oct 2004
|
|
Però els feixistes d'en Franco el van afusellar... i de tot això el que s'extreu políticament és que el 18 de juliol va haver un cop d'estat que encara no s'ha sancionat com un crim...per tant la transició i l'actual règim són una farsa i la Constitució una componenda amb els residus autoritaris....que avui representan Aznar, Fraga, etc... |
|
Re: L'heroi
|
|
per angelet |
05 oct 2004
|
Totalment d'acord amb tu, el van afusellar i pel q representava a Catalunya és just q demanin perdó...
Però per favor... hi ha moltes formes d'afusellar la gent ehh.. una és agafar el fusell i disparar però n'hi ha d'altres més súbtils...
Ah... Caf... tu dius q el que diuen ells no és cert i el que dius tu.. q per cert no el coneixies si que és la veritat inqüestionable... de veritat t'ho creus? És el que ens han imposat des de l'educació i clar el que t'inculquen de petit és díficil creure que potser no és tot veritat o que s'han deixat quelcom...
L'educació és la manera més gran de manipulació que hi pot haver, més que els media, molt més.
Sigueu més escèptics cullons, no pot ser que us cregueu tot el que diu un llibre d'història, pel sol fet de dir-ho i de ser molt extés... sempre hi ha gent al darrera que li interessa que es cregui més una història que una altre i amb mitjans això és fàcil, molt fàcil, només cal deixar una generació... |
|
Re: L'heroi
|
|
per NO REM |
05 oct 2004
|
pero quin poc respecte que tenen alguns per la memoria historica. Companys va ser el president de la generalitat democràticament escollit, i que va ser detingut per la Gestapo (quan estva exiliat) i afussellat per l´exercit franquista, al castell de Montjuich.
Trobo molt que se l´homenatji i tot el que vulquin. I ademés afegiré que també m´agrafaria que s´homenatgés institucionalment a anarquistes com Durruti, que ho van donar tot per la llibertat.
Sense entrar en partidismes i discussions preudo-historicistes....bla bla bla
Els lluitadors com Companys etc etc etc etc són l´orgull del nostre poble, del poble treballador.
ESTRELLA ROJA |
|
Re: L'heroi
|
|
per Adolf |
05 oct 2004
|
|
Lluis escopeta Companys! vaya primo! Ese no tenia nada de héroe, era un rojo separata mas! Solo hay un héroe, Mein Führer! Sieg Heil |
|
Re: L'heroi
|
|
per uno |
05 oct 2004
|
|
Cuando os califikais como trabajadores... vais moraos? pro si vosotros soys unos guarros, vagos, fumetas k no abeis currao en vuestra vida! |
|
Una paginita muy guarrita
|
|
per Horst Wessel |
05 oct 2004
|
Vamos a ver, guarros. Estaba dando una vueltecita por este mundillo de Internet y, ¡zas!, me topo con este antro anarquista. ¡Uf, qué pestazo! A ver si os laváis, aunque sólo sea de higos a brevas, ¿de acuerdo, guarros? Veo que aquí hay mucho carca polacón. Creo que no existe una región más repelente, por el elevado número de cornudos ultramontanos ácratas que en ella habitan, que Polonia. ¿Cómo sois tan gangosos? ¿No os dais cuenta de que corréis el riesgo de morir de cáncer de garganta?
Respecto a esos detritos humanoides cuyas agresiones os dedicáis a denunciar aquí, ¿podéis decirnos dónde se encuentran hospitalizados? Más que nada, para ir a hacerles una visita: nos encanta rematar la faena como Dios manda.
En cuanto a la conmemoración de la fiesta de la Hispanidad, ya sabéis que, como ocurre todos los años, os esperamos en la montaña de Montjuich, más o menos a las 12 del mediodía. Venga, tenemos que sumarnos todos a honrar la bandera de nuestra PATRIA, ESPAÑA. Además, fijaros que la conmemoración tendrá lugar en la misma montaña en la que, en un lejano año de 1939, enviamos para el otro barrio al golpista y pestilente Luisito Compañeros, el líder de Izquierda Republicana de aquella región del nordeste de ESPAÑA.
Y ya, para terminar, sólo me queda desearos que paséis, como nosotros, una feliz jornada del Día de la Hispanidad. Permitidme, también, que os recomiende una entretenida página web (mucho más entretenida que ésta, por supuesto) cuya dirección es: www.anti-barcelona.com
Hasta pronto, guarros. |
|
Re: L'heroi
|
|
per juasjuas |
05 oct 2004
|
nazi futbolero, juasjuas. series el primer a ser empalat pel hitler, cabronàs
ah, també al barça li van afusellar un president (Montal?) després de la Guerra civil
Diumenge o dimarts, a fer companyia al camarada alfonso |
|
Per revetlla (sobre el POUM)
|
|
per Kronstadt 21 |
05 oct 2004
|
Company revetlla:
quan afirmes "...Granollers no va ser l'únic poble de les rodalies de BCN on es varen prèndre ajuntaments per grups troskistes i/o anarquistes, però aquest és només un exemple."
No t’estaràs referint al POUM com a grup troskista, oi? Per evitar confusions POUM-i el petit grup Bolxevic-leninista (troskista) d'en Munis et passo la següent informació:
Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM)
Partit polÃtic fundat a Barcelona el 29 de setembre de 1935 arran de la fusió del Bloc Obrer i Camperol (BOC, i el seu nucli polÃtic, la Federació Comunista Ibèrica, FCI) i l'Esquerra Comunista (EC). Entre els seus dirigents hi destacaven Joaquim MaurÃn, Andreu Nin, Jordi Arquer, Pere Bonet, Enric Adroher, Julià Gorkin, Juan Andrade, etc. Suposava l'expressió unificada del comunisme "autònom" català , en el sentit de que era oposat al comunisme estalinista del PCE i de la Internacional Comunista, i es distanciava de la lÃnia trotskista. El POUM defensava la lluita per una revolució democrà ticosocialista que seria feta per una Aliança Obrera que unÃs en un front únic a tots els treballadors (majorità riament lligats a l'anarcosindicalisme de la CNT). També es presentava com el partit que possibilitaria la unificació de totes les corrents marxistes, alhora que el BOC donava pas a una Federació Obrera d'Unitat Sindical, per bastir un sindicat unitari (que superés la dicotomia CNT-UGT). Entre els seus òrgans hi hagué "La Batalla", "L'Espurna", "Front", "Combat", "La Nueva Era". El POUM participà en el Front d'Esquerres i en el Front Popular, dins el qual Joaquim MaurÃn fou escollit diputat. No obstant va mantindre's al marge del procés que menà a la formació del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). S'adherà a la lluita antifeixista, i les seves milÃcies formaren la 29 divisió de l'Exèrcit de l'Est, sota el comandament de Josep Rovira. El partit era hegemònic a Lleida, i tenia una certa presència a altres punts del paÃs, per bé que també hi havia nuclis importants a Madrid i a Astúries. L'enfrontament del POUM i del PCE-PSUC i l'adopció d'una postura revolucionà ria per part del primer (que l'apropà a la CNT-FAI), va suposar la caiguda en desgrà cia del partit. Andreu Nin fou assassinat, i els principals dirigents van ser procesats. Aixà doncs, el POUM passà a la clandestinitat ja abans de la victòria feixista. El POUM va mantindre diversos nuclis a l'exili. Als anys 1940 una part de la milità ncia (Jordi Arquer, etc.) va abandonar el partit per integrar-se en el Moviment Socialista de Catalunya (MSC). El 1973 van formar-se el primers nuclis al Principat i al PaÃs Valencià , i també al PaÃs Basc i a Andalusia. Reaparegueren breument els seus òrgans «Alianza obrera» i «La Batalla». El 1976 un sector, encapçalat per Enric Adroher, s'integrà en el Partit Socialista de Catalunya-Congrés (PSC-C). El sector que mantingué les sigles era liderat per Wilebaldo Solano, Pelai Pagès i A. Ubierna. El 1978 provà de fusionar-se amb Acción Comunista, però no reeixÃ. Posteriorment s'acostà als sectors independentistes i nacionalistes d'esquerres, Herri Batasuna (HB), el Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional (BEAN) i la primera Esquerra Unida del PaÃs Valencià (EUPV). El seu treball té continuació en la Fundació Andreu Nin.
http://www.marxists.org/catala/enciclopedia/people/p/a.htm
Bloc Obrer i Camperol (BOC)
Organització polÃtica comunista. Fou fundada a Barcelona el 1930 com l'organització de masses que resultava de la fusió del Partit Comunista Català (PCC) i la Federació Comunista Catalanobalear (FCCB). També incorporà militants valencians de la Federació Comunista de Levante (FCL). La formació neixia oposada al comunisme oficial de la Tercera Internacional, representat a l'estat espanyol pel Partido Comunista de España (PCE). La FCCB actuà com a nucli polÃtic del BOC, fins el 1933, quan es convertà en Federació Comunista Ibèrica (FCI), en plantejar-se l'expansió del BOC a totes les terres peninsulars. Els dirigents més destacats del BOC foren Joaquim MaurÃn, Hilari Arlandis, Jordi Arquer, Pere Bonet, VÃctor Colomer, Abelard Tona Nadalmai, etc. Pel que fa a la qüestió nacional, defensà una federació espanyola de nacions socialistes, i entrà en polèmica amb Estat Català -Partit Proletari (*). Des d'un primer moment insistà en la importà ncia de l'organització del proletariat urbà i rural, tot denunciant el fet que el sindicat hegemònic, la CNT, estigués en mans dels anarquistes de la FAI. El BOC heretà com a òrgan de la FCCB “La Batallaâ€?, però disposà també d'òrgans regionals a Barcelona (“L'Horaâ€?, “El Frontâ€?), Girona (“L'Espurnaâ€?) i Lleida (“Avantâ€?). Es presentà als comicis de 1931, obtenint uns 20.000 vots, la qual cosa evidenciava l'hegemonia de l'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) sobre els electors del Principat. Des de 1933, el BOC defensà la creació d'una Aliança Obrera, amb la qual participà en l'aixecament del Sis d'Octubre de 1934. Després d'aquesta desfeta s'encetà un perÃode de converses à mplies entre totes les forces socialistes del Principat per bastir un partit unificat. La fracció majorità ria s'integrà amb l'Esquerra Comunista en el Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) el novembre de 1935. Una altra fracció es mantingué al marge i participà en la fundació del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).
http://www.marxists.org/catala/enciclopedia/people/b/l.htm |
|
Re: L'heroi
|
|
per revetlla |
05 oct 2004
|
Doncs tens raó, pensava en el POUM i no havia caigut en aixó que comentes... però l'error ve donat perquè qui m'ha explicat aquest petit troç d'història fou primer del POUM i després de CNT. I em comentava que ell pertanyia al grup de troskistes...
Gràcies per l'anotació.
Salut. |
|
Re: L'heroi
|
|
per Tens raó Angelet |
06 oct 2004
|
|
L´'escola es la eïna empreda pels capitalistes per manipular la gent... i els llibres de text que editen les editorials cristianes (marianistes, opus, montserratines, etc...) hi son plens de manipulacions i mentides "històriques", per confondre la realitat i fer passar a un ideòleg com Lenin per un assasí, o a Marx per un "pensador cristià"... per això l'imperi capitalista i els clèrics van sempre de la mà: aquests han après molt i molt del segles que porten enganyan la gent amb les seves mentides... |
|
Re: L'heroi
|
|
per Memòria |
06 oct 2004
|
|
Per això existeix una ciència que es diu història, per defugir d'aquestes manipulacions i explicar de forma científica el passat, i quan dic científicament vull dir que hi ha unes dades inquestionables que ningú pot negar, tot i que si donar-los una o altre explicació, és en aquesta explicació en la que ens barallem, però els fets són els fets us agradin o no. La memòria històrica no s'ha de deixar de banda per molt que alguns només vulgueu mirar el present i el futur, sense aprendre del passat ni entendrem el present ni canviarem el futur. |
|
|
