|
|
|
Anàlisi :: globalització neoliberal : guerra |
|
"L´efecte de la doctrina Bush" Noam Chomsky
|
|
|
per NOAM Chomsky |
04 oct 2004
|
|
• La guerra de l'Iraq ha incitat al terrorisme i ha reforçat el reclutament d'Al-Qaida |
Potser el document més amenaçador dels nostres temps és el titulat Estratègia de Seguretat Nacional dels Estats Units, del setembre del 2002. La seva aplicació a l'Iraq ha costat ja incomptables vides, i ha commogut el sistema internacional fins als seus fonaments.
Tal com va explicar Colin Powell, el document indicava que Washington "té un dret sobirà a l'ús de la força per defensar-se" de països que estan en possessió d'armes de destrucció massiva i que cooperen amb terroristes --l'excusa oficial per envair l'Iraq--. Però se segueix amagant la raó òbvia per envair aquest paÃs: la necessitat d'establir les primeres bases militars segures dels Estats Units enmig dels més grans recursos energètics del món.
A mesura que es van anar ensorrant els pretextos, el president Bush i els seus col.laboradors van començar a revisar aquesta doctrina per poder apel·lar a la utilització de la força malgrat que un paÃs no tingui armes de destrucció massiva ni programes per fer-ne. La intenció i la capacitat per fer-ho ja és més que suficient. Però és que prà cticament cada paÃs del món té aquesta capacitat. I la intenció depèn sempre del criteri de l'espectador. La doctrina oficial, doncs, és que qualsevol pot ser atacat.
El setembre del 2003, Bush va assegurar: "El món ara és més segur perquè la nostra coalició va posar fi a un règim iraquià que tenia vincles amb terroristes mentre fabricava armes de destrucció massiva". Els assessors del president saben com convertir la mentida en veritat a base de repetir-la amb insistència.
La guerra a l'Iraq va incitar al terrorisme. El novembre del 2003, l'expert en el Pròxim Orient Fawaz Gerges va assenyalar que "resulta realment increïble com la guerra ha fet revifar l'atracció per una guerra santa islà mica a nivell global, que havia declinat després de l'11 de setembre del 2001". Per primer cop, l'Iraq es va convertir en un santuari dels terroristes, i va patir els primers atacs suïcides des del segle XIII, quan actuaven els hassissin. El reclutament d'Al-Qaida ha augmentat. "Cada ús de la força és una altra petita victòria per a Bin Laden", que "està guanyant", escriu el periodista brità nic Jason Burke a Al-Qaeda, el seu estudi dels diferents grups islamistes radicals.
Per a aquests grups, Bin Laden és poca cosa més que un sÃmbol. I potser es transformarà en un personatge més perillós quan el matin, ja que es convertirà en un mà rtir que podria inspirar altres a unir-se a la causa. Burke assenyala que estan sorgint "nous quadros de terroristes", enrolats en el que consideren "una lluita còsmica entre el bé i el mal". Una visió compartida per Bin Laden i Bush.
La reacció més encertada contra el terrorisme és atacar-lo per dos flancs: d'una banda, els terroristes mateixos, de l'altra, el seu suport potencial.
Els terroristes es consideren una avantguarda que intenta mobilitzar-ne d'altres. La tasca policial, una resposta apropiada contra ells, ha estat exitosa a nivell mundial. Més important, no obstant, és l'à mplia base de simpatitzants que els terroristes intenten aconseguir, incloent-hi els molts que els odien i els temen però que, no obstant, els consideren lluitadors d'una noble causa.
Amb la violència, ajudem l'avantguarda terrorista a mobilitzar aquesta reserva de suport. Però també ens podem enfrontar a la "mirÃada de queixes", moltes d'elles legÃtimes, que són "la causa principal de la moderna milità ncia islà mica", escriu Burke. Aquest esforç pot reduir de manera significativa l'amenaça del terrorisme.
Accions violentes provoquen reaccions potencialment catastròfiques. Experts nord-americans calculen que les despeses militars a Rússia s'han triplicat durant l'era Bush-Putin. Aquesta, en bona mesura, és una resposta a la bel·licositat del Govern de Bush. En els dos bà ndols, les ogives nuclears continuen en estat d'alerta mà xima. Però el sistema de control dels russos es podria haver deteriorat.
Tal com s'havia anticipat, els plans militars nord-americans han provocat també la reacció de la Xina. El Govern de PequÃn ha anunciat projectes per "transformar el seu Exèrcit en una força d'alta capacitat tecnològica capaç de projectar el seu poder a nivell mundial cap a l'any 2010", va informar el mes passat Jehangir Pocha, corresponsal del diari Boston Globe. Els xinesos, va afegir, "estan reemplaçant el seu arsenal nuclear d'uns 20 mÃssils balÃstics intercontinentals dels anys 60 amb 60 nous mÃssils capaços d'arribar fins als EUA".
És possible que les accions de la Xina causin un efecte d'ona expansiva a través de l'�ndia, el Pakistan i més enllà . El desenvolupament nuclear a l'Iran i Corea del Nord, en part també una resposta a les amenaces nord-americanes, fa que el que era impensable es converteixi en una possibilitat certa.
El 2003, a l'Assemblea General de les Nacions Unides, els EUA van votar en solitari contra l'aplicació del Tractat de Prohibició de Proves Atòmiques i, amb el seu nou aliat, l'�ndia, contra mesures per eliminar les armes nuclears. Els EUA també van votar sols contra "el respecte a les normes del medi ambient" en acords de desarmament i de control d'armaments i, acompanyats d'Israel i Micronèsia, en contra d'evitar la proliferació nuclear al Pròxim Orient, el pretext que va utilitzar per envair l'Iraq.
Els presidents solen tenir doctrines, però George W. Bush és el primer que també té visions. La més exaltada de totes, arxivada aixà que tots els pretextos per a la invasió de l'Iraq van ser abandonats, era la visió de portar la democrà cia a l'Iraq i el Pròxim Orient. El novembre del 2003, aquesta visió va ser considerada el motiu real per posar en marxa la guerra.
Prendre aquestes declaracions seriosament implica presumir que els nostres lÃders són uns perfectes mentiders. Mentre mobilitzen els països per anar a la guerra, declaren que les raons són totalment diferents. Per purs motius de salut mental, convé mostrar-se escèptic sobre el que pugin inventar per reemplaçar els anteriors pretextos que s'han ensorrat.
Noam Chomsky és professor de lingüÃstica al MIT. Aquest article és un extracte del nou pròleg de l'autor per a l'edició de butxaca als Estats Units d'Hegemonia o supervivència. L'estratègia imperialista dels EUA, obra editada a Espanya per Empúries en català i per Ediciones B en castellà .
© Noam Chomsky. Distributed by The New York Times Syndicate. |
This work is in the public domain |
