Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: antifeixisme : corrupció i poder : criminalització i repressió : pobles i cultures vs poder i estats
El PSOE treu de la presó el torturador Rodríguez Galindo.
04 oct 2004
L'ex general de la Guàrdia Civil condemnat a 75 anys pel segrest, tortura i assassinat de Lasa i Zabala ha passat només 4 anys a l'ombra.
Ara, Institucions Penitenciàries considera que Galindo pateix una "enfermetat greu" i el deixa tornar a casa a complir la pena. L'ex vicepresident del PSOE, Alfonso Guerra, celebra l'excareració i afirma que "la societat espanyola li deu moltíssim". Recordem l'obscur episodi dels GAL que esguità la cúpula d'Interior de l'antic govern del PSOE i que hui torna a ser actualitat.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: El PSOE treu de la presó el torturador Rodríguez Galindo.
04 oct 2004
A mi no m'ha sorprès gens aquesta noticia i menys des de la victoria del PSOE el 14 de març. Recordo pel Nadal que a la Razon van publicar una noticia dient que al general Galindo li havien denegat un permis per sortir de la presó el dia de Nadal perquè no queia en cap de setmana ja que ja havia sortit de permís molts caps de setmana. Ara simplement el que han fet es ampliar-li el regim de sortides de la presó i ara no hi haurà no de tornar. Però això és el PSOE, algu s'extranya?
Re: El PSOE treu de la presó el torturador Rodríguez Galindo.
04 oct 2004
es una mala noticia k a galindo hagi sortit, pero afortunadament akes cap de setmana an sigut detinguts 21 terroristes, k potser no son torturadors pero si assesins.
contra els torturados i asesins!!!
Re: El PSOE treu de la presó el torturador Rodríguez Galindo.
04 oct 2004
una llàstima? només és una llàstima?
Re: El PSOE treu de la presó el torturador Rodríguez Galindo.
04 oct 2004
per si no ho sabies, ja n'han alliberat uns quants. Pero aixo no ho diuen als mitjans del pensament unic, que son els qui "informent" als borregos que paren el cul, com tu. Dos d'ells son ancians de quasi 80 anys Pero be, tu ja els has qualificat de "terroristes" a tots per mandat dels que te la claven un dia si i altre també
Tu aqui, fent la puta i la ramoneta. "Contra todas las violencias" que deia aquell, pero tu parant el cul als que manen i creient-te tot el que et diuen. qui ets exactament? perque tens un nivell ortografic clarament militar. eus ser un madero d'aquests que llepen la ma de qui els pega.
Puta basura!!!
Re: El PSOE treu de la presó el torturador Rodríguez Galindo.
04 oct 2004
Els picoletos estan perdent nivell, portaran al Galindo per impartir classes de tortura... Cada cop es més fals el puto sistema i aquí les ovelles i els rics no sé com s’ho munten, però es com si no pasés res.
Re: El PSOE treu de la presó el torturador Rodríguez Galindo.
04 oct 2004
Extret de L'AVANÃ (www.lavanc.com)

El PSOE treu de la presó el torturador Rodríguez Galindo.

L'ex general de la Guàrdia Civil condemnat a 75 anys pel segrest, tortura i assassinat de Lasa i Zabala ha passat només 4 anys a l'ombra. Ara, Institucions Penitenciàries considera que Galindo pateix una "enfermetat greu" i el deixa tornar a casa a complir la pena. L'ex vicepresident del PSOE, Alfonso Guerra, celebra l'excareració i afirma que "la societat espanyola li deu moltíssim". Recordem l'obscur episodi dels GAL que esguità la cúpula d'Interior de l'antic govern del PSOE i que hui torna a ser actualitat.

L'AVANÃ/València
Sis mesos de govern ha necessitat el PSOE per tancar assumptes pendents des que deixaren la Moncloa ara fa 8 anys. L'ex Ministre de l'Interior, José Barrionuevo, visità la setmana passada el despatx de l'actual secretari d'Estat de la Seguretat, Antonio Camacho per interferir en la situació de l'exgeneral Enrique Rodríguez Galindo. Mercedes Gallizo, directora d'Institucions Penitenciàries, signà al dia següent la decissió que permetrà Galindo complir condemna a casa seua degut a una enfermetat coronària, gest criticat per distints partits polítics i associacions que consideren l'existència de casos similars d'altres presoners que s'haurien de beneficiar d'aquest tracte i que, per contra, s'ignoren.

Tortures i execucions en democràcia

L'any 1985, dos cossos soterrats amb calç viva van aparèixer a la Foia de Coves de Bussot, Alacant, sent identificats 10 anys després com els dels joves bascos Joxean Lasa i Joxi Zabala, segrestats per la Guàrdia Civil l'any 1983. Els joves havien deixat el seu domicili perque es trobaven sota sospita de col·laborar amb ETA, fet que mai es provà i sobre el qual el jutge Gómez de Liaño conclogué no haver cap indici. El llavors responsable de la lluita antiterrorista de la Guàrdia Civil a Euskadi, i cap del famós cuartell d'Intxaurrondo, Enrique Rodríguez Galindo, venia sent objecte de constants denúncies de tortures i narcotràfic en aquestes dependències i per participar als anomenats Grupos Antiterroristas de Liberación (GAL). El cas esguità el partit llavors a la Moncloa, el PSOE, que va veure el seu Ministre de l'Interior, José Barrionuevo, i altres càrrecs del partit assenyalats com a instigadors de la guerra bruta contra ETA. Per respondre als flagrants delictes de pertinença a banda armada, detenció il·legal, assassinat, encobriment i lesions es van seure al banquet dels acusats Julen Elgorriaga, llavors governador civil de Guipúscoa i també recentment excarcerat per motius de salut, el capità de la Guàrdia Civil �ngel Vaquero, els agents Enrique Dorado i Felipe Bayo i el General Rodríguez Galindo. El jutge que portà el cas, Javier Gómez de Liaño, s'estalvià jutjar els càrrecs del PSOE José Barrionuevo i Rafael Vera (secretari d'Estat per la seguretat) aquest últim al estar ja encausat pel cas Segundo Marey, un ciutadà segrestat pels GAL al haver-lo confós amb un membre d'ETA en la que fou la primera acció del grup terrorista parapolicial. Segons el jutge, una de les ramificacions del GAL estava constituida per "un nombre reduït i indeterminat de guardies civils destinats al servei d'informació de la 513 Comandància, amb seu a Sant Sebastià, dirigits pel llavors comandant i després general Rodríguez Galindo".

Un pres privilegiat

Galindo començà a complir condemna el 9 de maig de 2000 a la presó militar d'Alcalà d'Henares a Madrid, fins que el 2003 fou traslladat al correcional ordinari d'Ocaña II. Fa escassos mesos, el Jutge Central de Vigilància Penitenciaria de l'Audiència Nacional, Javier Gómez Bermúdez, ja va modificar el règim penitenciari de l'ex general, permetent-li la possibilitat de passar al tercer grau sense haver complit la meitat de la condemna, com és habitual. El coordinador general d'Izquierda Unida, Gaspar Llamazares va manifestar el seu descontent per les "passes prévies" a l'excarceració, i ha dit que exigirà tot tipus d'explicacions al respecte al govern de Zapatero. Igualment, Joan Puig, portaveu d'ERC a la comissió d'Interior del Congrés ha denunciat que Institucions Penitenciàries no ha aplicat les mateixes mesures a malalts terminals que compleixen condemna a les presons espanyoles. Puig criticà també les gestions de Barrionuevo, de qui diu "forma part del conglomerat del PSOE relacionat amb la guerra bruta". Per la seua banda Jone Goroizelaia de Socialista Abertzaleak manifestà que "mentres es manté la dispersió, la tortura, la vulneració de drets fundamentals, la il·legalització de partits polítics i es vulneren tot tipus de drets de les persones a Euskal Herria", s'excarcera "a responsables de delictes greus, a responsables de crims d Estat". La portaveu de Justícia del PNB, Margarita Uría, manifestà que la seua defensa d'una "idea humanitaria del Dret Penal" no evita que li "repugne" veure el tracte de favor rebut per Galindo. Igualment, Begoña Lasagabaster, diputada d'EA, considera que excarceració del General respón a una política penitenciaria "arbitrària" i exigeix també explicacions al PSOE. El PP per la seua banda, a través del navarrés Jaime Ignacio del Burgo, diu respectar les decissions judicials i que així i tot, els fets pels que fou inculpat Galindo li produeixen una "repugnància absoluta".

Des de les fileres del partit governant, en canvi, tot són aplaudiments. Qui fóra vicepresident del Govern de Felipe González i actual president de la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats Alfonso Guerra, encara que ha reconegut que "hi hagué un temps en què algunes persones cometeren alguns excessos en la lluita contra el terrorisme", veu bé l'excarceració de Galindo, que segons diu "patí una persecució claríssima" i a qui "la societat espanyola deu moltíssim". En defensa de la decissió judicial isqué el titular d'Interior, José Antonio Alonso, remarcant que la decissió d'Institucions Penitenciàries s'ajusta "perfectament" a la Constitució i al règim penitenciari. També l'exsecretari d'Estat per la Seguretat, Rafael Vera, condemnat també pel segrest de Segundo Marey a mans del GAL, manifestà la seua alegría i aprofità per demanar l'indult total per al General, així com per a l'ex Tinent Coronel de la Guàrdia Civil, �ngel Vaquero, condemnat pel mateix motiu. Vera considera que els dos caps policials "haurien d'estar al carrer fa temps i no passar per aquesta injustícia", perquè ambdós recuperen així "l'honor que els correspón, perque han lluitat per la llibertat i la democracia". Al Jutjat d'Instrucció nº1 de Sant Sebastià romanen des de fa anys del diligencies 491/91 en les que el mateix Rodríguez Galindo està imputat pels pressumptes delictes de contraband, narcotràfic i proxenetisme. El ja desaparegut diari EGIN desvetllava també el paper del cuartell d'Intxaurrondo en el tràfic de drogues i altres assumptes delicats que mai arribaren a investigar-se, tot i haver declaracions de narcotraficants estrangers que assenyalaven la Guàrdia Civil del País Basc com la responsable de la desaparició i posterior ús de quantitats indeterminades de drogues. La Plataforma Popular ADORE, moviment popular que denuncía la corrupció respecte al narcotràfic al País Basc, ja alertà de la desaparició de 300 kilos de cocaina d'un decomís de 1000 a Irun l'any 1988. Aquest i altres casos retractaria el periodista Pepe Rei al seu llibre "la red Galindo", on explica detalladament les passes de la seua investigació.

Felipe González "a Espanya no ha existit el terrorisme d' estat"

El PSOE sempre ha negat la seua implicació a la trama dels GAL, tot i que la major part de la cúpula d'Interior del govern de González fou condemnada pel Cas Marey. En aquest cas, els delictes de segrest i malversació de diners públics van esguitar Barrionuevo, Vera i Sancristobal, condemnats per la Sala II del Tribunal Suprem. El 20 de setembre de 1995, el diari EL MUNDO desvela que els papers del CESID impliquen al Govern i al cuartell de la Guàrdia Civil d'Intxaurrondo en al menys 7 homicidis; els morts són Lasa i Zabala, Gurmindo i Perurena, Gutiérrez Salazar, Zabalza i Urigoitia. Un any després, el mateix periódic publicarà la transcripció d'una cinta on l'exministre de l'Interior, José Barrionuevo ofereix a Julián Sancristobal declararse responsable dels GAL. La conversació s'havia produït un any abans a la presó de Guadalajara on era recluït Sancristobal en règim preventiu, i al que visitava freqüentment José Barrionuevo. També l'any 1996, un manuscrit desvetllat també pel periódic de Pedro J. Ramírez demostrava que Galindo organitzà els GAL de la Guàrdia Civil, en unes conversacions mantingudes pel General i transcrites pel seu col·laborador i sargent del CESID, Pedro Gómez Nieto l'any 1983. Galindo deia en eixes conversacions, abans de l'inici de l'activitat terrorista dels GAL, que "quan menys s'ho esperen preparem altre colp...actuar sobre ells igual que ells fan amb nosaltres...estudiem el terreny per anar i per venir, o siga, donar el colp i venim".

El 17 de setembre de 1996, EL MUNDO segueix desvetllant dades que impliquen alts càrrecs del Govern en activitats il·lícites en la lluita contra ETA. Aquesta vegada,a partir de la documentació incautada en la cel·la del coronel Juan Antonio Perote, ex cap de l' Agrupació Operativa de Misions Especials (AOME) al CESID, grup dedicat a las tasques brutes de l'espionatge espanyol, es desvetllen els detalls de la denominada Operación Shuto, rebatejada després com Operació Mengele per associació a Joseph Mengele (l' Ãngel de la Mort), metge-cap del camp de concentració a Auschwitz, que experimentava amb els detinguts la tesi sobre la higiene racial dels nazis. Aquesta operació consistia en el segrest d'indigents per ser utilitzats a la força per provar un anestèsic que serviria els mercenaris del GAL per segrestar membres d'ETA. El cardióleg Diego Figueroa, conegut com el Doctor Mengele, causà la mort de tres persones al testar en elles els productes encarregats pels serveis secrets espanyols. El plà fou supervisat per Maglano, cap dels espíes espanyols, i formava part d'una operació major que tenia com a darrer fi segrestar el dirigent d'ETA Josu Ternera. Ãs llavors quan EL MUNDO comença a publicar a partir de desembre tots els documents que el govern del PSOE es nega a entregar als jutges i que demostren la implicació del CESID en la creació dels GAL, inormació considerada veraç per l'Audiència un any després, i que deixava en evidència el Govern de Felipe González. Quedà també demostrat que els alts càrrecs del PSOE Rafael Vera i José Luís Corcuera realitzaren operacions financeres en entitats d'Andorra després d'abandonar les seues responsabilitats al Ministeri de l'Interior.

Les revelacions del periódic EL MUNDO que demostraven el terrorisme d'estat forjat a les fileres felipistes van tenir un preu singular. Fou llavors quan aparegué el famós video del director del diari, Pedro J. Ramírez sodomitzat per una dona. Però el 16 de novembre de 1997 es decobriria la relació del video amb la trama destapada per EL MUNDO, al veure's implicats Vera, Tirapu i un ex ajudant de González en el muntatge de la gravació. Exuperancia Rapú, la dona utilitzada per la trampa a Pedro J. confirmà que Vera li proporcionà 50 milions de pessetes per adelantat per l'entrega del vídeo, sobre un preu total de 300.

Al documental de Julio Medem, "La pelota vasca: la piel contra la piedra", estrenat l'any passat, es pot veure l'ex President del Govern Felipe González, negant que hagués existit mai a l'Estat espanyol cap tipus de terrorisme d'Estat. Actualment, encara Amnistía Internacional i nombroses entitats que treballen pels drets humans denuncien annualment l'Estat espanyol per mantenir un règim penitenciari i unes lleis que afavoreixen la tortura de presos i detinguts.


Més informació sobre la tortura a l'Estat Espanyol:

http://www.gara.net/dosierrak/euskalgatazka/tortura/index.php

http://www.stoptortura.org

http://www.omct.org (organització mundial contra la tortura)

http://www.apt.ch (Associació per la prevenció de la tortura)

http://www.cpt.coe.int (Comité europeu per la prevenció de la tortura)

http://www.edai.org (Amnistía Internacional)

http://web.amnesty.org/web/ar2002.nsf/eur/spain!Open (informe anual d'Amnistía Internacional)


www.lavanc.com
Sindicat