Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: globalització neoliberal : guerra
Propaganda de guerra (Globalització i poder en el segle XXI)
04 oct 2004
[Publicat a Rebelión]

Introducció
El potencial de la propaganda de guerra ha crescut de manera desmesurada al llarg del segle XX, i entra en el segle XXI amb una força aclaparadora. En la Societat de la Informació, la indústria de la persuasió gesta processos propagandístics globals a les ordres del poder dominant.

Per comprendre la propaganda contemporània, cal analitzar la indústria de la comunicació, i com aquesta es va reconfigurar a la fi del segle XX a causa de la Revolució Digital.

1. Crisi de civilització i revolució digital

La indústria de la comunicació és avui en dia un complex entramat estretament lligat al poder hegemònic, l'econòmico-financer. Segons Ramonet (1989), vvim una crisi de civilització, una doble revolució d'ordre tecnològic i econòmic, en la qual els paradigmes del progrés i el rellotge han estat substituïts per la comunicació i el mercat, respectivament. En aquest context, els mèdia, abans coneguts com a quart poder, han canviat la seva funció. Han passat a ser el segon poder, âen termes d'influència global i general sobre les societatsâ?.

La nova economia és informacional i global. Castells (1997) assenyala que aquests dos trets estan lligats entre si, i són fruit d'un punt de discontinuïtat històrica sorgit en les dues últimes dècades del segle XX. âEl nou paradigma tecnològic, organitzat entorn de noves tecnologies de la informació més potents i flexibles, fa possible que la mateixa informació es converteixi en el producte del procés de producció. Per ser més precisos, els productes de les noves indústries de la tecnologia de la informació són aparells per processar la informació o el mateix processament de la informacióâ?.

La Societat de la Informació té, per a Ramonet (1989), tres característiques fonamentals:

1. Sobreabundància, enfront de l'escassesa de segles passats.
2. Extremada rapidesa, en contrast amb el ritme lent d'altres temps.
3. El seu valor és essencialment comercial. âLa informació és, primer de tot, una mercaderia. Com a mercaderia està essencialment sotmesa a les lleis del mercat, de l'oferta i la demanda, i no pas a altres regles com podrien ser les derivades de criteris cívics o èticsâ?.
Aquests fenòmens impliquen transformacions importants:

1. En el concepte d'informació. âAvui informar és essencialment fer assistir a un esdevenimentâ?.
2. El principi de l'actualitat ha estat modificat per la televisió, âel mitjà dominantâ?, que âimposa com a âactualitatâ? un tipus d'esdeveniments que són específics del seu camp, uns esdeveniments especialment rics en capital visual i en imatgesâ?.
3. El concepte de veritat es regeix pel principi âsi tots els mitjans diuen que alguna cosa és veritat, és veritatâ?.
La revolució digital ha difuminat les barreres entre els diferents mèdia, que convergeixen cap al sistema binari, el multimèdia. A més, es creen xarxes en les quals poden interconnectar-se âtotes les maquines intel·ligentsâ?

Ramonet destaca, com un fenomen d'enorme importància, l'existència d'un âsistema de producció superabundant d'informacionsâ?. Un sistema que té errades estructurals: âavui estem convençuts que una informació de tipus quantitatiu no resol els problemes que ens plantegem. La informació ha de tenir un aspecte d'ordre qualitatiu, sense que sapiguem molt bé què això vol dir. Però sabem què passa per dues qüestions: la credibilitat i la fiabilitatâ?. Tot això implica que en l'actualitat la principal forma de censura ja no sigui l'absència d'informació o la prohibició de la seva difusió, sinó la sobreinformació.

Wolton (1999) adverteix que âla informació continua sent avui tan fràgil com ahir, però per raons diferentsâ?, i assegura que âel fet estructural més important per comprendre la crisi de la informació és, doncs, el pes excessiu de l'esdeveniment en relació amb la comprensió de la realitatâ?. L'autor assenyala els factors fonamentals que causen la âpressió massa forta dels fetsâ?:

1. La tirania de l'instant. âSe sap tot, de tots els racons del món, sense temps per comprendreâ?.
2. El paper de les guerres, que âprovoquen un tractament excepcional de la informacióâ?. L'autor es pregunta: âfins on és compatible el dret a la informació amb les obligacions de la guerra, o sigui, de la censura i de la política? A partir de quan la mentida, el silenci o lâautocensura es converteixen en una part adherida a la informació?â?.
3. Les situacions de crisis socials o polítiques. Aquestes són âreveladores d'una altra contradicció de la informació triomfant. La cobertura rapidíssima de les crisis no és en absolut un factor per a la seva solucióâ?.
2. La indústria de la comunicació

Mitjans de comunicació, publicitat i relacions públiques són els grans sectors de la indústria global de la comunicació. Segons Pozas (2004), âel 11-S va despertar més aquesta indústria als Estats Units. S'hi estan usant més recursos i més professionals i s'hi estan creant més mitjans propis del Govern americà en zones com Orientâ?.

Els mitjans de comunicació tenen tendència a concentrar-se i integrar-se en grans corporacions a nivell mundial, com Time AOL Warner, Disney o Bertelsmann, dedicades a activitats diverses com l'oci, la informació o el cinema.

Wolton (1999) denomina âpiràmide invertidaâ? el sistema contemporani de producció de la informació, ja que âmenys de vint mil periodistes, si se sumen les tres grans agències occidentals (Associated Press, Reuter, France Press), creen l'esclafadora majoria de les informacions que utilitzen els mèdia del món sencerâ?.

Respecte a la publicitat, Pozas (2004) considera que és tan important que âsense aquesta no es concep el capitalismeâ?. La despesa mundial en publicitat (només de les empreses) va ascendir l'any 2002 a 450.000.000.000 dòlars, dels quals 235.000.000.000 es van gastar als EUA, i els restants en la resta del món. Pozas creu que aquesta concentració âanul·la des del punt de vista de les comunicacions massives els mitjans críticsâ?, a causa del âpes de la publicitat en la programació i en els contingutsâ? i que aquesta âfuig de tots els temes o debats que contribueixin al pensament críticâ?.

Les relacions públiques van néixer com a âpropaganda corporativaâ?. Benays les concebia com a âla manipulació conscient i intel·ligentâ?. Pozas (2004) les defineix com a âactivitats d'influència en la comunicació que intenten crear un clima favorable a l'entitat que les promouâ?. Les relacions públiques funcionen com una DIRCOM d'una entitat amb els seus públics. Els principals clients d'aquests serveis de comunicació planificada són els governs i les transnacionals. Les relacions públiques juguen un rol fonamental en situacions de crisis, i els moments de crisis més àlgids són les guerres.

Una agència de relacions públiques transnacional com Hill & Hill & Knowlton té un capital de 325.000.000 de dòlars, 1250 empleats i desenvolupa les seves activitats en 24 països. Entre els seus principals clients podem citar el govern dels EUA o companyies com Philip Morris, Microsoft o Enron.

3. L'opinió pública

Les maneres d'entendre l'opinió pública són diversos. Pozas (2004) assenyala dues possicions fonamentals: âl'opinió pública pot concebre's: com a objecte, i aleshores és objectiu de la comunicació planificada; o com a subjecte, vessant que interessa com a resposta a l'altraâ?. Així, l'opinió pública âesclata quan s'enfronta a situacions excepcionalsâ? .

Un exemple de mobilització cívica a escala global van ser les protestes de febrer de 2003 contra la invasió de l'Iraq. Referint-sâhi, Chomsky (2004) destaca l'alt nivell de conscienciació de l'opinió pública contemporània, i destaca el seu potencial: âarran de les multitudinàries protestes a escala mundial, la premsa va informar que âpotser continuen existint dues superpotències en el planeta: els Estats Units i l'opinió pública mundialâ? (per Estats Units cal entendre aquí el poder estatal de la nació i no pas l'opinió pública, o, ni tan sols, l'opinió de l'elit)â?. Per a aquest autor, âja no estem en els anys seixanta, quan la població va tolerar durant anys i aparentment sense piular una guerra destructiva i criminalâ?. Des del seu punt de vista, la diferent capacitat de reacció de la societat es deu âals moviments civilitzatoris dels darrers quaranta anysâ?.

Per la seva banda, una mostra de la visió de l'opinió pública com a objecte és l'ús de la propaganda, un model de comunicació unidireccional emissor-receptor que funciona com un mecanisme de dominació. Chomsky (2004) assegura que les formes de control d'aquest tipus són una constant en tots els sistemes polítics. âEl reconeixement que el control d'opinió és la base de tot govern, del més despòtic al més lliure, es remunta almenys a David Hume, però cal fer-hi una excepció. El fenomen adquereix major importància en les societats més lliures, on l'obediència no pot ser garantida pel flagellâ?.

La transició entre aquestes dues concepcions de l'opinió pública té una relació directa amb el dret a la informació. Així ho explica Pozas (2004): âen el moment que la possibilitat de contrastar informació desaparegui, l'opinió pública passarà de subjecte a objecteâ?.

4. Guerres del segle XXI

El 2001, durant la invasió d'Afganistan, es va recórrer a les tàctiques psicològiques operacionals (PsyOps) per desmoralitzar els talibans i crear simpatitzants entre el poble afganès. Es van usar els moderns avions EC-130I per manipular les transmissions radiofòniques i emetre missatges propagandístics. Els pamflets van ser usats una vegada més i sâhi oferien recompenses per la captura dâOsama Bin Landen.

Avui els països contracten grans empreses de relacions públiques, com ara Rendón o Hill & Knowlton, per investigar les tendències en els corrents d'opinió pública i controlar la circulació d'informació interna i externa. Es tracta d'una manipulació conscient i intel·ligent dels hàbits.

En l'actualitat, en el conflicte a l'Iraq, els Estats Units han gastat més de 520.000.000 de dòlars per l'esforç conjunt de la comunicació governamental. D'aquest diners, 200.000.000 van ser aplicats en la campanya contra l'Iraq. Aquestes xifres demostren un augment en els recursos destinats a la propaganda, i en particular a la de caràcter bèl·lic. En l'actualitat, es duen a terme importants investigacions per optimitzar l'eficàcia de la comunicació planificada, i s'usa tecnologia punta.

Tanmateix, la major màquina propagandística del món, la nord-americana, no ha aconseguit arribar a tots els seus objectius, com demostra l'oposició de França i Alemanya a la invasió i posterior ocupació de l'Iraq.

I, malgrat l'ús habitual d'eufemismes, queden en la memòria frases immortals tan explícites com l'emprada pel secretari de Defensa Nord-americà, Collin Powell: âSom la potència més gran del món i ho demostremâ?.

Conclusions:

La propaganda de guerra es regeix per âprincipis elementalsâ?, com assenyala Morelli, citant els âdeu manamentsâ? enunciats per Ponsoby el 1928. Aquests mecanismes mantenen la seva vigència en l'actualitat. Així, per exemple, la tàctica de demonitzar l'enemic va ser usada durant el segle XX, i encara és efectiva.

Chomsky (2004) afirma que âactualment l'única manera d'atacar un enemic molt més feble passa per elaborar una ofensiva propagandística que el retrati com una amenaça imminent o potser com un genocida, confiant també que la campanya militar tingui la menor semblança possible amb la guerraâ? .

Per a Brieguer (2004), âLa recerca de la legitimitat dels bombardejos sobre Afganistan va comptar amb un element propagandístic fonamental: la demonització de l'enemic. Tal com va succeir durant la Guerra del Golf, la magnificació i mitificació del poder de Saddam Hussein, dels talibans i de âl'exèrcit dels 20.000 homes de Bimn Ladenâ? va servir (sic) per obtenir la legitimitat i el consens per llançar l'ofensiva militarâ?. A més, segons aquest autor, âl'Islam, assenyalat com el ânou enemic d'Occidentâ? després de la Unión Soviètica, és mediàticament, políticament i intel·lectualment assenyalat com a âendarrerit, fanàtic i bàrbarâ?â?.

La guerra âcontra el Terrorâ? de l'Administració Bush ha continuat amb la invasió i posterior ocupació de l'Iraq, sense que de moment hagin estat trobades les ADM (armes de destrucció massiva) que presumptament estaven en poder de Saddam Hussein. Alguns autors parlen de âWeapons of Mass Deceptionâ? (armes d'engany massiu) usades pels EUA per controlar l'opinió pública.

Actualement, en un món globalitzat, la revolució digital proporciona suports tecnològics de gran eficàcia per a la propaganda de guerra. Aquestes plataformes d'última generació es combinen amb tècniques antigues, com la distribució de pamflets, la qual cosa dota les campanyes propagandístiques d'una enorme versatilitat. Aquest factor, unit a l'experiència guanyada des de la Primera Guerra Mundial, potencia aquest tipus de comunicació persuasiva, de manera que cal preguntar-se fins on poden arribar els seus perillosos efectes.

Resulta pertinent recordar una vella lliçó impartida per Goebbels: âamb una repetició suficient i la comprensió psicológica de les persones implicades, no seria impossible provar que de fet un quadrat és un cercle. Després de tot, què són un quadrat i un cercle? Són simples paraules, i les paraules poden modelar-se fins a disfressar les ideesâ? .


Bibliografia:

BRIEGUER, P.: âGuerra y globalización después del 11 de septiembreâ?. A www.rebelion.org, 17 de diciembre de 2001.
CASTELLS, M.: La era de la información. Economía, Sociedad y Cultura. 3 Vol. Madrid: Alianza Editorial, 1997.
CORN, D.: The lies of George Bush. Mastering the politics of deception. New York: Crown Publishers, 2003.
CHOMSKY, N.: La propaganda y la opinión pública. Barcelona, Crítica, 2002.
CHOMSKY, N.: Hegemonía o supervivencia. La estrategia imperialista de Estados Unidos. Barcelona, Ediciones B, 2004.
CHOMSKY, N.: Poder y terror. Barcelona, RBA, 2003.
CHOMSKY, N. 11/09/2001. Barcelona, RBA, 2002.
FINKELSTEIN, N.: Imagen y realidad del conflicto palestino-israelí. Madrid, Akal, 2003.
HERR, M.: Despachos de guerra. Barcelona, Anagrama, 2001.
IGNATIEFF, M.: Virtual war: Kosovo and beyond. London, Vintage, 2001.
MARTÃ?N, G.: Iraq. Un fracaso de Occidente (1920-2003). Barcelona, Tusquets, 2003.
MILLER, D. (ed.): Tell me lies: propaganda and media distortion in the attack on Irak. London, Pluto Press, 2004.
MOELLER, S.: Compassion fatigue. How the media sell disease, famine, war and death. London, Routledge, 1999.
MORELLI, A.: Principios elementales de la propaganda de guerra. Hondarribia: Hiru, 2001.
POZAS, V.: Seminario âVender las Guerras del Siglo XXIâ?. Impartido durante el âIII Curso de Relaciones Internacionales y Comunicación. Guerra e informaciónâ?. Facultade de Ciencias da Comunicación de Santiago de Compostela, 20 al 30 de abril de 2004.
PRATKANIS, A.; ARONSON, E.: La era de la propaganda. Uso y abuso de la persuasión. Barcelona, Paidós, 1992.
RAMONET, I.: La tiranía de la comunicación. Madrid, Temas de Debate, 1998.
RAMPTON, S.; STAUBER, J.: Weapons of mass deception. The uses of propaganda in Bushâs War on Irak. London, Robinson, 2003.
SHECHTER, D.: Embedded: weapons of mass deception. New York, Seven Stories Press, 2003.
SNOW, N.: Information war. American propaganda, free speech and opinion control since 9-11. New York, Seven Stories Press, 2003.
STONOR, F.: La CIA y la guerra fría cultural. Barcelona, Debate, 2001.
TAYLOR, P.: War and the media. Manchester, Manchester University Press, 1998.
TORTOSA, J.: La guerra de Irak: un enfoque orwelliano. Alicante, Universidad de Alicante, 2004.
TYE, L.: The father of spin. Edward L. Bernays & the birth of public relations. New York, Crown Publishers Inc., 1998.
WOLTON, D.: Sobre la comunicación. Madrid, Acento Editorial, 1999.

This work is in the public domain
Sindicat