|
|
|
Notícies :: criminalització i repressió : dones |
|
Les dones i la Constitució europea
|
|
|
per anonim |
04 oct 2004
|
M. Teresa Muñoz Rivero de Mujeres Castellanas
[Extret del web d'Izquiersa Castellana www.izca.net] |
LES DONES I LA CONSTITUCIÓ EUROPEA
L'elaboració i aprovació d'una Constitució europea era una oportunitat d'or per incorporar les reivindicacions feministes i per fer realitat la igualtat de drets i bandejar de la vida real la discriminació i explotació de les dones. Tanmateix, s'ha perdut aquesta oportunitat i això no és pas una casualitat.
Les grans proclames legals s'han quedat en lletra morta. En bastants aspectes la Constitució europea suposa una regressió de les conquestes aconseguides gràcies a la lluita de les dones cap a la igualtat.
En repassarem els temes més cridaners:
Els Drets Humans de la Dona
1. El dret a la igualtat i a la no-discriminació
La Constitució Europea no reconeix la igualtat entre homes i dones com un principi i valor fonamental a respectar, i si el promulga com valor a fomentar o promoure. Tampoc no esmenta amb caràcter autònom la prohibició de la discriminació entre homes i dones. En canvi, sí que es prohibeix amb caràcter autònom la discriminació per raó de nacionalitat, realçant la seva importància. No passa així amb la discriminació per raó de sexe, que se situa al mateix nivell que qualsevol altra discriminació «per raó de sexe, raça, color, orígens ètnics o socials, característiques genètiques, llengua, religió, opinions polítiques...» (Art. 21 de la Carta).
2. La violència de gènere com a violació dels Drets Humans
La violència contra les dones és l'expressió més dura i sagnant de la dominació masculina. No és un problema individual, ni des del punt de vista de les víctimes, ni des del punt de vista dels agressors. A pesar de la gravetat, molts governs europeus no en protegien a les dones i la protecció encara avui és molt insuficient.
La Constitució europea, malgrat el clam feminista, no prohibeix expressament la violència de gènere. Es limita en aquest terreny a recollir el dret de tota persona a la «integritat física i psicològica» (Art. 3 de la Carta de Drets Humans) i prohibeix «la tortura, les penes i els tractaments inhumans i degradants» (Art. 4 de la Carta).
3. El dret d'asil
Les persones perseguides arreu del món tenen cada dia més dificultats per establir-se a Europa. Ja no existeixen refugiats dels Estats membres de la Unió Europea ja que es consideren Estats Democràtics. La fugida d'una dona del seu agressor domèstic en un país de la UE no permetria demanar asil en altre país (de la UE).
Tot això ocorre en un context de creixents conflictes armats, d'autoritarisme, retallada de llibertats públiques, d'increment de la violència de gènere arreu del món.
4. Els drets sexuals i reproductius
Aquests drets senzillament ni s'esmenten. Qualsevol Constitució que es pretengui de justícia material cap a les dones ha de recollir com a drets fonamentals el dret de les dones i homes a decidir sobre la seva vida reproductiva de manera lliure i informada i exercir el control voluntari i segur de la seva fertilitat lliure de discriminació, coerció i violència.
Haurà de recollir també que l'autonomia reproductiva implica el dret de les dones a l'accés a l'avortament segur, legal i practicat en les xarxes sanitàries públiques.
Aquestes omissions no són casuals. Les raons són el gran pes concedit a les esglésies. Ja al Preàmbul de l'esborrany figura el reconeixement de «l'herència religiosa europea» i ja sabem que aquestes «herències» configuren els valors més rancis i més ofensius per a la dignitat i els drets de les dones; són els valors del patriarcat, del masclisme, de la subordinació de les dones als homes.
5. Els drets socials i econòmics
La Constitució europea no garanteix un dret bàsic com el dret al treball i es limita a dir que «tot treballador (el qui té treball) té dret a treballar en condicions que respectin la seva salut, la seva seguretat i la seva dignitat». Però la política d'ocupació es defineix així: «La Unió i els Estats membres s'esforçaran...per desenvolupar una estratègia coordinada per a l'ocupació, en particular per potenciar una mà d'obra qualificada, formada i adaptable i mercats laborals amb capacitat de resposta al canvi econòmic, amb vista a aconseguir els objectius de la Unió».
En aquest context neoliberal, la majoria de les dones, al costat de la població immigrant, resultem ser les pitjor malparades, ja que som les principals afectades per l'atur (assistim a polítiques d'impuls a la maternitat, de tornada a la llar, d’enaltiment de la família...), per la precarietat laboral (treball a temps parcial, treball clandestí i submergit...) i pel desmantellament dels serveis públics i prestacions socials (cosa que augmenta la càrrega de les dones en les tasques reproductives), per les situacions de pobresa que ens fan més vulnerables a la violència i ens aboquen a feines similars a l'esclavatge.
Podem concloure afirmant que, amb tota la seva retòrica, la Constitució europea amenaça greument les conquestes socials del moviment feminista a tota Europa. És una Constitució elaborada per apuntalar el sistema patriarcal, efectuant els ajustaments necessaris per treure-li la major rendibilitat dins el món neoliberal. Suposa una reducció dels Drets Humans, que dóna l'esquena a l'elaboració internacional dels Drets de les Dones, fruit de llargs anys d'esforç.
Calen canvis en profunditat que afectin a les estructures de què emana el poder i la dominació masculina i això només podrà aconseguir sota el guiatge de les dones organitzades per recórrer aquest camí. |
This work is in the public domain |
