|
|
|
|
|
Notícies :: corrupció i poder |
|
El PSOE treu de la presó el torturadir RodrÃguez Galindo
|
|
per L'avanç
Correu-e: estat ARROBA lavanc.com (no verificat!) |
01 oct 2004
|
|
L'ex general de la Guàrdia Civil condemnat a 75 anys pel segrest, tortura i assassinat de Lasa i Zabala ha passat només 4 anys a l'ombra. Ara, Institucions Penitenciàries considera que Galindo pateix una "enfermetat greu" i el deixa tornar a casa a complir la pena. L'ex vicepresident del PSOE, Alfonso Guerra, celebra l'excareració i afirma que "la societat espanyola li deu moltíssim". Recordem l'obscur episodi dels GAL que esguità la cúpula d'Interior de l'antic govern del PSOE i que hui torna a ser actualitat. |
www.lavanc.com
Sis mesos de govern ha necessitat el PSOE per tancar assumptes pendents des que deixaren la Moncloa ara fa 8 anys. L'ex Ministre de l'Interior, José Barrionuevo, visità la setmana passada el despatx de l'actual secretari d'Estat de la Seguretat, Antonio Camacho per interferir en la situació de l'exgeneral Enrique RodrÃguez Galindo. Mercedes Gallizo, directora d'Institucions Penitencià ries, signà al dia següent la decissió que permetrà Galindo complir condemna a casa seua degut a una enfermetat coronà ria, gest criticat per distints partits polÃtics i associacions que consideren l'existència de casos similars d'altres presoners que s'haurien de beneficiar d'aquest tracte i que, per contra, s'ignoren.
Tortures i execucions en democrà cia
L'any 1985, dos cossos soterrats amb calç viva van aparèixer a la Foia de Coves de Bussot, Alacant, sent identificats 10 anys després com els dels joves bascos Joxean Lasa i Joxi Zabala, segrestats per la Guà rdia Civil l'any 1983. Els joves havien deixat el seu domicili perque es trobaven sota sospita de col·laborar amb ETA, fet que mai es provà i sobre el qual el jutge Gómez de Liaño conclogué no haver cap indici. El llavors responsable de la lluita antiterrorista de la Guà rdia Civil a Euskadi, i cap del famós cuartell d'Intxaurrondo, Enrique RodrÃguez Galindo, venia sent objecte de constants denúncies de tortures i narcotrà fic en aquestes dependències i per participar als anomenats Grupos Antiterroristas de Liberación (GAL). El cas esguità el partit llavors a la Moncloa, el PSOE, que va veure el seu Ministre de l'Interior, José Barrionuevo, i altres cà rrecs del partit assenyalats com a instigadors de la guerra bruta contra ETA. Per respondre als flagrants delictes de pertinença a banda armada, detenció il·legal, assassinat, encobriment i lesions es van seure al banquet dels acusats Julen Elgorriaga, llavors governador civil de Guipúscoa i també recentment excarcerat per motius de salut, el capità de la Guà rdia Civil Ã?ngel Vaquero, els agents Enrique Dorado i Felipe Bayo i el General RodrÃguez Galindo. El jutge que portà el cas, Javier Gómez de Liaño, s'estalvià jutjar els cà rrecs del PSOE José Barrionuevo i Rafael Vera (secretari d'Estat per la seguretat) aquest últim al estar ja encausat pel cas Segundo Marey, un ciutadà segrestat pels GAL al haver-lo confós amb un membre d'ETA en la que fou la primera acció del grup terrorista parapolicial. Segons el jutge, una de les ramificacions del GAL estava constituida per "un nombre reduït i indeterminat de guardies civils destinats al servei d'informació de la 513 Comandà ncia, amb seu a Sant Sebastià , dirigits pel llavors comandant i després general RodrÃguez Galindo".
Un pres privilegiat
Galindo començà a complir condemna el 9 de maig de 2000 a la presó militar d'Alcalà d'Henares a Madrid, fins que el 2003 fou traslladat al correcional ordinari d'Ocaña II. Fa escassos mesos, el Jutge Central de Vigilà ncia Penitenciaria de l'Audiència Nacional, Javier Gómez Bermúdez, ja va modificar el règim penitenciari de l'ex general, permetent-li la possibilitat de passar al tercer grau sense haver complit la meitat de la condemna, com és habitual. El coordinador general d'Izquierda Unida, Gaspar Llamazares va manifestar el seu descontent per les "passes prévies" a l'excarceració, i ha dit que exigirà tot tipus d'explicacions al respecte al govern de Zapatero. Igualment, Joan Puig, portaveu d'ERC a la comissió d'Interior del Congrés ha denunciat que Institucions Penitencià ries no ha aplicat les mateixes mesures a malalts terminals que compleixen condemna a les presons espanyoles. Puig criticà també les gestions de Barrionuevo, de qui diu "forma part del conglomerat del PSOE relacionat amb la guerra bruta". Per la seua banda Jone Goroizelaia de Socialista Abertzaleak manifestà que "mentres es manté la dispersió, la tortura, la vulneració de drets fundamentals, la il·legalització de partits polÃtics i es vulneren tot tipus de drets de les persones a Euskal Herria", s'excarcera "a responsables de delictes greus, a responsables de crims d Estat". La portaveu de JustÃcia del PNB, Margarita UrÃa, manifestà que la seua defensa d'una "idea humanitaria del Dret Penal" no evita que li "repugne" veure el tracte de favor rebut per Galindo. Igualment, Begoña Lasagabaster, diputada d'EA, considera que excarceració del General respón a una polÃtica penitenciaria "arbitrà ria" i exigeix també explicacions al PSOE. El PP per la seua banda, a través del navarrés Jaime Ignacio del Burgo, diu respectar les decissions judicials i que aixà i tot, els fets pels que fou inculpat Galindo li produeixen una "repugnà ncia absoluta".
Des de les fileres del partit governant, en canvi, tot són aplaudiments. Qui fóra vicepresident del Govern de Felipe González i actual president de la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats Alfonso Guerra, encara que ha reconegut que "hi hagué un temps en què algunes persones cometeren alguns excessos en la lluita contra el terrorisme", veu bé l'excarceració de Galindo, que segons diu "patà una persecució clarÃssima" i a qui "la societat espanyola deu moltÃssim". En defensa de la decissió judicial isqué el titular d'Interior, José Antonio Alonso, remarcant que la decissió d'Institucions Penitencià ries s'ajusta "perfectament" a la Constitució i al règim penitenciari. També l'exsecretari d'Estat per la Seguretat, Rafael Vera, condemnat també pel segrest de Segundo Marey a mans del GAL, manifestà la seua alegrÃa i aprofità per demanar l'indult total per al General, aixà com per a l'ex Tinent Coronel de la Guà rdia Civil, Ã?ngel Vaquero, condemnat pel mateix motiu. Vera considera que els dos caps policials "haurien d'estar al carrer fa temps i no passar per aquesta injustÃcia", perquè ambdós recuperen aixà "l'honor que els correspón, perque han lluitat per la llibertat i la democracia". Al Jutjat d'Instrucció nº1 de Sant Sebastià romanen des de fa anys del diligencies 491/91 en les que el mateix RodrÃguez Galindo està imputat pels pressumptes delictes de contraband, narcotrà fic i proxenetisme. El ja desaparegut diari EGIN desvetllava també el paper del cuartell d'Intxaurrondo en el trà fic de drogues i altres assumptes delicats que mai arribaren a investigar-se, tot i haver declaracions de narcotraficants estrangers que assenyalaven la Guà rdia Civil del PaÃs Basc com la responsable de la desaparició i posterior ús de quantitats indeterminades de drogues. La Plataforma Popular ADORE, moviment popular que denuncÃa la corrupció respecte al narcotrà fic al PaÃs Basc, ja alertà de la desaparició de 300 kilos de cocaina d'un decomÃs de 1000 a Irun l'any 1988. Aquest i altres casos retractaria el periodista Pepe Rei al seu llibre "la red Galindo", on explica detalladament les passes de la seua investigació.
Felipe González "a Espanya no ha existit el terrorisme d' estat"
El PSOE sempre ha negat la seua implicació a la trama dels GAL, tot i que la major part de la cúpula d'Interior del govern de González fou condemnada pel Cas Marey. En aquest cas, els delictes de segrest i malversació de diners públics van esguitar Barrionuevo, Vera i Sancristobal, condemnats per la Sala II del Tribunal Suprem. El 20 de setembre de 1995, el diari EL MUNDO desvela que els papers del CESID impliquen al Govern i al cuartell de la Guà rdia Civil d'Intxaurrondo en al menys 7 homicidis; els morts són Lasa i Zabala, Gurmindo i Perurena, Gutiérrez Salazar, Zabalza i Urigoitia. Un any després, el mateix periódic publicarà la transcripció d'una cinta on l'exministre de l'Interior, José Barrionuevo ofereix a Julián Sancristobal declararse responsable dels GAL. La conversació s'havia produït un any abans a la presó de Guadalajara on era recluït Sancristobal en règim preventiu, i al que visitava freqüentment José Barrionuevo. També l'any 1996, un manuscrit desvetllat també pel periódic de Pedro J. RamÃrez demostrava que Galindo organitzà els GAL de la Guà rdia Civil, en unes conversacions mantingudes pel General i transcrites pel seu col·laborador i sargent del CESID, Pedro Gómez Nieto l'any 1983. Galindo deia en eixes conversacions, abans de l'inici de l'activitat terrorista dels GAL, que "quan menys s'ho esperen preparem altre colp...actuar sobre ells igual que ells fan amb nosaltres...estudiem el terreny per anar i per venir, o siga, donar el colp i venim".
El 17 de setembre de 1996, EL MUNDO segueix desvetllant dades que impliquen alts cà rrecs del Govern en activitats il·lÃcites en la lluita contra ETA. Aquesta vegada,a partir de la documentació incautada en la cel·la del coronel Juan Antonio Perote, ex cap de l' Agrupació Operativa de Misions Especials (AOME) al CESID, grup dedicat a las tasques brutes de l'espionatge espanyol, es desvetllen els detalls de la denominada Operación Shuto, rebatejada després com Operació Mengele per associació a Joseph Mengele (l' Àngel de la Mort), metge-cap del camp de concentració a Auschwitz, que experimentava amb els detinguts la tesi sobre la higiene racial dels nazis. Aquesta operació consistia en el segrest d'indigents per ser utilitzats a la força per provar un anestèsic que serviria els mercenaris del GAL per segrestar membres d'ETA. El cardióleg Diego Figueroa, conegut com el Doctor Mengele, causà la mort de tres persones al testar en elles els productes encarregats pels serveis secrets espanyols. El plà fou supervisat per Maglano, cap dels espÃes espanyols, i formava part d'una operació major que tenia com a darrer fi segrestar el dirigent d'ETA Josu Ternera. És llavors quan EL MUNDO comença a publicar a partir de desembre tots els documents que el govern del PSOE es nega a entregar als jutges i que demostren la implicació del CESID en la creació dels GAL, inormació considerada veraç per l'Audiència un any després, i que deixava en evidència el Govern de Felipe González. Quedà també demostrat que els alts cà rrecs del PSOE Rafael Vera i José LuÃs Corcuera realitzaren operacions financeres en entitats d'Andorra després d'abandonar les seues responsabilitats al Ministeri de l'Interior.
Les revelacions del periódic EL MUNDO que demostraven el terrorisme d'estat forjat a les fileres felipistes van tenir un preu singular. Fou llavors quan aparegué el famós video del director del diari, Pedro J. RamÃrez sodomitzat per una dona. Però el 16 de novembre de 1997 es decobriria la relació del video amb la trama destapada per EL MUNDO, al veure's implicats Vera, Tirapu i un ex ajudant de González en el muntatge de la gravació. Exuperancia Rapú, la dona utilitzada per la trampa a Pedro J. confirmà que Vera li proporcionà 50 milions de pessetes per adelantat per l'entrega del vÃdeo, sobre un preu total de 300.
Al documental de Julio Medem, "La pelota vasca: la piel contra la piedra", estrenat l'any passat, es pot veure l'ex President del Govern Felipe González, negant que hagués existit mai a l'Estat espanyol cap tipus de terrorisme d'Estat. Actualment, encara AmnistÃa Internacional i nombroses entitats que treballen pels drets humans denuncien annualment l'Estat espanyol per mantenir un règim penitenciari i unes lleis que afavoreixen la tortura de presos i detinguts.
Més informació sobre la tortura a l'Estat Espanyol:
http://www.gara.net/dosierrak/euskalgatazka/tortura/index.php
http://www.stoptortura.org
http://www.omct.org (organització mundial contra la tortura)
http://www.apt.ch (Associació per la prevenció de la tortura)
http://www.cpt.coe.int (Comité europeu per la prevenció de la tortura)
http://www.edai.org (AmnistÃa Internacional)
http://web.amnesty.org/web/ar2002.nsf/eur/spain!Open (informe anual d'AmnistÃa Internacional) |
Mira també:
http://www.lavanc.com
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: El PSOE treu de la presó el torturadir RodrÃguez Galindo
|
|
per puagh |
01 oct 2004
|
|
ahi esta el nuevo talante de Zapatero y el PSOE! |
|
Re: El PSOE treu de la presó el torturadir RodrÃguez Galindo
|
|
per anti-gal |
01 oct 2004
|
|
HALINDO:un terrorista d´estat indultat, Justicia per Lasa i Zabala!!!!!!! |
|
Re: El PSOE treu de la presó el torturadir RodrÃguez Galindo
|
|
per PpPsoE |
01 oct 2004
|
El (sub)imperio nunca abandona a sus mejores esbirros.
Hoy he leido unas declaraciones del mega-memócrata Alfonso Guerra, uno de los mitos más respetados por el sociolistismo, en las que afirmaba que el pueblo esppañol -el suyo- le debía mucho a este hombre...
Y nadie le juzgarà por apología de la tortura y del asesinato, ni por apología del terrorismo de estado -del suyo-, el terrorismo en estado puro, el auténtico, el original, el de siempre. El del que puede porque su propia ley le ampara.
Y su ppartido se podrá presentar de nuevo para que lo voten -o lo televoten- y así poder controlar al estado y a sus Galindos.
Tela marinera! |
|
Re: El PSOE treu de la presó el torturadir RodrÃguez Galindo
|
|
per accio |
02 oct 2004
|
unitat d´accio
WWW.DEFENSADELATERRA.ORG
organitza´t |
|
|
