|
|
|
Notícies :: laboral |
|
Les Jornades contra la precarietat es retarden una mica més per causa de les Cotxeres
|
|
|
per Antoni Ferret |
30 set 2004
|
|
|
Les Jornades contra le Precarietat, que la Xarxa contra els Tancaments i la Precarietat preveia per als dies 18-21 de novembre s'ajornen (si no passa res inesperat) als dies 9-12 de desembre. El motiu és per poder disposar del local de les Cotxeres de Sants, que els dies previstos estan ocupades.
Potser podem avançar alguns detalls que segurament que ja no canviaran:
* Els primers dies serien de concentracions en llocs simbòlics, i se'n farien tant a Barcelona, per barris, com a Badalona, Baix Llobregat, Vallès, Anoia-Penedès, Girona i Tarragona.
* El divendres (matí i tarda) i el dissabte al matí serien els debats.
* El diumenge seria la gran manifestació o concentració a la plaça St Jaume.
* Tot això hauria de ser un «començament». |
This work is in the public domain |
|
gracies per organitzar les jornades
|
|
per precaria |
01 oct 2004
|
a vore si puc anar. i la gent anem fent tantes coses q quasi q millor :)
ja val d la precarietat d la vida, parem-la!! |
|
Re: Les Jornades contra la precarietat es retarden una mica més per causa de les Cotxeres
|
|
per Jordi Martà Font |
01 oct 2004
|
|
Aquí dieu que a Tarragona hi haurà una concentració i això és mentida, entre altres coses perquè la Xarxa es va muntar amb quaranta persones la primera reunió, deu o dotze la segona i quatre o cinc la tercera. Des d'aleshores no s'ha fet cap més reunió. Ara, com que la majoria érem de CGT potser no nteressava que se'nj fessin més, no sé..., ves a saber. Si es munta alguna cosa se suposa que s'haurà de fer en assemblea a Tarragona i estem disposats a fer-ho però no que vingui dictat des de cap lloc, i menys que ens n'assabentem per Indymedia. |
|
Re: Les Jornades contra la precarietat es retarden una mica més per causa de les Cotxeres
|
|
per un |
01 oct 2004
|
|
aquests de la xarxa son els d'Endavant? o hi ha més col·lectius adherits? (q no siguin d'ells, vull dir) |
|
Re: Les Jornades contra la precarietat es retarden una mica més per causa de les Cotxeres
|
|
per sud |
01 oct 2004
|
Criminalització: Ni precarietat, ni repressió. Mesa cÃvica pels Drets socials
Actualització: 28/09/04
El 18 de maig de 1999 la policia municipal de Girona va carregar contra una concentració de la Mesa CÃvica pels Drets Socials que pretenia assistir al ple municipal per donar suport a una moció que declarés Girona com a municipi lliure d'empreses de treball temporal. La repressió de l'Ajuntament arriba ara amb la denuncia de dos dels integrants de la Mesa CÃvica. Podeu llegir el relat complert dels fets en aquesta altre noticia .
A continuació hi trobareu el manifest conjunt que s'ha elaborat per denunciar la criminalització i la precarietat creixent de les nostres vides. El judici que s'havia de realitzar dimecres 29 de setembre s'ha suspès per causes administratives.
Des del dia dels incidents ençà , les formes repressives de l'ajuntament han continuat essent una constant. Tot i el canvi d'alcalde, de la composició del govern i de la responsabilitat polÃtica de l'à rea de “seguretat ciutadanaâ€?, el cos de la policia municipal ha seguit perseguint l'agitació social que s'esdevé als carrers de la nostra ciutat. Els agents de la policia municipal continuen formant part d'un cos militaritzat que empaita els col·lectius que fan encartellades polÃtiques, que identifica aquells militants més actiu i fins i tot que no dubta en agredir impunement. La Policia Municipal de Girona treballa actua com un vertader cos repressiu -al servei de les “nadaladesâ€? d'abans i de les formes més refinades del govern d'avui-.
Són nombroses les persones que han acabat pagant petites multes per encartellar, o assistint a judicis on els agents municipals acusaven d'agressió o atemptat a l'autoritat. Potser dels casos més sonats el podem trobar en el judici celebrat fa un any, quan un militant independentista, després de rebre una brutal pallissa per part de dos agents en plena Rambla, fou acusat ell mateix i posteriorment condemnat per resistència a l'autoritat. Però en són molts altres, els casos que acaben comportant penes i multes. Un petit degoteig d'assetjament que cerca el cansament i el debilitament del compromÃs social. S'imposen, doncs, respostes fermes de solidaritat i de suport mutu.
No dubtarem en continuar acusant públicament aquest govern municipal de fomentar un model policial que ens recorda massa les formes dels Mossos d'Esquadra. No és d'estranyar, doncs, que el traspàs d'agents, a la ciutat, d'un cos a un altre, sigui també una realitat.
Aixà mateix, volem denunciar l'apropiació dels espais de resposta i debat social que ha vingut fent l'ajuntament des de llavors. La Mesa CÃvica de Girona, com a primer embrió d'una xarxa de contra poder popular, era un espai deslliurat de la tutela de l'ajuntament. Però el consistori, de sempre, ha procurat reconvertir i manipular aquest tipus experiències per tal que no fossin un estorb. És aixà com iniciarÃem el recompte de les cases okupes desallotjades, dels espais per joves aturats indefinidament (Marfà ), dels espais parasitats (Consell de Joventut)... tot plegat contribuint a fer de Girona una ciutat més adormida i on la repressió obtingui menys respostes.
En el capitalisme, els avanços tecnològics i la creació de riquesa no condueixen a la reducció de la jornada, a una ocupació estable i digna o a una millora general de les condicions de vida. Porten, per contra, a substituir ocupació fixa per precà ria, a la deterioració general de les condicions de vida i a la ruïna de la immensa majoria de la humanitat.
Les xifres avalen aquest raonament. El nombre d’acomiadaments del 2003 a Catalunya per EROs son les més altes des del 96, afectant a 10.712 treballadors/es, un 24% més que el 2002. Els tancaments i les deslocalitzacions a les comarques gironines d'aquests mesos ho han posat ben bé de manifest: Levis, Panasonic, Tybor, Gassol...
Anem cap a la desertització industrial, a generalitzar la precarietat i a que les empreses que queden ho facin amb un retrocés generalitzat de les condicions de treball on es paradigmà tica la deslocalització i l’utilització de ma d’obra immigrant en negre. La precarietat supera ja el 40% del total de contractes mentre que d’ells el 60% son de menys de 3 mesos. En el 2003 es fan més de 160000 contractes temporals a les comarques gironines per 25000 d’indefinits.
És necessari posar en marxa un moviment general contra la precarietat. Un moviment que tingui per base una xarxa unità ria de tots els sectors i col·lectius afectats. Un moviment que sigui capaç de sensibilitzar i mobilitzar la població. Un moviment que permeti visualitzar les precarietats, donant veu als que no tenen veu. Que augmenti la capacitat de donar respostes solidà ries davant les agressions socials, que prengui iniciatives de mobilització que penetrin en la societat.
Ens sobren raons per continuar denunciant la repressió desfermada contra els treballadors i treballadores, també contra aquells que treballen en moviments polÃtics i socials rupturistes a la ciutat. |
