|
|
|
Notícies :: sense clasificar |
|
Sergio Bologna, conferència a Barcelona
|
|
|
per un@ |
29 set 2004
|
Lloc: Institut Barri Besòs, Pujades 397, metro linia 4, estació el Maresme
– Forum |
PROPER DIJOUS:
Conferència a cà rrec de SERGIO BOLOGNA
Dijous 30 de setembre, a les 19.30 h
Reflexió sobre les mentalitats posfordistes en les classes mitjanes, sobre
el treball autònom de segona generació i el paper de l’educació en la
reestructuració capitalista.
SERGIO BOLOGNA es un dels grans teòrics italians del posfordisme, junt amb
Virno, Marazzi o Negri. Va formar part del nucli central de Potere Operaio
i ha participat activament en els debats i les lluites de la esquerra
radical italiana dels setanta. Ha estat professor de Historia del moviment
obrer i la societat industrial en varies universitats (Trento, Padua,
Milà , Bremen) entre 1966 i 1983. Va dirigir la revista Primo Maggio. Es
col·laborador de la Fundació de Història Social del Segle XX d’Hamburg i
redactor de la revista 1999 Zeitschrift für Sozialgeschichte.
Lloc: Institut Barri Besòs, Pujades 397, metro linia 4, estació el Maresme
– Forum
Entrada lliure. Aforament limitat. Amb servei de traducció simultà nia.
Jour fixe
Com s’obté avui dia la “formació polÃticaâ€? (o la transformació polÃtica)?
Ja no ens trobem en una situació en què el “pensament emancipador� es
pugui difondre mitjançant una laboriosa tasca de formació. Al contrari:
cada ciutadà actual d’un estat europeu disposa d’una tal quantitat
d’informacions de tot tipus, que el problema de la formació polÃtica ja no
es planteja com una qüestió derivada de les relacions entre els “pares
teoritzadorsâ€? o “lÃders de pensamentâ€? i la massa d’estudiants, sinó com
una qüestió de gestió de l’“autoformació�. Avui dia no solament disposem
d’informacions confeccionades i imposades pels grups de poder existents,
sinó també d’una gran quantitat de contrainformacions que contenen, en més
o menys mesura, “pensaments emancipadors� i “pensaments combatius� i –el
que és més important–, que són accessibles per a tothom (principalment per
mitjà d’Internet). “El� subjecte no pot ser ni una sola classe social ni
una organització compacta i tancada. El concepte de partit ha estat
substituït pel concepte de xarxa: xarxes que contÃnuament es fan i es
desfan. El partit era un mitjà de comunicació, creava un (meta)llenguatge,
és a dir, una ideologia. Avui dia no necessitem ideologia ni partit (ni
teòrics i lÃders). El tema central és l’autoformació.
També hi ha un segon punt que cal analitzar: la classe mitjana europea (o
occidental). Els ambients esquerrans estan plens d’iniciatives
d’immigrants, palestins i qui sap què més: qui parla de si mateix com a
membre d’una classe social? Qui veu encara aquesta classe mitjana com un
subjecte polÃtic interessant? Si ens remuntem a la història dels moviments
antiautoritaris que es van desenvolupar després del 1967, o a la història
dels anomenats corrents “operaÃsticsâ€?, que van tenir un desenvolupament
semblant, ens adonarem que, a fi de comptes, no existeix una anà lisi
exhaustiva de la classe mitjana. [...]
La classe mitjana en l’època del postfordisme, la middle class en l’època
de la “nova economia�, és una classe internament molt fragmentada, que
tant pot pertà nyer al nou benestar com a la nova pobresa, amb cap
identitat de classe determinada: aquest és el tema central de les nostres
consideracions. I, al costat d’aquesta classe, la dels proletaris en una
permanent mobilitat i una permanent precarietat, la dels exclosos de la
formació, per als quals es reserven les feines més mal pagades, que es
caracteritzen per les hores extres sense retribuir, en el sector turÃstic,
en el sector del comerç minorista i en el sector de la logÃstica i els
transports, persones que depenen de les grans agències de col·locació i
que formen, també, una massa sense cap identitat professional i de classe.
Aquestes dues són les capes socials quantitativament emergents del futur:
l’obrer que treballa en una fà brica es va convertint progressivament en
una raresa. [...]
Sergio Bologna, 2004 |
This work is in the public domain |
|
Re: Sergio Bologna, conferència a Barcelona
|
|
per Magaledro |
29 set 2004
|
|
En realitat, el que passa es que la pròpia evólució del capitalisme dogmàtic ha permès a milions de proletaris pensar equivocadament en la seva propia condició: aquesta clase mitjana de la que parlan els postfordistes son en realitat veritables proletaris en mans del bancs, tant perque hi paguen hipoteques, i prèstecs com perque hi tenen "estalvis" dipositats per la seva jubilació. Però la veritat es que la suma total dels mercats financers es ZERO: això vol dir que aquesta clase mitjana en realitat NO POT PAGAR EL SEUS CREDITS, I QUE ELS SEUS ESTALVIS NO TENEN VALOR. Es quelcom semblant al que va passar a petita escala a l'Argentina...quina dimensió del problema es completament universal.... així resulta hores d'ara una lluita de classes, degut a que milions de proletaris creuen, equivocadament, que son petits burguesos i no s'adonen de la seva precarietat...per saver escoltar la palpitació social que s'amaga darrera d'una situació equívoca no es pot partir del dogmatisme ni es pot tenir presa per fer evident el que no HO POT SER ENCARA...s'hauria de començar per ensenyar economia a les escoles, però no la que ensenyan hipòcrites i falsaris com els Oliveras and Co, sino la autència, aquélla que mostra les trampes del sistema per tenir enganyada tanta gent.... |
