Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: antifeixisme : amèrica llatina
Prepareu-vos pel Día de la Hispanidad
per ANONIM	28 set 2004
DENUNCIEM EL DIA "DE LA HISPANIDAD": TEXTOS SILENCIATS DEL GRAN GENOCIDI. TEXTOS SILENCIATS DEL GRAN GENOCIDI
Sí que saben fer bé el genocidi, els colonitzadors, sí, perquè es van carregar més de la meitat de la població indígena i, si encara en queda molta (en algunes zones sols: Guatemala-Xiapas, Andes, Amazònia) és perquè d´invasors no en van emigrar tants i tants: al s. XVI sols no hi havien ni 150.000, a l'Ameríndia, front a una massa d'uns 80 milions d'indígenes a les terres llavors conquerides pels castellans (la metròpoli castellana tenia uns 7 milions d'habitants). La quasi totalitat de llibres escrits sobre el tema van ser segrestats (com la "història General de les �ndies" del pare Casaus/De Las Casas) o reescrits (com ara que jo conegui, la Història del Perú), un dels pocs que sembla haver-se conservat intacte és el de Bertomeu Casaus/Bartolomé de Las Casas, exesclavista d'indis i primer bisbe de Xiapas, tenaç lluitador contra el genocidi, "L´únic mètode de cridar tots els pobles a la vera religió", publicat en català per "Clàssics del Cristianisme" (Proa). N'extrec textos com aquests: "No solament sou enemics de la vostra salvació, ans àdhuc impediu que tants milers de pobles creguin i se salvin; i no solament els en els qui ja cremen en els focs eterns a causa dela vostra crueltat, de les espases i de les altres maneres de llevar la vida amb les quals heu posat fi a una tan immensa multitud d'homes, sinó també els qui han evitat la vostra espasa cruel, donat que, a causa de les vostres maldats, amb prou feines, o mai, creuran de veritat...Peraixò sofrireu suplicis gravíssims, no solament per la vostra perdició, sinó també per aquells als quals sostraguéreu el període de conversió i penitència en ocasionar-los una mort intempestiva i els trametéreu directament als turments dels inferns,i també per aquells qui, a causa dels vostres pèssims exemples, miraren amb odi la fe i, així mateix, per l'ultratge a tota l’Església Universal i, igualment per la blasfèmia contra Déu.» (Aclareixo per a evitar més possibles polèmiques fora de lloc: no crec que el concepte d'infern -i dels qui hi van- que exposa Fra Bartomeu s'ajusti al model bíblic, sinó al medieval). Més: “…y muestran tanto amor que darían los corazones…� “…secavales la leche de las tetas a las mugeres paridas: e assi murieron en breve todas las criaturas. Y por estar los maridos apartados que nunca vian a las mugeres, cesso entre ellos la generacion…� “Que las gentes naturales de todas las partes y cualquiera dellas donde habemos entrado en las Indias tienen derecho adquirido de hacernos guerra justísima y raernos de la haz de la tierra y este derecho les durará hasta el día del juicio� (Fray Bartolomé de las Casas: Memorial de Indias). Ara una transcripció de De las Casas/Casaus del parlament del dominic Anton Montesinos, el 1511, a l'illa de l'Espanyola, ara Santo Domingo, pel qual ell mateix es convertí a la causa indígena (al Carib els indis van ser totalment exterminats durant les primeres dècades de la conquesta castellana): "Digueu, amb quin dret i amb quina justícia teniu en tan cruel i horrible servitud aquests indis?... Com els teniu tan esclafats i fatigats, sense donar-los menjar ni guarir-los de llurs malalties, que dels excessius treballs que els feu fer els afecten i se us moren, o per dir-ho millor, els mateu, per treure i prendre or cada dia?". Així arreu, faig esment d'algunes coses que diu dels genocides: "I en veritat són tantes accions i tan greus i tan inaudites, tan cruels i execrables que no es poden dir o explicar maid'una en una, ni enumerar, i, més encara, ni espoden creure si no es veuen amb els ulls; allò que senten dir, per si sol, omple els oïdors d'estupor. I qui comptarà els qui han estat condemnats a servitud? Què dir de les propietats? Què, de l'or i l'argent, de tot el parament i la immensitat de les riqueses preses per la força? Què, dels dominis, estatus i honors i dignitats, àdhuc reials, usurpats? Què, dels vicis, adulteris, estupres, incests i concubinats en els quals s'emboliquen davant mateix dels infidels sense donar-hi importància?. Per tant, en crueltat i actes de violència i inhumanitat i actes criminal imiten Mahoma i els seus sequaços; més encara, els igualen; més encara, els superen. I, ai!, malgrat que a l'hora de la mort ja s'hagi esdevingut que s'hagin decantat de la imitació d'aquell en alguna cosa,ni confessen que siguin un pecat ni restituixen ni satisfan cap de les moltes i grans rapinyes i assalts, danys i càrregues irreparables, ans amb aquesta seguretat o, més ben dit, insensibilitat se'n van d'aquesta vida com bèsties, morint en llurs pecats..." (pàg. 344). “No habia sagrado lenguaje; no había Divina Enseñanza en los sustitutos de los dioses que llegaron aquí. ¡Castrar el sol! Eso vinieron a hacer aquí los extranjeros� (Libro de Chilam Balam de Chumayel. Pg. 26). O mireu aquesta citació del "Parecer de Yucay"(1571), probablement escrit pel dominic García de Toledo, cosí del virrei Francisco de Toledo (estracta d'un llibre específicament racista i blasfemament materialista que retrata perfectament la mentalitat real del xovinisme castellà-catòlic), diu: "Déu s'ha mostrat envers aquests desgraciats pagans i també envers nosaltres, com un pare que té dues filles: una de blanca, preciosa, distingida, plena de gràcia i de discreció, i l'altra lletja, espantosa, guenya, curta de gambals i estúpida. Per a casar la primera, no cal cap dot...però en el cas de la lletja, poca traça, ximpleta i curta...li han de dar una gran dot" per a trobar marit. L'autor ho aplica a l'expansió del catolicisme als Andes: si Déu no hagués donat muntanyes d'or i argent a les terres índies, l'evangeli no els havia mai arribat "car cap soldat o capità d'exèrcits no vol anar en un país sens aquest dot d'or i argent, ni tampoc cap predicador de l'evangeli". Suprema avarícia!. Leonardo Boff, teòleg naturalment perseguit per la pudenta Cúria Vaticana, escriu: "Quan Hernan Cortés entrà a l'altiplà d'Anaguaqui, a Mèxic, el 1519, hi havia a Mèxic 23.200.000 habitants de les diferents cultures de la regió: asteques, golmeques, tolteques, maies. El 1593, dels 23.200.000 només en resten 1.700.000. No es tracta d'una llegenda negra: el que és negre no és la llegenda, són els fets" ("Com celebrar el Cinquè Centenari"). "On podrem anar encara? Som gent senzilla, som mortals, deixeu-nos doncs morir, deixeu-nos perir, perquè els nostres dies ja són morts". "Els camins són curulls de sagetes trencades i sembrats de cabelleres, les cases sense trespols i amb els murs en flama, carrers i places plagades de cucs, i les parets talades de cervells rebentats...hem mastegat herba plena de salitre, sargantanes, rates, polls, cucs" (Anònim del Tlatelolco, càntic del 1523, Mèxic). "Arrencaren els nostres fruits i branques, cremaren nostra socam, però les nostres arrels no pogueren matar" "Ells ens ensenyaren la por, perells es marciren les nostres flors. A fi que la flor d'ells visquera, feren malbé i devoraren lanostra..." (Popul Vuh, llibre maia de cròniques indigenistes sobre la conquesta castellana, 1532). "Voy a las montañas a buscar mis hermanos cristos, a los Cristos Crucificados...Que Dios nos libre de los misioneros, porque nos enseñan un Dios cruel y sin piedad" (Felipe Guamán Pomade Ayala, gran descendent dels inques, dut als 10 anys a Madrid i retornat a Perú als 50, explica com, després de 40 anys d'absència, ho troba tot ensorrat i pervertit per la colonització espanyola. La segona frase és la manera en què sempre conclou les seves pregàries. Sabut és que molts indígenes preferien ser assassinats i "anar a l'infern" abans que batejar-se i "anar al cel...amb els castellans", car els castellans els seren el mateix infern, tal com Franco ho era per als esquerrans. "España y Castilla miserables Ayer y hoy dominadoras, Tu cultura llena de andrajos Desprecia cuanto ignora". (Antonio Machado, 1875-1939). "Espada de infieles, martillo de herejes y forja de Imperios", però en realitat "picaros, soplones, inquisidores y caciques". Ja els coneixem, no cal ni que ens ho expliquin. "Aspera Meseta, eres como la madre mala, ¿Para qué quieres más hijos si luego los desamas?" (Elisa Serna, cantant castellana antifranquista dels '70). “Sé moderno, no pienses: para eso ya existe un cómodo electrodoméstico, la TV�. La grandesa d’un poble no ve mesurada pel nombre que el formen,com no mesurem la grandesa d’un home per la seva estatura(V. Hugo). Le catalan est brave,actif,laborieux,ennemi de l'Espagne:il a aimé toujours la liberté(Dugommier,ca.1800). Qui no obra després de pensar és q pensà imperfectament(Guyau). No odiar mai,però saber combatre(Maurois). 12 D´OCTUBRE NO TENIM RES A COMMEMORAR
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more