Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
CGT i el Federalisme
27 set 2004
Pônència que he tret de la pàgina web de la CGT i que trob o interessant!




CGT O FEDERALISME LLIBERTARI EN LâERA GLOBAL



Estic tant cert del que dic, que sense pecar
dâexagerat, puc assegurar-vos que si algun dia
Catalunya conquesta la seva llibertat nacional, els
primers, si no els únics, repeteixo, que li posaran
entrebancs, seran els homes de la Lliga
Regionalista, perquè a Catalunya com arreu, el
capitalisme està mancat dâideologia.

Salvador Seguí, Fragment del discurs a lâAteneu de Madrid

I.- INTRODUCCIÃ. II.- EL FEDERALISME DINS EL MOVIMENT LLIBERTARI.
III.- LâANTIESTATISME. IV.- EL FEDERALISME I EL MARC ESTATUTARI. V.-
FEDERALISME ESTATAL VERSUS LLUITA GLOBAL. VI.- CONCLUSIONS.

I.- Introducció:
Creiem que des de fa temps el moviment llibertari no ha prestat gaire atenció a una sèrie de conceptes com els de federalisme, confederalisme o nacionalisme caient massa vegades en uns tòpics que no afavoreixen el que precisament és característic de la CGT: el debat continu sobre les formes organitzatives i els continguts ideològics.

Creiem també, que massa sovint el moviment llibertari ha estat imbuït pel tòpic que identifica aquests conceptes com quelcom propi o inventat per la burgesia i les classes mitges reformistes, utilitzat a fi dâimpedir les aliances
internacionalistes de la classe treballadora.

Sense menystenir aquesta versió â la manipulació interessada de la burgesia i la socialdemocràcia envers aquests conceptes - hi ha prou referències teòriques i pràctiques que avalen que el federalisme, el confederalisme i el nacionalisme no han de ser conceptes dâorigen burgès. Ans al contrari, han estat i poden perfectament tornar a ser, dâorigen i concepció popular, treballadora i llibertària.

Repassar el concepte de federalisme i confederalisme des de lâòptica llibertària i al mateix temps fer una proposta dâorganització confederal que pugui ser assumida respectant totes les sensibilitats dins la CGT, serà la base principal en què es basarà aquesta ponència.

El federalisme és la base de lâorganització propugnada pel socialisme llibertari i la base també del nostre sindicat, la CGT, tal i com es reflecteix en lâarticle primer dels nostres estatuts: â La Confederació General del Treball de Catalunya és una associació de treballadors i treballadores que es defineix anarcosindicalista, i per tant: de classe, autònoma, autogestionària, federalista, internacionalista i llibertàriaâ?.

El federalisme, doncs, és un dels pilars bàsics que defineixen la nostra
organització i la ideologia que la suporta. Entenem que aquest federalisme
implica a la pràctica la total independència dels ens com a pas previ per a
confederar-se, des de la lliure adhesió i la preservació dâaquesta
independència, mantenint les seves formes de funcionament i reglamentacions pròpies, sempre en coordinació amb la resta de la Confederació.

Cada ens autònom, i per tant lliure, ha de tenir totes les estructures pròpies que calguin excepte les que es posin en comú en el conjunt de la Confederació per fer-la més útil sense que això signifiqui la pèrdua de les llibertats per federar-se o desfederar-se amb la Confederació estatal o bé amb dâaltres federacions.

Entenem, doncs, federalisme com el dret de lliure unió, entre col·lectius o
persones, per mutu acord i des de la base de la llibertat, com la conseqüència de lâautogestió individual.

II.- El Federalisme dins del moviment llibertari:

En les seves obres Bakunin ja postula el federalisme, que considera com una de les bases del sistema que defensà al llarg de la seva vida. Concretament, Bakunin comenta que â el socialisme ha de tenir un caràcter federalista, una organització de baix cap dalt de les associacions de treballadors, tant industrials com agràries, científiques i literàries, primer en comuna, després en una federació de comunes, en regions, de regions en nacions i de nacions en una fraterna associació internacional.â? I afegeix âel dret de lliure unió, així com el dret de lliure secessió, són dels primers i més importants de tots els drets polítics; faltant aquests, una confederació seria solament una centralitat disfressada..â?.

Per la seva part, Peiró escrigué: â El mateix passa amb la confederació regional, la personalitat de la qual és un reflex de la voluntat de les federacions locals, i igualment passa amb la Confederació nacional, que no és més que la mandatària de les confederacions regionals. Ens trobem doncs, davant dâun sistema de relacions dâactivitats basat sobre les essències del federalisme més depurat, ja que segueix una trajectòria que va de baix a dalt i de la perifèria al centreâ?.

Aquesta línia se segueix dins la mateixa CNT, on dels dictàmens extrets del Congrés del maig del 1936 a Saragossa seân desprèn que lâindividu, la comuna i la lliure federació són els pilars del comunisme llibertari, i lâany 1976 postula n un dels seus escrits que â La CNT expressa categòricament el seu reconeixement de les ètnies, dels pobles, perquè tant el món com la societat revelen diversitat i diferenciació: aquest reconeixement va portar a Proudhon a manifestar el federalisme. Però la diversitat no cal que es quedi tancada en ella mateixa, sinó que ha de potenciar-se i manifestar-se en el pacte lliure amb dâaltres diversitats o varietats per a conviure totes harmònicament. Per això existeix la Federació.â?

Aquests són, tan sols, alguns exemples sobre el concepte de federalisme 2
elaborats per importants teòrics de referència, però no caldria buscar massa per trobar-ne molts més.

III.- Lâantiestatisme:

Una part de lâideari llibertari és també la lluita contra lâEstat com a mitjà
dâorganització, entenent lâEstat com un ens que ens oprimeix i dificulta lâassoliment de lâemancipació social i la lliure igualtat entre les persones.

Històricament la CNT sâha manifestat antiestatista, així en el primer Congrés de treballadors/es celebrat a Espanya lâany 1870, es postulà la transformació de la societat al marge de lâEstat polític i dels parlaments -derivats uns i altres dels modes de la burgesia- i es va advocar per la lliure reorganització social, sobre la base del treball lliure organitzat de baix cap dalt, per mitjà de la lliure federació de lliures associacions obreres i camperoles. Aquesta formulació econòmica representava la reorganització política amb la suplantació de lâEstat per la lliure federació de comunes i municipis lliures.

Som per tant antiestatistes, és per això que es fa difícil entendre perquè els diferents models organitzatius de lâanarquisme han tingut sempre en compte els marcs estatals de relacions laborals, fossin o no marcs clarament definits en els seus nivells dâindustrialització i àdhuc en el seu estadi de lluita de classes.

Aquests marcs venien predefinits per dues imposicions estatistes, la necessitat de la burgesia de disposar dâuns mercats propis amb la creació dâestats-nacions i la necessitat de les oligarquies dominants (encara residus feudals) de disposar dâunes colònies on reproduir-se com a classe.

En el context del segle XX, aquesta federació seguint un model dâEstat, es
podria explicar com una eina merament pràctica de defensar unes treballadores i treballadors dins dâun mateix àmbit laboral. Però avui, als inicis del segle XXI, lâestatisme i el capital són perfectes aliats, i sota una Unió Europea que actua com un supraestat cada cop més fort i amb un capitalisme globalitzat, aquesta federació a nivell estatal perdria el seu sentit més original i només seguiria, de facto, reconeixent un Estat contra el que diem lluitar i que suposa una agressió cultural i lingüística

IV.- El federalisme i el nostre marc estatutari:

Els estatuts de la CGT de Catalunya són clars en el sentit que aquests són
lâúltima instància (article 3, article 48è, disposicions addicionals i disposicions finals) i són els que regeixen el funcionament orgànic del nostre sindicat. Aquest fet no admet discussió, i més tenint en compte que la CGT es diu federal i resta confederada amb altres ens del que es coneix com lâEstat espanyol.

Tot i això, ens trobem amb una CGT federada seguint lâestructura de lâEstat sota el qual es troba, amb uns poders com a federació de tipus autonòmic. Una federació que no és del tot lliure quan no pot establir contactes amb dâaltres ens afins i federar-sâhi independentment de la federació amb la CGT Estatal, una CGT que posa en dubte la validesa dels seus propis estatuts envers els de la Confederació.

V.- Federalisme estatal versus lluita global:

Ãs obvi que, de la mateixa manera que ho continuava sent fa 70 anys, la
federació amb dâaltres ens que sâadscriuen a lâEstat Espanyol representa una eina útil de coordinació en tant en quant moltes de les legislacions laborals i de mesures socials (privatitzacions, expedients de regulació,..) ens són comunes. Ãs doncs convenient aquesta federació en nom de lâeficàcia en la lluita.

No és menys cert, però, que tal i com sâha comentat anteriorment, la Unió
Europea i el poder transnacional provoca que cada cop més aquestes polítiques sâharmonitzin i per tant la lluita ha de ser global. Per això creiem convenient que la CGT de Catalunya continuï confederada amb les altres federacions territorials de la CGT a lâEstat Espanyol, però que alhora es pugui federar lliurement i com a ens propi, si així és el cas, amb dâaltres organitzacions sindicals dâarreu, seguint únicament les decisions sobiranes emanades de les seves assemblees.

VI.- Conclusions:

Tot ens, sindicat o federació anarcosindicalista té autonomia pròpia i, com a primera conseqüència, té el dret inalienable de federar-se, confederar-se o desfederar-se lliurement, amb les úniques limitacions que les imposades per lâautonomia de la voluntat de la seva pròpia afiliació i per un compromís amb un ideari de lluita social.

Per tant, La possibilitat de federar-se, confederar-se o desfederar-se lliurement que tenim la CGT de Catalunya és conseqüència directa del nostre status dâens lliure confederat, que ens ha de dur a seguir únicament els dictats de les nostres afiliades i afiliats, sota criteris dâenfortiment de la lluita i el suport mutu. Allí on es presenti la necessitat o lâoportunitat de federar-se amb altres ens, en pro dâassolir les nostres reivindicacions, cal fer-ho, sense necessitat de modificar estatuts.

De la mateixa manera, si acceptem que lâexercici del federalisme ha de ser completament lliure, també qualsevol ens âi entre ells la CGT de Catalunya- ha de poder relacionar-se amb dâaltres organitzacions dâarreu del món sense que aquestes relacions hagin de ser autoritzades, supervisades o canalitzades per un altre ens. Per tant, si les nostres assemblees decideixen la necessitat dâuna secretaria de relacions internacionals per poder parlar sense intermediaris amb dâaltres organitzacions dâarreu del món, o si es decideix directament mantenir aquestes relacions, cal complir els mandats dâaquestes.

Amb aquesta ponència no es demana un trencament del lliure acord que ens uneix amb els companys de Madrid, Andalusia o Astúries, per exemple, sinó que reivindiquem la capacitat i la independència de la CGT Catalana de relacionar-se o inclús federar-se lliurement amb dâaltres organitzacions afins dâarreu del món sense haver de passar per la CGT Estatal.

Analitzant ara les dues limitacions a la lliure federació (i a les relacions amb dâaltres ens) -lâautonomia de la voluntat de lâafiliació i el nostre ideari de lluita social-, trobem en primer lloc que, fruit precisament de lâautonomia de la voluntat de la nostra afiliació, existeix una reglamentació pròpia âels estatuts de CGT de Catalunya- que cal respectar sempre mentre segueixin vigents i que no poden ser substituïts per estatuts ni reglaments aliens, siguin dâaltres ens, sindicats o de la confederació estatal. No és lícit ni molt menys legítim que es vulgui donar una supletorietat als nostres estatuts que no tenen. Ãs imprescindible deixar clar que els nostres estatuts, votats per la nostra afiliació són sobirans i són la nostra única i darrera instància a la que remetrenâs per al nostre funcionament.

I en segon lloc, pel que fa al compromís amb un ideari llibertari de lluita social com a segona limitació a lâexercici del lliure federalisme, La nostra Federació de Catalunya ha tingut i té sempre en compte com un dels nostres principis bàsics lâinternacionalisme i el suport mutu amb qualsevol ens, companys i companyes amb els qui compartim la lluita, entenent que la solidaritat és un principi bàsic que només es pot exercir des de la llibertat individual i en aquest cas col·lectiva.

Així doncs i parafrasejant un dels acords del Congrés Constitutiu de la
Confederació Nacional del Treball â els governants que atropellin per mitjà de la força armada a algun dels germans federats, es trobaran, no amb llàgrimes, sinó amb lâactuació resolta dâaquesta federació...â?

O com digué Salvador Seguí, â de poc ens serviria que aquesta força immensa, que se sosté per la tenacitat i la convicció del proletariat català, quedés tancada solament en els murs dâallò que seân diu o anomena Catalunya; per això tenim necessitat de posar-nos amb comunicació amb tots els obrers espanyols, i tenim necessitat de posar-nos amb comunicació amb tots els de fora dâEspanyaâ?.

Per tot això, Reclamem que la CGT de Catalunya pugui decidir des de la
llibertat i la independència la seva federació o confederació amb els ens que consideri convenients, i això només es pot fer amb un respecte total a
lâautonomia de la voluntat de la nostra afiliació: aplicant els nostres estatuts com a únics, amb una secretaria de relacions internacionals pròpia i el que és més important, creient-nos-ho nosaltres mateixos, deixant a banda estructures estatals que, a més, ens oprimeixen com a nació, sense que això signifiqui deixar dâexercir la nostra solidaritat internacionalista.

VII.- Acords:

1er.- Que la CGT de Catalunya decideixi, des de la llibertat i la independència, la seva federació o confederació amb els ens que consideri convenients en el moment que consideri oportú, sempre sota criteris dâenfortiment de la lluita i el suport mutu.

2on.- Respecte total a lâautonomia de la voluntat de la nostra afiliació: aplicació dels nostres estatuts com a únics i darrera instància de la CGT de Catalunya.

3er.- Creació de secretaria de relacions internacionals pròpia si així ho 5
decideixen les assamblees de cada federació, que permeti normalitzar les
relacions que ja es tenen des de la nostra federació de Catalunya amb ens
dâarreu del món, sense intermediació ni tamís de cap tipus.

4art.- La CGT de Catalunya rebutjarà totes les formes dâestatisme que
oprimeixin pobles, nacions o col·lectius i, en especial, lluitarà contra les
agressions a les classes populars catalanes provinents de lâespanyolisme i el constitucionalisme autonòmic que encorseta voluntats, pobles i persones.

5è.- La CGT de Catalunya es declara internacionalista i solidària amb tots els pobles del món i, per això, ofereix el seu suport mutu als ens, sindicats i federacions de la CGT existents dins la península ibèrica, independentment que hi resti confederada o no.

Pau Juvillà (AD Baix-Camp Priorat)
Esther Sancho (AD Lleida)
Ricard Vilaregut (Ãnic Girona)
Xavier Barberà (AD Lleida)

This work is in the public domain

Comentaris

Re: CGT i el Federalisme
27 set 2004
estic cansat de llegir coses de la cgt a indimedia,m´agradaria que encontes d´escriure tant fesiu alguna cosa util,sém cau la cara de vergonya de veure que sou un sindicat amb molts afiliats i sou incapasos de fer res de bo per a la clase obrera,sou iguals que ccoo y ugt,feu pena.visca las subencions i les hores sindicals ja que es l´unic que os interesa.
Re: CGT i el Federalisme
27 set 2004
Mira cretino estoy seguro que no tienes ni zorra idea de lo que dices ni conoces el funcionamiento de dicho sindicato, pues yo es el único sindicato que veo en la calle y es corente con sus acuerdos.
Y subenciones? de que mierda hablas listillo¡¡
Viva el anarcosindicalismo
Re: CGT i el Federalisme
27 set 2004
Tant de bo aquest text estes signat per la CNT-AIT, però aquest fet no resta validesa a aquest text. Només m'agradaria que procuréssim prestar mes atenció al contingut en si que al recipient que el conte.

Per la federació dels pobles lliures del mon!
Visca la anarquia!
Re: CGT i el Federalisme
28 set 2004
dues coses per al Toni:
1- Cretí no és la persona que dóna la seva opinió; és cretí, qui insulta a la persona que de manera correcta expressa la seva opinió.
2- La CGT si rep subvencions, sols has de mirar al BOE, on surt publicat mitjançant decret els ajuts que, en funció del nombre d'afiliats, l'estat destina als sindicats. A més, també rep subvencions de la UE en concepte de cursos, etc.

Per a federalista llibertari, sols comentar-te que aquest text pot estar signat perfectament per CNT, ja que de fet, Seguí i Peiró varen ser destacats membres del sindicat i la CNT no és altra cosa que el que les seves militants volen ser. Que CNT és llibertària i antiestatista i aposta pel federalisme és una cosa que ningú no pot negar i menys encara que és un sindicat anarquista i revolucionari amb presència al carrer (una altra cosa és que la gent opine en funció de les notícies de la tele, si és així, ja no cal que ningú m'expliqui la ignorància que hi ha al respecte de la CNT)

Salut.
Sindicat Terrassa