|
|
|
|
|
Notícies :: antifeixisme : criminalització i repressió : pobles i cultures vs poder i estats |
|
Expulsada d'una farmà cia a Alacant per adreçar-se en catalÃ
|
|
|
per Valencià del nord |
24 set 2004
|
Segons informava avui ELPUNT i RÃ dio Catalunya:
Expulsen d'una farmà cia de Sant Joan d'Alacant una clienta per haver demanat un medicament en catalÃ
El propietari la va convidar, sarcà sticament, a parlar en anglès |
23/09/2004
ENRIC ORTS València
Una clienta d'una farmà cia de Sant Joan (AlacantÃ) va ser expulsada dilluns passat del comerç per expressar-se en català . Els dependents es van negar a atendre la dona mentre no canviara de llengua i no van voler facilitar-li -en primera instà ncia- el full de reclamacions, segons va apuntar ahir l'afectada, A.O., de 30 anys. La clienta, que va haver de patir els crits del propietari i d'una empleada, denunciarà els fets a Consum i al Col·legi de Farmacèutics.
A.O. hi havia acudit a demanar una caixa de Juanolas i una solució salina, i ho va fer amb la seua llengua habitual: el català . Segons el seu relat, la dependenta que la va atendre es va equivocar amb aquest últim producte i la jove va puntualitzar-li que es tractava d'una solució per al nas. «Què és nas? Parla'm en castellà ! Acà no es parla valencià !», va cridar-li la farmacèutica.
Lluny de renunciar a la seua llengua, la clienta va demanar-li el full de reclamacions per fer constar l'actitud «hostil» de l'empleada. Llavors la dependenta va avisar el propietari de l'establiment, que va aparèixer immediatament per l'aparador amb una actitud similar a la de la seua treballadora, segons l'afectada.
El farmacèutic va dir que demanar el full per no ser atesa en català li semblava una «ximpleria». Després, abans d'expulsar-la de l'establiment, va assegurar que a Sant Joan no es parlava català i va plantejar a la jove, sarcà sticament, la possibilitat que parlaren en anglès.
A l'endemà (dimarts), A.O. va tornar a la farmà cia per a insistir en la petició del full de reclamacions. Finalment, els dependents van accedir-hi després d'una nova i llarga discussió en la qual la clienta va haver de recórrer a l'amenaça de cridar la policia.
Però els entrebancs no van acabar ahÃ. Quan va ser el torn d'escriure en el full les al·legacions de la farmà cia -enfront dels arguments de la clienta-, els dependents van adduir que no podien fer-ho perquè no entenien l'escrit de la jove (redactat en català ). A continuació la jove va llegir-los el contingut i només d'aquesta manera emplenaren el document de la reclamació. La jove acudirà avui a Consum |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Expulsada d'una farmà cia a Alacant per adreçar-se en catalÃ
|
|
per Luis |
24 set 2004
|
Fets i més fets com aquests...! que uns es denúncien i d'altres que no n'estarem mai al corrent. Aquest és el "bilingüisme" que proposa l'era Zapateros/Maragalls i companyia? fins quan el "bilingüisme" correspondrà a que els catalano-parlants canviem d'idioma mentre que els castellano-parlants no ho facin? Quan trigarà el "bilingüisme" a fulminar la nostra llengua?
Com sempre, als i les camarades de Sant Joan o de la zona, que facilitin l'adreça concreta de l'establiment.
Salut! |
|
Re: Expulsada d'una farmà cia a Alacant per adreçar-se en catalÃ
|
|
per Abk |
24 set 2004
|
|
Una forta salutació a la penya valenciana pel que ha de suportar!! Sou collonuts!! |
|
¿Y no dais la direccion?
|
|
per democracia |
24 set 2004
|
Lo digo porque con la heladeria de Barcelona si la disteis, y claro sino dais la direccion ¿como iran vuestros borrokas y jarruchos a "parlar" con los dueños de este negocio?.
Che que bo, que bajo caen algunos. |
|
Re: Expulsada d'una farmà cia a Alacant per adreçar-se en catalÃ
|
|
per Abk |
24 set 2004
|
|
De que parles, blavero? Torno a saludar a la penya valenciana que t'ha de suportar!! |
|
Re: Expulsada d'una farmà cia a Alacant per adreçar-se en catalÃ
|
|
per Buw |
24 set 2004
|
|
Curiosament els blaveros i els seccionistes del País Valencià parlen en espanyol... |
|
Re: Expulsada d'una farmà cia a Alacant per adreçar-se en catalÃ
|
|
per Fora catalans!!! |
24 set 2004
|
així, en català, o llemosí, fora catalans!!!!!
catalanistes = blavers
catablavers=merda
Ho de Alacant és una pena, però pitjor és l intent dels catalanufos de merda de invadir els tres cantons levantins. Mort a Catalunya Imperialiste i al Pais Valencià!!! Independencia per Castelló i Ademuç!!!!Visca el cantó d Alacant Lliure!!!!
Partit per l´Autodeterminació i Independencia de Castelló i Ademuç (PAICA) |
|
Re: Expulsada d'una farmà cia a Alacant per adreçar-se en catalÃ
|
|
per Abk |
24 set 2004
|
|
Anarkofatxa? Pepero? Blavero? Troll? |
|
Re: Expulsada d'una farmà cia a Alacant per adreçar-se en catalÃ
|
|
per Fora Gilipolles!!! |
24 set 2004
|
Això va per el del missatge de dalt meu,
Fora Blavers i productes diversos procedents del blaverisme, sempre feixista i ignorant, ves-te´n a Múrcia imbècil!!
Visca Alacant!!!
Visca el País Valencià!!!
Visca els Països Catalans!!! |
|
Re: Expulsada d'una farmà cia a Alacant per adreçar-se en catalÃ
|
|
per alevante levantins! |
24 set 2004
|
|
Vixca els tres cantons "levantins" que "levantaran" españa ben "arriba"! |
|
Re: Expulsada d'una farmà cia a Alacant per adreçar-se en catalÃ
|
|
per Vdn |
24 set 2004
|
|
Aixó mateix o alguna merda semblant deuen haver dit els que han cridat i insultat la noia per parlar-los en català... |
|
Re: Expulsada d'una farmà cia a Alacant per adreçar-se en catalÃ
|
|
per Pondiente |
24 set 2004
|
Si és que es retraten sempre per poc que parlin. Aquest ja feia dies que voltava per aquí amb el camuflatge cantonalista patètic.
Amb això d'anomenenar-se "levantins" fan tota una declaració de principis. D'entrada fan servir un barbarisme. Però no un barbarisme qualsevol sinò un que té el seu origen en la llengua que parlen els seus veïns de ponent, aquells a qui en justa reciprocitat, els "levantins" haurien d'anomenar "ponentins". I per que la reciprocitat fos absoluta, els veïns de ponent dels levantins haurien de presentar-se com "los ponentins". És a dir el poble que viu a ponent del "poble levantí".
Vixca la unión de destino en lo universal dels pobles levantí i ponentí!
Vixca España i el Km0! |
|
Re: Expulsada d'una farmà cia a Alacant per adreçar-se en catalÃ
|
|
per Fora catalans!!! |
25 set 2004
|
|
No suporteu que els castellonencs, que parlem amb més normalitat el català o llemosí que al vostre fastigós país de merda, Catalunya, no volguem ser catalans i teniu que ser com els espanyols que tant odieu, o sigui, insultants, xulos i arrogants. En el fond, vatros sou els defensors de la Espanya eterna, per això heu tingut al caudillo Pujol, corrupte i lladre, amb el Estivill com jutje estrella, teniu una xapuza com el forum i una cultureta de merda. Catalans, lo millor que podeu fer és desapareixer como poble. Natros mantindrem la llengua, tranquils. |
|
Re: Expulsada d'una farmà cia a Alacant per adreçar-se en catalÃ
|
|
per Per cert... |
25 set 2004
|
|
ademes sou racistes, natros, els del PAICA, no despreciem als de Murcia per ser de Murcia, ni als espanyols, simplement som castellonencs, solidaris amb els pobles, menys amb el vostre pais de merda. Esperem una revolta xarnega a Catalunya, aixó si |
|
Re: Expulsada d'una farmà cia a Alacant per adreçar-se en catalÃ
|
|
per Fora catalans??? |
13 oct 2004
|
"simplement som castellonencs, solidaris amb els pobles, menys amb el vostre pais de merda. Esperem una revolta xarnega a Catalunya, aixó si"
Fots més pena que riure SURELLOT !!! |
|
Re: Expulsada d'una farmà cia a Alacant per adreçar-se en catalÃ
|
|
per Jordi |
25 abr 2005
|
Açò mos passa per dixar que trepitgen la llengua de les nostres terres.
VISCA LA LLENGUA DE JAUME I !!*!!
Català, Alacantí, Valencià... que més donarà?
És la LLENGUA DE JAUME I |
|
Re: Expulsada d'una farmà cia a Alacant per adreçar-se en catalÃ
|
|
per un |
26 abr 2005
|
|
que? us aburriu, eh? |
|
Re: Expulsada d'una farmà cia a Alacant per adreçar-se en catalÃ
|
per Alexis Salvador i Fortanet
salvadorfortanet@hotmail.com |
10 jun 2005
|
|
Hola a tots, només dir-vos que no sóc català i falta que em fa , sóc valencià , m`estime molt tot el que sone a català i per això no insulte ni ridiculitze als meus veïns, referent al que li ha passat a la xica de la farmàcia, és un fet que passa molt a sobint, qui s atrebeixque a negar-lo , crec que ni tansols s`expressa en valencià, no s ha fet un correcte aprenentatge de la notra llengua en les escoles, de fet el valencià tendria que ser la llengua oficila i el castellá utilitzarla entre aquella gent que ve de fora com es normal i no imposar-la daquesta manera tan cruel, no sóc independentista, però si crec en una república, si aquesta no arriba tal vegada agafaria altres camins, fins i tot els meus pares s estan adonant del que passa i ja no voten als pp, crec que es carrec de conciència de tots el valencians,menys dir coses a lababala i més llegir una miqueta, la llengua és la mateixa, però sóc valencià i m `estime catalunya es ma mare, bé si defenseu tant la llengua primer aprenguem a escriu-la i ensenyem-la als nostres amics, propose el lema ( trau-li la llengua al casatellà) i a aquells que odien catalunya, els convidaria a barcelona o a lleida per a que festejaren i ixqueren amb una xicota o xicot d allà, no posem en la taula el que fan els polítics la llengua és del poble, per cert doneu- me l adreça del farmaceutic, jo aquest estiu li done classes de valencià, ja que tindria que saber-lo al igual que jo sé castellá un bes a tothom, i visca el país valencià i tots els països de llengua catalana.jeje jejee un bes i no tanta agressibitat i més traure la llengua. |
|
Re: Expulsada d'una farmà cia a Alacant per adreçar-se en catalÃ
|
per Cavaller de Moncaira
senyoricavaller@yahoo.es |
16 jun 2005
|
|
Si provoquen. S'encaboten en que mallorquins i valencians xerram parlem una llengo llengua que no és la catalana. Que hi van errats de comptes. Ens tenen declarada la guerra. Doncs guerra tendrà n i si no volen pols que no vagin a l'erra |
|
Re: Expulsada d'una farmà cia a Alacant per adreçar-se en catalÃ
|
per Sara
sarao11@hotmail.com |
20 nov 2005
|
|
Mira no estic gens d'acord amb tu, LluÃs, el bilingüisme ens faria encara més rics culturalment, el bilingüisme no fulmina!Crec que sou massa radicals i que aneu de vÃctimes.
Es la meva modesta opinió, respeto les vostres |
|
Catalunya es una nació
|
|
per Albert |
22 des 2005
|
Catalunya es una nació militarment ocupada, politicament sotmesa, económicament expoliada, lingüisticament substituida, ideologicament colonitzada i artisticament despullada,Jo sóc català. Avui Catalunya és un grup de províncies d'Espanya. Però abans Catalunya era una nació, potser ha estat la nació més gran del món. Us diré perquè: Catalunya va tenir el primer Parlament, molt abans que Anglaterra. I fou a Catalunya on hi va haver un principi de <<Nacions Unides>>. Totes les autoritats de Catalunya es van reunir el segle XI a Toluges -una ciutat que avui pertany a França, però que abans era de Catalunya- per parlar de pau: van instaurar la Treva de Déu.
Els pobles que no tenen memòria estan comdemnats a desaparèixer.
"A tots els qui m'han agraviat perdono; a tots els qui hagi pogut agraviar demano perdó. Si he de morir moriré serenament. No queda tampoc en mi la sombra d'un rencor. Donaré gràcies a Déu que m'hagi procurat una mort tan bella pels ideals. Ell ha volgut aquest destí, i li dec encara la gratitud d'aquesta placidesa i serenitat que m'omple al pensar en la mort, que veig atansar-se sense temor. La meva petitesa no podia esperar un fi més digne. Per Catalunya i lo que representa de Pau, Justícia i Amor".
Lluís Companys i Jover (Testament hològraf escrit durant la vetlla del consell de guerra, causa 23.468. Octubre de 1940).
15 d'octubre de 1940 de matinada, fa 64 anys moria afusellat per les tropes franquistes al fossar del castell de Montjuïc, el President de la Generalitat de Catalunya, legítimament escollit pels catalans.
La llengua - el català.
1. La llengua pròpia de Catalunya és el català.
2. L'idioma català és l'oficial de Catalunya, així com també ho és el castellà, oficial a tot l'Estat espanyol.
3. La Generalitat garantirà l'ús normal i oficial d'ambdós idiomes, prendrà les mesures necessàries per tal d'assegurar llur coneixement i crearà les condicions que permetin d'arribar a llur igualtat plena quant als dreta i deures dels ciutadans de Catalunya.
4. La parla aranesa serà objecte d'ensenyament i d'especial respecte i protecció.
Article 3 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya. Desembre 1979.
En diversos articles, parlarem de Catalunya i el seu fet nacional. També parlarem del Catalanisme, de les seves arrels, de la Cultura Catalana i del sentiment de pàtria que tenim els catalans.Cal no oblidar el passat. Cal tenir-ho sempre en compte, i basar-nos en tot el que ens ha passat com a poble. Així doncs, és una garantia del triomf final de Catalunya com a Nació.
Josep Lluís Domènech
Webmestre |
|
El catalanisme d'esquerres
|
|
per PAÃ?SOS CATALANS |
22 des 2005
|
La dictadura del general Primo de Rivera (del setembre del 1923 al gener del 1930) combaté violentament el catalanisme en totes les seves manifestacions. Tanmateix, aquesta persecució radicalitzà encanra més la majoria dels sectors catalanistes. La poesia i el teatre de to inflamadament patriòtic donà obres tan caracterísitiques com Les tombes flamejants de Ventura i Gassol i El foc de les ginesteres de Josep M. de Sagarra; els setmanaris literaris d'orientació catalanista separatista, com "L'Estevet" o la "Tralla", havien contribuït a aquesta radicalització. fou durant aquest període que alguns dirigents pel catalanisme com Lluís Nicolau d'Olwer, Manuel Massó i Llorens, francesc Maspons i Anglasell i Joan Estelrich intervingueren prop de la Societat de Nacions demanant que a Catalunya fossin reconeguts els drets de minoria nacional, emparats per aquell orgnisme.
D'altra banda, Macià es trasllad—a Moscou, on s'entrevistà amb Bukharin i Zinoviev, per aconseguir l'ajut de l'URSS a favor de la seva causa. Elements independentistes que seguien Macià, algunsd'ells agrupats al Servei d'Estudis Militars (SEM), foren acusats, el 1925, d'haver intentat volar amb explosius el tren en què viatjava Alfons XIII per Catalunya (complot de Garraf) i, l'any seguent, l'intent de Macià de penetrar amb els seus grups armats al Principat, per Prats de Molló, fou impedit per la policia francesa. Aquests fets i els processos que els seguiren contribuïren a fer conèixer internacionalment la qüestió de Catalunya, així com hi contribuí el viatge del mateix Macià per l'Amèrica Llatina. Les comunitats de catalans allí emigrats s'havien distingits, per mitjà de llurs associacions i periòdics, per llur catalanisme i, especialment a partir del 1915, pel caràcter independentista radical. Macià, durant el seu sojorn a l'Havana, participà en l'Assemblea Constituent del Partit Separatista Revolucionari de Catalunya, que aprovà la Constitució Provisional de la República Catalana (1928).
En caure la Dictadura, desapareguda la censura, es produí al Principat una forta reacció catalanista. Certs problemes polítics foren motiu de polèmica entre Cambó (Per la concòrdia, 1930) i Bofill i Mates (L'altra concòrdia, 1930). La direcció del moviment, que la Lliga Regionalista havia perdut, passà a partits situats més a l'esquerra: Acció Catalana. Acció Republicana de Catalunya i Estat Català, elks tres partits que participaren en representació del Principat en l'anomenat pacte de Sant Sebastià (agost del 1930), on fou acordat que la futura república espanyola resoldria el problema de l'autogovern del Principat Mentrestant, la Lliga intentava de salvar la monarquia espanyola, amb la seva participació ministerial i la creació, fins i tot, d'un partit general espanyol, el Centre Constitucional amb la qual cosa contradeia la doctrina constant del catalanisme des del Segon Congrés Catalanista sobre els partits polítics del Principat.
Pel març del 1931 fou constituït el nou partit d'Esquerra Republicana de Catalunya, integrat per Estat Català i per diversos grups republicans, sota la presidència de Macià, el qual partit, apartir del triomf de les eleccions municipals del 12 d'abril d'aquell any i de la instauració de la República, es convertí en partit majoritari al Principat, durant tot el període republicà (1931-39). El 14 d'abril de 1931 Francesc Macià proclamà la República Catalana, com a estat integrant d'una Federació Ibèrica, d'acord amb el seu programa, però hagué d'accedir, davant la pressió del govern provisional republicà que s'havia constituït a Madrid, a acceptar la forma autonòmica de la Generalitat de Catalunya. Amb la instauració de la República començà un altre període de la història de catalanisme, durant el qual aquest inspirà totalment la vida política del Principat i aconseguí per primera vegada que l'estat atorgués a Catalunya un estatut d'autonomia.
Al País Valencià s'inicià un nou període: aparegueren grups i periòdics valencianistes, poc o molt catalanistes, que anaven de la dreta al marxisme, com l'Agrupació Valencianista Republicana (1930), el Centre d'Actuació Valencianista (1931), Acció Nacionalista Valenciana (1933), Esquerra Republicana del País Valencià (1934), Partit Valencianista d'Esquerra (1935) i Nova Germania (1936), que intentaren de somoure el "sucursalisme" que dominava la vida política valenciana, i aconseguiren les primeres victòries electorals en el terreny municipal. Les campanyes a favor d'un estatut d'autonomia aconseguiren una notable audiència popular (1932-35). Alhora, en el camp cultural, hom anà arraconant el provincianisme vuitcentista i començaren a restablir-se vincles normals i regulats amb la cultura del Principat, i el moviment cultural catalanista aconseguí més i més solidesa i una major amplitud, de la qual són prova la revista "Taula" (1927-30), "Acció Cultural Valenciana" (1931) i "La República de les Lletres" (1934). D'una manera semblant, a les Balears, l'Associació per la Cultura de Mallorca preparà el 1931 un avantprojecte de l'Estatut d'Autonomia, que en la seva forma de projecte definitiu exclogué Menorca (on hi havia un corrent favorable a l'adhesió a l'Estatut del Principat).
A la Catalunya del Nord també s'inicià un moviment polític catalanista. La Nostra Terra, que les circumstàncies de la Segona Guerra Mundial havien de destruir. A partir del 1930 els partits marxistes que havien començat a aparèixer al Principat (Partit Comunista Català, Federació Comunista Catalanobalear, Bloc Obrer i Camperol, Esquerra Comunista, Partit Comunista de Catalunya, Federació Comunista Ibèrica, Partit Català Proletari), així com la Unió Socialista de Catalunya, davant el problema català, es manifestaren favorables al dret d'autodeterminació, d'acord amb la doctrina marxista leninista i partidaris de la constitució d'una República Catalana, com a primer pas cap a una Unió de Repúbliques Socialistes d'Ibèria, llevat del Partit Català Proletari, que pretenia l'adhesió directa a una Unió Mundial de Repúbliques Socialistes. La campanya d'aquests partits a favor de la proclamació de la República Catalana, intensificada el 1934, contribuío a crear el clima que féu possible els esdeveniments del 6 d'octubre d'aquell any. La mateixa posició prengueren els partits que sorgiren de la unificació dels moviments marxistes, el Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) i el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), així com les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSU de C). Durant el mateix període, uns altres moviments també minoritaris, com Nosaltres Sols i el Partit Nacionalista Català, que després del 19 de juliol de 1936 s'unificaren amb el partit Estat Català, es declararen partidaris de la independència de Catalunya. Mentre aquests sectors predicaven solucions radicals, a la Lliga Regionalista —que el 1933 s'havia convertit en Lliga Catalana— prenia major importància el sector més dretà, que refusava la doctrina de Prat de la Riba i es decantava cap a un regionalisme merament autonomista que trobà expressió especialment en el setmanari "Després", aparegut arran dels fets del 6 d'octubre, que es declarà antiseparatista, favorable a l'espanyolisme.
Aquesta tendència era propugnada per Josep M. Tallada, Ferran Valls i Taberner, Miquel Vidal i Guardiola, Andreu Bausili, etc. Aquest vessant del catalanisme conservador al Principat facilità que, en les eleccions a diputats a les Corts de la República (febrer del 1936), la Lliga es coalitzés, en l'anomenada candidatura del Front Català d'Ordre, amb partits anticatalanistes com la Dreta de Catalunya, emanació del Bloque Nacional, dirigit per JoséCalvoSotelo.
Anteriorment, la mateixa tendència conservadora havia provocat que aquell partit s'enfrontés amb el govern de la Generalitat, amb motiu de l'aprovació de la llei de Contractes de Conreu pel parlament català. Al País Valencià, els sectors valencianistes d'esquerra s'alinearen amb el Front Popular, i en les eleccions del 1936 aconseguiren un diputat a corts, que ingressà en la minoria parlamentària d'Esquerra Catalana. En esclatar la guerra civil del 1936, exceptuant Lliga Catalana, que oficialment no pregué posició, bé que alguns dels dirigents col·laboraren amb les autoritats de la zona dominada pel govern de Burgos (uns altres, com Puig i Cadafalch o Duran i Ventosa, es mantingueren no bel·ligerants a l'exili), tots els partits catalanistes es mantigueren fidels a la República i a les institucions de la Generalitat de Catalunya.
(ENCICLOPEDIA CATALANA) |
|
Re: Expulsada d'una farmà cia a Alacant per adreçar-se en catalÃ
|
per Juan
ortizindustrial@yahoo.es |
20 feb 2006
|
Sólo sé que aquí, en México se encuentran muchos de los hijos y nietos de los supuestos héroes de la guerra civil en Cataluña. Si vierais desde Cataluña la mala opinión que les ha quedado del nacionalismo visto un poco desde el prisma internacional… Curiosamente aquí enarbolan la bandera de España, con orgullo, cuando vosotros enarboláis la de sus propios abuelos (que no son los vuestros…). Ciudadano del mundo, con orgullo no pueblerino.
El NAZIonalismo es para perdedores, enarboláis las banderas de los ascendientes de otros (quién de vosotros desciende de Jaume I???).
Eso si, el idioma es una riqueza cultural que hay que proteger, y defender. Para todo lo demás Master Card.
A ver si este comentario dura más de un día (que lo dudo). La censura que hoy pedís mañana afectará a vuestros hijos. |
|
Re: Expulsada d'una farmà cia a Alacant per adreçar-se en catalÃ
|
per VÃctor S. i P.
victor ARROBA fentnet.com |
22 feb 2006
|
Conteste al misatge titulat: Catalunya es una Nació.
Vos equivique en tot, Catalunya es una nació perqò no expoliada ni colonitzada. No va tindre ni de lluny el primer parlament (parlem del senat romà o de les polis gregues?). Exagerar bestialment una reealitat, que va existir molt lleugerament assoles es propi dels veritables colonitzadors catalans que volen fer seu per la simple raó de que no son ningú la Nació Valenciana i la Nació Balear.
Vixca la Nació Valenciana, Vixca la Nació Navarra. Vixquen els opremuts pel neocolonialisme català i eúscar. |
|
|
