|
|
|
Notícies :: globalització neoliberal : laboral |
|
La renda bàsica universal i la condonació del deute, els drets bàsics per al segle XXI
|
|
|
per la Carta de Drets Emergents |
24 set 2004
|
|
|
ONG i investigadors llancen la Carta de Drets Emergents, document que recull els drets humans pendents per a aquest segle i que demana l'obligatorietat del dret humanitari i una jurisdicció global per al TPI. Una nova generació de drets internacionals i una revisió i reformulació dels drets fonamentals clàssics; és la petició de diverses organitzacions no governamentals, instituts de drets humans i investigadors que, reunits aquesta setmana al Fòrum Universal de les Cultures de Barcelona, van recollir a l'anomenada Carta de Drets Emergents.
El document, que es debatrà al Fòrum Social Mundial el pròxim any, aposta per "una reforma de les Nacions Unides que estableixi l'obligatorietat del compliment dels tractats sobre drets humans" i per "la jurisdicció obligatòria del Tribunal Penal Internacional i de la Cort Internacional de Justícia sobre tots els individus de la comunitat internacional".
"Demanem un dret internacional imperatiu que s'imposi sobre la veu de l'Estat i que obligui a la ratificació de les declaracions i tractats internacionals sobre drets humans", va afirmar el president de l'Institut de Drets Humans de Catalunya, Jaume Saura, durant la clausura del diàleg Drets Humans, necessitats emergents i nous compromisos.
Segons la Carta de Drets Emergents, la realitat actual necessita el reconeixement de nous drets bàsics, com el "dret a la qualitat de vida" i l'establiment d'una renda bàsica universal "que donaria un significat concret al concepte de ciutadania, perquè una ciutadania plena només és possible si són garantides unes condicions materials dignes". El text també recull de forma explícita l'imperatiu "d'integrar els drets de les dones de forma transversal" en totes les polítiques, tenint en compte la "particular situació en el marc internacional actual".
A més, destaca la necessitat "d'afrontar la immigració" des d'una perspectiva de gènere, perquè "l'impacte d'aquest fenomen i les causes que el motiven són diferents per a l'home i per a la dona", afirma Jaume Saura, que va exigir l'enfortiment "dels mecanismes per a la protecció de la dona i la lluita efectiva contra les xarxes de crim organitzat".
El "dret al desenvolupament" queda també establert al text i "es tradueix en unes exigències mínimes de dret a l'alimentació, l'aigua i el treball", però "també en el dret a la condonació del deute extern" per "tenir dret al futur". En aquest context, la Carta assenyala la conveniència de "plantejar-se la necessitat d'un nou ordre econòmic internacional" que comenci per "reforçar les garanties jurídiques del dret al desenvolupament incidint" en les empreses "multinacionals".
En marxa la Internacional dels Drets Humans
Per impulsar la Carta de Drets Emergents s'ha creat aquests dies l'anomenada Internacional dels Drets Humans, una xarxa de col·laboració i intercanvi d'informació permanent entre "instituts de Drets Humans, Càtedres UNESCO sobre Drets Humans, centres d'investigació i organitzacions i ONG que treballen en aquest camp", segons va explicar la presidenta de la Càtedra UNESCO de Drets Humans de la Universitat Autònoma de Mèxic, Gloria Ramírez.
La iniciativa, que va néixer juntament amb la Carta fa uns dos anys, s'impulsa des de Barcelona com a resposta organitzada de la societat civil internacional "als discursos sobre seguretat absoluta i a les polítiques actuals del terror i la por" i té com a objectiu recuperar un discurs centrat en la defensa dels drets humans.
Canal Solidari |
Mira també:
http://www.attacandorra.org
|
This work is in the public domain |
