Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Octubre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
      01 02 03 04
05 06 07 08 09 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30 31  

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: globalització neoliberal
El somriure de l'imperi. [CAT/CAS]
23 set 2004
Noam Chomsky recorda la llarga història d'intervencions nord-americanes en Haiti. Una màscara d´ âaltruísmeâ? i âdefensa de la democràciaâ? que amaga cruels interessos
El somriure de l'imperi
Noam Chomsky
zmag.org
Traduït per a Rebelión per Diego Ameixeiras


Crec que Jean-Bertrand Aristide es va comprometre amb una significativa reforma social i econòmica, algo desesperadament necessari per a Haití i reivindicat pel poble des de les faveles.

Els seus pocs mesos en el poder van ser de considerable importància. Així va ser reconegut per agències internacionals, a pesar dels esforços immediats dels EEUU per a afeblir el seu règim, culminats, mesos més tard, amb un cop militar brutal. Aquest procés va suposar l'inici d'un regne d'intens terror donat suport, efectivament, per les administracions de Bush pare i, més específicament, de Clinton -època en la qual Aristide va ser traslladat a Washington per a ser âcivilitzatâ? i enquadrat en âun curs intensiu de capitalismeâ?, com es va dir en aquella època. En 1994, va retornar a Haití en companyia de les ballonetes dels marines, compromès amb la reproducció de les mateixes dures polítiques neoliberals promeses pel candidat (favorit dels EEUU) derrotat en les eleccions de 1990 -un exfuncionari del Banc Mundial, dipositari de tot just un 14% dels vots. A partir de llavors, Washington va començar a lucrarse amb la violència i la subversió. Finalment, aquesta situació va provocar que el resultat de les votacions de 1990 fos revertit i es van instaurar polítiques dictaminades pels EEUU (rebutjades aixafadorament per la població), tot en una situació en la qual es va garantir als inversors grans recompenses pel seu esforç generós i altruista per a ârestaurar la democràciaâ? i protegir els drets humans. El president electe havia estat retornat al seu càrrec, lligat i emmordassat per restriccions polítiques.

Des d'ara, la història comença a embrollar-se, i resulta difícil jutjar quin seria el rumb exacte pres per Aristide. En tals circumstàncies, no restaven moltes alternatives -que es van reduir amb l'administració Bush assegurant préstecs i el rebuig francès a l'hora de considerar compensacions pel frau, raó per la qual, com càstig a l'alliberament d'Haití, el país va ser ofegat econòmicament.

I per quina raó devien intervenir els EEUU? Ãs un costum profundament arrelat. Washington es va quedar profundament consternada amb l'alliberament d'Haití, en 1804, i va intentar impedir-la amb tots els mecanismes possibles, unint-se amb vigor en l'esforç de castigar al país pel crim de convertir-se en el primer país lliure i d'homes lliures en l'hemisferi occidental -un mal exemple per a una societat basada en l'esclavitud. Anys més tard, tenint en compte els gens menyspreables propòsits comercials, extractivistes i estratègics en la regió, Alemanya i Regne Unit es van disputar el seu control. Amb el pretext de defensar als nord-americans dels Hunos, Woodrow Wilson va envair el país, i el règim militar imposat a Haití al llarg de dinou anys va acabar causant seriosos estralls. El parlament va ser obligat a permetre que el país fos envaït per corporacions nord-americanes i la regió va ser abandonada en mans d'una brutal guàrdia nacional.

Al llarg de la dècada de 1980, el país va ser reprojectat com zona exportadora, un lloc en el qual resultava barat fabricar pilotes de beisbol sota duríssimes condicions de treball. L'elecció d´Aristide, en 1990, va disparar les alarmes de sempre: un sacerdot populista que advocava per la menyspreada teologia de l'alliberament, preocupat amb les necessitats de les minories pobres, un possibleâvirusâ?, que podria âinfectarâ? a altres persones amb aquest tipus de pensament maligne. I així ha estat fins avui.

Haití va ser la colònia més rica del món, font de moltes de les riqueses de França. Ara és un país que tindrà sort si aconsegueix sobreviure a algunes generacions. No és un cas únic en el món. El Bangla Desh d'avui, símbol de misèria i desastre, va anar la corona de l'Imperi Britànic. Existeixen més casos, però els seus exemples són considerats com impropis, perquè interfereixen en l'acte-imatge preferida de l'imperialisme, la de la benevolència.


:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
[CAS]

Noam Chomsky recuerda la larga historia de intervenciones norteamericanas en Haiti. Una máscara de âaltruísmoâ? y âdefensa de la democraciaâ? que esconde crueles intereses
La sonrisa del imperio

Noam Chomsky
zmag.org

Traducido para Rebelión por Diego Ameixeiras


Creo que Jean-Bertrand Aristide se comprometió con una significativa reforma social e económica, algo desesperadamente necesario para Haití y reivindicado por el pueblo desde las favelas.

Sus pocos meses en el poder fueron de considerable importancia. Así fueron reconocidos por agencias internacionales, a pesar de los esfuerzos inmediatos de los EEUU para debilitar su régimen, culminados, meses más tarde, con un golpe militar brutal. Este proceso supuso el inicio de un reino de intenso terror apoyado, efectivamente, por las administraciones de Bush padre y, más específicamente, de Clinton -época en la que Aristide fue trasladado a Washington para ser âcivilizadoâ? y encuadrado en un âcurso intensivo de capitalismoâ?, como se dijo en aquella época. En 1994, retornó a Haití en compañía de las bayonetas de los marines, comprometido con la reproducción de las mismas duras políticas neoliberales prometidas por el candidato (favorito de los EEUU) derrotado en las elecciones de 1990 -un ex-funcionario del Banco Mundial, depositario de apenas un 14% de los votos. A partir de entonces, Washington empezó a lucrarse con la violencia y la subversión. Finalmente, esta situación provocó que el resultado de las votaciones de 1990 fuese revertido y se instauraron políticas dictaminadas por los EEUU (rechazadas aplastantemente por la población), todo en una situación en la que se garantizó a los inversores grandes recompensas por su esfuerzo generoso y altruista para ârestaurar la democraciaâ? y proteger los derechos humanos. El presidente electo había sido devuelto a su cargo, atado y amordazado por restricciones políticas.

De ahí en adelante, la historia empieza a embarullarse, y resulta difícil juzgar cuál sería el rumbo exacto tomado por Aristide. En tales circunstancias, no restaban muchas alternativas -que se redujeron con la administración Bush asegurando préstamos y el rechazo francés a la hora de considerar compensaciones por el fraude, razón por la que, como castigo a la liberación de Haití, el país fue estrangulado económicamente.

¿Y por qué razón debían intervenir los EEUU? Es una costumbre profundamente arraigada. Washington se quedó profundamente consternada con la liberación de Haití, en 1804, e intentó impedirla con todos los mecanismos posibles, uniéndose con vigor en el esfuerzo de castigar al país por el crimen de convertirse en el primer país libre y de hombres libres en el hemisferio occidental -un mal ejemplo para una sociedad basada en la esclavitud. Años más tarde, teniendo en cuenta los nada despreciables propósitos comerciales, extractivistas y estratégicos en la región, Alemania y Reino Unido se disputaron su control. Con el pretexto de defender a los norteamericanos de los Hunos, Woodrow Wilson invadió el país, y el régimen militar impuesto en Haití a lo largo de diecinueve años acabó causando serios estragos. El parlamento fue obligado a permitir que el país fuese invadido por corporaciones norteamericanas y la región fue abandonada en manos de una brutal guardia nacional.

A lo largo de la década de 1980, el país fue reproyectado como zona exportadora, un lugar en el que resultaba barato fabricar pelotas de béisbol bajo durísimas condiciones de trabajo. La elección de Aristide, en 1990, disparó las alarmas de siempre: un sacerdote populista que abogaba por la despreciada teología de la liberación, preocupado con las necesidades de las minorías pobres, un posibleâvirusâ?, que podría âinfectarâ? a otras personas con ese tipo de pensamiento maligno. Y así ha sido hasta hoy.

Haití fue la colonia más rica del mundo, fuente de muchas de las riquezas de Francia. Ahora es un país que tendrá suerte si consigue sobrevivir a algunas generaciones. No es un caso único en el mundo. El Bangladesh de hoy, símbolo de miseria y desastre, fue la corona del Imperio Británico. Existen más casos, pero sus ejemplos son considerados como impropios, porque interfieren en la auto-imagen preferida del imperialismo, la de la benevolencia.
Mira també:
http://www.rebelion.org/noticia.php?id=5075

This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more