|
|
|
Notícies :: ecologia |
|
Barcelona necessita més aigua de la que ofereix el nou Pla Hidrològic
|
|
|
per no-phn |
23 set 2004
|
|
La ministra calcula que s'aconseguiran 145 hectòmetres cúbics però un estudi tècnic estima que en calen 200 |
Joaquim Elcacho
BARCELONA
Barcelona necessita uns 200 hectòmetres cúbics més d'aigua per garantir el subministrament a curt i mig termini, segons es dedueix de l'estudi Alternatives per a una gestió sostenible de l'aigua a Catalunya, elaborat per la Fundació Nova Cultura de l'Aigua (FNCA) i presentat ahir a Barcelona dins la jornada Fonaments per a un Pla Nacional de Gestió de l'Aigua a Catalunya. No obstant això, el programa AGUA (Actuacions per a la Gestió i Utilització de l'Aigua), que substitueix el projecte de transvasament de l'Ebre, només preveu inversions per aconseguir un increment dels recursos d'aigua en 145 hectòmetres cúbics, segons va explicar ahir a Barcelona la ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona. Preguntada per aquesta diferència entre oferta i necessitats, la ministra va recordar que l'anterior govern de la Generalitat preveia que les necessitats d'aigua superaven els 300 hectòmetres cúbics i que, "a hores d'ara, no es pot saber amb exactitud" si els recursos que s'aconseguiran amb el nou Pla Hidrològic (segons el programa AGUA) seran suficients per fer front a les necessitats de Barcelona.
L'estudi sobre alternatives de gestió, elaborat per la Fundació Nova Cultura de l'Aigua (FNCA) per encàrrec de l'Agència Catalana de l'Aigua, explica que si es vol aconseguir que l'àrea de Barcelona no tingui problemes de subministrament d'aigua no n'hi ha prou de construir una dessalinitzadora al Baix Llobregat, millorar la gestió i promoure l'estalvi, com proposa el programa AGUA, sinó que, a més, cal revisar la gestió dels embassaments, reconsiderar algunes minicentrals hidroelèctriques i, potser, fins i tot, ampliar la capacitat de l'embassament de la Baells.
L'estudi indica que "a curt i mig termini", amb totes aquestes actuacions es pot aconseguir un subministrament suplementari d'aproximadament 200 hectòmetres cúbics anuals, que "serien suficients per garantir aigua a curt termini a les conques internes de Catalunya sense problemes excessius".
Minicentrals en qüestió
L'estudi considera que "una de les principals disfuncions que s'han identificat en el cicle de l'aigua és l'efecte de les minicentrals". Els autors indiquen que l'existència d'un nombre excessiu d'aquestes instal·lacions, en especial al Ter i al Llobregat, obliga a deixar anar molta aigua dels embassaments i malbaratar aquest recurs fins i tot en èpoques de sequera. Per solucionar-ho, l'estudi de la FNCA considera "molt urgent" la revisió general del funcionament de les minicentrals i "que s'iniciï de forma immmediata el procés de caducitat" de les instal·lacions que no s'ajustin a les condicions detallades en la concessió d'aigua. De fet, l'informe indica que l'ACA està estudiant el canvi de concessions a les minicentrals aigües avall de l'embassament de Susqueda.
Una altra possibilitat per acumular més aigua a la capçalera del Llobregat (que dóna subministrament a Barcelona) seria una petita ampliació de l'embassament de la Baells, per augmentar-ne la capacitat en 8 hectòmetres cúbics. Amb tot, els autors reconeixen que aquest "és un tema complex que cal estudiar de forma detallada".
L'estudi indica que la pèrdua de terreny agrícola i la millora en la distribució i utilització dels regs agrícoles podrien suposar un estalvi de 30 hectòmetres cúbics d'aigua a l'any. D'altra banda, si s'apliquessin mesures d'estalvi domèstic, encara que només fos a la meitat de la població, s'aconseguirien estalvis de gairebé 20 hectòmetres cúbics anuals. |
This work is in the public domain |
