Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: educació i societat
L'Esperanto als Països Catalans
22 set 2004
>>> Continguts:
1. Introducció.
2. Inicis de l´Esperantisme.
3. Els anys de la mort.
4. L'esforç anarquista.
5. Reanudació de la "movado".
6. Esperanto a les illes balears.
7. L'home Frederic Pujulà i Vallés.
8. L’esperantisme a Tarragona.
9. Imatges i cartells.
10. Avui a Catalunya.
11. Enllaços als Països Catalans i al món.


::: ::: ::: ::: ::: ::: ::: ::: ::: :::

1. Introducció
Aquest document és un recull de informació de la història de l´esperantisme als nostres països catalans. Haig de citar ací en aquesta informació que tots els textes, dates històriques i recerques han estat en diferents llibres en biblioteques i portals a Internet, i els hem anat recopilant i contrastant per donar-li ordre, així dons podem dir que molta gent participa en aquest document.


2. Inicis de l´Esperantisme
Després de la publicació del *primer llibre en el qual el Dr. Zamenhof descrivia l'idioma, al juliol de 1887 a Varsòvia, no va passar molt temps per a que les notícies arribessin al nostre país.

Gran transcendència va tenir l'article que va publicar l'expresident de la I República Espanyola, Francesc Pi i Margall, al diari republicà "El nou règim", on es feia un cant a les possibilitats que la nova llengua oferia per a l'acostament dels pobles del món i la desaparició dels odis entre les nacions.

Després de la fundació dels primers cercles esperantistes, els cursos d'Esperanto i el contacte amb grups similars en altres països, el moviment es va sentir amb forces suficients per a fundar una associació nacional. La iniciativa va córrer principalment de la mà d'esperantistes valencians i murcians, que van constituir la primera junta directiva, sota la presidència de Ricardo Codorniu, el pare de l'enginyeria forestal espanyola. El mateix any va començar la publicació de la revista portaveu de l'associació, "La suno hispana" ("El sol espanyol"), que publicaria 96 nombres mensuals fins l'any 1914.

El moviment va continuar creixent de forma estable. Aquest mateix any 1903 es va crear l'associació valenciana, i en anys successius ho farien la catalana, andalusa, etc. També es van fundar poc després alguns grups sectorials, entre els quals cap destacar el de militars, que va constituir un tret molt especial del moviment espanyol en comparació d'altres països i que resultaria molt influent durant els primers anys; també deuen esmentar-se el d'obrers, que es consolidaria en dècades posteriors, o el de catòlics.

L'impuls principal al moviment ho va constituir la celebració en 1909 del Congrés Mundial d'Esperanto en la ciutat de Barcelona. Es tractava de la cinquena trobada d'aquesta classe que se celebrava en tot el món, i va suposar la vinguda A Barcelona (i a València, on també es van desenvolupar algunes activitats) de diversos milers de persones de nombrosos països, no només europeus, entre ells el propi Dr. Zamenhof, que va ser condecorat pel rei Alfonso XIII, president d'honor del Congrés, amb l'Ordre d'Isabel la Catòlica.

Els primers anys de la dècada següent van veure un avanç notable del moviment, no només a escala espanyola, a pesar de l'escissió produïda per un grup d'esperantistes que al 1907 van promoure un esperanto reformat, el "Anat". Així, a Espanya es va aprovar en 1911 un decret que permetia l'ensenyament de l'Esperanto en els centres d'ensenyament.


3. Els anys de la mort
Tot aquest progrés es va veure frenat bruscament l'any 1914, amb l'inici de la Primera Guerra Mondial i un nou brot dels odis entre països que ho va acompanyar. Un cop addicional ho va constituir la defunció del fundador de l'idioma l'any 1917.

La terminació de la guerra va permetre la recuperació ràpida de l'idioma. Van renéixer anteriors grups i es van fundar altres nous. L'esperanto va adquirir nou prestigi davant una societat farta d'odis i guerres: si en tota Europa l'Associació Universal d'Esperanto havia prestat grans serveis a presoners de guerra en els dos costats, a Espanya va ser molt apreciada la labor dels esperantistes en l'acolliment de nens procedents de famílies que havien patit d´una manera cruel les conseqüències del conflicte. Per altra banda, va haver intents seriosos d'emprar l'esperanto en la nova arquitectura política internacional que va sorgir després de la guerra: una petició en tal sentit va ser considerada en el nucli de la Lliga de Nacions, en que el seu nucli un dels principals defensors va ser un espanyol, el conegut enginyer i inventor Leonardo Torres Quevedo; no obstant això, les propostes van ser rebutjades per l'oposició de les principals potències, especialment França, que no desitjaven veure disminuït el paper de la seva pròpia llengua.

També va conèixer un fort impuls l'esperantisme lligat al moviment obrer, dintre de la tradició de l'internacionalismoe proletari. A nivell internacional es va produir un destacable creixement en la nounada Unió Soviètica, i en 1921 es va crear una organització internacionalista, SAT (Sennacieca Associo Tutmonda). En tots els Païssos Catalans i en Espanya, va ser molt important el suport dels mitjans anarquistes, que li van donar una empremta especial al seu idioma (per cert, un exemple d'aquesta relació pot veure's en la pel·lícula "La ciutat cremada", sobre la Setmana Tràgica de 1909). També van existir cercles d'influència socialista, el que es va traduir, per exemple, en una rúbrica periòdica sobre l'esperanto en el periòdic "El Socialista", o la presència de tres actius esperantistes en les Corts Constituents de la Segona República (Francisco Azorín, Cayetano Rodó i Rodrigo Armada).

Igualment deu destacar-se com molt actiu el moviment amb base a Catalunya, en part lligat al catalanisme polític.

A Catalunya precisament van ser famosos els Jocs Florals en Esperanto, a imatge dels celebrats habitualment en català.

Tot aquest progrés va sofrir una inflexió amb l'inici de la guerra civil. Encara que, com s'ha vist, l'esperantisme és un moviment molt plural, amb partidaris de totes les ideologies possibles, no és aventurat dir que una majoria notable dels esperantistes, o almenys dels més notoris, va prendre part pel ban republicà. No oblidem el cas de Pispada, ja citat, i també podem indicar la participació de diversos esperantistes estrangers en les Brigades Internacionals, o l'edició de nombrosos textos propagandístics del govern republicà o de la Generalitat catalana, incloent un periòdic d'àmplia difusió "Popola Fronto".

Els anys que van desde 1936 fins als anys 1938 i el 1939 van ser els anys de la mort de les idees de llibertat dels pobles de la península Ibérica.

4. L'esforç anarquista.
Durant la primera república, el moviment anarquista va entendre perfectament la idea internacionalista que l'Esperanto porta en pràctica, ja que l'Anarquisme, desde la seva concepció més clàssica afirma que els països son invents per empressonar pobles i cultures, per controlar la població treballadora, i que només serveixen per dividir a germans i enfrentar-los, creant prejudicis de racisme i xenofobia.
A Catalunya molts esperantistes van vindre a lluitar contra el feixisme ingressant en les Brigades Internacionals. Volien un altre futur pel nostre país.
També al País Valencià i Aragó, l'anarquisme va agafar de la mà a l'Esperanto i el va defentsar com una eina de la humanitat.
En molts sindicats de la CNT catalana es feien cursos i tallers d'Esperanto.

5. Reanudació de la "movado".
Després de la guerra civil, el moviment esperantista organitzat va desaparèixer com a tal. Van quedar alguns cercles reduïts i persones aïllades, que a poc a poc van començar a organitzar-se. Cal dir que en aquests primers anys l'idioma era mal vist per algunes autoritats, però no va ser mai prohibit oficialment. En algun cas es coneixen dades d´esperantistes morts o represaliats per ser-ho. Però no va ocórrer com a Alemanya, on va ser prohibit explícitament i on va ser enviada als camps de concentració, entre uns altres, tota la família del Dr. Zamenhof, o a la Unió Soviètica, on es va dissoldre l'associació esperantista i es va executar als seus principals dirigents.

La Federació Espanyola d'Esperanto va continuar la seva presència després del retorn de la democràcia. Així mateix, aquest període va permetre el renaixement d'associacions relacionades amb el moviment obrer o amb el pacifisme. També va ser important la creació o desenvolupament d'associacions en la majoria de regions i nacionalitats, principalment a Catalunya i al País Valencià.

6. Brevíssim resum històric de l'esperantisme a les balears
Per Xavier Margais, llicenciat en Història. No hi ha constància que hi hagués cap tipus de comunicació entre els esperantistes mallorquins i menorquins, el fet però és que només un dia separa la constitució del "Grup Esperantista de Maó" i la del "Esperantista Klubo Palma". El primer es constituí el dia 18 de juliol del 1907 amb seu a l'Ateneu Popular i el segon el dia 19 de juliol del 1907 amb seu a la Cambra de Comerç. L'objectiu d'ambdues associacions era semblant: "propagar l'idioma internacional auxiliar denominat Esperanto inventat pel savi dr. varsovià Zamenhof".

Val la pena assenyalar que en aquell període els membres d'aquelles associacions pertanyien a estrats socials a on abundaven els mestres, clergues o religiosos, militars i membres de professions liberals: notaris, missers, metges, enginyers i comerciants. Més endavant, a partir de la dècada dels anys vint, es detecta, pel que fa al moviment esperantista mallorquí la incorporació, en nombre significatiu, de membres del sector obrer, alguns d'ells actius militants en la lluita de classes, que no s'havia donat amb anterioritat. A Menorca en canvi, concretament en aqueixa dècada, el moviment entra en crisi fins pràcticament arribar a desaparèixer.

A les entitats esperantistes insulars els associats aprenien l'esperanto i participaven en les distintes activitats socials i literàries. Per a l'aprenentatge de la llengua havien adaptat un pla d'estudis dividit en tres cursos i ensenyaven la manera de superar distints nivells de dificultat oral i escrita. Quan s'havia aconseguit el grau de coneixement bàsic, els associats d'acord amb els seus interessos individuals, podien establir relacions comercials, d'intercanvi filatèlic o numismàtic, correspondència lúdica etc.. Per practicar el llenguatge oral podien assistir a congressos, que tenien la finalitat de crear un microclima on l'esperanto era l'única llengua de relació.

Un dels primers llocs a on els nostres esperantistes varen tenir oportunitat de fer ús de l'aprenentatge i del domini lingüístic adquirit fou a Barcelona aprofitant la celebració del V Congrés Universal d'Esperanto, el setembre del 1909. Un dels actes fou la instauració dels primers jocs florals en esperanto, manifestació que totes les terres de parla catalana varen oferir a la comunitat internacional. Al congrés participaren un grapat d'esperantistes balears i alguns varen prendre part en el certamen literari. Un d'ells va obtenir un premi. Fou en Juli Morató, de Maó, per la seva obra "Plej bona monologo pri esperanta vivo". L'encontre literari va suggerir a alguns mallorquins la possibilitat de preparar-se per a futures celebracions i en posteriors convocatòries aconseguiren el llorer del triomf diversos poetes mallorquins que cultivaven la llengua auxiliar internacional; cal citar Josep Rosselló, Narcís Bofill i Estanislau Pellicer, entre d'altres. Periòdicament, fins a la seva desaparició per mor de la guerra dels Tres Anys, l'Esperantista Klubo Palma va convocar certàmens literaris, que s'ampliaren a altres generes, per exemple l'adaptació per N. Bofill d'obres costumistes de J. Singala.

A l'illa de Mallorca varen florir altres associacions esperantistes, concretament a les viles de Consell, Binissalem, Capdepera, etc.; però per importància en nombre d'associats i d'activitats segueix a la Klubo el "Grupo Esperantista Solleric", fundat el 1924. Aquestes associacions es varen unir a la Federació Esperantista Catalana i organitzaren el 1925 a Palma i el 1927 a Sóller congressos de la llengua amb jocs florals internacionals. Les poblacions de les dues ciutats, Palma i Sóller, varen implicar-se per tal que s'aconseguís un èxit absolut. No fou fàcil ja que les autoritats que servien els interessos del dictador M. Primo de Rivera no veien amb bons ulls l'ús d'altres llengües que no fossin el castellà. Així es va donar el cas que el cap de la Diputació Provincial suggerís als participants del congrés a Palma que havien de treballar per la total universalització de la llengua cervantina en comptes d'aquell "estrany dialecte...".

Aquestes associacions van esdevenir punt de trobada no només per als associats mallorquins sinó també per als estrangers que amb la consolidació turística anaven arribant a Mallorca. Alguns d'aquests foren eminents ciutadans europeus, per exemple el dr. L. Peltier, premiat amb la medalla d'or en el primer congrés de pediatria celebrat a Palma el 1914. Eren tants els estrangers que empraven l'associació que el 1933, els atrafegats esperantistes illencs varen publicar al periòdic local "La Última Hora" una gasetilla en espanyol i esperanto demanant-los que només hi acudissin els dijous de 7 a 9 del vespre.

A més a més, durant la República, van haver-hi algunes tertúlies obertes a tots els esperantistes en els cafès Alhambra i Continental. Fins i tot en el Círcol Mallorquí, feu del latifundisme illenc, s'hi acomodaven alguns pocs associats per viure el seu espai internacionalista. A totes aquestes tertúlies o associacions s'hi incorporaven esperantistes estrangers, que gràcies als anuaris editats per l'Associació Universal d'Esperanto, sabien amb tota precisió cap a on podien adreçar els seus passos per contactar amb correligionaris illencs.

La guerra dels Tres Anys i la post-guerra amb la consegüent repressió acabaren amb el moviment esperantista, sense exterminar-lo totalment; a la dècada dels anys seixanta els esperantistes illencs provaren de reorganitzar-se, i tot i que sociològicament, econòmicament, lingüísticament el món havia canviat, es feren altra volta classes d'esperanto i s'organitzaren alguns congressos: el 1961 es reuniren a Palma els esperantistes espanyols, el 1970 ho feren per un vespre els esperantistes italians, el 1988 els ferroviaris esperantistes europeus es reuniren a Salou i feren el post-congrés a Cala Major, prop de Palma, i el 1993 a la Ciutat d'Alcúdia ho feren novament els esperantistes de l'Associació Catalana d'Esperanto.


Frederic Pujulà i Vallés
7. Pujulà i Vallès és considerat l'introductor i màxim difusor de l'esperanto a Catalunya. A partir de 1905 n'esdevingué un infatigable propagador des de la revista Joventut (amb més de setanta articles al respecte), amb col·laboracions a La Veu de Catalunya (amb el pseudònim Tamen) i amb la publicació d'un gran nombre d'obres didàctiques, com Gramàtica rahonada de la llengua Esperanto (1906) i altres gramàtiques, cursos i vocabularis (com el primer diccionari català esperanto l'any 1909). Des que va prendre contacte amb la llengua auxiliar, es va impregnar dels seus valors paral·lels d'internacionalisme i fraternitat humana (seguint els sentiments d'Aribau i de Sinibald de Mas, nom aquest que utilitzava com a maçó). El mateix any 1905 va fundar la societat Espero Kataluna i va començar a donar classes d'esperanto a l'Associació Nacionalista Progrés. Va visitar L. L. Zamenhof a Polònia i ràpidament va esdevenir un gran coneixedor de la llengua i un gran orador en esperanto.

També escriví contes en esperanto com Naivulo, Karabandolo la plugisto, Fiŝkaptisto kaj rigardanto o La grafo erarinta, publicats l'any 1908, i fou col·laborador de La Revuo, destacada revista esperantista de París. Al mateix temps col·laborà amb els seus articles amb moltes altres publicacions. Escriví els monòlegs La Rompantoj (1907), les obres de teatre Autunaj ventoj (1909) i Novelo (1908) i moltes altres. Així mateix, traduí a l'esperanto i donà a conèixer mundialment diverses obres originals catalanes. Amb la seva intervenció, l'any 1905 la Unió Catalanista acceptà l'ús de l'esperanto per a les relacions amb altres moviments nacionalistes. L'any 1906 representa Catalunya (en nom de diverses entitats catalanistes com el grup Quatre Barres i el Cercle Catalanista de Santiago de Cuba) al 2n Congrés Internacional d'Esperanto que tingué lloc a Ginebra (on declamà amb gran èxit els seus monòlegs Senhejmulo i La Pipamanto). En aquest congrés tingué un incident amb un militar espanyol, per dirigirs'hi en nom de la Nació Catalana.

També el 1906 començà a publicar el primer curs d'esperanto en català a la revista Joventut. L'any 1908 va donar un curs d'esperanto a la Sorbona de París (on anys abans havia fet una conferència sobre Catalunya i l'esperantisme).

Fou un dels organitzadors i el president del 5è Congrés Internacional d'Esperanto de Barcelona (1909) on va incloure uns Jocs Florals Internacionals a imatge dels que se celebraven en llengua catalana. Durant aquest 5è Congrés, dirigeix al Teatre Romea l'obra Mistero de doloro, d'Adrià Gual, traduïda a l'esperanto per ell mateix i editada en esperanto l'any 1909. També va fer la lletra de l'himne esperantista Akcepto, amb música de J. B. Lambert.

El 1911 es fa càrrec de la direcció de la revista Kataluna Esperantisto, òrgan de la Kataluna Esperanto Federacio, durant tres anys. Fou també un dels directors de Jen, versió esperantista de la popular revista Papitu.

Posteriorment, va ser col·laborador de la gran obra Kataluna Antologio (1925), recull antològic de literatura catalana, cançó popular, etc. en què col·laborà també l'esperantista Joan Amades. La seva activitat pública va anar davallant, però sempre va mantenir la defensa i l'ús de la llengua internacional.



8. L’esperantisme a Tarragona
Volem fer constar que gran part d'aquesta cronologia està treta del Llibre "Zamenhof, autor de l'esperanto" de Marjorie Boulton, edició catalana. L'autor de la "cronologia del moviment esperantista català" que apareix a les darreres pàgines del llibre és Narcís Fluvià i Figueras.

Per a ell tot el mèrit.


  • Maig 1910: L’ajuntament de Tarragona compra gramàtiques d’esperanto per a la Guàrdia Municipal

  • 1911: Al I Congrés d’Ateneus i Associacions Culturals a Reus, s’accepta treballar per difondre i oficialitzar l’esperanto.

  • Juny 1911: A Tarragona se celebra el II Congrés de la KEF i els I Jocs Florals Internacionals.

  • Gener 1914: Es funda la Lliga Esperantista de la província de Tarragona

  • Abril 1914: S’organitza una gran exposició esperantista a Tarragona amb la presentació del Licor Esperanto (Likvoro Esperanto)

  • Abril de 1915: Se celebra el I Congrés de la LligaEsperantista a Falset

  • Gener de 1933: KEF porta a Catalunya a la professora d’esperanto Elinjo Pähn que imparteix un curs al Vendrell (a més d’altres localitats catalanes)

  • Juny 1933: Se celebra al Vendrell el XVI Congrés de la KEF i els XV Jocs Florals, en els quals un dels premis fou concedit per Pau Casals.

  • Maig 1968: Se celebra a Tarragona el XXIV Congrés universal de TEJO,organització juvenil de UEA.

  • 1976: XVIII aplec català d’esperanto a Valls

  • 1978: XX aplec d’esperanto a Tortosa, en el qual es reinstauren els Jocs Florals Internacionals, XVIII seguint la numeració dels celebrats fins al 1936.

  • Setembre 1982: A Reus te lloc el XXIV Aplec català d’esperanto, conjuntament amb els XXII Jocs Florals.

  • 1988: S’imparteix un curs d’esperanto a Tarragona que serà el bressol del futur Centro Esperanto de Tarragona.

  • 1989: Es crea el Centro Esperanto de Tarragona.

  • 1997: Se celebra a Sant Carles de la Ràpita la 5ª Internacia Esperanto Semajno por la Kulturo Kaj Turismo, del 4 al 11 d’octubre, organitzada per la Hispana Fervojista Esperantista Asocio.

  • 3 de desembre de 1998: es presenta al Teatre Metropol de Tarragona, l’obra "Esperanto" de Joan Grau. Segons els organitzadors "Un espectacle visual, amb música d’aborígens australians i africans al voltant de la idea de la mort".

  • 1999, del 2 al 9 de novembre se celebra a Salou la 7ª Internacia Esperanto Semajno por la Kulturo Kaj Turismo.

  • 30 de setembre de 2001: Al Centre de Lectura de Reus es fa un homenatje al sr. Salvador Gumà i Clavell, escriptor i teòric de la llengua, en el seu 100 aniversari. Prop d'un centenar d'esperantistes d'arreu de Catalunya l'acompanyen en un dia tan assenyalat.



9. Imatges i cartells


Cartell Republicà. Aquest cartell va ser editat al començament de la II República (1931).Junt amb molts curiosos detalls: observeu la bandera representativa del Esperanto (la estrela verda) és junt a la groga i la republicadan.Va pertànyer a la seu del "Centre Obrer de Bunyola" (Mallorca). Un veï el va guardar a casa seva per manternir-lo, i és per aixó pel que va sofrir alguns colps. Al setembre del 2003 va ser redescobert pel historiador Xavier Margais.


Cartell editat pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya durant la Guerra Social del 1936-1939. Va ser mostrat a la exposició de les Brigades Internacionals a "El Círculo de Bellas Artes de Madrid".
Traducció:Qué fas per evitar açó? Esperantistes de tot el món, actueu enérgicament contra el feixisme.


Cartell fet per als lluitadors del front popular durant la guerra social del 1936.
La persona que apareix amb mono blau, a l´esquerra del cuadre és l´esperantista Julio Mangada, el general del poble.




10. Avui a Catalunya
A Catalunya existeixen dues associacions d'àmbit nacional, l’Associació Catalana d’Esperanto i la Joventut Catalana d’Esperanto, que no fa gaire va ser acceptada per unanimitat com a secció nacional de l’Organització Mundial de la Joventut Esperantista. Totes dues associacions coordinen l’activitat dels grups locals i impulsen edicions.

L’Associació Catalana organitza un curs per correspondència, el Congrés Català d’Esperanto i seminaris internacionals. L’estructura de l’Associació es basa en poder oferir el major nombre de serveis tant a particulars com a grups.

Potser per la seva forta dinàmica de grup, el jovent basa la seva activitat en els seus diversos grups d’interés i en les molt nombroses trobades que s’organitzen. Entre els grups locals convé destacar els de Sabadell i el departament d’esperanto del Club d’Amics de la Unesco, a Barcelona, així com d’altres a les circumscripcions de Tarragona, Lleida, Girona i les Illes Balears.

Aquests grups organitzen bàsicament cursets i posen a la disposició dels seus associats llibres i revistes.

11. Enllaços Esperanto als Països Catalans i al món.

Organitzacions nacionals

Associació Catalana d'Esperanto (K.E.A.)
Col.lectiu Esperantista de Mallorca
Grup Esperantista Kunflen (França poltica)
Centre d'Esperanto Sabadell
Grup d'Esperanto Vilanova i Geltrú
Centre d'Esperanto de Tarragona
CNT (Confederació Nacional del Treball)

Organitzacions a altres països

Associació Universal d'Esperanto
Associacions Nacionals d'Esperanto
Organització Mondial de Joves Esperantistes (TEJO)
Projecte Interkulturo (en castellà)
Asociación Izquierda y Esperanto
CNT (Confederación Nacional del Trabajo)
Vrede, moviment pacifista a Suècia
Federación Mexicana de Esperanto
Federació Espanyola d' Esperanto
Liga Argentina de Esperanto
Liga Colombiana de Esperanto
Asociación Chilena de Esperanto
Perua Esperanta Bulteno
Asociación Costarricense de Esperanto
Asociación Venezolana de Esperanto
Liga Brassilenya d'Esperanto
Asociación Portuguesa de Esperanto
Liga Esperantista dels Estats Units (U.S.A.)
Esperanto França

Mitjans de comunicació en Esperanto

Gxangalo
Le monde diplomatique
Brazil Indymedia
Pola Radio (una radio de Polonia 100% en Esperanto)
Esperanta Mondo És un programa esperantista a Ràdio Bronka, una ràdio anarquista de Barcelona.
Radio Arkivo (arxiu amb moltes ràdios esperantistes)
Radio Havano Cubo (Radio Cubana desde la Havana)
Ràdio Vaticana
Ĉina Radio Internacia (Radio esperantista de la Xina)
Esperanto Radio
Tallinda Radio (Estonia)
Itala Radio

Cursos a la xarxa

Lernu!
Curs multimèdia d'Esperanto
Diccionari Esperanto-Català a la xarxa
Diccionari Esperanto-Català (de K.E.A., fitxer PDF)

Enllaços de Informàtica

Debian i l'Esperanto
Debian.org
Linux Espearanto-HOWTO
Traducció del KDE al Esperanto (enllaç en Esperanto)
La Esperanto-indekso

Recursos

Declaració Universal dels Drets Lingüístics
Manifest de Praga (en castellà)
Índex alfabétic de webs esperantistes
Llistat de llenguatges al món (en anglès)
Llistat de Diccionaris (en esperanto)
Molts diccionaris en moltes llengües
Traductors automtics
Esperanto per viatgers (en Esperanto)
So you want to speak Esperanto?

A la xarxa

Google, en Esperanto
Esperanto Panorama
La Enciclopèdia Lliure, en Esperanto
Literatura en Esperanto a Internet
Pasporta Servo, servei Internacional d'hospitalitat



This work is in the public domain

Comentaris

Re: L'Esperanto als Països Catalans
23 set 2004
curiosíssim
Re: L'Esperanto als Països Catalans
06 oct 2004
Re: L'Esperanto als Països Catalans
30 nov 2004
No crec en l'esperanto perquè suposa assassinar les llengües i, consegüentment, les cultures que comporten. Sóc partidària d'un respecte absolut per totes les nacionalitats.
Re: L'Esperanto als Països Catalans
30 nov 2004
Molt bona l'iniciativa de l'esperanto a Indymedia Barcelona!

Pel comentari d'abans, l'esperanto no va nèixer amb aquesta voluntat, no és una llengua imposada o imperialista com pugui ser el castellà o l'anglès, va ser creada amb voluntat de dotar a la gent de diferents cultures d'una eina per a poder comunicar-se entre elles sense en igualtat.
Re:a Oreto
16 des 2004
L'anglés és (actualment) la llengua que suposa assasinar les altres cultures i llengües, perque l'anglés és una llengua nacional, i a Anglaterra o els Estats Units els interessa que tothom parli la seva llengua, que no ho veus?...

Per que a totes les escoles es parla 3 hores a la setmana desde que tenim 8 anys "anglés" però a Anglaterra no parlen Català, Aranés o Occità?

L'Esperanto no té pàtria, és de totes, i serveix per defensar llengües com el maputxe, quétxua, euskera, finés, català i altres llengües del món.

Has dit que ets partidària d'un respecte absolut per a totes les nacionalitats...
...i dic jo: Com ho fas?.. creus que avui en dia existeix aquest respecte a les cultures i llengües?... que fan els castellans amb sudamèrica?.. que fan els USA a Irak?
Re: L'Esperanto als Països Catalans
21 des 2004
Gracias Indymedia Barcelona! Están dando un ejemplo al mundo de los medios de comunicación!

un saludo muy fuerte a todos ustedes!
Re: L'Esperanto als Països Catalans
27 set 2005
Fa quasi un any que vaig entrar en aquesta pàgina per primera vegada. Si l'esperanto s'utilitza com a llengua supranacional, per tal d'evitar la imposició i supremacia de la cultura anglesa, és acceptable. Però continue opinant que s'han de respectar i conrear les llengües pròpies de cada territori. Jo sóc valenciana i no em sembla bé el tractament que rep el valencià o català a la meua terra ja que és una llengua de segona. Per això no és d'estranyar que em moleste que hi haja persones preocupades per una llengua que no és la pròpia quan aquesta (la catalana) continua sent una llengua poc respectada a l'Estat espanyol.

Segurament em contestareu que vosaltres penseu des d'un punt de vista internacional. Però jo pense que primer cal arreglar els problemes de casa i després ja passarem a ordenar els externs. Si no tenim força perquè es reconega plenament el nostre dret, com podem arreglar el món?
Re: L'Esperanto als Països Catalans
27 set 2005
La resposta anterior va adreçada a Anarquista. No he contestat abans perquè no havia entrat en aquesta pàgina des de l'any passat. Pense que l'anarquisme ha de ser més responsable amb els problemes presents a la nostra societat i no pas tan utòpic
Re: L'Esperanto als Països Catalans
27 set 2005
Fa quasi un any que vaig entrar en aquesta pàgina per primera vegada. Si l'esperanto s'utilitza com a llengua supranacional, per tal d'evitar la imposició i supremacia de la cultura anglesa, és acceptable. Però continue opinant que s'han de respectar i conrear les llengües pròpies de cada territori. Jo sóc valenciana i no em sembla bé el tractament que rep el valencià o català a la meua terra ja que és una llengua de segona. Per això no és d'estranyar que em moleste que hi haja persones preocupades per una llengua que no és la pròpia quan aquesta (la catalana) continua sent una llengua poc respectada a l'Estat espanyol.

Segurament em contestareu que vosaltres penseu des d'un punt de vista internacional. Però jo pense que primer cal arreglar els problemes de casa i després ja passarem a ordenar els externs. Si no tenim força perquè es reconega plenament el nostre dret, com podem arreglar el món?
Re: L'Esperanto als Països Catalans
30 gen 2006
ABSOLUTAMENT ÉS AIXÓ L'ESPERANTISME!!! o és que encara no has comprès?

Jo sóc d'Altea, valencià. La meua llengua és el català, però a nivell internacional, amb el català no anem enlloc, aleshores cal cercar un idioma pont amb altres, i aquest idioma pont ha de ser fàcil, lógic i NEUTRAL.

Cada poble, la seua llengua.
L'esperanto, com a pont comunicatiu entre pobles/cultures amb diferents parlars.

salut!
Re: A x
23 mar 2006
Ho he comprés perfectament i ho respecte. Però m'agradaria que lluitàrem també per la nostra llengua, cosa que, per desgràcia, no es fa. HE COMPRÉS PERFECTAMENT EL SIGNIFICAT DE L'ESPERANTISME, PERÒ CAL LLUITAR PRIMER PER ALLÒ PROPI, SENSE OBLIDAR, EVIDENTMENT, ELS ASPECTES GENERALS. Ho has COMPRÉS TU?
Re: Per a x
24 mar 2006
Organitza primer ta casa i després ja intentaràs arranjar el veïnat. HO HAS COMPRÉS?
Les utopies són molt boniques, però no poden passar d'ací si no es parteix de solucionar la realitat més pròxima. Quan el català tinga els drets que li pertoquen al País Valencià, em preocuparé per l'esperanto. De moment sé on està la meua lluita i pense que tu hauries de saber, ja que sembles interessat per la supervivència de les llengües minoritzades, on està la teua.
Re: L'Esperanto als Països Catalans
28 mar 2006
La gent té molts prejudicis davant la paraula esperanto i una idea bastant allunyada del que és la realitat d'este idioma. Jo sóc valencià i sempre he defensat, defense i defensaré la llengua catalana davant l'hegemonia del castellà. I no només la nostra llengua catalana, sinó també el gallec, el basc, el sard, etc., és a dir, totes les llengües minoritzades.
Però també sóc esperantista (esperantista és tot aquell que parla esperanto). L'esperantisme (el moviment que propugna l'ús de l'esperanto) no va en absolut en contra de cap llengua ni en representa cap amenaça, ans al acontrari. L'esperanto no va nàixer per a substituir cap idioma, sinó com a llengua auxiliar neutral, és a dir, com a segon idioma. És l'anglés l'idioma que representa un perill per a centenars de llengües arreu del món, i a més a més no és pas neutral. L'esperanto, en canvi, és neutral i molt més fàcil d'aprendre per a qualsevol persona que l'anglés (jo el vaig aprendre en dos mesos), per no parlar de la bellesa de l'un i de l'altre (a mi l'anglés em pareix una llengua esperpèntica, la més esperpèntica que he sentit, emntre que l'esperanto em sembla un idioma bonic i agradable a la vista i a l'orella).És el castellà, l'oposició que se'n fa, i l'anglés (ídem) les llengües que representen una amenaça per a la nostra. L'esperanto, en canvi, és un idioma de pau i d'alliberament.
De vegades he sentit dir a molts esperantistes el lema: "català, llengua nacional; esperanto, llengua internacional". De manera que es podria dir perfectament que defensar l'esperanto és defensar el català.
Vos recomane que busqueu i llegiu en internet el "Manifest de Praga", on s'explica molt bé això.
Re: L'Esperanto als Països Catalans
03 abr 2006
Et recomane que lliges el llibre Patrimoni natural, de Jesús Tuson. M'agrada el teu comentari
Sindicat Terrassa