>>>
Continguts:
1. Introducció.
2. Inicis de l´Esperantisme.
3. Els anys de la mort.
4. L'esforç anarquista.
5. Reanudació de la "movado".
6. Esperanto a les illes balears.
7. L'home Frederic Pujulà i Vallés.
8. L’esperantisme a Tarragona.
9. Imatges i cartells.
10. Avui a Catalunya.
11. Enllaços als Països Catalans i al món.
::: ::: ::: ::: ::: ::: ::: ::: ::: :::
1. Introducció
Aquest
document és un recull de informació de la història
de l´esperantisme als nostres països catalans. Haig de
citar ací en aquesta informació que tots els textes,
dates històriques i recerques han estat en diferents llibres
en biblioteques i portals a Internet, i els hem anat recopilant i
contrastant per donar-li ordre, així dons podem dir que molta
gent participa en aquest document.
2. Inicis de l´Esperantisme
Després
de la publicació del *primer llibre en el qual el Dr. Zamenhof
descrivia l'idioma, al juliol de 1887 a Varsòvia, no va passar
molt temps per a que les notícies arribessin al nostre país.
Gran transcendència va tenir l'article que va publicar
l'expresident de la I República Espanyola, Francesc Pi i
Margall, al diari republicà "El nou règim",
on es feia un cant a les possibilitats que la nova llengua oferia per
a l'acostament dels pobles del món i la desaparició
dels odis entre les nacions.
Després de la fundació
dels primers cercles esperantistes, els cursos d'Esperanto i el
contacte amb grups similars en altres països, el moviment es va
sentir amb forces suficients per a fundar una associació
nacional. La iniciativa va córrer principalment de la mà
d'esperantistes valencians i murcians, que van constituir la primera
junta directiva, sota la presidència de Ricardo Codorniu, el
pare de l'enginyeria forestal espanyola. El mateix any va començar
la publicació de la revista portaveu de l'associació,
"La suno hispana" ("El sol espanyol"), que
publicaria 96 nombres mensuals fins l'any 1914.
El moviment va
continuar creixent de forma estable. Aquest mateix any 1903 es va
crear l'associació valenciana, i en anys successius ho farien
la catalana, andalusa, etc. També es van fundar poc després
alguns grups sectorials, entre els quals cap destacar el de militars,
que va constituir un tret molt especial del moviment espanyol en
comparació d'altres països i que resultaria molt influent
durant els primers anys; també deuen esmentar-se el d'obrers,
que es consolidaria en dècades posteriors, o el de
catòlics.
L'impuls principal al moviment ho va
constituir la celebració en 1909 del Congrés Mundial
d'Esperanto en la ciutat de Barcelona. Es tractava de la cinquena
trobada d'aquesta classe que se celebrava en tot el món, i va
suposar la vinguda A Barcelona (i a València, on també
es van desenvolupar algunes activitats) de diversos milers de
persones de nombrosos països, no només europeus, entre
ells el propi Dr. Zamenhof, que va ser condecorat pel rei Alfonso
XIII, president d'honor del Congrés, amb l'Ordre d'Isabel la
Catòlica.
Els primers anys de la dècada següent
van veure un avanç notable del moviment, no només a
escala espanyola, a pesar de l'escissió produïda per un
grup d'esperantistes que al 1907 van promoure un esperanto reformat,
el "Anat". Així, a Espanya es va aprovar en 1911 un
decret que permetia l'ensenyament de l'Esperanto en els centres
d'ensenyament.
3. Els anys de la mort
Tot aquest progrés es va veure frenat bruscament l'any 1914, amb
l'inici de la Primera Guerra Mondial i un nou brot dels odis entre
països que ho va acompanyar. Un cop addicional ho va constituir
la defunció del fundador de l'idioma l'any 1917.
La
terminació de la guerra va permetre la recuperació
ràpida de l'idioma. Van renéixer anteriors grups i es
van fundar altres nous. L'esperanto va adquirir nou prestigi davant
una societat farta d'odis i guerres: si en tota Europa l'Associació
Universal d'Esperanto havia prestat grans serveis a presoners de
guerra en els dos costats, a Espanya va ser molt apreciada la labor
dels esperantistes en l'acolliment de nens procedents de famílies
que havien patit d´una manera cruel les conseqüències
del conflicte. Per altra banda, va haver intents seriosos d'emprar
l'esperanto en la nova arquitectura política internacional que
va sorgir després de la guerra: una petició en tal
sentit va ser considerada en el nucli de la Lliga de Nacions, en que
el seu nucli un dels principals defensors va ser un espanyol, el
conegut enginyer i inventor Leonardo Torres Quevedo; no obstant això,
les propostes van ser rebutjades per l'oposició de les
principals potències, especialment França, que no
desitjaven veure disminuït el paper de la seva pròpia
llengua.
També va conèixer un fort impuls
l'esperantisme lligat al moviment obrer, dintre de la tradició
de l'internacionalismoe proletari. A nivell internacional es va
produir un destacable creixement en la nounada Unió Soviètica,
i en 1921 es va crear una organització internacionalista, SAT
(Sennacieca Associo Tutmonda). En tots els Païssos Catalans i en
Espanya, va ser molt important el suport dels mitjans anarquistes,
que li van donar una empremta especial al seu idioma (per cert, un
exemple d'aquesta relació pot veure's en la pel·lícula
"La ciutat cremada", sobre la Setmana Tràgica de
1909). També van existir cercles d'influència
socialista, el que es va traduir, per exemple, en una rúbrica
periòdica sobre l'esperanto en el periòdic "El
Socialista", o la presència de tres actius esperantistes
en les Corts Constituents de la Segona República (Francisco
Azorín, Cayetano Rodó i Rodrigo Armada).
Igualment
deu destacar-se com molt actiu el moviment amb base a Catalunya, en
part lligat al catalanisme polític.
A Catalunya
precisament van ser famosos els Jocs Florals en Esperanto, a imatge
dels celebrats habitualment en català.
Tot aquest
progrés va sofrir una inflexió amb l'inici de la guerra
civil. Encara que, com s'ha vist, l'esperantisme és un
moviment molt plural, amb partidaris de totes les ideologies
possibles, no és aventurat dir que una majoria notable dels
esperantistes, o almenys dels més notoris, va prendre part pel
ban republicà. No oblidem el cas de Pispada, ja citat, i també
podem indicar la participació de diversos esperantistes
estrangers en les Brigades Internacionals, o l'edició de
nombrosos textos propagandístics del govern republicà o
de la Generalitat catalana, incloent un periòdic d'àmplia
difusió "Popola Fronto".
Els
anys que van desde 1936
fins als anys 1938
i el 1939
van ser els anys de la mort de les idees de llibertat dels pobles de
la península Ibérica.
4. L'esforç anarquista.
Durant la primera república, el moviment anarquista va entendre perfectament la idea internacionalista que l'Esperanto porta en pràctica, ja que l'Anarquisme, desde la seva concepció més clàssica afirma que els països son invents per empressonar pobles i cultures, per controlar la població treballadora, i que només serveixen per dividir a germans i enfrentar-los, creant prejudicis de racisme i xenofobia.
A Catalunya molts esperantistes van vindre a lluitar contra el feixisme ingressant en les Brigades Internacionals. Volien un altre futur pel nostre país.
També al País Valencià i Aragó, l'anarquisme va agafar de la mà a l'Esperanto i el va defentsar com una eina de la humanitat.
En molts sindicats de la CNT catalana es feien cursos i tallers d'Esperanto.
5. Reanudació de la "movado".
Després
de la guerra civil, el moviment esperantista organitzat va
desaparèixer com a tal. Van quedar alguns cercles reduïts
i persones aïllades, que a poc a poc van començar a
organitzar-se. Cal dir que en aquests primers anys l'idioma era mal
vist per algunes autoritats, però no va ser mai prohibit
oficialment. En algun cas es coneixen dades d´esperantistes
morts o represaliats per ser-ho. Però no va ocórrer com
a Alemanya, on va ser prohibit explícitament i on va ser
enviada als camps de concentració, entre uns altres, tota la
família del Dr. Zamenhof, o a la Unió Soviètica,
on es va dissoldre l'associació esperantista i es va executar
als seus principals dirigents.
La Federació Espanyola
d'Esperanto va continuar la seva presència després del
retorn de la democràcia. Així mateix, aquest període
va permetre el renaixement d'associacions relacionades amb el
moviment obrer o amb el pacifisme. També va ser important la
creació o desenvolupament d'associacions en la majoria de
regions i nacionalitats, principalment a Catalunya i al País
Valencià.
6. Brevíssim
resum històric de l'esperantisme a les balears
Per
Xavier Margais, llicenciat en Història.
No hi ha constància que hi hagués cap tipus de
comunicació entre els esperantistes mallorquins i menorquins,
el fet però és que només un dia separa la
constitució del "Grup Esperantista de Maó" i
la del "Esperantista Klubo Palma". El primer es constituí
el dia 18 de juliol del 1907 amb seu a l'Ateneu Popular i el segon el
dia 19 de juliol del 1907 amb seu a la Cambra de Comerç.
L'objectiu d'ambdues associacions era semblant: "propagar
l'idioma internacional auxiliar denominat Esperanto inventat pel savi
dr. varsovià Zamenhof".
Val la pena assenyalar que
en aquell període els membres d'aquelles associacions
pertanyien a estrats socials a on abundaven els mestres, clergues o
religiosos, militars i membres de professions liberals: notaris,
missers, metges, enginyers i comerciants. Més endavant, a
partir de la dècada dels anys vint, es detecta, pel que fa al
moviment esperantista mallorquí la incorporació, en
nombre significatiu, de membres del sector obrer, alguns d'ells
actius militants en la lluita de classes, que no s'havia donat amb
anterioritat. A Menorca en canvi, concretament en aqueixa dècada,
el moviment entra en crisi fins pràcticament arribar a
desaparèixer.
A les entitats esperantistes insulars els
associats aprenien l'esperanto i participaven en les distintes
activitats socials i literàries. Per a l'aprenentatge de la
llengua havien adaptat un pla d'estudis dividit en tres cursos i
ensenyaven la manera de superar distints nivells de dificultat oral i
escrita. Quan s'havia aconseguit el grau de coneixement bàsic,
els associats d'acord amb els seus interessos individuals, podien
establir relacions comercials, d'intercanvi filatèlic o
numismàtic, correspondència lúdica etc.. Per
practicar el llenguatge oral podien assistir a congressos, que tenien
la finalitat de crear un microclima on l'esperanto era l'única
llengua de relació.
Un dels primers llocs a on els
nostres esperantistes varen tenir oportunitat de fer ús de
l'aprenentatge i del domini lingüístic adquirit fou a
Barcelona aprofitant la celebració del V Congrés
Universal d'Esperanto, el setembre del 1909. Un dels actes fou la
instauració dels primers jocs florals en esperanto,
manifestació que totes les terres de parla catalana varen
oferir a la comunitat internacional. Al congrés participaren
un grapat d'esperantistes balears i alguns varen prendre part en el
certamen literari. Un d'ells va obtenir un premi. Fou en Juli Morató,
de Maó, per la seva obra "Plej bona monologo pri
esperanta vivo". L'encontre literari va suggerir a alguns
mallorquins la possibilitat de preparar-se per a futures celebracions
i en posteriors convocatòries aconseguiren el llorer del
triomf diversos poetes mallorquins que cultivaven la llengua auxiliar
internacional; cal citar Josep Rosselló, Narcís Bofill
i Estanislau Pellicer, entre d'altres. Periòdicament, fins a
la seva desaparició per mor de la guerra dels Tres Anys,
l'Esperantista Klubo Palma va convocar certàmens literaris,
que s'ampliaren a altres generes, per exemple l'adaptació per
N. Bofill d'obres costumistes de J. Singala.
A l'illa de
Mallorca varen florir altres associacions esperantistes, concretament
a les viles de Consell, Binissalem, Capdepera, etc.; però per
importància en nombre d'associats i d'activitats segueix a la
Klubo el "Grupo Esperantista Solleric", fundat el 1924.
Aquestes associacions es varen unir a la Federació
Esperantista Catalana i organitzaren el 1925 a Palma i el 1927 a
Sóller congressos de la llengua amb jocs florals
internacionals. Les poblacions de les dues ciutats, Palma i Sóller,
varen implicar-se per tal que s'aconseguís un èxit
absolut. No fou fàcil ja que les autoritats que servien els
interessos del dictador M. Primo de Rivera no veien amb bons ulls
l'ús d'altres llengües que no fossin el castellà.
Així es va donar el cas que el cap de la Diputació
Provincial suggerís als participants del congrés a
Palma que havien de treballar per la total universalització de
la llengua cervantina en comptes d'aquell "estrany
dialecte...".
Aquestes associacions van esdevenir punt de
trobada no només per als associats mallorquins sinó
també per als estrangers que amb la consolidació
turística anaven arribant a Mallorca. Alguns d'aquests foren
eminents ciutadans europeus, per exemple el dr. L. Peltier, premiat
amb la medalla d'or en el primer congrés de pediatria celebrat
a Palma el 1914. Eren tants els estrangers que empraven l'associació
que el 1933, els atrafegats esperantistes illencs varen publicar al
periòdic local "La Última Hora" una gasetilla
en espanyol i esperanto demanant-los que només hi acudissin
els dijous de 7 a 9 del vespre.
A més a més,
durant la República, van haver-hi algunes tertúlies
obertes a tots els esperantistes en els cafès Alhambra i
Continental. Fins i tot en el Círcol Mallorquí, feu del
latifundisme illenc, s'hi acomodaven alguns pocs associats per viure
el seu espai internacionalista. A totes aquestes tertúlies o
associacions s'hi incorporaven esperantistes estrangers, que gràcies
als anuaris editats per l'Associació Universal d'Esperanto,
sabien amb tota precisió cap a on podien adreçar els
seus passos per contactar amb correligionaris illencs.
La
guerra dels Tres Anys i la post-guerra amb la consegüent
repressió acabaren amb el moviment esperantista, sense
exterminar-lo totalment; a la dècada dels anys seixanta els
esperantistes illencs provaren de reorganitzar-se, i tot i que
sociològicament, econòmicament, lingüísticament
el món havia canviat, es feren altra volta classes d'esperanto
i s'organitzaren alguns congressos: el 1961 es reuniren a Palma els
esperantistes espanyols, el 1970 ho feren per un vespre els
esperantistes italians, el 1988 els ferroviaris esperantistes
europeus es reuniren a Salou i feren el post-congrés a Cala
Major, prop de Palma, i el 1993 a la Ciutat d'Alcúdia ho feren
novament els esperantistes de l'Associació Catalana
d'Esperanto.
Frederic
Pujulà i Vallés
7. Pujulà
i Vallès
és considerat l'introductor i màxim difusor de
l'esperanto a Catalunya. A partir de 1905 n'esdevingué un
infatigable propagador des de la revista Joventut (amb més de
setanta articles al respecte), amb col·laboracions a La Veu de
Catalunya (amb el pseudònim Tamen) i amb la publicació
d'un gran nombre d'obres didàctiques, com Gramàtica
rahonada de la llengua Esperanto (1906) i altres gramàtiques,
cursos i vocabularis (com el primer diccionari català
esperanto l'any 1909). Des que va prendre contacte amb la llengua
auxiliar, es va impregnar dels seus valors paral·lels
d'internacionalisme i fraternitat humana (seguint els sentiments
d'Aribau i de Sinibald de Mas, nom aquest que utilitzava com a maçó).
El mateix any 1905 va fundar la societat Espero Kataluna i va
començar a donar classes d'esperanto a l'Associació
Nacionalista Progrés. Va visitar L. L. Zamenhof a Polònia
i ràpidament va esdevenir un gran coneixedor de la llengua i
un gran orador en esperanto.
També escriví
contes en esperanto com Naivulo, Karabandolo la plugisto, Fiŝkaptisto
kaj rigardanto o La grafo erarinta, publicats l'any 1908, i fou
col·laborador de La Revuo, destacada revista esperantista de
París. Al mateix temps col·laborà amb els seus
articles amb moltes altres publicacions. Escriví els monòlegs
La Rompantoj (1907), les obres de teatre Autunaj ventoj (1909) i
Novelo (1908) i moltes altres. Així mateix, traduí a
l'esperanto i donà a conèixer mundialment diverses
obres originals catalanes. Amb la seva intervenció, l'any 1905
la Unió Catalanista acceptà l'ús de l'esperanto
per a les relacions amb altres moviments nacionalistes. L'any 1906
representa Catalunya (en nom de diverses entitats catalanistes com el
grup Quatre Barres i el Cercle Catalanista de Santiago de Cuba) al 2n
Congrés Internacional d'Esperanto que tingué lloc a
Ginebra (on declamà amb gran èxit els seus monòlegs
Senhejmulo i La Pipamanto). En aquest congrés tingué un
incident amb un militar espanyol, per dirigirs'hi en nom de la Nació
Catalana.
També el 1906 començà a
publicar el primer curs d'esperanto en català a la revista
Joventut. L'any 1908 va donar un curs d'esperanto a la Sorbona de
París (on anys abans havia fet una conferència sobre
Catalunya i l'esperantisme).
Fou un dels organitzadors i el
president del 5è Congrés Internacional d'Esperanto de
Barcelona (1909) on va incloure uns Jocs Florals Internacionals a
imatge dels que se celebraven en llengua catalana. Durant aquest 5è
Congrés, dirigeix al Teatre Romea l'obra Mistero de doloro,
d'Adrià Gual, traduïda a l'esperanto per ell mateix i
editada en esperanto l'any 1909. També va fer la lletra de
l'himne esperantista Akcepto, amb música de J. B. Lambert.
El
1911 es fa càrrec de la direcció de la revista Kataluna
Esperantisto, òrgan de la Kataluna Esperanto Federacio, durant
tres anys. Fou també un dels directors de Jen, versió
esperantista de la popular revista Papitu.
Posteriorment, va
ser col·laborador de la gran obra Kataluna Antologio (1925),
recull antològic de literatura catalana, cançó
popular, etc. en què col·laborà també
l'esperantista Joan Amades. La seva activitat pública va anar
davallant, però sempre va mantenir la defensa i l'ús de
la llengua internacional.
8. L’esperantisme
a Tarragona
Volem
fer constar que gran part d'aquesta cronologia està treta del
Llibre "Zamenhof, autor de l'esperanto" de Marjorie
Boulton, edició catalana. L'autor de la "cronologia del
moviment esperantista català" que apareix a les darreres
pàgines del llibre és Narcís Fluvià i
Figueras.
Per
a ell tot el mèrit.
3
de desembre de 1998: es presenta al Teatre Metropol de Tarragona,
l’obra "Esperanto" de Joan Grau. Segons els
organitzadors "Un espectacle visual, amb música
d’aborígens australians i africans al voltant de la
idea de la mort".
30
de setembre de 2001: Al Centre de Lectura de Reus es fa un homenatje
al sr. Salvador Gumà i Clavell, escriptor i teòric de
la llengua, en el seu 100 aniversari. Prop d'un centenar
d'esperantistes d'arreu de Catalunya l'acompanyen en un dia tan
assenyalat.
9. Imatges
i cartells
Cartell
Republicà. Aquest cartell va ser editat al començament
de la II República (1931).Junt amb molts curiosos detalls:
observeu la bandera representativa del Esperanto (la estrela
verda) és junt a la groga i la republicadan.Va pertànyer
a la seu del "Centre Obrer de Bunyola" (Mallorca). Un
veï el va guardar a casa seva per manternir-lo, i és
per aixó pel que va sofrir alguns colps. Al setembre del
2003 va ser redescobert pel historiador Xavier Margais.
Cartell
editat pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat de
Catalunya durant la Guerra Social del 1936-1939. Va ser mostrat a
la exposició de les Brigades Internacionals a "El
Círculo de Bellas Artes de Madrid".
Traducció:Qué
fas per evitar açó? Esperantistes de tot el món,
actueu enérgicament contra el feixisme.
Cartell
fet per als lluitadors del front popular durant la guerra social
del 1936.
La persona que apareix amb mono blau, a l´esquerra
del cuadre és l´esperantista Julio Mangada, el
general del poble.
10. Avui a Catalunya
A
Catalunya existeixen dues associacions d'àmbit nacional,
l’Associació Catalana d’Esperanto i la Joventut
Catalana d’Esperanto, que no fa gaire va ser acceptada per
unanimitat com a secció nacional de l’Organització
Mundial de la Joventut Esperantista. Totes dues associacions
coordinen l’activitat dels grups locals i impulsen
edicions.
L’Associació Catalana organitza un curs
per correspondència, el Congrés Català
d’Esperanto i seminaris internacionals. L’estructura de
l’Associació es basa en poder oferir el major nombre de
serveis tant a particulars com a grups.
Potser per la seva
forta dinàmica de grup, el jovent basa la seva activitat en
els seus diversos grups d’interés i en les molt
nombroses trobades que s’organitzen. Entre els grups locals
convé destacar els de Sabadell i el departament d’esperanto
del Club d’Amics de la Unesco, a Barcelona, així com
d’altres a les circumscripcions de Tarragona, Lleida, Girona i
les Illes Balears.
Aquests grups organitzen bàsicament
cursets i posen a la disposició dels seus associats llibres i
revistes.
11. Enllaços Esperanto als Països Catalans i al món.
Organitzacions nacionals
Associació Catalana d'Esperanto (K.E.A.)
Col.lectiu Esperantista de Mallorca
Grup Esperantista Kunflen (França poltica)
Centre d'Esperanto Sabadell
Grup d'Esperanto Vilanova i Geltrú
Centre d'Esperanto de Tarragona
CNT (Confederació Nacional del Treball)
Organitzacions a altres països
Associació Universal d'Esperanto
Associacions Nacionals d'Esperanto
Organització Mondial de Joves Esperantistes (TEJO)
Projecte Interkulturo (en castellà)
Asociación Izquierda y Esperanto
CNT (Confederación Nacional del Trabajo)
Vrede, moviment pacifista a Suècia
Federación Mexicana de Esperanto
Federació Espanyola d' Esperanto
Liga Argentina de Esperanto
Liga Colombiana de Esperanto
Asociación Chilena de Esperanto
Perua Esperanta Bulteno
Asociación Costarricense de Esperanto
Asociación Venezolana de Esperanto
Liga Brassilenya d'Esperanto
Asociación Portuguesa de Esperanto
Liga Esperantista dels Estats Units (U.S.A.)
Esperanto França
Mitjans de comunicació en Esperanto
Gxangalo
Le monde diplomatique
Brazil Indymedia
Pola Radio (una radio de Polonia 100% en Esperanto)
Esperanta Mondo És un programa esperantista a Ràdio Bronka, una ràdio anarquista de Barcelona.
Radio Arkivo (arxiu amb moltes ràdios esperantistes)
Radio Havano Cubo (Radio Cubana desde la Havana)
Ràdio Vaticana
Ĉina Radio Internacia (Radio esperantista de la Xina)
Esperanto Radio
Tallinda Radio (Estonia)
Itala Radio
Cursos a la xarxa
Lernu!
Curs multimèdia d'Esperanto
Diccionari Esperanto-Català a la xarxa
Diccionari Esperanto-Català (de K.E.A., fitxer PDF)
Enllaços de Informàtica
Debian i l'Esperanto
Debian.org
Linux Espearanto-HOWTO
Traducció del KDE al Esperanto (enllaç en Esperanto)
La Esperanto-indekso
Recursos
Declaració Universal dels Drets Lingüístics
Manifest de Praga (en castellà)
Índex alfabétic de webs esperantistes
Llistat de llenguatges al món (en anglès)
Llistat de Diccionaris (en esperanto)
Molts diccionaris en moltes llengües
Traductors automtics
Esperanto per viatgers (en Esperanto)
So you want to speak Esperanto?
A la xarxa
Google, en Esperanto
Esperanto Panorama
La Enciclopèdia Lliure, en Esperanto
Literatura en Esperanto a Internet
Pasporta Servo, servei Internacional d'hospitalitat
|
