Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Juliol»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
          01 02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31            

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
EL CAM� VERS L´ALLIBERAMENT NACIONAL
22 set 2004
Reflexió sobre la independència nacional
Aquí tenim el camí que hauria pogut seguir Catalunya per alliberar-se del jou espanyol. Gabrielle d´Anunzio ens ho va remarcar, però aquí ens vam empastifar en el fang de les esquerres.


CATALUNYA LLIURE!!!

--------------------------------------------------------------------------------

ENCENALL

FEIXISME I CATALANISME

Alfons Quintà

Un cop sortit del país, costa trobar referències de Catalunya. A més, quan les trobes, sovint són errònies o bé banals. Això pot portar a pensar que és pitjor algú amb una idea equivocada en el cap que una persona que ho ignora tot sobre Catalunya.
També es pot donar el cas que un fet objectiu et deixi descol·locat en la mesura que sigui difícil situar-lo en el context de les falses certeses o mites que a Catalunya es donen per veritats.
Així, em vaig quedar bocabadat quan vaig trobar que el poeta i novel·lista feixista Gabriele D'Annunzio (1863-1938) es referia a diguem-ne l'alliberament de Catalunya, pel feixisme.
Va ser en un discurs que va pronunciar D'Anunzio -a Itàlia encara conegut per il Vate (el Poeta)- a París, el gener del 1923, davant d'un grup de seguidors encara més radicals que Mussolini. Aquest ja era primer ministre des de l'octubre del 1922.
"Volíem -va dir D'Annunzio- que Roma esdevingués el far de tots el pobles oprimits, dels maltesos als flamencs, dels catalans als islàmics".
El discurs estava farcit d'insults a Francesco Saverio Nitti (1868-1924), que havia estat primer ministre del 1919 al 1920 i també a Benito Mussolini (1883-1945) el pare del feixisme. A tots dos els anomenava "Cagoia", un renom que havia aplicat a Nitti quan aquest s'havia oposat a l'aventura militarista i expansionista, protagonitzada per D'Annunzio, i elogiada per Mussolini, consistent a ocupar per la força el port dàlmata de Fiume (avui Rijeka, a Croàcia).
Ningú pot impedir tenir defensors que de fet deshonren. Però resulta incomprensible, vista la idea que domina avui del nacionalisme català, que a un feixista, amb brots més radicals que el mateix Mussolini, se li pogués acudir que els catalans érem un poble delerós de ser diguem-ne alliberats per la Roma feixista i imperialista.
La cosa més lleu que se m'acut és que, malgrat els dignes intents de Prat de la Riba, el nacionalisme català ha estat sempre orfe d'una autodefinició i d'una visió del món que l'haurien deslliurat de confusions o pretesos amors a evitar, com el de D'Annunzio.
Ara no sembla que puguin reaparèixer contagis o proximitats amb cap feixisme, però si amb altres totalitarismes o amb el que sigui. La culpa prové del fet que, des de l'ambició política a curt termini, s'ha jugat a la indefinició intel·lectual. És un mal tan arrelat que no sembla que pugui tenir cura.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: EL CAM� VERS L´ALLIBERAMENT NACIONAL
22 set 2004
potser el k haurien d'entendre es k no som nacionalistes, sino simplement independentistes.

Primer la independencia, dspres es pot discutir el model d'estat (o no estat si cal). Evidenment cap feixta ens pot alliberar, ja k el feixisme nomes embruta, no allibera res.
Re: EL CAM� VERS L´ALLIBERAMENT NACIONAL
24 set 2004
És clar, primerament ens hem d'independitzar i després hem de decidir el model d'Estat.

Tal com les antigues repúbliques soviètiques... que no han fet sinó heretar i perpetuar el sistema podrit del qual formaven part i en continuen formant, encara que tinguin fronteres.

O com les antigues colònies europees d'ultramar, que van ser conquerides i explotades pels col-lonitzadors, i per aixó (i no per cap altre motiu, perqué abans ni coneixien ni necessitaven el sistema de fronteres occidental) van haver-se d'independitzar. El mateix que ens passa aquí, evidentment, on no rebem de l'Estat de la mateixa manera que en donem, on no podem fer immersió lingüística, on sempre hem estat una tribu en lluita contínua amb el pèrfid espanyolisme. Perquè no compartim la trajectòria històrica d'Espanya amb tot el que aixó comporta sinò que som una mena de Palestina amb barretina: Barrestina.

Doncs mira: la justícia social no depén de cap país, ni de cap frontera ni de la mare que els va alletar a tots. Una cosa és la voluntat de millorar la societat i una altra és una proposta que diu que canvia les coses i no canvia absolutament res: es passa d'un estat democràtic, amb totes les seves virtuts i defectes, a un altre estructurat de la mateixa manera. I de passada -que aquest és realment el problema- crea sectarismes, aïllaments i enfrontaments imaginaris.

Ni tan sols l'idioma és un argument a favor de la independència, perqué són les persones qui el parlen i no és pas necessari cap nou Estat per mantenir-lo. Fa temps que tenim un Estatut, una immersió lingüística, que coexistim en català i castellà, i que en l'educació es concedeix preponderància al català autòcton.

Tenint en compte aixó, ha de fer ràbia el bilingüisme? El mestissatge? Molts castellans i fills de castellans van aprendre català, i no hi va haver problemes (o més ben dit, els mateixos problemes... que certs catalanoparlants tenen amb el castellà). Ara els estrangers estan fent el mateix, aprenent la llengua. I em refereixo als veritables estrangers, és a dir, als immigrants. Que ja sé que per a molts de vosaltres un "estranger" és un que parla espanyol o un senyor de Cáceres -maleïts invasors!-.

El que passa és que molta gent (castellanoparlants i catalans de soca-rel) no ho parla perqué no vol, perqué poder es pot, i per no reconèixer-ho es desvia l'atenció cap a la qüestió "estatal" o "fronterera", a l'"opressió d'Espanya", pobrissons de nosaltres...

I si el que volen dir els detractors del bilingüisme és que el català s'està castellanitzant i barrejant, que sàpiguen que aixó ha passat, passa i passarà sempre. Les llengües neixen sempre de barreges, i tard o d'hora es transformen per donar lloc a una llengua nova. Pretendre que una tradició lingüística no es contamini i que no canviï mai és tan estúpid com dessitjar la seva desaparició gratuïta o que tot el món parli un sol idioma.

"Alliberament nacional"... Us esteu contaminant el coco amb una merda com qualsevol altra, una més de tantes que n'hi ha. El conflicte de fronteres existeix al vostre pensament, i si voleu atiar-lo, allà vosaltres, que la resta ja en tenim prou. A la persona l'interessa no passar gana, que els altres tampoc no en passin, que cadascú tingui llibertat per decidir, que hi hagi un respecte mutu entre gents, pobles, costums i llengües, etcètera.

Tenint en compte aixó i veient la situació catalana actual, la independència no pot ser entesa racionalment més que com un egoïsme o una evasió. Sisplau, ja n'hi ha prou de tot aixó. Un polític d'aquí et pot fotre tant com un de Madrid, perqué no som ni millors ni estem socialment més oprimits que a la resta d'Espanya. O és que si et dona pel cul un de la família ha de fer menys mal?
Re: EL CAM� VERS L´ALLIBERAMENT NACIONAL
24 set 2004
Com flipes, si tant clar tens que la justicia social no te fronteres per què t'emprenyes tant amb tot alló relacionat amb el respecte a una pluralitat nacional i cultural que s'ha intentat esclafar precisament amb les fronteres espanyoles o franceses?

Que típic, totes aquestes històries només per poder dir qualsevol collonada respecte aquest tema. No passa res, dius que la gana al món empitjorarà nomès si els catalans podem exercir el nostre dret a l'autodeterminació pacífica i democraticament? Qui pot prendre't seriosament?

Països independents des de fa molt poc i amb situacions socials raonablement bones? Podem començar amb Noruega o Finlàndia, independitzades de Suècia i Rússia respectivament el 1905 i el 1918. Podem seguir amb Irlanda, independitzada del Regne Unit al 1921, o amb Estònia independitzada de Rússia el 1992.

Als Països Catalans hi ha hagut sempre lluita social als segles XIX i XX, la voluntat d'aconseguir condicions de treball i vida dignes per tothom sense distincions han anat sempre barrejades amb la voluntat d'exercir el nostre dret a l'autodeterminació. Et sona allò de rojo-separatista?

Ja que esmentes el tema de la llengua, només cal veure com moltes llengües -eslové, hongarès, txec, estoni, i un llarg etc.- acaben de ser reconegudes com llengües de ple dret d'us a les institucions europees només perque tenen el recolzament d'un estat. Perque són independents i, com ho són, a ningú se li ocorre dir-los que en la seva llengua no poden parlar. A ningú se li passa pel cap anar a dir-los que són molt dolents per ser independents i per parlar la seva llengua amb la mateixa normalitat que qualsevol altre.

Nosaltres tenim els mateixos drets, passem de collonades com dir que les llengües es moren i tal pero -com sempre- només respecte al català. Vist així, llavors també es aplicable al castellà aixó de la morts de les llengües. No t'ho sembla?

Per cert que economicament tenim un problema molt gran, que l'estat espanyol cobra uns impostos molt grans als catalans i desprès retorna una merda. La solidaritat es molt necessaria, pero no s'enten perque ha de ser només amb l'estat espanyol o perque han passat més de 25 anys de solidaritat catalana i encara ens exigeixen més diners acusant-nos de fer "pillaje". On han anat a parar tots els diners solidaris? Als Països Catalans també tenim problemes socials, i cal solucionar-los també.

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more