Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: criminalització i repressió : pobles i cultures vs poder i estats : dones
uns gelats que ja no sentaran bé als catalans, antifeixistes i demés
22 set 2004
Sovint m'acusen d'intransigent quan declaro que m'agrada
expressar-me amb la llengua del país que m'ha vist néixer,
o de feminista radical quan goso dir que la dona encara
está a les beceroles del que serà la seva realització.
Dilluns passat, passo la tarda d'estiu al barri de Gràcia,
a la plaça de la Revolució, en una gelateria italiana, el
renom i 1'éxit de la qual semblen a bastament merescuts per
la qualitat dels seus productes: gelats, infusions i cafes
exquisits, innovadors i d´una elaboració sense parió segons
l'opinió de més d'un cronista de la premsa catalana. La cua
arriba fins a mitja plaça i tinc temps de llegir-me tota la
literatura de les parets: lloances a l'elaboració artesana,
anècdotes tòpiques, però ben escollides, i postals de molts
indrets fent elogi del savoir faire de les dues mestresses.
Érem els últims i, davant el somriure beat d'una de les
propietàries, li dic en un italià absolutament
macarrònic: "Malto bene esta literatura, ma perchè no en
català?"
La cara du la dona es paralitza en un semblant hostil i
agressiu que em fa tirar enrere. Per primer cop en ma vida,
als dos segons d'haver deixat anar la frase ja me n'havia
penedit. Surt del taulell, em mira com un gos furiós i em
diu: "Sinyora, tengo clientes chinos, rusos, americanos,
ingleses y todos... ¡todos!-entienden lo que yo escribo...
Catalanes? Cuántos son, los catalanes?"
Contenint la sulfuració que em puja irremeiablement, li
pregunto si els seus clients tan cosmopolites entenen tots
el castellá: "¡Todos!" va vociferar ella, "¡y no necesites
para nada el catalán!" Li contesto que jo només li volia
proposar la traducció gratuïta - d'aquests escrits tan
didàctics, per tal que els habitants d'aquest país, on
vivia ella ara, ho poguessin llegir en llengua pròpia: Em
contesta que de cap manera, que el meu idio no li interessa
gens ni mica, i se'n torna als seus afers.
Passo la porta, bocabadada, ferida i impotent, amb la
recança repetida de no formar part d'una administració amb
potestat per sancionar, per tal de passar-li per la cara la
disposició del bilingúisme pujolià, maquinant una carta al
director d'algun diari català que em descarregués
adrenalina acumulada, quan sento que li diu a altra noia
del taulell: "¡Franco, Franco, amb cops de cap amunt ï
avall ¡Franco, que' ella conoscebe bene, aviat ho tindria
arreglat"
Ja no era una qüestió personal de catalana humiliada. Ara
ja concernia altres camps de trista memória.Torno a entrar
i li llenço en castellà que molt aviat es veuria obligada a
haver-ho d'escriure en català, traient- me de la màniga una
disposició oficial que no sé si és vigent o bé ho he somiat
de tant llegir en Vidal Vidal i el tripartit. Surt furiosa
de darrere del taulell, se m'abalança perillosament i fent-
me la bòtifarra em diu que si ho ha d'escriure en català
fotrà el camp. Li contesto que és a l´ Itàlia de Berlusconi
on s´ha d´estar!
El darrer acte d´escena té deixos del cinéma-vérité més
surrealista: m´empeny cap a fora amb grans gestos
desmanegats que no m´arriben perquè m´aparto de reculons i
vocifera a plena véu uns Vaï!Vai! que acompanys de
fulminants llambregades dels seus ulls embogits. La gent
del carrer, perplexa, ens mira sense entendre res i, en
veure l'expectació, la dona es posa a cridar: "Franquista!'
Espia! Sei una franquista, una espia ' assenyalant-me amb
el dit i mirant-se a tothom.

Ningú de la plaça no es va alçar per saber si era una
escena muntada d'un film de postguerra o l´estirada de
cabells entre dues grillades. Veig el cotxe d'uns mossos
aparcat en una de les cruilles de la plaça i va d'un pél
que no em deixi bufetejar per, finalment, implicar algú
altre en l'assumpte. Però me'n fa desdir l'absoluta
passivitat dels testimonis de pedra de la plaça.
Us deixo treure reflexions oportunes. Jo, en tot cas,
començo a plantejar-me la-meva renúncia militant
catalanista. Que una ja té una edat...

Amàlia Prat.(Carta publicada al diari "El Segre".21/9/2004)

This work is in the public domain

Comentaris

Re: uns gelats que ja no sentaran bé als catalans, antifeixistes i demés
22 set 2004
Es fer a Catalunya millors gelats que els d'aquesta gent, embolicarlos en català i anar a vendrl's a Itàlia. Veuras que si tingueren èxit, acavarien interessant-se pel català.

El que vull dir es que cap coacció aconsegeix impossar ni treure una llengüa: es la gent qui decideix usarla o no. Els franquistes no van aconseguir eliminar el català, tampoc el tripartit ni en Carod aconseguiran extirpar el castellà si la gent ho vol utilitzar.
Re: uns gelats que ja no sentaran bé als catalans, antifeixistes i demés
22 set 2004
Noooooo!!!No ho facis mai això pq no en som massa de gent així i només fa falta q hi anem renunciant!!!Ànims i no defalleixis mai,òstia!!!
Re: uns gelats que ja no sentaran bé als catalans, antifeixistes i demés
22 set 2004
el que hauriem de fer tot*s és anar a aquesta geladeria, parlar en català i transmetre-li a aquesta senyora el nostre descontent
Re: uns gelats que ja no sentaran bé als catalans, antifeixistes i demés
22 set 2004
Que li costa a aquesta dona fer servir el català? No li costa res.
Re: uns gelats que ja no sentaran bé als catalans, antifeixistes i demés
22 set 2004
Mentre considerem la llengua un element identitari en comptes d'un element d'interacció, sempre hi serem el butxi dels imperialistes, que ens utilitzaran pel seus feixismes contra els treballadors.
Re: uns gelats que ja no sentaran bé als catalans, antifeixistes i demés
22 set 2004
Diga-li a aquesta dona, qui és que no vol "interaccionar"?
mas tolerancia , por favor
13 nov 2004
como clienta de la heladeria , no me creo ni una palabra de lo que he leido: la verdad es que hay unas personas catalanas muy intolerantes con los estranjeros . la proprietaria de la heladeria tiene muy buen trato con todos , pero me pregunto como uno se puede permitir de imponer el idioma cuando muchos escritos en esa tienda son en catalan y acaba de visitarla ( por casualidad , sin duda ) un inspector del ayuntamiento que encontro' todo regular , incluido el uso doble de idiomas( catalan y castellano) .
tampoco me gusta lo dicho : " vete en Italia " : primero :el mundo es de todos ...y un pais es "tuyo"...cuando te lo compras ;
segundo: somos todos ciutadanos de Europa ( es la hora de entenderlo);
tercero : mas tolerancia , por favor , sobre todo con los trabajadores , los estranjeros , los que tienen mas dificultad para vivir y....un poco de educacion : es muy facil HOY EN DIA hacer los catalanistas: mas tolerancia , por favor
gracias , Silvana
13 nov 2004
hay poco que añadir a lo que dice Silvana.
las heladeras ( porque' son dos y no una ) son muy queridas por sus clientes y no es su costumbre tratar mal a nadie (pero tampoco les gustan las molestias) .
la denunciante si' que se parece a muchos prepotentes que bien conocemos :¿cuanta cobardia se esconde en la denunciante que desearia que las heladeras no trabajaran mas ? en fin : las luchas se hacen contra los enemigos ........y cuando son duras solo son verdaderas .....cuando son inutiles son ( como minimo ) ridiculas
Re: uns gelats que ja no sentaran bé als catalans, antifeixistes i demés
03 ago 2005
Però els gelats eren bons oi?
Pero los helados estaban buenos, verdad?
No entenc la necessitat de la gent de discutir per la llengua, la terra i totes aquestes bestieses, és molt més fàcil i bonic intentar compendre la diversitat.
No entiendo la necesidad que tiene la gente de discutir por la lengua, la tierra i todas estas tonterías, es mucho más fácil y bonito intentar comprender la diversidad.
Re: uns gelats que ja no sentaran bé als catalans, antifeixistes i demés
03 ago 2005
Aixó li dius a la simpàtica signora que es s'emprenya com una boja quan li comenten sobre el català. Parla-li sobre la diversitat en català, encara que aixó potser li treu el mussolini que porta dins. O potser no tan endins.
Re: uns gelats que ja no sentaran bé als catalans, antifeixistes i demés
18 mar 2006
Si bé és cert que els seus gelats m'agraden, que m'han atès bé i que sempre m'he adreçat a elles en italià per allò de que és com entrar en un consolat, em plantejo la possibilitat que sigui en part cert el que explica aquí l'Amàlia. Em fa gràcia la gent que no li dóna importància a la nostra llengua: molta diversitat per tothom menys pel català perquè total, com amb el castellà ja es pot viure...i el respecte per la cultura del lloc on ets? Estic aprenent la llengua asiàtica de la meva companya per respecte amb ella i per quan vagi allà poder adreçar-me a la gent. Agraïria la propera vegada que vagi a comprar-hi gelat en català que fes l'esforç de dir-me almenys adèu.
Sindicat