|
|
|
|
|
Notícies :: corrupció i poder : amèrica llatina |
|
Per als que s'equivoquen sobre Veneçuela
|
|
|
per Isaura Navarro |
21 set 2004
|
Per als que s'equivoquen sobre Veneçuela
Resposta de la diputada d'Esquerra Unida Isaura Navarro a la polèmica creada sobre Veneçuela i Chávez. Després de la seua visita a Veneçuela, Navarro discuteix els arguments de Vicent Flor plantejats als articles "La seducció populista" i "El major demòcrata d'Amèrica" al Levante i a L'Avanç.
http://www.lavanc.com
http://www.nuncamas.net/ |
| | |
Per als que s'equivoquen sobre Veneçuela
Resposta de la diputada d'Esquerra Unida Isaura Navarro a la polèmica creada sobre Veneçuela i Chávez. Després de la seua visita a Veneçuela, Navarro discuteix els arguments de Vicent Flor plantejats als articles "La seducció populista" i "El major demòcrata d'Amèrica" al Levante i a L'Avanç.
http://www.lavanc.com
http://www.nuncamas.net/
Isaura Navarro
La celebració del primer referèndum revocatori de la història d'un cap d'Estat ha situat a Veneçuela i al seu president, Hugo Chávez, en
l'epicentre del debat polÃtic internacional en el recent mes d'agost.
Però la discussió entorn d'eixe esdeveniment es du a terme amb freqüència abusant dels tòpics, amb escàs rigor, amb notable
ignorà ncia de la realitat que es pretén descriure, i amb una clara voluntat intoxicadora, com s'advertix, per exemple, en l'article del
passat 24 d'agost de Vicent Flor en el periòdic Levante.
Certament, la societat, la polÃtica i l'economia veneçolanes en el moment actual són d'una gran complexitat; però, precisament per això,
tractar d'analitzar i entendre estes realitats reduint-les a esquemes simplificadors i maniqueus és una empresa abocada a diagnòstics i
conclusions errònies i deformadores. Tal és el cas del representant del Bloc, que, acusant a “certs sectors de l'esquerraâ€? de prejuÃs anti Estats Units (“gringosâ€? escriu ell), s'unix als que en les manifestacions anti-Chávez a Veneçuela lluïxen obertament la bandera nord-americana i reclamen la tornada al passat “democrà ticâ€?.
El punt de partida més fà cil per als detractors de Chávez és considerar-lo com un militar colpista, equiparant-lo als ominosos
Pinochet, Videla o Trujillo, per citar alguns de què van sembrar de terror Llatinoamèrica durant el passat segle amb l'aquiescència, suport o direcció dels Estats Units. La veritat és que el president Chávez no va arribar al poder com a conseqüència d'un colp militar, segrestant la voluntat de les gents de Veneçuela, sinó grà cies a una à mplia victòria en les eleccions de 1998 repetida en set processos electorals.
A més, un dels objectius principals de la seua polÃtica és incrementar el nivell de democrà cia aconseguit pels veneçolans a través de
mecanismes com l'aprovació l'any 1999 d'una de les constitucions més avançades dels nostres temps. Una constitució que precisament arreplega la possibilitat de revocar el mandat del propi president de la república per mitjà de referèndum. O amb mecanismes de
participació ciutadana que jo mateixa he pogut observar en les meues visites al paÃs i que quan s'han exposat en Porto Alegre han sigut
elogiats per tots aquells que defenen la necessitat d’acostar les decisions polÃtiques al ciutadà .
Una democrà cia, la impulsada per Chávez, molt allunyada del sistema d’alternança de govern que existia abans i que s'articulava en torn
al Pacte de Punto Fijo, a través del qual els dos principals partits polÃtics veneçolans, Acció Democrà tica (AD) i COPEI, es repartien l’exercici del poder a través del recurs sistemà tic a diversos mecanismes de frau electoral, com la manipulació d'actes. Açò és el que Flor anomena “democrà cia estableâ€?. Tot això sense oblidar el desfalc sistemà tic dels fons públics pel qual la majoria dels seus lÃders estan processats i fugits, fets estos de sobra coneguts per tots els veneçolans. Estes coses ajuden a explicar la constant pèrdua de suport electoral de l'oposició al govern de Chávez en els últims sis anys. Un cas exemplar és precisament el de Carlos Andrés Pérez, expresident de Veneçuela, fugit de la justÃcia a Miami des d'on hi ha proclamant la necessitat d’assassinar Chávez com a un gos, mostrant aixà el seu “tarannà democrà ticâ€?, en paraules del representant del Bloc.
Per fortuna per a la gran majoria de veneçolans, eixe és el passat i un passat sense retorn, perquè la consciència ciutadana aconseguida per totes les capes de la població i que es percep en els carrers no té marxa arrere; coneixen els seus drets i, a més d'exercir-los, els exigixen. Una demostració d'això ha sigut precisament el recent referèndum del passat 15 d'agost, una verdadera festa de la democrà cia durant la qual milers de persones, el 75 % del cens en un paÃs que abans solia tindre un cinquanta per cent d'abstenció, van esperar sense vacil·lar més de dotze hores en llargues cues per a poder exercir el seu dret al vot. Cues que en part es van formar per l'augment de votants i en part perquè el govern va instaurar un sistema de vot amb control d'empremtes per detector i tinta. La mà quina de votació extreia la papereta impresa que després s'introduïa en l'urna. Bona prova de l'interés del govern de Chávez per fugir dels habituals fraus.
El resultat és ben conegut: quasi el 60% de la població que va votar va aprovar la gestió del seu president en unes eleccions netes, com ha sigut reconegut inclús per governs clarament reticents a Chávez i el seu equip.
La indiscutible realitat és que grà cies a les polÃtiques posades en marxa pel president Chávez i el seu equip de govern, milions de
persones pobres –al voltant del 80% de la població veneçolana- han recuperat el sentit de la seua dignitat i han interioritzat la seua condició de ciutadans amb els mateixos drets i deures de què es negaven i se neguen tan sols a reconéixer la seua existència. Per això el que Vicent Flor anomena “ruptura del consens social� no és una altra cosa que la reclamació per part dels pobres d'una clara millora de les seues condicions de vida i d'un govern que els tinga en compte.
Este procés de dignificació col·lectiva ja es va manifestar a l'abril del 2002 quan Veneçuela va patir el primer intent de l'oposició al govern de Chávez d'acabar, per mitjà d'un colp d'estat, amb les esperances que este representava per als eternament exclosos. El colp va fracassar grà cies a què les gents van prendre els carrers i van exigir la restitució de l'orde democrà tic i del seu president electe. I no està de més recordar acà que els únics governs que van reconéixer el govern provisional dels colpistes van ser els d'EUA (Bush) i Espanya (Aznar), per mitjà d’un comunicat conjunt dels seus respectius ambaixadors.
Quant a la desocupació petroliera i empresarial, conduïts per l'oposició a Chávez amb la mateixa lògica que ja Kissinger havia aplicat en la seua notable contribució a l'enderrocament del govern xilé de Salvador Allende: “cal fer tremolar l'economiaâ€?, tampoc va aconseguir rendir a la multitud dels (anteriorment) exclosos de les riqueses. Estos no van sucumbir ni es van entregar a la desesperació a pesar que el Producte Interior Brut va caure en el primer trimestre del 2003 en quasi un 28% com a conseqüència de la paralització de tota l'activitat petroliera i gran part de l'activitat productiva, amb la consegüent elevació posterior de la taxa de desocupació. Aixà mateix, i com a conseqüència de la reducció en la producció que van suposar les parades descrites, la taxa d'inflació es va elevar des d'un 13% en 2001 a més del 30% en 2003. Es malmetia, d'eixa forma, l'esforç del govern del President Chávez per controlar una variable que, per als que no ho sà pien, durant el perÃode anterior de 1989-1998 havia augmentat a una taxa mitjana anual del 53%.
Acusar un governant, que es va trobar amb un nivell de pobresa com el dalt citat, de causar la inseguretat ciutadana que assola el paÃs és faltar a la lògica més elemental. Un dada, Caracas, segons un informe de Human Rights Watch de 1998, concentrava la brutal xifra de 30 assassinats cada cap de setmana.
Més dades: el gasto social per capita en 1995 va ser de 287 dòlars, en 2001, de 402 dòlars. El pressupost dedicat a l'educació en 1999 va ser del 2'9% del PIB, en 2001 es va elevar a 6'4%. En els 10 anys anteriors a l'arribada de Chávez es van construir amb diners públics unes 65.000 vivendes, del 1999 al 2002 es van fer 92.000. Canvis clars per a la millora de les condicions de vida dels menys afavorits, és a dir, la gran majoria de ciutadans.
Lluitar contra la desocupació i la pobresa fent ús dels ingressos que l'Estat obté del petroli no és traure profit electoral, sinó fer bon ús de la riquesa d'un paÃs en benefici del seu legÃtim propietari, les gents que l'habiten. Em pregunte quin altre destà millor per als veneçolans suggerix Vicent Flor que els programes socials d'alfabetització, alimentació en les escoles, accés a la sanitat bà sica, formació per al treball o control dels preus dels productes alimentaris de primera necessitat, programes els èxit ni de la qual l'oposició s'atrevix a negar.
En suma i encara que totes les opinions han de ser respectades, i encara reconeixent el llarg camà que li queda per recórrer al govern
veneçolà , no està de més tractar de fonamentar-les adequadament i contrastar-les amb la tossuderia de les dades i els fets de la nova
realitat veneçolana que el govern de Chávez està enllumenant, comparant-la amb la que este va heretar.
+info:
Al cercador podeu trobar tots els articles sobre dita polèmica simplement escrivint "veneçuela" o "chávez"
http://www.nuncamas.net/ |
Mira també:
http://www.lavanc.com
http://www.nuncamas.net/
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Per als que s'equivoquen sobre Veneçuela
|
|
per No solament Kissinger |
21 set 2004
|
L'enderrocament com li diu l'articulista a l'assesinat d'en Salvador Allende no va ser solament questió de Pinochet i Kissinger. Hi van participar els de la democràcia cristiana de Frei i particularment un tal cardenal Sodano, aleshores ambaixador de l'Estat Vaticà a Xile. Avui aquest Sodano es Secretari d'Estat i responsable de la agència gubernamental Justicia i Pau, que infiltra amb enorme força els moviments antiglobalització i que acaba de fitxar l'ex-director del FMI, Michel Camdessus.
Chàvez es un populista, en efecte, enlairat pels mateixos que van fe caure l'Allende, però que com Justicia i Pau, ara diuen que treballant per "afavorir el pobres". Son els mateixos imperialistes, pero disffressats de bons. |
|
Para los que duda sobre lo que significa Justicia y Paz
|
|
per Jm |
21 set 2004
|
En realidad, el nombramiento de Camdessus es de agosto de 2000, como se reproduce en esta nota de la agencia de noticias vaticana.
Recordemos que en Justicia y Paz militan supuestos activistas como A. Oliveras, que es el responsable de esa agencia gubernamental para España:
RESUMEN DE LA NOTA DE PRENSA VATICANA:
Camdessus nombrado miembro de Pontificio Consejo "Justicia y Paz"
VATICANO, 8 Ago. 00 (ACI).- Mediante un breve comunicado, la Oficina de Prensa de la Santa Sede anunció que el Papa Juan Pablo II ha nombrado a Michel Camdessus, ex director general del Fondo Monetario Internacional, como miembro del Pontificio Consejo "Justicia y Paz".
Camdessus es mundialmente conocido por haber liderado el Fondo Monetario Internacional (FMI) en su período de mayor controversia pública e intervención en América Latina y otros países que aplicaron ajustes durante la década de los 90 tras la crisis de la deuda externa.
Camdessus se graduó en economía la Universidad de París y comenzó su carrera como funcionario en el Ministerio del Tesoro y Finanzas de Francia en 1960. Ingresó como Director Ejecutivo del FMI el 16 de enero de 1987 y el 22 de mayo de 1996 fue elegido por el comité ejecutivo para un nuevo período de cinco años, pero presentó su denuncia el 14 de febrero del 2000.
Camdessus nació en Bayonne, France, el 1 de mayo de 1933. Está casado con Brigitte d'Arcy; con quien tiene seis hijos. Una faceta menos conocida de Camdessus es su participación y respaldo a la Unión Mundial de Empresarios Cristianos (UNIAPAC), de la que es un activo miembro. |
|
Re: Per als que s'equivoquen sobre Veneçuela
|
|
per Gladys MarÃa Gutiérrez |
21 set 2004
|
Frente a la sinrazón, ARGUMENTOS.
CARTAS AL DIRECTOR - Gladys MarÃa Gutiérrez Alvarado (Embajadora de la República Bolivariana de Venezuela)
Venezuela
http://www.nuncamas.net/
EL PA�S - Opinión - 20 de septiembre de 2004
Deseo señalarle mi discrepancia con relación al contenido de los dos últimos editoriales concernientes a Venezuela publicados por EL PA�S con fecha 17 y 26 de agosto.
En ambos editoriales parece sugerirse la peregrina idea, distante del derecho internacional y en general de todo principio jurÃdico progresista, de que la autónoma e independiente Venezuela requiere un tutelaje internacional constante (o asà lo advierte EL PAÃ?S) ante futuribles apocalÃpticos que los hechos y el devenir han demostrado que no se concretan.
En todo caso, esta visión de necesario tutelaje puede vislumbrarse, un tanto desdibujada o en estado puro, en frases tan respetuosas como las que expresan que: "El jefe del Estado venezolano está obligado a que su gesto [de tender 'aparentemente' la mano (sic)] de ayer sea más que un gesto"; "Es previsible que siga el conflicto (...) la comunidad internacional tiene que permanecer vigilante ante posibles retrocesos en las libertades tras el referéndum. El presidente venezolano debe ahora demostrar espÃritu de conciliación (...) Pasado el referéndum, el mundo no deberÃa desentenderse de Venezuela".
HabrÃa que preguntarle al editorialista si habrÃa considerado correcto que a ciertos paÃses de Europa Oriental se les exigiera rendirle cuentas a alguna nación o conjunto de naciones más poderosas en el escenario internacional, al atravesar por cambios históricos que les llevaran a mayores niveles de democracia y bienestar.
Más allá del obvio irrespeto a la soberanÃa nacional, está la incorrección de divulgar a través de palabras bien engranadas la idea deletérea de que algunas naciones deben ser tuteladas por otras, obviando, además, el hecho de que muchas veces los potenciales tutelandos han demostrado saber gestionar su desarrollo democrático con más paz y autonomÃa que el exhibido en ocasiones por quienes (suponemos que desinteresadamente) ansÃan ser sus tutores.
A esto deben sumarse varias imprecisiones y tergiversaciones, como acusar al Gobierno del presidente Chávez de "hundir la economÃa", cuando los organismos internacionales más reputados señalan que Venezuela es la nación de América Latina que más ha crecido en 2004, con los mayores niveles de reservas internacionales y con importantes Ãndices de reactivación en los niveles de consumo, lo que demuestra la buena marcha de la microeconomÃa, y ello a pesar de las pérdidas que supuso la fuga de capitales, el golpe de Estado de abril de 2002 y el posterior sabotaje petrolero, todo con el fin de desestabilizar al Gobierno.
También se apunta que el Ejecutivo se aseguró, antes de la consulta refrendaria del 15 de agosto, "el control del Consejo Nacional Electoral", otra idea que sorprendentemente concuerda con los mitos opositores a los que se puede recurrir fácilmente cuando no hay ningún argumento que empañe una limpia victoria electoral que refleja el sentir de seis millones de ciudadanos venezolanos. |
|
Re: Per als que s'equivoquen sobre Veneçuela
|
|
per Red Voltaire |
21 set 2004
|
http://www.redvoltaire.net/article2116.html
Gobierno de los Estados Unidos intenta esconder esquema masivo del financiamiento a la oposición venezolana y Súmate de más de 10 millones de dólares Red Voltaire
ALIA2
Documentos recientemente entregados por el Departamento de Estado demuestran que la Agencia Internacional del Desarrollo de los EE.UU. (USAID) ha otorgado más de 5 millones de dólares anuales a varias organizaciones en Venezuela. Uno de los grupos claves que figura en colaboración con USAID es Súmate, la organización que ha promovido la campaña del referendo revocatorio contra el Presidente Chávez. Súmate también ha recibido fondos del gobierno estadounidense a través del National Endowment for Democracy in el 2003.
--------------------------------------------------------------------------------
Caracas (Venezuela)
14 de septiembre de 2004
Sin embargo, estos nuevos documentos obtenidos por www.venezuelafoia.info han sido censurados por el gobierno estadounidense a pesar del uso de la Ley de Libertad de Información, que tiene como objetivo asegurar la transparencia de las operaciones del gobierno de dicho paÃs. El Departamento de Estado ha tachado los nombres de las organizaciones recibiendo financiamiento a través de USAID haciendo mal uso de una regla dentro de la Ley que protege la privacidad de los archivos médicos y de empleo de personas privadas. Tal censura indica que USAID y el gobierno estadounidense tienen algo que esconder con respeto a sus colaboraciones con la oposición venezolana. A pesar de la campaña de USAID para promover la transparencia en gobiernos extranjeros, la censura de información que no esta protegida claramente demuestra un doble estándar aplicado por el gobierno estadounidense en este caso.
A pesar de la continua campaña por parte de USAID para favorecer la transparencia por parte de gobiernos extranjeros, la retención de información no sujeta a excepciones demuestra a todas luces un doble discurso del gobierno de los Estados Unidos en este caso.
USAID es financiado por el congreso estadounidense y controlado por el Departamento de Estado de los EE.UU. Creado por el Presidente John F. Kennedy en el año 1961, USAID era originalmente un fondo dedicado a la intervención humanitaria en el mundo. A pesar de esas intenciones humanÃsticas del Presidente Kennedy, USAID ha sido usado como mecanismo para promover los intereses estadounidenses en paÃses claves del mundo. En el caso de Venezuela, USAID mantiene un contratista en Caracas monitoreando y facilitando sus proyectos y fondos y tiene una oficina local que se llama Oficina de Iniciativas de Transición (OIT), establecida en el 2002, después del golpe de Estado y directamente manejado por el Departamento de Estado y la Embajada de los EE.UU. en Caracas. El contratista, Development Alternatives, Inc. (DAI), maneja y supervisa los convenios otorgados por USAID a las organizaciones venezolanas.
Bajo un programa que se llama Venezuela: Iniciativa para Construir Confianza, DAI ha entregado 67 convenios a organizaciones venezolanas de varios sectores e intereses, que suman 2.3 millones de dólares -solamente en el año 2003. En total, el programa de DAI en Venezuela cuenta con 10 millones de dólares para el periodo Agosto 2002 a Agosto 2004 - 5 millones al año para “promover metas comunes para el futuro de Venezuela.� Los documentos obtenidos del Departamento de Estado y la descripción del proyecto de DAI en Venezuela (www.dai.com/about_dai/about_fs.htm) demuestran que ninguno de los convenios ni programas han sido en colaboración con el gobierno Venezolano.
De hecho, mucho de los mismos beneficiarios de los fondos estadounidenses a través del National Endowment for Democracy también han recibido fondos del USAID. En el 2003, USAID, a través del DAI, colaboró con al grupo Súmate, para promocionar la “participación electoral� y realizar la formación de un registro electoral paralelo al del CNE y de divulgar los resultados del anticipado referéndum revocatorio. Este convenio contó con casi 150 mil dólares. Este financiamiento es superior al dinero otorgado a Súmate por el Nacional Endowment for Democracy (NED). Por cierto, el NED daba aproximadamente un millón al año a organizaciones venezolanas, mientras USAID entrega por encima de 5 millones anuales.
De los 67 convenios otorgados por USAID a través de DAI durante finales del 2002 y el 2003, sumando a los 2.3 millones de dólares, encontramos convenios entregados a Súmate, a Liderazgo y Visión, para su proyecto “Un Sueño para Venezuelaâ€?; a más de 6 organizaciones que trabajan con la formación y desarrollo polÃtico en Petare; también entregó dinero para la creación de la campaña televisiva CONVIVE; para la creación y divulgación de micros en radio y televisión, durante el paro y sabotaje petrolero en Diciembre 2002 -que especifican una colaboración con Carlos Fernandez-, y varios convenios para la realización de proyectos , promoviendo el referéndum y el paro.
También hay muchos convenios dirigidos a poblaciones populares (en el sector de salud, de educación y a la juventud) para promover los “valores democráticos� de los EE.UU. y la privatización.
Es importante notar el énfasis puesto en el barrio de Petare, donde han realizado un experimento para ver si la intervención de USAID puede convertir una comunidad conocida por su apoyo al proceso bolivariano en una comunidad que apoya a la oposición. Tal fue el caso de Petare en el referéndum del 15 de Agosto, donde el Sà terminó con buenos porcentajes. Se puede imaginar que la intervención estadounidense y el financiamiento a programas en Petare, que suman más de 200 mil dólares solamente en el último año, originó tales resultados.
Los nuevos documentos de USAID demuestran un nivel de intervención y financiamiento mucho más complejo del que ha hecho el NED. USAID busca trabajar más con la formación polÃtica de las comunidades, promoviendo valores e intereses estadounidenses - y poniendo énfasis en el modelo privatizador.
También, los asuntos principales de USAID en Venezuela en el último año han estado enfocados en dos temas: EL REFERENDUM y LA FORMACION DE UNA AGENDA NACIONAL. Tanto como el NED, USAID ha estado ayudando a formular la Agenda Nacional de la oposición, con la intención de implementarla una vez “salieran del gobierno actual del Presidente Chávez a través del referéndum�.
Estos nuevos documentos estan disponibles en la página web:
www.venezuelafoia.info
http://www.redvoltaire.net/autor215.html
http://www.nuncamas.net/
http://www.redvoltaire.net/article2116.html
Fuente: RED VOLTAIRE
Mira també:
http://www.nuncamas.net/
http://www.redvoltaire.net/article2116.html
Gentileza de Cercle Obert de Benicalap
Iniciativas Sociales y Culturales de Futuro
http://www.nuncamas.net/ |
|
|
