|
|
|
Notícies :: educació i societat : pobles i cultures vs poder i estats |
|
Correllengua a Fraga [Franja de Ponent]
|
|
|
per GarcÃa |
20 set 2004
|
DEBAT A FRAGA SOBRE LA LITERATURA DE LA FRANJA DE PONENT, AL MARC DEL CORRELLENGUA.
El passat dissabte 18 de setembre, al Casal Jaume I-ACPV de Fraga, s’hi va presentar la darrera col·lecció de llibres editada des de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, els “Quaderns de les Cadolles�. L’acte va comptar amb una bona assistència de públic i un interessant debat posterior. |
Per a fer aquesta presentació, vam tenir a l’editor de la col·lecció, l’Esteve Betrià , i a quatre autors publicats, franjolins de primer nivell: Ramon Sistac, Susanna BarquÃn, Artur Quintana i en Josep Espluga. En la seua intervenció, l’Esteve Betrià va explicar la gènesi i l’objectiu d’aquesta col·lecció: aconseguir que autors novells surtin a la llum o els reculls de textos d’autors ja coneguts que no tinguin un interès o estructuració massa comercial. Betrià també comentà un nou projecte d’edició: mantenint el format dels Quaderns de les Cadolles, s’editaran quatre obres anuals d’autors de la Franja o relacionats directament amb aquest territori. Aquest projecte serà els Quaderns del cingle.
Després de les intervencions del diferents escriptors assistents, presentant les seves obres, es va donar pas al debat sobre literatura a la Franja. Temes com l’evolució de la temà tica local a una literatura més universal o la importà ncia d’aconseguir l’accés als circuits comercials d’aquestes obres van ser punts importants tractats entre el públic assistent a l’acte i els propis autors franjolins.
PARTICIPANTS
:: Esteve Betrià Almenasp, 1962. Editor i crÃtic literari, ha col·laborat en diferents mitjans de comunicació escrits (La Veu de l’Ebre, Temps de Franja, Serra d’Or, El Temps, Llengua Nacional, etc.). Interessat en la difusió de la literatura catalana al seu entendre més submergida – la generada a la Franja d’Aragó i les Terres de l’Ebre – aplega a Circumloquis i 0279strons, volum 7 de les Cadolles, una vintena de textos que s’han publicat els últims quinze anys en algunes de les publicacions periòdiques en què ha col·laborat. Refugiat fa anys en el petit mas familiar de Mussots, al peu de la serra dels Sisalls, Esteve Betrià passa els dies i les nits ocupat en la lectura, la contemplació de la natura i la conversa amb els amics, sempre a l’aguait que al tardet arribe el cerç inquietant o la volguda garbinada.
:: Artur Quintana, va néixer a Grà cia el 31 de gener de 1936 quan la República. Va estudiar filologia germà nica i romà nica a Barcelona i Colònia, i es doctorà amb un treball sobre el parlar de la Codonyera, amb el qual obtingué el premi “Nicolau d’Olwer� de l’Institut d’Estudis Catalans. Ha treballat com a bibliotecari i com a professor de llengua i literatura catalanes a la Universitat de Heidelberg. Com a investigador, es dedica sobretot a la dialectologia i a la literatura popular, especialment de l’Aragó. A destacar les col·laboracions en els reculls Lo Molinar i Bllat colrat! Ha traduït també diverses obres de l’alemany, l’anglès i l’occità . És membre del Consello d’a Fabla Aragonesa. A La Vall de Balat, volum 6 de les Cadolles, narra els 55 anys de viatge a la Franja i a l’Aragó.
:: Ramon Sistac, filòleg, lingüista i dialectòleg, és professor de la Universitat de Lleida, membre de l’Institut d’Estudis Catalans (Secció Filològica) i del Centre d’Estudis Ribagorçans. Ha publicat diversos llibres i articles d’investigació, opinió i assaig sobre la Franja, el català ribagorçà , pallarès i occidental en general, aixà com algunes narracions. Nascut a Barcelona el 1958 i veà de Lleida, és tanmateix originari de Camporrells (la Llitera), lloc de frontera entre Aragó i Catalunya, entre la Llitera i la Ribagorça, entre la muntanya i la plana, entre l’horta i el secà , entre l’obaga i la solana. Bilingüe familiar per acabar-ho d’adobar (té les arrels familiars dividides entre la Llitera/Ribagorça i el Somontano), sempre s’ha trobat al bell mig de tots els saraus, nel mezzo del cammin’ de tot, equidistant, dalt de la crenxa; la qual cosa l’ha convertit en un observador apassionat i, alhora, en un escèptic compulsiu capaç de pensar que si no parléssem tant potser menjarÃem millor.
:: Susanna BarquÃn Fraga, 1966. És llicenciada en Filosofia i treballa a Barcelona com a periodista. Col·labora habitualment en el diari Avui i ocasionalment en la revista Temps de Franja. El 2002 obtingué el premi Guillem Nicolau de la Diputació General d’Aragó amb el recull d’històries L’aventura del desig.
El volum 10 de les Cadolles, Deliri d’amor, gira a l’entorn d’un viatge interior narrat, en un joc d’identitats i de personalitats sobreposades, per una veu femenina que se’ns mostra, sovint, desesperada – i en ocasions complaent – en la complexa recerca de la satisfacció d’un desig espectral que domina la vida de la protagonista.
:: Josep Espluga Alcampell, (La Llitera), 1964. A més de dedicar-se durant uns anys a una ocupació respectable com la de pagès, en diverses èpoques ha fet també de carter, manobre, educador infantil, cambrer, monitor de dibuix a una presó i enquestador a tant la peça. Com a sociòleg, ha treballat en diverses fundacions privades i institucions públiques d'investigació social. Ha estat professor a l'Escola Università ria de Treball Social de Lleida i, des de fa uns anys, practica la docència i la recerca sobre temes de risc, salut i medi ambient al Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha publicat diversos treballs i articles d'investigació sobre la Franja. Està de pas, diu. A les Cadolles, publica Urbilatèria, una reflexió personal sobre el procés de construcció social de la Franja. El tÃtol correspon al nom que els biòlegs donen a un animal hipotètic que suposen que va aparèixer fa uns 10 milions d'anys.
Organitzen:
Institut d’Estudis del Baix Cinca
Casal Jaume I de Fraga-Acció Cultural del PaÃs Valencià . |
This work is in the public domain |
