Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Gener»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
    01 02 03 04 05
06 07 08 09 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29 30 31    

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: educació i societat
Carta al diari Avui
19 set 2004
Esperanto, esperant'ho estic, esperant'ho estem.

Estimats amics d'Avuí, soc un ciutadà espanyol resident a l'extranger. Llig amb molta atenció tots els dies el vostre diari en versió electrònica perqué estic molt interessat en el debat al voltant del català com possible llengua reconeguda per la futura constitució europea.

Me sembla que estem davant una situació evident de conflicte lingüístic. I quina sol.lució es pot sofrir? La sol.lució no és fàcil.

Si hem de seguir l'evolució habitual de les llengües, s'hauria de arribar a una situació de neordarwinisme lingüístic. Hauriem de parlar tots l'anglés. Oh my God!

Però és això just? O acàs hem de parlar les 21 llengües (potser més) que estan reconegudes en tots els estats de l'UE?

No crec que cap d'aquestes sol.lucions podran satisfer el requisits de simplicitat i neutralitat lingüística on tots partim del mateix nivell d'aprenentatge i podem arribar a conéixer la llengua fins on vullgam. Si triem l'anglés sempre haurem ú o altre que ens diga que no es diu així però "aixà".

Que tal si tots deixem d'anar a defendre el propi "clan lingüístic" i defensam una llengua integradora i neutral? Sé que és un gran desafiu, però també crec que és el més just per tots.

L'Esperanto és una llengua que té les característiques més adequades per ser la llengua de l'Unió Europea. És molt fàcil d'aprendre. En uns 20 minuts s'aprén la seva gramàtica que és facilíssima. En un mes d'estudi es pot tindre un nivell comunicatiu mínim però adequat, i en sis messos es pot parlar amb un nivel practicament d'"aborigen".

A Hungria l'Esperanto és utilitzat com llengua de l'estat des de fa anys. Allí tots els funcionaris públics han de conèixer dos llengües internacionals per poder treballar com tals. I una d'elles és l'Esperanto.

L'Esperanto no dóna lloc a relacions de superiorioritat-inferioritat entre els parlants. Té una història de més de 100 anys des de la seva creació pel Dr Zamenhof a Polònia, i a més a més té un grandìssim component d'humanisme i de promoció de la fraternitat entre els pobles. Només cal veure l'evolució d'aquesta llengua que és parlada per més de 10 milions de persones en tot el món, que s'etmés per moltes emissores de ràdio de perfil internacional (i nacional) i que acaba de finalitzar el seu congrés internacional a Pekin. I això que no exiteix "Esperantolandia".

L'Esperanto seria una llengua unificadora que no crearia suspicàcies a cap Estat ni Nació i a més a més seria molt fàcil d'aprendre.

No obstant això caldria respectar el reconeixement de totes les distintes llengües europees pel gran llegat cultural que son i per poder adreçar-se a les Institucions Europees.

L'Esperanto no vol acabar amb cap llengua. Perqué no va nèixer com llengua amb caràcter neodarwinista ("el peix gran es menja al petit"), perqué es una llengua obridora de fronteres mentals. Eixa és la seva clau.

Volem l'Esperanto com llengua oficial de l'Unió Europea. Pot esdevindre llengua de comunicació majoritària. Cal una actuació politica per això o veurem que poc a poc anirem perguent més i més drets lingüístics.

Esperanto, esperant-ho estic, esperant-ho estem.

Ismael Ejarque
Gènova, Itàlia.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Carta al diari Avui
20 set 2004
l'Esperanto va nèixer amb una vocació internacionalista, però no ho trobaria malament... soc de Barcelona, on puc aprendre Esperanto?
Re: Carta al diari Avui
20 set 2004
Mira per la xarxa. Hi ha cursos q estan bastant bé...
Re: Carta al diari Avui
20 set 2004
L'Esperanto va ser una gran ideia i tant debó hagués triunfat. Però no entenc molt bé si el missatge te a veure amb el debat del Català com a llengua oficial de la UE. Si fos així, em semblaria molt negatiu.

Els catalans tenim un greu problema:
- Quant parlem de doblar les pelicules al català, sempre surt algú dient que haurien de ser subtitulades (però aquest algú calla si les pelicules estan doblades al espanyol, a part de no definirse sobre la llengua dels subtitols).
- Quant parlem de fer seleccions esportives catalanes surt el que diu que les seleccions nacionals no tenen sentit. Segurament te rao, però la perd al queixarse unicament de les catalanes.
- Quant volem una terminació dels dominis a internet .ct o .cat, ens diuen que els dominis no haurien de ser d'abast nacional, pero ells estan donats d'alta al .es

(i un gran etc).

En definitiva. M'agradaria que l'Esperanto no només fos l'única llengua oficial de la UE, sinó que a més, fos apresa per la majoria dels habitants d'aquest món. Però amb el que no estic d'acord és amb el moment en que ho proposes (quant el debat és sobre si el català es la llengua oficial) ni a qui ho proposes, els lectors de l'Avui no crec que tinguin gens de poder al respecte.
Et suggereixo que enviis aquest missatge als diaris de gran tiratge europeu.

PD: Que consti que jo estic a favor de les pelis subtitulades (en català, tot i que no en hi ha), em fan fastic les seleccions esportives nacionals (així com l'esport-espectacle) i no crec que els dominis a internet hagin de separarse per paisos. No obstant, fins que la resta de paisos deixi d'aplicar aquests fets, no estic a favor que els catalans hi renunciem.

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more