Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Agost»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
      01 02 03 04
05 06 07 08 09 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30 31  

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: globalització neoliberal : criminalització i repressió : amèrica llatina : pobles i cultures vs poder i estats
Guitarrista ,compositor :JAVIER PEÑOÑORI - nuevo CD
18 set 2004
âAMANECER de LA UTOPÃ?A"
Con "sugerentes temas" de su autoría:
âTUPAC es AMANECER â?, âORILLANDOâ? (Milonga âCandombe), âNOS INUNDARON...â?( chamamé y danza guaraní ) y Otros .....
Nuevo CD, de este singular y delicado Guitarrista
âAMANECER de LA UTOPÃAâ? título de la nueva producción grabada.

Con temas de su autoría: "TUPAC es AMANECER",
â PRELUDIO de LA UTOPÃ?Aâ?, âORILLANDOâ? (Milonga âCandombe), el chamamé y danza guaraní: âNOS INUNDARON...â? y otros ,como SUR de A.Troilo, temas que han sido grabados en su nueva placa discográfica.
El sábado 7 de agosto en el salón de la Iglesia del barrio de Constitución compartimos con Javier Peñoñori el concierto PARA EL CAMBIO Y EL PROTAGONISMOSOCIAL.

Los poetas recordaron y reinvindicaron las luchas piqueteras y demás luchas populares de Latinoamérica , especialmente Venezuela y su Revolución Bolivariana, también lo hicieron con luchas y la resistencia del pueblo de Irak.

Contrastando con la ausencia y âfalta de memoriaâ? de todos los medios de comunicación oficiales y privados, el 6 de agosto recordamos los 59 años del acto terrorista cometido por los EE.UU contra el pueblo japonés en Hiroshima y Nagasaki .
Para ello , como parte del concierto, Javier Peñoñori sorprendió a la concurrencia , especialmente a los presentes que pertenecen a la colectividad Japonesa. El Guitarrista, quien relacionara , denunciando a los mismos responsables de ayer y hoy de tal genocidio, ejecutó una âCANCION de CUNA para HIROSHIMAâ?. Sí pudimos ver que en su ejecución, llena de ternura y gran emocionalidad el tema del guitarrista, arrancó lágrimas de algunos de los presentes.

No faltó la denuncia de la âolvidadaâ? situación de los inundados, por todos los gobiernos y políticos de turno, cuando el compositor disparó un Chamamé que ha bautizado con el nombre de âNos inundaronâ?, que incluye en el magistral CD Compacto
âAMANECER de LA UTOPÃ?A.â?

La excelencia del estilo de JAVIER PEÃOÃORI, que realmente nos conmueve, pueden más que su bajo perfil y humildad; cualidades estas que se potencian en este nuevo CD.Ha despertado interés en diveros ámbitos, artísticos , culturales y diversos intelectuales por los niveles y profundidades alcanzadas.


Rosario Cuenca- periodista-argentina

Homepage: http://www.javierpenonori.unlugar.com
Mira també:
http://www.javierpenonori.unlugar.com

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Guitarrista ,compositor :JAVIER PEÑOÑORI - nuevo CD
18 set 2004
Indymedia no esta per fer publicitat... per això ja està la tele... ¬_¬
Salut!
Live-CD per a la creativitat mèdia activista.
19 set 2004
Live-CD. Rastasoftware per a la creativitat mèdia activista.

Autor(a): Carolina Garcia Castany


És un d'aquests dies plujosos que una no sap si va a entrar l'hivern o està sortint d'ell. Tot semblava indicar que amb el canvi d'hora entràvem a la primavera però potser sigui que el refranyer és savi i a l'abril aigües mil. El cas és que mancant ganes de sortir de casa en aquests dies grisos, una se submergeix en la Xarxa i comença a tafanejar en què estan aquests nois que es dediquen a treure tot tipus de live-CD i com les remors corren doncs a aquestes orelles va arribar que Dynebolic acabava de treure la versió 1.2 de la seva live-Cd.

Per a no espantar als lectors abans d'hora direm que una live-CD és un CD que sense necessitat de tocar res del teu disc dur és capaç de mostrar-te tot el sistema operatiu GNU/Linux, els programes, les finestretes, etc. Duu tot tot tot dintre, així que tranquil·lament res més arrencar l'ordinador s'introdueix el CD, i ens trobarem que sense tocar el nostre disc dur arrenca una Dynebolic. Dynebolic és una distribució peculiar, està destinada a activistes-mèdia, artistes i creatius, és una eina pràctica per a la producció multimèdia: es pot manejar i emetre so i vídeo amb eines destinades a l'enregistrament, edició, codificació i l'emissió en temps real o stream, i el millor és que tot és programari lliure :-) En moltes ocasions els equips sobre els quals cal treballar poden semblar vells i sense capacitats per a fer multimèdia, però la Dynebolic està optimitzada per a aquests equips més lents. De fet, el mínim necessari perquè la Dynebolic funcioni és un Pentium 1 o un K5 PC 64Mb RAM i CDROM IDE, així que fins aquí sembla que té bona pinta no? i encara no hem entrat a veure totes les aplicacions que podem trobar, així que passem a fer un recorregut per la nostra flamant Dynebolic.

Per a començar

Res més arrencar veurem un logotip en ASCII art. Automàticament li dono a la tecla Intro i llavors el CD va detectant tot el maquinari que tenim, USB, el CDROM, la gravadora, targeta de so, targeta de vídeo, ethernet... així que en principi tot el teu maquinari ho anirà detectant. Quan intenta, en primera instància, arrencar les X dóna un error dient que no s'han detectat dispositius, dóna un error fatal, la qual cosa et talla un minut la respiració però al segon mostra un missatge on s'especifica que s'usarà el framebuffer per a arrencar les X, amb resolució de 800x600 a 16 bit. Després arrencarà l'entorn gràfic i escoltaràs una musiqueta d'arrencada "Dynebolic", per si en algun moment havies oblidat quin CD tenies en el teu dispositiu, i veuràs un entorn gràfic minimalista: WindowMaker. A la meitat de l'escriptori hi ha una finestra amb múltiples pestanyes, "Welcome to the hacktive media" on es dóna la benvinguda a la Dynebolic, apareix el seu logotip i ens avisa que per a moure's per l'escriptori devem usar el botó de la dreta del ratolí. La segona pestanya és "Getting started" on ens conta que Dynebolic funciona sense instal·lació, que tot el que guardis en /la home desapareixerà si reinicies l'ordinador tret que usis dynebolic:nest, el dimoni de samba s'executa en l'inici; la xarxa la intenta enxampar per dhcp, i existeixen diversos escriptoris, per a accedir als quals has de prémer Alt+2 (o altres nombres). La tercera pestanya "Have more!" convida a tots aquells que gaudeixin d'aquesta distribució a fer donatius a l'equip de Dynebolic de manera que puguin seguir desenvolupant-la. Després tenim la pestanya de "Credits" on apareixen tots els desenvolupadors, participants en el procés de creació d'aquest live-CD i en últim lloc està la llicència GPL sota la qual es troba el projecte de Dynebolic. Aquest escriptori minimalista al que tenim accés és el WMaker, molt més lleuger per a equips més vellets, un dels objectius d'aquesta distribució. A part de la finestra amb pestanyes que acabem de descriure veurem que en l'escriptori hi ha uns quants icones. En el lateral superior dreta apareixerà una icona per partició o dispositiu que tinguem, així en el meu cas m'apareixen tres icones amb forma de disc dur on estan les meves tres particions de dades, sistemes operatius, després una icona d'un disquet que dóna accés a la disquetera i just sota hi ha altre amb la icona d'un port usb. Aquí és on vas a poder veure el que tinguis en el teu clauer usb. La icona amb forma de caseta funciona com explorador gràfic en el disc dur, aquí podem veure que les altres particions del nostre disc estan muntades en /home/hdisk. Per defecte aquestes particions tenen permisos de lectura i escriptura, al contrari que en altres distribucions live-CD com Knoppix, amb la qual cosa cal anar amb compte amb el que es modifica. En el lateral inferior dret veurem un parell d'icones que ens donen informació sobre la nostra CPU, els processos que s'estan executant, ús del disc dur, la xarxa, que per cert la detecta sense problemes. En la part inferior és on s'aniran situant les icones de les aplicacions que anem obrint, de manera que si les minimitzes les podràs anar recuperant fàcilment. Si els escriptoris foscs, amb finestres vermelles, no t'agraden massa, que és com ve per defecte la Dynebolic, doncs tens un ventall bastant ampli on elegir altres temes i estils. Mira en APPEARENCE-> Themes. En general no són molt discrets però provant es pot arribar a coses curioses. Jo he estat provant i al final he optat pel tema DyneBaby i l'estil GrayBlue. També deurem canviar l'idioma del teclat per a usar una terminal, doncs per defecte es troba en anglès (encara que Mundo Linux ha modificat la distribució perquè l'idioma per defecte sigui l'espanyol). Si cal fer-lo, accedim a SYSTEM->language setup i ens sortirà una finestra preguntant l'idioma que desitgem escollir. Canviar l'idioma, configurar la xarxa, el mòdem, la impressora o la pantalla també ho pots fer des de la finestra de benvinguda de Dynebolic en la pestanya de "Getting Started".



L'àudio

Una vegada tancada la finestra central i tenint l'escriptori al nostre gust, botó dret en mà, ens disposem a desplegar tot els menús possibles i descobrir el món mèdia activista. Així que punxant arreu de l'escriptori es desplega un menú i, com sempre, és agradable posar-se a trastejar amb un poc de musiqueta, així que allà anem: ÀUDIO ->PLAY. Aquí ens trobem amb diverses possibilitats, obrir el xmms, el ogg123, mpg123 i madplay. M'agrada el xmms (la resta són a través de l'ús de la terminal) així que opto per obrir-lo, després selecciono un arxiu que ja tinc en el disc dur i a gaudir. De passada pel menú d'ÀUDIO vaig veure que es podia accedir al submenú de "DEEJAY" en el qual es troben aplicacions com Jack daemon, Alsa Patchbay, Hydrogen o Pure data. Fa un temps em van comentar sobre Hydrogen així que com tenia curiositat vaig obrir l'aplicació i a l'arrencar em diu un missatge d'error "Error startting audio driver", de manera que que vaig buscar en File->Preferences i en la pestanya d'Àudio System vaig veure que s'estava intentant connectar a través de Jack, però com és una llista desplegable vaig mirar què altra cosa havia i vaig elegir OSS (era l'única opció, així que no dubtí molt :-P ) i ja va quedar arreglat i no va tornar a donar l'error del començament. Per a provar-lo vaig optar per obrir la demo que trobes en File -->Open Demo i aquí et permet elegir entre diversos arxius, els quals després pots exportar i guardar en disc. Seguint amb l'àudio, unes altres de les eines que trobem en el CD són els editors de so, Audacity i Rezound. Rezound és un programa d'edició molt similar a Sound Forge o CoolEditPro. Per a provar-lo vaig buscar un arxiu en algun dels meus discos durs que tenia pendent modificar, ho vaig obrir, li vaig aplicar algun efecte, li vaig canviar la freqüència i a l'hora d'anar a guardar-lo vaig veure que era possible guardar-lo en el format del Audacity i vaig optar per fer-lo. Després vaig obrir el Audacity per a comprovar que tot havia anat correctament, però a l'anar a obrir l'arxiu recent creat em trobo amb que em surt el següent error "Can not enumerate files in directory "/home mp3/sons_de_la_nature/35_lombre (error2: no such file or directory). Li vaig donar a OK i em vaig posar a seleccionar l'arxiu i es va carregar perfectament, així que vaig aprofitar per a afegir en altra pista altres fitxers d'àudio que tenia en altre projecte que ja havia començat amb el Audacity i tot va ser més fàcil que beure's un ou, lolailo lailo lai ho la. Una de les característiques més populars de la Dynebolic és la possibilitat d'emetre ràdio per Internet, ja que té totes les eines necessàries per a això a través d'ÀUDIO->STREAM, un accés a PublicVoice.fm des d'on una pot donar-se d'alta i així començar a emetre ràdio a través dels seus servidors. També tenim el servidor de stream Icecast, el Iceage (una interfície d'administració del Icecast), que és una fusió entre una interfície gràfica d'usuari i una consola, i existeix un accés directe a fitxer de configuració del Icecast, de manera que està tot a mà per a posar-se a emetre en qualsevol lloc i si vols saber l'estat de connexió o les persones connectades pots veure'l a través de la interfície web del Icecast a la qual accedeixes directament des del submenú.



La xarxa

Deixant ja l'apartat d'àudio, direm que entre medies, en diferents ocasions al mirar les ajudes, enllaços o llocs des del live-CD ens remeten a pàgines web i per a això tenim diversos navegadors: el links gràfic que encara que d'aspecte no és el més seductor no obstant això és ràpid i pesa poc, en consola el tenim també així com el lynx però si ens agrada més un navegador d'aquests dirigits a usuaris finals doncs podem usar el Mozilla-Firebird, que malgrat ser gràfic també és bastant lleuger. En l'apartat de Xarxa, a part dels navegadors com clients de correu tenim disponible el Sylpheed, d'aspecte i funcionalitat molt semblant al Eudora, eines d'encriptació, tenint l'assistent gràfic de GPG possibilitant una fàcil creació de les claus, importació d'anells o altres claus, signatura electrònica... en fi, just el necessari per a assegurar-se que allà on estiguis els teus missatges van a poder mantenir la privacitat. Altres eines dintre de l'apartat de Xarxa seran el xat o irc mitjançant programes com Xchat, Gaim, Everybuddy, Irssi, el Gftp per a pujar o baixar fitxers via ftp... Disponible també estarà el servidor i client de vnc, el client de samba i altres eines per a la configuració de firewall, monitoritzar la xarxa, sniffers, etc.

El vídeo

Per a tot vídeo activista o artista, hi ha un ampli ventall d'aplicacions de les quals es pot fer ús. En el submenú VIDEO->VEEJAY veurem que tenim FreeJ, un instrument digital destinat a projeccions en directe, renderització de vídeo en temps real, aplicació de filtres, i tot fàcilment personalitzable. Però si el que vols és gravar o editar vídeo hi ha diverses eines amb les quals pots fer coses senzilles, com el Kino per a gravar o el Cinelerra per a editar i si et va la marxa del tot, si una vegada gravat i editat vols emetre'l, llavors podràs usar el mp4live. Però si estem un dia a casa tan tranquil·lament, una tarda d'aquestes plujoses i el que demana el cos més que res és veure una peli en el sofà, doncs en Dynebolic trobem el xine o mplayer, reproductors de vídeo amb els quals es poden veure pràcticament totes les pel·lícules.



Les imatges

Per a manipular imatges tenim el Gimp, un programa d'edició molt semblant al Photoshop i que és capaç de manejar el mateix tipus de complexitat. Després, tafanejant m'he trobat amb JahShaka, que abans no coneixia i té molt bona pinta. És una aplicació multiplataforma per a fer animació 3D, creació d'efectes en temps real i editor de vídeo i imatge. Cadascuna de les seves característiques és un mòdul, el que fa que sigui una aplicació que sembla d'allò més interessant, l'única cosa és que en Dynebolic es troba a faltar, d'una banda, un exemple que carregar i, per una altra, amb el framebuffer a 800x600, la finestra de l'aplicació sobresurt de la pantalla, fent incòmode usar-lo doncs no estan visibles totes les opcions, botons, etc. De fet, és fins i tot complicat tancar l'aplicació, he hagut de recórrer a la consola i matar l'aplicació doncs encara que segurament hagi mètodes més fins realment després d'una estona intentant-lo no els vaig trobar: malaptesa, impaciència, dolenta sort, qui sap? El Blender el trobem també en IMAGE ->blender. És un editor de 3D amb un motor de jocs, perfecte per a ser part del desenvolupament d'un videojoc i, a més, en aquest gairebé sí tenim un exemple amb el qual jugar una estona, i veure la potència d'aquesta aplicació.



Els textos

Com en tot bon kit multimèdia, no podem deixar de costat la manipulació de textos, sempre necessitarem eines per a poder fer un tríptic explicatiu, un flyer, una cartell, així que disposem per a això del Scribus, una aplicació destinada a la maquetació, on mitjançant caixes de text o imatge podrem anar donant forma als nostres textos de manera que quedin d'allò més atractius i després els podrem exportar en diversos formats d'imatge o en pdf. Per altra banda tenim també el Abiword, un processador de textos a l'ús, o pots optar per Ted d'aparença més simple, menys atractiva però que pot ser igual d'efectiva en un moment donat. Ted es va desenvolupar per a ser totalment compatible amb MSWord, així que encara que ara el Abiword també ho és, sempre pot ser un altra opció. I no podia faltar un editor d'HTML, i qui sinó BlueFish per a realitzar en un plis una pàgina web.

I més

Si en el procés d'ús de la Dynebolic volem guardar els treballs que estem realitzant de forma permanent, podem fer-lo en el disc dur o en un clauer USB mitjançant l'ús de SYSTEM->nest dyne:bolic. En SYSTEM també podrem accedir a certes eines que, com vam veure al principi per a canviar l'idioma del teclat, ens van a permetre configurar la xarxa, el mòdem, la impressora... mitjançant network setup, mòdem setup, printer setup o Xfree. Una mapa el món també el podem trobar en XUTILS-> xmap. Hi ha informació sobre certs països, proporcionant dades geopolítiques del país, codi telefònic, i fins l'himne té incorporat, almenys jo he arribat a escoltar el de Pakistan, Congo, Nigèria, i és quan una ratifica que els himnes sonen similar, la qual cosa estranya havent escoltat música tradicional. En XUTILS també podem trobar aplicacions bàsiques com una calculadora, una agenda, un rellotge, xkill, etc. Una de les coses que m'han sorprès és no tenir accés a una terminal que no sigui a través de l'entorn gràfic però, bé, no és gens greu tenint en compte que aquesta distribució està orientada a l'usuari final, especialment per a l'ús d'eines lliures multimèdia, però sense deixar de banda altres aspectes. Per tot això cal felicitar als desenvolupadors i tota la gent que està fent possible la distribució Dynebolic.
Es permet la còpia i distribució d'aquest text sota els termes de la llicència GFDL sempre que se citi que originalment va ser publicat a Mundo Linux 66.



Pàgina web: www.dynebolic.org
Descàrrega per BitTorrent de la última versió: Dyne:bolic 1.3 codename "DYNE:TRAX"
Mira també:
http://www.aditel.org/~royo/forum/viewtopic.php?id=48
http://www.dynebolic.org
HISTORIA Y CLASIFICACION DEL PEDO
19 set 2004
Este trabajo va encaminado a defender esta necesidad fisiológica, execrada injustamente por casi todos los humanos, sin recordar que, casi todos nosotros nos pedemos cuando nadie nos oye y nos quedamos tan satisfechos después.

Los hipócritas se han empeñado en decir que el pedo es un ruido molesto e indecoroso, que ofende y denigra al que lo oye y expele respectivamente. Nada de señores. El pedo es, ha sido y será siempre, una fuente de hilaridad sanísima, que produce efectos optimistas y es inevitable muchas veces.

Nadie desde que el mundo es mudo ha podido evitar el pedarse diariamente y detrás de Marco Antonio , se pedieron Nerón ,la Pompadur, Voltaire, Napoleón, (antes y después de Santa Elena), la Chelito, Picasso, y cuantos seres elegidos por la providencia han existido ,que por algo en la historiase cita a estos señores .

Se peden hoy en día por decirlo así: Magistrados, Militares (con o sin graduación), Catedráticos, Tarraconenses, Filósofos , y el publico en general ( y el de butaca), sin que nadie pueda evitarlo .Pues bien, si eso de pedarse es inevitable y hasta sano, ¿por que no podemos aceptar lo que la naturaleza nos impone?.

Seamos consecuentes y no condenemos una cosa que todos hacemos y que no tiene otra defensa que dejarse oír . !Por favor señores!! No condenemos al pedo sin oírlo!.

Hay pedos indecentes también es verdad que no son dignos de escucharse, ni son tolerables. Para ellos nuestra repulsa y enemistad mas violenta. Pero para los pedos inocentes e hilarantes, seamos benévolos. Se lo merecen. Por esta razón vamos a tratar de clasificarlos para conocimiento de todos:

1-PEDO HONRADETE: Es el que se expele en una sola emisión de voz, es ruidoso y corto, y huele mal. Se lo suelen tirar los ganaderos, los atletas de circo, los vascos de caserío, y los hinchas del Salamanca.

2-PEDO CÓMICO: Suena agudamente, es trémulo, se muere uno de risa al oírlo. Lo echan los empleados de banca, los peluqueros, los botones de casino y las señoras con abrigo de piel y mucho culo.

3-PEDO CON RABO: Es el que empieza fino y termina con porra, huele mal. Se lo tiran los carteros durante el reparto, los municipales, los serenos y las dueñas de las casas de huéspedes. Levantan airadas protestas en los "pedoescuchas" y no son aceptables.

4-PEDITOS (también llamados AVELLANAS): Son pedos pequeños, de escasa duración y que salen en "ristra" como los ajos. Se los tiran de cinco en cinco las mecanógrafas, las telefonistas, las cajeras de farmacia. Por lo coloradas que se ponen y la peste que se masca, se adivina enseguida donde está la emisora.

5-CUESCOS: Son pedos blanduchos con sonido agudo, que casi siempre dejan nicotina en los calzoncillos y huelen malísimamente. Se los tiran los que pasan muchas horas del día sentados, estudiantes, banqueros, notarios y abogados con pleito. Son una verdadera guarrada.

6-FALLIDOS O BUFAS: Son los más traidores que se puede imaginar porque no avisan y cuando uno se da cuenta ya nos hemos tragado la mitad. Dejan una estela larguísima y se está oliendo durante un cuarto de hora o más. No son admisibles. El que se tira una "bufa" es un cerdo.

7-PEDO ACUATICO: Es el que nos tiramos dentro de la bañera, en la piscina, en el río, o en la playa. Son simpatiquísimos, a nadie molestan, apenas huelen y además cuando salen hacen "cua.cua..cua

8-PEDO INVERNAL: Es de miedo, es el que nos echamos en la cama, cuando estamos bien arropaditos. Cuando nos acordamos de él, metemos la cabeza debajo de las mantas y nos lo tragamos entero.

9-PEDO MAÑANERO: El que nos tiramos a primera hora de la mañana según vamos al cuarto de baño a lavarnos, es por decirlo así el que nos avisa que una nueva jornada comienza.

10-PEDO CINEASTA: También es de alivio, parece venir arrastrándose por el suelo y trepar por las piernas del espectador hasta que llega a las narices. No hay defensa. Cuando se enciende la luz todos miramos con odio a nuestros vecinos de las filas anteriores.

11-PEDO HUERFANO: Es aquel que lo percibimos por su aroma, y del que nadie se hace responsable, no tiene padre el pobrecito.

12 -PEDO NUPCIAL: Es el pedo que después de ganada la confianza necesaria, compartiremos con otras personas en la cama, es de un efecto bastante curioso, pues produce risas al mismo tiempo que produce bochorno, después de esto la pareja ya está preparada para afrontar cualquier problema. Es aceptable, pues crea unión.

13-PEDO ZAPATERO: Es el que se nos escapa cuando intentamos atarnos los cordones de los zapatos. La postura violenta, hace que el pedo sea ruidoso. Se suele mirar rápidamente hacia atrás y si no viene nadie se respira con satisfacción.

14-PEDO GRASIENTO: Es el que se echa el soldado cuando va en formación, si la tropa desfila después del rancho y éste ha sido de judías . Estos pedos son tóxicos. Muchas bajas de oficiales han sido producidas por los pedos "marciales". Cuando el que se peda es el jefe que va a caballo no hay quien lo esquive.

15-PEDO SENIL: Se lo tiran las viejas a primera hora del día en la iglesia y después tosen un poquito para disimular.

16-PEDO ARTISTICO: Son los que se tiran algunos virtuosos del peder, y que mediante ciertas posturas de la nalga, logran el sonido deseado: agudo, grave ,etc. Estos pedos son más bien para concurso.

17-PEDO MULLIGAN: Es el que se tiran los golfistas en el teedel 1 cuando colocan el estance, si a la izquierda hay un lago y a la derecha un fuera de límites, está permitido repetirlo, pues se considera que se lo ha echado bajo presión.

18-PEDO PROVISIONAL: Según el reglamento de la Royal & Ancient, es el pedo que se tira uno cuando ha ido a buscar una bola al bosque que previsiblemente puede haberse perdido. Si el bosque ha sido declarado área de protección ecológica, dicho pedo está penalizado por la regla 40-2b con dos golpes de penalidad, por el posible impacto ecológico ocasionado.

19-PEDO STABLEFORD: Es una modalidad de pederse para concursos, en la que a cada pedorro se le adjudica un hándicap, que va en función de su habilidad, y de si ha ingerido previamente bebidas gaseosas (Coca-Cola, Vichí, etc.) o si ha comido cocido o "escudella".

20-PEDO PUTT: En modalidad masculina, es el que se tira el jugador a falta de un metro para embocar la bola mientras dice "a ver si la meto". Y en modalidad femenina, en las mismas circunstancias, pero diciendo "a ver si me entra".

21-PEDO CONSCIENTE: Terminamos la clasificación con este, que es diferente a los demás. Nos lo tiramos voluntariamente, aprovechando el momento en que estamos solos, levantamos una nalga y ¡zas! . Después se trabaja más agusto.

"UN ERUPTO BIEN ECHADO, SEGÚN LAS REGLAS DE ANGULO, ES EL PEDO QUE CANSADO NO PUDO LLEGAR AL CULO"

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more

Sindicat