|
|
|
|
|
Notícies :: altres temes : pobles i cultures vs poder i estats |
|
El català a les institucions de la UE
|
|
|
per correllengua |
18 set 2004
|
|
|
Arran de les declaracions del govern espanyol sobre la inclusió del valencià separat del català com a llengües oficials d'Europa ha provocat tot un polvorà que al menys al PaÃs Valencià només ha fet que començar.
Hui mateix he vist els telenotÃcies a TV3 i han tornat a parlar sobre esta problemà tica. Els qui les heu vistes heu pogut observar com un diputat valencià a les Corts (SerafÃn Castellano?) del Partido Popular recolzaba a Sapatero defensant el idioma valencià com a llengua separada del català perque segons paraules d'ell "la majoria dels valencians saben que no son la mateixa llengua".
Els partits nacionalistes del PV ja s'ha manifestat sobre este cas: fem un repà s:
El BLOC demana que s'inicie un dià leg entre Catalunya, el PaÃs Valencià i les Illes sobre el nom de la llengua i diu que la petició en la UE és "començar la casa per la teulada"
ERC rep amb optimisme moderat la petició de Moratinos pel reconeixement del català a la UE
(podeu informar-se a les seues pà gines webs: www.bloc.ws
Segons TV3 la solució podria passar posant al nom de la nostra llengua CATALÀ/VALENCIÀ.
I vosaltres que no sabeu de què va el tema vos preguntareu el per què de tot açò. Acà vos adjunte les tÃpiques preguntes que un se faria i les respostes realitzades per la OM; l'Organització pel Multilingüisme. Si voleu entendre el per què de tot açò només ho teniu que llegir-ho.
Per què català /valencià ?
Tot i que també s'ha anomenat i s'anomena català en certs à mbits, en terres valencianes fa segles que la manera més comuna i més estesa de designar la llengua que s'hi parla és dir-ne valencià . És amb aquest nom que consta a l'Estatut d'Autonomia del 1982, tot i que això no exclou que les Corts Valencianes, al preà mbul de la llei de creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (199 , reconeguin que els parlars balears, valencians i catalans formen part d'un mateix "sistema lingüÃstic".*
D'una lectura estricta dels estatuts d'autonomia espanyols se'n deduiria que a Espanya hi ha cinc llengües cooficials. Els estatuts català i balear estipulen que el català és llengua cooficial a Catalunya i a les Balears, respectivament, mentre que l'estatut valencià (article 7) fa el mateix amb el valencià . Cap dels estatuts fa referència al fet que aquestes denominacions es refereixen a una mateixa llengua, amb les variants territorials corresponents.
És per aquest motiu que, de vegades, quan l'Estat ha apostat pel plurilingüisme, ha permès que hi hagi una versió catalana i una versió valenciana diferenciades dels mateixos documents (per exemple, la traducció separada d'una part del BOE al català i al valencià o, més recentment, la traducció de la Constitució Europea a les diverses llengües oficials), o bé que determinades publicacions enumerin les cinc llengües cooficials a Espanya, sense fer cap referència al fet que català i valencià són dues maneres diferents d'anomenar la mateixa llengua.
A nivell cientÃfic o acadèmic ningú no dubta de la unitat de la llengua. El problema de la denominació és merament polÃtic i s'arrossega des del moment que determinats grups polÃtics i socials –sobretot valencians– han volgut fer un ús polÃtic i partidista de la denominació de la llengua. Per resoldre aquest atzucac, des de certs sectors (acadèmics, culturals i cÃvics) s'ha propugnat una denominació integradora de la llengua a efectes supraautonòmics: català /valencià (o valencià /català ).
Des d'Organització pel Multilingüisme creiem fermament que aquesta és la via per la qual cal apostar per tal que no tingui lloc un trencament de la llengua per raons de tipus sobretot onomà stic, ja que la normativa vigent del català i el valencià és la mateixa. És per això que en tota la documentació que produïm fem servir sempre la denominació català /valencià per referir-nos a la llengua.
Qui hauria de prendre la decisió?
Aquesta decisió ha de ser consensuada al mà xim nivell entre els governs català , valencià i balear i ha de ser acceptada per les Corts a Madrid. L'acord ha de comptar amb l'assessorament i la cooperació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, l'Institut d'Estudis Catalans i la Universitat de les Illes Balears, els organismes que, d'acord amb els estatuts respectius o la legislació posterior, tenen competència en matèria de llengua. La cooperació entre aquestes institucions té la mà xima importà ncia.
Quins efectes tindria aquesta denominació? En quins à mbits s'aplicaria?
La denominació català /valencià s'aplicaria en qualsevol text oficial d'à mbit estatal, europeu i internacional en el qual es designessin les llengües cooficials a Espanya.
Es continuarien fent servir les denominacions tradicionals?
Al si de cada territori no canviaria res i es continuaria designant la llengua amb els noms tradicionals (català a Catalunya i les Balears, valencià a la Comunitat Valenciana, mallorquà a Mallorca, etc.), encara que és probable que en l'ús administratiu s'anés estenent la forma català /valencià . La denominació català /valencià s'empraria només en documents oficials d'à mbit estatal, europeu o internacional. Caldria explicitar que qualsevol de les diverses denominacions és legalment và lida i intercanviable i serveix per designar la mateixa llengua.*
Quin està ndard escrit es faria servir?
Aquesta és una qüestió que caldrà resoldre a mitjà termini, però que de moment no és tan urgent com la de la denominació. Mentrestant, a dins de cada territori es continuarà fent servir l'està ndard que s'ha emprat fins ara, mentre que en documents oficials d'à mbit estatal, europeu o internacional qualsevol dels està ndards existents (la normativa és la mateixa i les diferències, per tant, són mÃnimes) seria plenament và lid com a representant del català /valencià . És a dir, per posar un exemple, amb una sola traducció del BOE n'hi ha prou, independentment de si està escrita en està ndard català , valencià o en una barreja de tots dos.
Per què és important resoldre urgentment el problema de la denominació?
És molt important arribar a un consens per resoldre la qüestió de la denominació de la llengua perquè des del Govern espanyol s'estan començant a prendre mesures a favor del plurilingüisme estatal. Si abans que es posin en prà ctica no s'ha resolt la qüestió de la doble denominació, ben aviat ens trobarem amb més i més documents en cinc llengües, amb versions idèntiques o quasi idèntiques de català i valencià (com ara es pot veure a la web del Ministeri d'Agricultura, per exemple).
Per què hem d'anomenar la llengua català /valencià si fins ara sempre n'hem dit simplement català ? (...o valencià ?)
Els catalans, els balears i una part (molt conscienciada, però també molt minorità ria) dels valencians han anomenat històricament la llengua que parlem amb el nom català . La gran majoria de valencians, però, l'anomenen (també des de fa molts segles) valencià . Això no vol dir que pensin que és una llengua diferent (tot i que hi ha una minoria que sà que ha instrumentalitzat aquesta qüestió, fins ara sense èxit); són només maneres diferents de designar la mateixa llengua. El cas és que bona part de la societat valenciana no se sent identificada amb la llengua si oficialment se l'anomena només català . Per això pensem que l'opció integradora de recollir tots dos noms en una mateixa denominació comuna és la millor manera de reflectir alhora la unitat i la diversitat de la llengua, de fer que els valencians també se sentin plenament representats i identificats en el nom de la llengua sense greuges comparatius ni diferències onomà stiques.
I per què no dir-ne català /valencià /balear, o català /valencià /balear/rossellonès, etc.?
Per raons històriques i polÃtiques, de la denominació de la llengua només se n'ha fet una qüestió a la Comunitat Valenciana (vegeu la nota de la pregunta Es continuarien fent servir les denominacions tradicionals?, més amunt, en què el text d'una llei de les Corts Valencianes arriba a fer-se ressò d'aquesta "polèmica"). En els altres territoris on es parla la llengua el seu nom no ha estat mai qüestionat ni ha estat objecte de disputa. Per exemple, l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears afirma que "La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tendrà , juntament amb la castellana, el carà cter d'idioma oficial" (article 3.1). És només l'Estatut d'Autonomia valencià que diu que el valencià serà llengua cooficial (article 7), sense fer cap referència al fet que es tracta de la mateixa llengua que es parla a les Balears i a Catalunya. D'aquà rau tota la confusió i la problematització que s'ha fet entorn de la qüestió de la denominació de la llengua.
Quines conseqüències tindria el trencament lingüÃstic?
Si anem cap a un model de dues llengües ("català " i "valencià "), no només es multiplicaran els costos del plurilingüisme sinó que es fragmentarà el mercat potencial dels parlants de català /valencià (amb repercussions en l'à mbit editorial, de mitjans de comunicació, etiquetatge, etc.) i les demandes lingüÃstiques de catalans i valencians a nivell estatal i europeu quedaran igualment dividides: en lloc de parlar d'un col·lectiu de més de 7 milions de parlants i prop de 12 milions d'habitants en els territoris en què el català /valencià és oficial, parlarÃem de col·lectius de pocs milions de parlants fragmentats per comunitats autònomes, la qual cosa afebliria indubtablement qualsevol demanda lingüÃstica o intent de redreçament, recuperació o normalització de la llengua, incloent-hi l'abast de l'oficialitat tant a l'Estat com a la Unió Europea.
A aquestes conseqüències haurÃem d'afegir-ne d'altres, com ara la pèrdua d'utilitat entre els parlants que la tenen per oficial, pel fet que es reduirà el seu à mbit d'ús (laboral, cultural, social, emocional); la pèrdua de prestigi entre els nous ciutadans, que percebran una feblesa polÃtica i social per no haver sabut resoldre el tema de la unitat de la llengua; ressentiment i divisió entre comunitats, etc.
És per tot això que des d'Organització pel Multilingüisme llancem un clam adreçat directament a la classe polÃtica catalana i valenciana: vostès que poden, dialoguin, parlin i arribin a un acord satisfactori en un tema que ens afecta molt directament a tots, catalans i valencians, siguem o no parlants habituals de la nostra llengua. Cal fer servir el sentit comú, el dià leg i la responsabilitat, la visió a llarg termini i no els interessos particulars a curt termini. Cal estar disposats a fer concessions per trobar allò que ens uneix en lloc d'explotar allò que ens separa i que és susceptible de crear enfrontaments estèrils. Tenim un repte al davant nostre i l'hem d'assumir; és ara o mai. D'aquà a molt poc temps serà ja massa tard i si no actuem ara ens trobarem amb una llengua dividida.
Nota. Organització pel Multilingüisme està preparant l'elaboració i la difusió de materials sobre la qüestió del català /valencià , que adreçarà als actors polÃtics i socials dels territoris on es parla la llengua. Per a qualsevol informació addicional, poseu-vos en contacte amb info ARROBA om-plural.org.
Si voleu enviar els vostres comentaris sobre aquesta proposta, podeu fer-ho a om ARROBA om-plural.org.
Enviar aquest missatge als moderadors Tots desplegats Tots plegats Nous desplegats Últim dia Últims 2 dies
TÃtol: RE: Català versus Valencià el problema que mai es soluciona. Solucions????
De: BAIX-MAESTRAT
Data: 16 de setembre del 2004, a les 19:29
Contingut
LA DOBLE DENOMINACIÓ PODRIA SER OFICIAL A EUROPA
La plataforma cÃvica Valencianisme.com es mostra optimista davant la possibilitat , que “va guanyant pesâ€? de que s’utilitze la denominació “valencià /català â€? en situacions com “la seua inclusió al règim lingüÃstic de la Unió Europea, les Escoles Oficials d’Idiomes o la catalogació dels llibres de la Biblioteca Nacionalâ€?. La plataforma mostra aixà la seua satisfacció després de les informacions segons les quals el govern central podria estar estudiant oficialitzar esta denominació.
Per als valencianistes, esta opció s’ha mostrat com “la més efectivaâ€? per compaginar “les diverses tradicions onomà stiquesâ€? i d’altra banda “els criteris cientÃfics de la unitat de la llenguaâ€?. Uns criteris que, segons recorda la plataforma, “són recollits a la llei de creació de l’AVL, que les Corts Valencianes aprovaren amb el suport del PP i del PSOEâ€?. D’esta manera demana als principals partits valencians que “siguen coherents amb allò que voten a les Corts, i en este cas és necessari que recorden que ells mateixos recolzen que el valencià és part d’una unitat lingüÃstica amb els parlars de les terres de l’antiga Corona d’Aragóâ€?.
La plataforma, que ja va llançar un manifest el març passat, en el que diversos professors universitaris i experts lingüÃstics recolzaven la doble denominació, troba imprescindible “respectar la nostra denominació del valencià â€? sense negar que esta llengua “és també parlada per catalans i balears, sense que açò haja de ser necessà riament entès, per si, com a part d’un projecte polÃticâ€? En opinió dels valencianistes, si este acord “s’haguera pres abans, ens haguérem estalviat molts disgustos i confrontacions innecessà riesâ€?
OPTIMISME PER L’EXTENSIÓ DEL SEU ÚS
Valencianisme.com ha valorat molt positivament l'anunci del govern i algunes reaccions a la proposta que ve llançant des de principis d’enguany. AixÃ, consideren “molt coincidentâ€? el posicionament mostrat pel BLOC sobre la necessitat d’arribar a un “acord onomà sticâ€? entre valencians i catalans. També han valorat “positivamentâ€?, les declaracions de dirigents d’ERC a la premsa catalana, socis del PSOE, tant a Madrid com a Catalunya, segons les quals no s’oposarien a l’ús d’esta doble denominació. Igualment s’ha agraït l'aposta de l’Organització pel MultilingüÃsme que en un breu comunicat ha anunciat que llançarà una campanya pedagògica per l'ús d’esta denominació unità ria. Recorden que també entitats com Veu Pròpia "la fan servir a documents i al propi web".
PRECEDENTS A L’AVL I A L’UNIVERSITAT
D’altra banda des de la plataforma valencianista, es recorda que la pròpia Acadèmia Valenciana de la Llengua, ens oficial per a la normativització del valencià , “utilitza esta denominació a la definició d’alguerès dels treballs del diccionari normatiuâ€? tal i com confirmaren els propis acadèmics. De la mateixa manera, l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, de “criteris indubtablement cientÃficsâ€?, l’ha compaginat amb les formes simples, “com demostrà l’edició del calendari del 2001, amb motiu de l’any europeu de les llengües minorità ries.
LA PROPOSTA DE VALENCIANISME.COM
La proposta de Valencianisme.com, coincident amb la de l'acadèmic Jordi Colomina, va estar llançada dins d'un manifest, publicat el març passat, signat per Abelard Saragosa i recolzat per nombrosos professos universitaris i professionals lingüÃstics com Joan Solà , M. Antònia Cano, M. Àngels Diéguez SeguÃ, Josep Pitarch, Carsten Sinner, Manuel Sifre o Vicent J. Escartà entre d'altres. |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: El català a les institucions de la UE
|
|
per antonia |
18 set 2004
|
Avui dissabte. Una mena de resum setmanal dit K-info destinat sembla a xiquets o joves.
Per a seguir amb el costum que va agafar CIU un encara es troba amb la mentalitat provinciana a molts llocs de la tv publica tv3/33. Perque confiem que el futur serà millor si seguim amb la mateixa idea de país q tantes voltes va denunciar Joan Fuster?
Resulta q es fa un petit reportatge del 1r dia de classe. Tot bé exceptuant que no hi surt cap imatge ni cap xiquet de les Illes, ni del País Valencià, ni d'Andorra, ni de la Franja. I evidentment ni una paraula de la Catalunya francesa. Surt com en els temps del franquisme: un país que correspon exactament a les 4 provincies del segells franquistes. I amb cartografia digital i animació ens presenta ben marcat el país de 4 provincies des d'on fem un salt en zoom fins a la república de veina de Txexenia. Es una cortineta franquista que es VA REPETINT abans de CADA reportatge!
I aquesta religió barretinada de país colonitzat ha tingut i té els seus creients en la suposada tv pública catalana encarregada d'incentivar l'ús de la llengua! La tv tan postmoderna i fashion que- ves per on! -torna a copiar de cap a peus el provincianisme franquista.
La cosa és més greu encara perque va destinada a joves i xiquets que NO tenen prejudicis franquistes al cap i que s'hauran d'enfrontar en el seu moment al tema etern del moratinos de torn de si "la llengua catalana es parla o no al País Valencià?". Què creieu que ens diran llavors els xiquets del Principat i del País Valencià? |
|
|
