Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
MANIFEST pel PENEDÈS
16 set 2004
L'Institut d'Estudis Penedesencs, l'IEP, ja va reclamar la proposta el 1980 en unes jornades de debat i la van recollir en un llibre, obra de l'historiador Albert Virella, però «no va tenir cap tipus de ressò, potser perquè es va donar a conèixer en una trobada massa acadèmica», tal com reconeix el president, Joan Solé Bordas. Per tal que no passi desapercebuda, ara la proposta té un caràcter més popular: l'han penjat a Internet (www.iepenedesencs.org), han obert un apartat de correus per recollir adhesions, han traslladat la petició a tots els ajuntaments i als parlamentaris de la zona, i de moment la iniciativa ha donat els seus fruits. En menys d'una setmana -es va presentar l'11 de setembre- han rebut més de 30 adhesions, entre les quals hi ha la d'Òmnium Cultural, de partits, com ERC i la CUP, i de polítics, com ara l'alcalde de Sant Sadurní d'Anoia, Joan Amat.
Els sotasignants, per naixement, residència o voluntat solidària ciutadans del Penedès històric, a les envistes de replantejaments civils i eclesiàstics de la divisió territorial de Catalunya, volem fer públic aquest Manifest perl Penedès tota vegada que...

CONSIDEREM que el Penedès és una comarca natural d’acord amb el que durant segles han remarcat els estudis geogràfics, tot i que pel que fa als seus límits sudocci-dentals són els aspectes humans els que ads-criuen una comunitat a una o altra comarca.

RECONEIXEM que els límits de la Vegueria de Vilafranca es coneixen ben definits des de l’any 1304, i constituïen el que avui coneixem com a comarques del Penedès (Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf) a més d’altres poblacions de l’entorn, de manera que en el seu extrem sud-occidental arribava fins a les portes de Tarragona, i en la que quedava igualment inclosa la vila d’Igualada i la seva rodalia.

REMARQUEM que els límits de la Vegueria de Vilafranca no es van mantenir invariables durant els seus quatre segles d’existència (1304-1716), de manera que algunes poblacions van quedar a la Vegueria de Cervera o a la de Montblanc, mentre que en data incerta es va crear la sots-vegueria d’Igualada, possiblement abans del segle XV.

NO OBLIDEM que com a resultat de la guerra de Successió, a partir del 1716, la figura del veguer va ser substituïda per la del corregidor, però el Corregiment de Vilafranca va patir una significativa retallada en profit de Tarragona amb la pèrdua de les poblacions d’Altafulla, Torredembarra, Clarà, Creixell, Calafell, Cunit, Cubelles, Vilanova i la Geltrú i la Riera i la Quadra de Santes Creus, però tota l’antiga sots-vegueria d’Igualada li va ser incorporada.

INSISTIM en recordar que la divisió provincial es va aplicar el 1833 i va suposar el trencament de la unitat secular del Penedès al partir-lo en dues meitats per la línia de divi-sió entre Barcelona i Tarragona. Amb les províncies es crearen també els Partits Judicials.

SUBRATLLEM que la Divisió Territorial de Catalunya impulsada per la Generalitat el 1936 va suposar una nova mutilació de termes municipals, de forma que Aiguamúrcia, Masllorenç i Montferri van passar a l’Alt Camp, mentre que Salomó, Bonastre, Roda de Berà, Creixell, Torredembarra, Altafulla, la Riera del Gaià, la Nou del Gaià i la Pobla de Montornès van ser passats al Tarragonès

REQUADREM que la divisió provincial no va afectar la jurisdicció religiosa i els límits dels bisbats de Barcelona i de Tarragona es van mantenir fins que pel Concordat del 1957 es van adaptar als límits provincial i l’arxiprestat del Vendrell es transferí a la diòcesi de Tarragona.

Com a resultat d'aquests referents d'adscripció històrica fem públic i explícit que

NO ACCEPTEM cap mena de divisió territorial en vegueries o regions que no reconegui i agrupi en una unitat les tres comarques actuals -Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf- que constitueixen el Penedès històric.

NO VOLEM una nova estructura administrativa que deixi fora del Penedès històric municipis com Masllorenç, Bonastre, Mediona, Gelida, Sant Llorenç d’Hortons o el Montmell, excepte en el cas que els ciutadans d'aquests, de forma lliure i explícita, manifestin la seva voluntat de segregar-se del Penedès històric.

ENS ADSCRIVIM a qualsevol estructura de divisió territorial que, bo i mantenint la identitat comarcal de cadascú, remarqui els vincles històrics del Penedès amb la comarca de l'Anoia.

ABJUREM de qualsevol mena d'apropament, adscripció o integració a zones, àmbits o entorns metropolitans de Barcelona o de Tarragona.

CONSIDEREM que qualsevol integració metropolitana suposa per a les dones i homes del Penedès històric haver de renunciar a la identitat comarcal que ens és pròpia.

RECORDEM a tots els representants polítics i institucionals la necessitat de procedir a un replantejament de l'organització territorial de Catalunya que intenti pal·liar, en la mesura del possible, la perillosa descompensació que comporta la macrocefàlia barcelonina.

VALOREM específicament el conreu de la vinya com a patrimoni natural i d'identitat del Penedès històric que cal potenciar i protegir valorant econòmicament i socialment la producció pagesa.

REMARQUEM que la identitat del Penedès històric té com a factor específic d'identitat exterior la producció dels seus vins i els seus caves amb la denominació específica de producció en la regió determinada del Penedès.

INSTEM als organismes competents a promoure mesures per a compensar territo-rialment el país.

REBUTGEM la nova adscripció de bona part del Penedès històric a l'estructura eclesiàstica del nounat bisbat de Sant Feliu de Llobregat.

REMARQUEM la necessitat imprescindible de reconèixer la divisió eclesiàstica catòlica anterior a 1957 i recuperar la unitat mantinguda fins llavors.

FEM UNA CRIDA a persones, entitats i càrrecs de tota mena a adherir-se a aquest manifest, a difondre’l i a donar-lo a conèixer arreu.

INSTEM específicament als representants polítics al Parlament de Catalunya a obrir una línia de debat sobre l'estructura territorial de Catalunya prenent en consideració aquest Manifest pel Penedès.
El Penedès, estiu del 2004.
Mira també:
http://www.iepenedesencs.org

This work is in the public domain
Sindicat