Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Juliol»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
          01 02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31            

Accions per a Avui
Tot el dia

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Anàlisi :: pobles i cultures vs poder i estats
Les dones i els homes invisibles de la franja
16 set 2004
Tot i el batibull lingüístic que es va desencadenar a
València en l'immediat postfranquisme, el català va passar
a ser cooficial, encara que en els textos estatutaris
figura amb el nom tradicional de «valencià». I,
paral·lelament, la nostra llengua va entrar a les escoles
del País Valencià. Anteriorment no hi havia cap precedent
històric. Cap ni un. La quitxalla valenciana mai havia
estat educada en català des de la implantació en societat
del sistema escolar. Aquest avenç en matèria lingüística
cal contemplar-lo com una sort al costat del tracte que ha
rebut el català a la Franja de Ponent des de la caiguda del
franquisme. I és que en aquesta llenca que va dels Pirineus
als Ports de Beseit ni ara ni mai els seus fills han gaudit
d'una escolarització en llengua pròpia. El castellà ha
continuat sent, tret d'algun gest escadusser, l'única
llengua de les institucions de govern. Ni els vint i tants
anys d'autonomia aragonesa ni la Carta Europea de les
Llengües, ratificada per l'Estat espanyol, han servit per
oficialitzar el català en aquests verals.

Tant és així que a les envistes del nou curs escolar, el
castellà tornarà a ser la llengua vehicular a primària i
secundària. És veritat que a les escoles s'ensenya català,
però es fa com una assignatura opcional, amb la qual cosa
s'oferta en horaris poc atractius. Fer del català una
matèria obligatòria és contemplat com una imposició per una
part de la societat aragonesa i franjatina, malgrat que
aquesta és la llengua autòctona de la zona. Si ho comparem
amb l'anglès, que s'imparteix de manera obligatòria, aquest
idioma fins i tot s'ensenya abans que el català, per
exemple en el col·legi Santa Ana de Fraga. En aquest centre
escolar l'anglès es comença a impartir en els cursos de P5
i el català a partir de 1r. de Primària.

Ben mirat, per què haurien de convertir la nostra llengua
en una assignatura com les altres si jurídicament a la
Franja de Ponent no hi ha catalanoparlants? Jo que, ingenu
de mi, pensava que de fantasmes només n'hi havia en els
contes, constato ara que els catalanoparlants locals de la
Franja són invisibles. I és que segons s'endevina en la
legislació vigent, la totalitat dels territoris sota
administració aragonesa són considerats castellanoparlants.
En aquests casos, l'escriptor libanès Amin Maalouf es
pregunta, en l'assaig Les identitats que maten, si no és
normal tenir la sensació de viure en un món que pertany als
altres, que obeeix a regles decretades pels altres, un món
en què un és com un orfe, un estranger, un intrús.

Per no transitar per arreu com espectres, la gent de la
Franja de Ponent queda empesa a interpretar-se a si mateixa
a partir d'una identitat lingüística aliena (la
castellana). Hi ha circumstàncies en les quals l'alienació
acaba sent percebuda com a quelcom positiu. No és el primer
cop que una suposada cultura superior s'atorga la llibertat
de convidar-te a menystenir allò propi per tal de deixar de
ser inferior. Per Joan Francesc Mira és pujar a dignitat
per negació d'identitat: «salvar-se a través de
l'autodestrucció» (dins el llibre Crítica de la nació
pura). Les llengües moren precisament així: quan no se les
valora i, consegüentment, el seus parlants deixen d'usar-
les. L'actitud dels diferents governs autonòmics d'Aragó,
que han posposat una i altra vegada el reconeixement del
català a la Franja, contrasta amb la trajectòria del
malaguanyat Joan Oró, que va passar gran part de la seva
llarga estada a Estats Units cercant noves formes de vida.
I és que només a 25 minuts a l'oest de Lleida, ciutat natal
d'aquest científic, als franjatins se'ls neguen, a l'Europa
del segle XXI, drets bàsics per a la supervivència
lingüística.


Quim Gibert
Psicòleg

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Les dones i els homes invisibles de la franja
16 set 2004
La llengua espanyola a estat impossada pel terror.
Re: Les dones i els homes invisibles de la franja
17 set 2004
Wislawa Szymborska
Premi Nobel de literatura 1996
www.linguistic-declaration.org

"Pugem a l’arca

Comença una pluja de llarga durada.
Pugem a l’arca, perquè, si no, on us guardareu:
versos per a una sola veu,
emocions privades,
talents no imprescindibles,
curiositat accessòria,
tristeses i ànsies de poca volada,
desig de veure les coses des de sis angles.

Els rius creixen i surten de mare.
Pugem a l’arca: clarobscurs i mitjos-tons,
capricis, ornaments i detalls,
ximples excepcions,
presagis oblidats,
infinites variants del color gris,
joc pel joc
i llàgrimes de riure.

Fins on abasta la mirada, tot és aigua i un horitzó de boira.
Pugem a l’arca: plans per a un futur llunyà,
joia per la diversitat,
admiració pels millors,
tria no imposada d’un entre dos,
escrúpols desmodats,
temps per a la reflexió,
i fe que tot això
tal vegada encara servirà d’alguna cosa.

En obsequi als infants
que encara som,
els contes acostumen a acabar bé.
Tampoc aquí convé cap altre final.
La pluja amainarà,
minvaran les onades,
en un cel asserenat
els núvols s’obriran
i tornaran a ser
com escau als núvols sobre els homes:

sublims i informals,
en la seva parença
a illes afortunades
que s’eixuguen al sol,
a anyells,
a coliflors
i a bolquers.


(Traducció de Josep Maria de Sagarra)


Dono el meu suport a la Declaració Universal de Drets Lingüístics.


WISLAWA SZYMBORSKA
Premi Nobel de literatura de 1996".
Re: Les dones i els homes invisibles de la franja
17 set 2004
la franja del ponent? ya ya se de q vais
perdona pero la mayoria d la gente se siente aragonesa, aunque hable en catalán, q no está reñido.
en aragón castellanizan la franja pero tambien a todo el resto. el aragonés está tan marginado como el catalán, o más porque la gente no sabe ni que, en parte, lo habla.
ARAGÓN TRILINGÜE Y LIBERTARIO.
sin fronteras ni banderas, aragoneses sólo en el corazón.
Re: Les dones i els homes invisibles de la franja
19 set 2004
Sembla mentida que a la seva edat i tants any vivint a Catalunya no doni per mes. Co ets extraterrestre!

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more