|
|
|
Notícies :: amèrica llatina |
|
Els moviments socials s'aixequen de nou per la nacionalització del gas a Bolívia
|
|
|
per un món |
16 set 2004
|
|
Camperols, indígenes i moviments socials bolivians tornen a manifestar-se per exigir la nacionalització dels hidrocarburs, mesura recolzada per la població en referèndum però que el Govern sembla ignorar. |
Camperols, indígenes i moviments socials bolivians tornen a manifestar-se per exigir la nacionalització dels hidrocarburs, mesura recolzada per la població en referèndum però que el Govern sembla ignorar. Ho poden dir més alt, però no més clar. Organitzacions de camperols i indígenes, el Moviment dels Sense Terra, la Central Obrera i moviments socials bolivians han congregat les últimes dues setmanes milers de persones als carrers de nombroses ciutats del país per demanar al Govern de Carlos Mesa que compleixi amb el resultat del referèndum celebrat el 18 de juliol, on la gran majoria de la població va demanar la nacionalització dels hidrocarburs i la inversió dels beneficis per la venda del gas en projectes socials.
Un mes i mig després de la consulta el Govern no ha derogat l'antiga Llei d'Hidrocarburs ni ha avançat cap a la nacionalització, que suposaria la pèrdua de poder de les empreses multinacionals que en aquests moments controlen la producció i l'exportació dels hidrocarburs. Per aquest motiu, els moviments socials han sortit al carrer les últimes setmanes.
Durant els últims dies, les mobilitzacions s'han succeït a ciutats com El Alto, la Paz, Cochabamba, Oruro, Sucre i Santa Cruz. Entre les principals demandes destaca la d'engegar una nova Llei d'Hidrocarburs "l'essència de la qual sigui la nacionalització" del petroli, explica el líder del Moviment Al Socialisme (MAS), Evo Morales, que acusa el Govern de Mesa de "manipular el resultat" del referèndum i demana "respectar la voluntat del poble bolivià". La mateixa petició fan des del Moviment Sense Terra de Bolívia, que també exigeix l'alliberament de quatre dels seus dirigents detinguts els últims dies.
A les manifestacions i els talls de carreteres dels moviments socials se sumen també aquests dies les aturades dels transportistes, en protesta per l'augment dels preus dels carburants. Segons aquest col·lectiu, l'increment dels preus és inacceptable en un país on es produeix petroli però que, com està subjecte a les empreses multinacionals, depèn de les oscil·lacions del mercat internacional. A conseqüència d'això, els últims mesos no només ha augmentat el preu dels carburants, sinó el dels passatges per als transports públics i els articles bàsics.
Onze mesos de protestes
Segons l'Informe sobre Desenvolupament Humà de les Nacions Unides, Bolívia és un dels països més pobres de l'Amèrica Llatina i ocupa el lloc 114 al rànquing mundial; el 60% de la seva població viu sota el llindar de la pobresa i cada vegada són més les persones que viuen amb menys d'un dòlar al dia, segons dades de la Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina i el Carib (CEPAL).
Les polítiques neoliberals dels últims governs del país tampoc han ajudat a millorar la situació de la població. Com a conseqüència, l'octubre de l'any passat camperols i indígenes van convocar una vaga general que va paralitzar el país i va aconseguir la dimissió del president Gonzalo Sánchez de Losada. Carlos Mesa va entrar en el seu lloc, amb la promesa de nacionalitzar el gas i evitar que més del 80% dels beneficis de la seva exportació vagin a les mans de multinacionals.
L'anunci de la celebració del referèndum, però, no va agradar tots els moviments socials. Diverses entitats, liderades per Evo Morales i el Moviment Al Socialisme, van donar el seu suport a la consulta, però organitzacions com la Central Obrera van qualificar la iniciativa de "tramposa" perquè el qüestionari no incloïa la pregunta bàsica de si la població estava o no a favor de nacionalitzar els hidrocarburs.
En aquest context, fa uns dies Evo Morales va fer una crida a tots els moviments socials per a la unitat, una demanda que arriba en un moment en el qual el Govern de Bolívia té sobre la taula projectes com l'acord de lliure comerç amb els Estats Units.
OneWorld |
Mira també:
http://bolivia.indymedia.org
|
This work is in the public domain |
