Una xarxa ecologista adverteix de la greu desforestació per l'agricultura comercial

Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494


Notícies :: ecologia : laboral
Una xarxa ecologista adverteix de la greu desforestació per l'agricultura comercial
per ......tran	16 set 2004
Una xarxa ecologista adverteix de la greu desforestació per l'agricultura comercial :::::::::
L'impacte mÃ©s greu ha estat la deforestaciÃ³ de dos milions d'hectÃ rees de bosc tropical a IndonÃ¨sia el 1999, i la pÃ¨rdua d'Ã mplies Ã rees de boscos a la regiÃ³ centre-oest del Brasil per a les plantacions de palma i soja. El Moviment Mundial pels Boscos (World Rainforest Movement, WRM) ha denunciat que la deforestaciÃ³ dels boscos tropicals s'ha produÃ¯t a un ritme d'entre 10 i 16 milions d'hectÃ rees per any les dues Ãºltimes dÃ¨cades, i "no sembla que s'observin senyals de disminuciÃ³". WRM assenyala l'agricultura comercial a gran escala com la causant d'aquest greu problema. Segons indica, "ja ha desaparegut el 16% de la totalitat de la selva AmazÃ²nica i cada dia es perden 7.000 hectÃ rees mÃ©s de bosc". Els Ãºltims anys, alguns dels cultius de mÃ©s rÃ pida expansiÃ³ als trÃ²pics han estat la palma productora d'oli i la soja, plantats principalment com a monocultius a gran escala destinats a l'exportaciÃ³. A nivell mundial, l'Ã rea de palma va augmentar un 43% i l'Ã rea de soja un 26% durant el perÃode 1990-2002. Segons WRM, les polÃtiques governamentals han facilitat aquesta expansiÃ³ que s'ha produÃ¯t principalment a IndonÃ¨sia i MalÃ sia (en el cas de la palma), i a l'Argentina, Estats Units i el Brasil (en el cas de la soja). Al Brasil, el 1940 havia nomÃ©s 704 hectÃ rees de plantacions de soja, xifra que el 2003 va augmentar a 18 milions d'hectÃ rees. L'impacte mÃ©s directe d'aquest procÃ©s ha estat la deforestaciÃ³ d'aproximadament dos milions d'hectÃ rees de bosc tropical en el cas d'IndonÃ¨sia el 1999, i la pÃ¨rdua d'Ã mplies Ã rees de boscos a la regiÃ³ centre-oest del Brasil per situar les plantacions de soja i palma productora d'oli. Segons WRM, a IndonÃ¨sia i el Brasil les companyies de palma i soja han estat relacionades amb incendis devastadors als boscos, que nomÃ©s entre el 1997 i el 1998 van destruir mÃ©s de 11,7 milions d'hectÃ rees de bosc i altres tipus de vegetaciÃ³ a IndonÃ¨sia, i 3,3 milions d'hectÃ rees de bosc i vegetaciÃ³ a l'estat de Roraima, al nord amazÃ²nic del Brasil. Ã�s intensiu i sembra a gran escala La soja Ã©s un cultiu molt apropiat per a una producciÃ³ basada en l'Ãºs intensiu de capital i en la sembra a gran escala. Els principals productes derivats de la soja sÃ³n la farina de soja (la principal farina oleaginosa del mÃ³n per a Ãºs animal) i l'oli de soja (l'oli vegetal de mÃ©s consum mundial). NomÃ©s una petita part de la collita mundial Ã©s processada per a consum humÃ , principalment a Ã�sia. Brasil Ã©s el segon productor mundial de soja (50 milions de tones, el 26% de la producciÃ³ el 2003), darrere d'Estats Units (amb un 38%). Per la seva banda, Argentina, Paraguai i BolÃvia tenen una participaciÃ³ en el mercat del 18%, 2% i 1% respectivament. Altres grans productors sÃ³n la Xina i l'Ã?ndia (8% i 2% respectivament). WRM ha advertit que la regiÃ³ amazÃ²nica "estÃ sent directament afectada", ja que s'han desenvolupat noves varietats tropicals de soja d'alt rendiment especÃficament per a l'expansiÃ³ del cultiu en aquesta regiÃ³. D'acord amb dades de l'Institut Nacional d'InvestigaciÃ³ Espacial del Brasil, la taxa de pÃ¨rdua anual de boscos a l'AmazÃ²nia va augmentar en un 40% l'any 2002, principalment com a resultat de la pressiÃ³ per reemplaÃ§ar zones de bosc per cultius de soja i producciÃ³ de bestiar. Domini d'unes poques empreses El comerÃ§ i la mÃ²lta de soja als quatre paÃ¯sos productors d'AmÃ¨rica del Sud estan dominats per un reduÃ¯t nombre de grans companyies internacionals que controlen el comerÃ§ exterior de productes bÃ sics: Archer Daniels Midland (ADM), Bunge, Cargill (les tres amb base en Estats Units i amb el control del 80% de la indÃºstria de mÃ²lta de soja a Europa), i Louis Dreyfus, de FranÃ§a. Encara que aquestes companyies habitualment no inverteixen en el cultiu de soja com a tal, la seva influÃ¨ncia en l'expansiÃ³ del sector Ã©s molt important. Els plantadors de soja en moltes ocasions depenen d'aquestes companyies de comerÃ§ exterior per obtenir llavors, crÃ¨dits i altres matÃ¨ries primeres. AixÃ, els principals accionistes de les quatre companyies de comerÃ§ de soja sÃ³n J.P. Morgan Chase & Co, Bank of America i Citigroup (nord-americans); BNP Paribas, CrÃ©dit Agricole, CrÃ©dit Lyonnais i SociÃ©tÃ© GÃ©nÃ©rale (francesos); ABN AMRO Bank, INGBank i Rabobank (holandesos); Commerzbank i Deutsche Bank (alemanys); HSBC Bank (britÃ nic), IntesaBci (italiÃ ) i CrÃ©ditSuisse (suÃs). Danys a les comunitats locals Les plantacions de palma productora d'oli tambÃ© han provocat un enorme patiment humÃ , segons WRM, a mÃ©s de la destrucciÃ³ de boscos dels quals depenen les comunitats locals. A IndonÃ¨sia, les plantacions de palma estan associades amb el desallotjament de pobles dels boscos dels seus territoris. En aquest sentit, existeix un "desequilibri de poder" entre aquestes comunitats, que no tenen cap dret formal sobre les seves terres tradicionals, i les companyies a les quals el Govern atorga la llibertat de convertir els boscos en plantacions. D'acord amb l'OrganitzaciÃ³ de l'ONU per a l'AlimentaciÃ³ i l'Agricultura (FAO), la cobertura de bosc a IndonÃ¨sia i MalÃ sia va disminuir un 12% la dÃ¨cada dels noranta. En el passat, bona part de la responsabilitat d'aquesta pÃ¨rdua s'atribuÃ¯a al fet que les comunitats practicaven la crema de terrenys i a l'explotaciÃ³ dels boscos per part de companyies que volien obtenir fusta per a la indÃºstria i per a celÂ·lulosa. Segons WRM, el dany de les plantacions de palma ha passat relativament desapercebut perquÃ¨ les empreses de la indÃºstria sostenen que les seves operacions involucren "molt poca" destrucciÃ³ "directa" als boscos, ja que habitualment les plantacions de palma se situen en Ã rees que ja han estat talades prÃ¨viament. Malgrat aixÃ², i encara que aquests boscos ja estiguin "degradats", solen ser hÃ bitat d'un conjunt d'espÃ¨cies que desapareixen quan se substitueix el bosc per palma. La investigaciÃ³ ha demostrat que les plantacions de palma poden sostenir nomÃ©s entre 0 i 20% de les espÃ¨cies de mamÃfers, rÃ¨ptils i aus que habiten als boscos tropicals primaris. Aquelles espÃ¨cies que sÃ³n capaces de sobreviure no poden trobar fonts d'aliment al nou entorn de la plantaciÃ³ i freqÃ¼entment entren en conflicte amb els humans a les plantacions i als seus voltants. Temps desprÃ©s de ser talada una zona de bosc, treballadors i habitants de poblacions properes es troben amb elefants, orangutans, tigres, porc espins i senglars salvatges expulsats del seu hÃ bitat. Els resultats sovint sÃ³n greus i fatals. Les economies d'escala requereixen que una plantaciÃ³ de palma tingui almenys 4.000 hectÃ rees de superfÃcie per poder operar de manera factible un molÃ d'oli. Al sud-est d'Ã�sia, cada empresa palmicultora ocupa una superfÃcie mitjana de 10.000 a 25.000 hectÃ rees. A mÃ©s de MalÃ sia, IndonÃ¨sia i Papua Nova Guinea, hi ha projectes de palma productora d'oli a molts altres paÃ¯sos, entre ells Filipines, Vietnam, Cambotja, TailÃ ndia, BirmÃ nia, Ã?ndia, Illes SalomÃ³n, Kenya, TanzÃ nia, Congo, Camerun, Nicaragua, Costa Rica i MÃ¨xic. World Rainforest Movement
This work is in the public domain

Comentaris

Re: Una xarxa ecologista adverteix de la greu desforestació per l'agricultura comercial
per Ivan athlon69 ARROBA msn.com	27 feb 2005
Es increible que los Estados Unidos se quieran quedar con el Amazonas, con la escusa de que Brasil lo esta destruyendo, y luego resulta que las empresas que estan detras de la destruccion la mitad son de USA, y la otra mitad se la reparten entre algunos hijos de puta franceses, holandeses, chinos y japoneses (no me refiero solo a la Soja, tambien a la industria ilegal de madera,la matanza de indigenas,el negocio de la industria farmaceutica con veneno de ranas,el de los animales exoticos,y lo mas grave estan arrojando toneladas de mercurio al rio que contiene mas de la mitad de todo el agua dulce del planeta y que alimenta toda la selva,asi contaminan de una vez todo los arboles,los animales,la lluvia,la gente,etc.todo por buscar oro un estupido mineral que no vale para nada, solo vale porque algun dia a algun hijoputa de Wall Street le apetecio darle un valor a un metal mas de los miles que hay en el universo y eso ha matado a millones de personas al igual q el petroleo y la droga) (pero como los gringos se han dado cuenta que dentro de 10 o 20 años el que tenga mas dinero en billetes o mas petroleo no sera el mas rico si no el que tenga mas reservas de oxigeno y agua potable, por eso quieren quedarse con el amazonas y en los mapas de los libros de sus escuelas ya se lo han amputado a Brasil, Colombia, Peru, y 5 paises mas) (por otra parte ya estan planificando la conquista de Marte donde piensan viajar en el 2014 con biologos para plantar arboles, cosa que me parece muy bien eso que llaman terraformar Marte, pero lo que no me parece tan bien es que parece que el slogan sea, carguemonos este planeta y vayamonos a vivir a otro que asi estaremos mas cerca del proximo cuando tambien nos carguemos Marte) (yo he estado haciendo mis propios calculos y no nos quedan mas de 50 años de vida, porque dentro de 50 años no queda un arbol en pie en este planeta, ni oxigeno para respirar, pero eso seria en el mejor de los casos si no nos mata antes la radiacion, el cancer, la contaminacion, o las respuestas del planeta quejandose en forma de catastrofes naturales que van a seguir incrementandose en cantidad y en intensidad en los proximos años) (ojala ese meteorito que descubriero hace 3 o 4 años con destino a la tierra y que fue motivo de que hollywood se lo tomase a cachondeo haciendo una pelicula "Deep Impact", del cual dicen que hay un 3% de probabilidad de que impacte con la tierra en el 2023, ojala impacte con la tierra de verdad y asi no tengamos que ver como nos destuimos y vamos agonizando y sufriendo, seria algo rapido y sin sufrimiento como con los dinosaurios)

Re: Una xarxa ecologista adverteix de la greu desforestació per l'agricultura comercial
per PUTA estefa8293@hotmail.com	25 nov 2005
wenaaas! weno.. primero de todo q esta pagina es una mierda.. segundo.. soy puta.. si kereis algo.. 600567890.. y tercero.. os espero amores!! (..no apto para menores de 18 años..) xao mis amoress!!

Necesito dades concretes.
per Gemma Garriga	11 des 2005
Ajut!!! He de fer un treball sbre la desforestació de la selva amazònica. Algú que estigui llegint aquest missatge em pot donar dades concretes o alguna mena de resum??? Gràcies.