Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: ecologia : laboral
Una xarxa ecologista adverteix de la greu desforestació per l'agricultura comercial
16 set 2004
Una xarxa ecologista adverteix de la greu desforestació per l'agricultura comercial :::::::::
L'impacte més greu ha estat la deforestació de dos milions d'hectàrees de bosc tropical a Indonèsia el 1999, i la pèrdua d'àmplies àrees de boscos a la regió centre-oest del Brasil per a les plantacions de palma i soja. El Moviment Mundial pels Boscos (World Rainforest Movement, WRM) ha denunciat que la deforestació dels boscos tropicals s'ha produït a un ritme d'entre 10 i 16 milions d'hectàrees per any les dues últimes dècades, i "no sembla que s'observin senyals de disminució". WRM assenyala l'agricultura comercial a gran escala com la causant d'aquest greu problema.

Segons indica, "ja ha desaparegut el 16% de la totalitat de la selva Amazònica i cada dia es perden 7.000 hectàrees més de bosc". Els últims anys, alguns dels cultius de més ràpida expansió als tròpics han estat la palma productora d'oli i la soja, plantats principalment com a monocultius a gran escala destinats a l'exportació. A nivell mundial, l'àrea de palma va augmentar un 43% i l'àrea de soja un 26% durant el període 1990-2002.

Segons WRM, les polítiques governamentals han facilitat aquesta expansió que s'ha produït principalment a Indonèsia i Malàsia (en el cas de la palma), i a l'Argentina, Estats Units i el Brasil (en el cas de la soja). Al Brasil, el 1940 havia només 704 hectàrees de plantacions de soja, xifra que el 2003 va augmentar a 18 milions d'hectàrees.

L'impacte més directe d'aquest procés ha estat la deforestació d'aproximadament dos milions d'hectàrees de bosc tropical en el cas d'Indonèsia el 1999, i la pèrdua d'àmplies àrees de boscos a la regió centre-oest del Brasil per situar les plantacions de soja i palma productora d'oli.

Segons WRM, a Indonèsia i el Brasil les companyies de palma i soja han estat relacionades amb incendis devastadors als boscos, que només entre el 1997 i el 1998 van destruir més de 11,7 milions d'hectàrees de bosc i altres tipus de vegetació a Indonèsia, i 3,3 milions d'hectàrees de bosc i vegetació a l'estat de Roraima, al nord amazònic del Brasil.

Ãs intensiu i sembra a gran escala

La soja és un cultiu molt apropiat per a una producció basada en l'ús intensiu de capital i en la sembra a gran escala. Els principals productes derivats de la soja són la farina de soja (la principal farina oleaginosa del món per a ús animal) i l'oli de soja (l'oli vegetal de més consum mundial). Només una petita part de la collita mundial és processada per a consum humà, principalment a Ãsia.

Brasil és el segon productor mundial de soja (50 milions de tones, el 26% de la producció el 2003), darrere d'Estats Units (amb un 38%). Per la seva banda, Argentina, Paraguai i Bolívia tenen una participació en el mercat del 18%, 2% i 1% respectivament. Altres grans productors són la Xina i l'�ndia (8% i 2% respectivament).

WRM ha advertit que la regió amazònica "està sent directament afectada", ja que s'han desenvolupat noves varietats tropicals de soja d'alt rendiment específicament per a l'expansió del cultiu en aquesta regió. D'acord amb dades de l'Institut Nacional d'Investigació Espacial del Brasil, la taxa de pèrdua anual de boscos a l'Amazònia va augmentar en un 40% l'any 2002, principalment com a resultat de la pressió per reemplaçar zones de bosc per cultius de soja i producció de bestiar.

Domini d'unes poques empreses

El comerç i la mòlta de soja als quatre països productors d'Amèrica del Sud estan dominats per un reduït nombre de grans companyies internacionals que controlen el comerç exterior de productes bàsics: Archer Daniels Midland (ADM), Bunge, Cargill (les tres amb base en Estats Units i amb el control del 80% de la indústria de mòlta de soja a Europa), i Louis Dreyfus, de França.

Encara que aquestes companyies habitualment no inverteixen en el cultiu de soja com a tal, la seva influència en l'expansió del sector és molt important. Els plantadors de soja en moltes ocasions depenen d'aquestes companyies de comerç exterior per obtenir llavors, crèdits i altres matèries primeres.

Així, els principals accionistes de les quatre companyies de comerç de soja són J.P. Morgan Chase & Co, Bank of America i Citigroup (nord-americans); BNP Paribas, Crédit Agricole, Crédit Lyonnais i Société Générale (francesos); ABN AMRO Bank, INGBank i Rabobank (holandesos); Commerzbank i Deutsche Bank (alemanys); HSBC Bank (britànic), IntesaBci (italià) i CréditSuisse (suís).

Danys a les comunitats locals

Les plantacions de palma productora d'oli també han provocat un enorme patiment humà, segons WRM, a més de la destrucció de boscos dels quals depenen les comunitats locals. A Indonèsia, les plantacions de palma estan associades amb el desallotjament de pobles dels boscos dels seus territoris.

En aquest sentit, existeix un "desequilibri de poder" entre aquestes comunitats, que no tenen cap dret formal sobre les seves terres tradicionals, i les companyies a les quals el Govern atorga la llibertat de convertir els boscos en plantacions.

D'acord amb l'Organització de l'ONU per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO), la cobertura de bosc a Indonèsia i Malàsia va disminuir un 12% la dècada dels noranta. En el passat, bona part de la responsabilitat d'aquesta pèrdua s'atribuïa al fet que les comunitats practicaven la crema de terrenys i a l'explotació dels boscos per part de companyies que volien obtenir fusta per a la indústria i per a cel·lulosa.

Segons WRM, el dany de les plantacions de palma ha passat relativament desapercebut perquè les empreses de la indústria sostenen que les seves operacions involucren "molt poca" destrucció "directa" als boscos, ja que habitualment les plantacions de palma se situen en àrees que ja han estat talades prèviament.

Malgrat això, i encara que aquests boscos ja estiguin "degradats", solen ser hàbitat d'un conjunt d'espècies que desapareixen quan se substitueix el bosc per palma. La investigació ha demostrat que les plantacions de palma poden sostenir només entre 0 i 20% de les espècies de mamífers, rèptils i aus que habiten als boscos tropicals primaris.

Aquelles espècies que són capaces de sobreviure no poden trobar fonts d'aliment al nou entorn de la plantació i freqüentment entren en conflicte amb els humans a les plantacions i als seus voltants.

Temps després de ser talada una zona de bosc, treballadors i habitants de poblacions properes es troben amb elefants, orangutans, tigres, porc espins i senglars salvatges expulsats del seu hàbitat. Els resultats sovint són greus i fatals.

Les economies d'escala requereixen que una plantació de palma tingui almenys 4.000 hectàrees de superfície per poder operar de manera factible un molí d'oli. Al sud-est d'Ãsia, cada empresa palmicultora ocupa una superfície mitjana de 10.000 a 25.000 hectàrees.

A més de Malàsia, Indonèsia i Papua Nova Guinea, hi ha projectes de palma productora d'oli a molts altres països, entre ells Filipines, Vietnam, Cambotja, Tailàndia, Birmània, �ndia, Illes Salomón, Kenya, Tanzània, Congo, Camerun, Nicaragua, Costa Rica i Mèxic.

World Rainforest Movement

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Una xarxa ecologista adverteix de la greu desforestació per l'agricultura comercial
27 feb 2005
Es increible que los Estados Unidos se quieran quedar con el Amazonas, con la escusa de que Brasil lo esta destruyendo, y luego resulta que las empresas que estan detras de la destruccion la mitad son de USA, y la otra mitad se la reparten entre algunos hijos de puta franceses, holandeses, chinos y japoneses (no me refiero solo a la Soja, tambien a la industria ilegal de madera,la matanza de indigenas,el negocio de la industria farmaceutica con veneno de ranas,el de los animales exoticos,y lo mas grave estan arrojando toneladas de mercurio al rio que contiene mas de la mitad de todo el agua dulce del planeta y que alimenta toda la selva,asi contaminan de una vez todo los arboles,los animales,la lluvia,la gente,etc.todo por buscar oro un estupido mineral que no vale para nada, solo vale porque algun dia a algun hijoputa de Wall Street le apetecio darle un valor a un metal mas de los miles que hay en el universo y eso ha matado a millones de personas al igual q el petroleo y la droga) (pero como los gringos se han dado cuenta que dentro de 10 o 20 años el que tenga mas dinero en billetes o mas petroleo no sera el mas rico si no el que tenga mas reservas de oxigeno y agua potable, por eso quieren quedarse con el amazonas y en los mapas de los libros de sus escuelas ya se lo han amputado a Brasil, Colombia, Peru, y 5 paises mas) (por otra parte ya estan planificando la conquista de Marte donde piensan viajar en el 2014 con biologos para plantar arboles, cosa que me parece muy bien eso que llaman terraformar Marte, pero lo que no me parece tan bien es que parece que el slogan sea, carguemonos este planeta y vayamonos a vivir a otro que asi estaremos mas cerca del proximo cuando tambien nos carguemos Marte) (yo he estado haciendo mis propios calculos y no nos quedan mas de 50 años de vida, porque dentro de 50 años no queda un arbol en pie en este planeta, ni oxigeno para respirar, pero eso seria en el mejor de los casos si no nos mata antes la radiacion, el cancer, la contaminacion, o las respuestas del planeta quejandose en forma de catastrofes naturales que van a seguir incrementandose en cantidad y en intensidad en los proximos años) (ojala ese meteorito que descubriero hace 3 o 4 años con destino a la tierra y que fue motivo de que hollywood se lo tomase a cachondeo haciendo una pelicula "Deep Impact", del cual dicen que hay un 3% de probabilidad de que impacte con la tierra en el 2023, ojala impacte con la tierra de verdad y asi no tengamos que ver como nos destuimos y vamos agonizando y sufriendo, seria algo rapido y sin sufrimiento como con los dinosaurios)
Re: Una xarxa ecologista adverteix de la greu desforestació per l'agricultura comercial
25 nov 2005
wenaaas! weno.. primero de todo q esta pagina es una mierda.. segundo.. soy puta.. si kereis algo.. 600567890.. y tercero.. os espero amores!! (..no apto para menores de 18 años..) xao mis amoress!!
Necesito dades concretes.
11 des 2005
Ajut!!!
He de fer un treball sbre la desforestació de la selva amazònica. Algú que estigui llegint aquest missatge em pot donar dades concretes o alguna mena de resum???
Gràcies.
Sindicat