|
|
|
Notícies :: guerra |
|
El moviment mundial contra la guerra decidirà la seva estratègia a Beirut
|
|
|
per ... |
15 set 2004
|
|
La catalana Plataforma Aturem la Guerra hi asistirà amb tres representants |
El moviment mundial contra la guerra decidirà la seva estratègia a Beirut
La catalana Plataforma Aturem la Guerra hi asistirà amb tres representants
g Herbert Docena
La manifestació de 500.000 persones a Nova York la setmana passada, precedida de les protestes dels militants grecs que van obligar al Secretari d’estat dels EUA Colin Powell a cancel·lar la seva visita a Atenes mostrant que, lluny d’estar acabat, el moviment mundial contra la guerra està viu i en marxa.
Al temps que continua la resistència a les ocupacions il·legals de l’Iraq i Palestina els representants del moviment mundial contra la guerra es preparen per reunir-se molt a prop dels dos focus actuals de la seva lluita en Beirut, LÃban, els pròxims 17-19 de setembre per debatre les seves pròximes passes.
S’espera la participació de al voltant de150 i 200 representants de diverses coalicions, moviments socials, ONGs i altres organitzacions en contra de la guerra de uns 50 països. A ells s’uniran desenes de militants dels països veïns, com Siria, Palestina, Egipte i Marroc, inclosa una delegació de iraquians que viatjaran des de el seu paÃs en autobús.
La reunió serà · acollida per una à mplia gama de forces polÃtiques libaneses, que inclou a progressistes, laics i islamistes.
La majoria dels delegats internacionals representen als grups que van organitzar la històrica mobilització del 15 de febrer de 2003 en contra de la invasió de l’Iraq, la manifestacions internacional coordinada més gran de la història, a més de les protestes en contra de l’ocupació que continuen en diversos països de tot el món.
La reunió de Beirut, amb el lema “Perspectives dels moviments populars contra la guerra i l’imperialismeâ€?, espera proporcionar al moviment una ocasió per assolir un consens polÃtic major sobre les seves posicions i prioritats, a més d’un pla de acció.
S’esperen llargs debats sobre preguntes tals com “Què ha de fer ara el moviment?�, ´�Quins son els nostres punts febles i dèbils?�, “Cóm ens relacionem amb els moviments de resistència a l’Iraq?�, ´�Tenen les Nacions Unides un paper que hagin de fer?� o ´�Què pot ocórrer· en el cas de que Bush guanyi les eleccions?� entre altres.
La decisió de portar a terme la reunió en Orient Mitjà es part d’un esforç conscient per crear vincles amb els militants en contra de la guerra i de la mundialització empresarial de la regió.
A data d’avui han signat el seu recolzament a la reunió 255 organitzacions, coalicions i moviments de 52 països.
___________________________________
“El significat de Beirut és el de començar a passar de l’esponteneïtat cap a unes accions més coordinades i organitzades�
Entrevista a Walden Bello, director de Focus on the Global South
Del 17 al 19 de setembre, Beirut (LÃban) acollirà una important reunió del moviment antiguerra a nivell internacional. Aquesta trobada permetrà fer un balanç de les mobilitzacions contra la guerra en els darrers anys i establir una estratègia i unes accions futures. L’encontre servirà també per estrènyer llaços entre el moviment antiguerra i els moviments del món arab i de l’Orient Mitjà . La reunió de Beirut, convocada per diferents col.lectius d’arreu del món, té entre els seus promotors a Walden Bello, director de Focus on the Global South. En aquesta entrevista Walden Bello posa sobre la taula els principals reptes d’aquesta cita.
Pregunta - Quins són els objectius més importants que té per endavant la trobada del moviment antiguerra a Beirut?
Resposta - El moviment antiguerra ha estat molt fort en termes de riquesa global, de totes maneres, tal i com s’han desenvolupat els esdeveniments en el darrer any, el moviment antiguerra no pot existir tan sols com una xarxa, on les activitats no estan coordinades les unes amb les altres i no podem anar d’una mobilització global a una altra. Crec que començem a veure que necessitem empènyer junts d’una manera coordinada però no jerà rquica i hem de pensar en llançar una agenda i un caledari global per coordinar les nostres accions. En d’altres paraules, penso que el significat de la trobada de Beirut és el de començar a passar de l’esponteneïtat cap a unes accions més coordinades i organitzades perquè comencem a adonar-nos que aquest és el tipus d’accions que necessitarem per tal d’enfrentar-nos al poder militar dels Estats Units d’Amèrica (EUA). I evidentment, quan parlem d’Iraq, de Palestina, quan parlem de contrarrestar la intervenció dels EUA en moltes d’altres à rees ens comencemn a adonar que això és una necessitat.
P - I per què a Beirut?
R – El fet que la trobada tingui lloc a Beirut té una significació especial. Primer, Beirut, evidentment, està aprop de les fronteres amb Iraq i Palestina la qual cosa significa que hi haurà iraquians i palestins participant a la trobada. En segon lloc, l’important simbolisme de Beirut. El LÃban és un paÃs que ha estat capaç de derrotar als EUA i a Israel. Com tothom sap el 1993, els libanesos van ser capaços de fer fora els submarins nordamericans després del gran atac amb bombes a les bases situades a Beirut. I evidentment el 2002, van ser capaços d’expulsar els israelians. Per tant penso que el significat simbòlic aixà com les lliçons que venen d’aquesta experiència seran molt importants pel moviment. En tercer lloc, necessitem enfortir els lligams entre el moviment à rab i el moviment global per la pau perquè si no tenim una plena comunicació entre els dos, si no hi ha un enteniment clar entre les diferents parts del moviment à rab i les diferents parts del moviment per la pau no crec que siguem capaços de moure’ns. I tenint en compte que l’Orient Mitjà és i serà una à rea central de lluita contra els EUA si no complim aquesta tasca, d’augmentar les connexions entre el moviment global per la pau i el moviment a l’Orient Mitjà i el món à rab, no serem capaços d’articular una resposta comprensible per fer front als EUA.
P - En sortiran dates de moblització global d’aquesta trobada?
R - Tinc el presentiment que aquesta trobada farà una crida a dies de mobilització global, però més enllà d’això crec que donarà suport a projectes més sostenibles com un tribunal internacional, campanyes educatives i potser accions que tenen a veure amb la coordinació amb grups dins i fora l’Iraq. Hi ha una gran varietat d’activitats que poden sortir d’aquest encontre.
P – Com descriuries quina és avui la resistència dins l’Iraq?
R - Crec que està clar que a l’Iraq en aquest moment tenim una gran varietat de resistències. D’una banda hi ha la gran resistència dels sunnites i dels xiïtes. D’altra banda la dels grups religiosos, que tenen una base de masses com la milÃcia d’Al Sader. Després hi ha insurgències popular d’homes, dones i infants que en moltes ciutats claus com a Faluja són una resistència popular. Evidentment, hi ha grups fonamentalistes i hi ha grups que pertanyen al moviment secular progressista, com la corrent democrà tica que encarà no s’ha sumat a la lluita armada. Diria també que hi ha grups encara conectats amb l’antic règim de Sada Hussein. Per tant hi ha una gran varietat de grups que ara comparteixen una cosa en comú que és la resistència a l’ocupació. I aquesta no és una lluita com la de Vietnam on hi havia un front d’alliberament nacional. El que jo mantinc i molta gent manté és que hem de donar suport al dret que la població iraquiana té de resistir i, en segon lloc, hem de fer una crida per una retirada incondicional de les tropes dels EUA. I no crec que aquesta retirada hagi de ser condicionada al tipus de resistència que té lloc a l’Iraq perquè el que hem de demanar és una retirada clara per tal que les forces a l’Iraq siguin capaces de relacionar-se les unes amb les altres en una situació oberta i aconseguir el compromÃs polÃtic necessari per tal d’establir el seu propi govern nacional. Això ara no és possible amb l’ocupació dels EUA i la instal.lació d’un govern titella. Per tant no hem de portar a l’escenari iraquià les mateixes visions i paradigmes que tenÃem durant la guerra de Vietnam perquè no són el mateix. Però hi ha una cosa que sà és manté igual i aquesta és la demanda de retirada de tropes que és la mateixa demanda que tenia la població de Vietnam. I crec que si mantenim clara la idea que la gent en la resistència no demana suport sinó retirada, per tal de poder crear el seu propi procés pel canvi, aleshores crec que estem en la direcció correcta.
g Declaracions recollides per Esther Vivas, el 8 de setembre a ASEM 5 People’s Forum.
__________________________________________ |
Mira també:
http://www.revoltaglobal.net/WEB/noticiaweb_150904.htm
|
This work is in the public domain |
