Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: guerra
El moviment mundial contra la guerra decidirà la seva estratègia a Beirut
15 set 2004
La catalana Plataforma Aturem la Guerra hi asistirà amb tres representants
El moviment mundial contra la guerra decidirà la seva estratègia a Beirut

La catalana Plataforma Aturem la Guerra hi asistirà amb tres representants

g Herbert Docena

La manifestació de 500.000 persones a Nova York la setmana passada, precedida de les protestes dels militants grecs que van obligar al Secretari dâestat dels EUA Colin Powell a cancel·lar la seva visita a Atenes mostrant que, lluny dâestar acabat, el moviment mundial contra la guerra està viu i en marxa.
Al temps que continua la resistència a les ocupacions il·legals de lâIraq i Palestina els representants del moviment mundial contra la guerra es preparen per reunir-se molt a prop dels dos focus actuals de la seva lluita en Beirut, Líban, els pròxims 17-19 de setembre per debatre les seves pròximes passes.

Sâespera la participació de al voltant de150 i 200 representants de diverses coalicions, moviments socials, ONGs i altres organitzacions en contra de la guerra de uns 50 països. A ells sâuniran desenes de militants dels països veïns, com Siria, Palestina, Egipte i Marroc, inclosa una delegació de iraquians que viatjaran des de el seu país en autobús.
La reunió serà· acollida per una àmplia gama de forces polítiques libaneses, que inclou a progressistes, laics i islamistes.
La majoria dels delegats internacionals representen als grups que van organitzar la històrica mobilització del 15 de febrer de 2003 en contra de la invasió de lâIraq, la manifestacions internacional coordinada més gran de la història, a més de les protestes en contra de lâocupació que continuen en diversos països de tot el món.
La reunió de Beirut, amb el lema âPerspectives dels moviments populars contra la guerra i lâimperialismeâ?, espera proporcionar al moviment una ocasió per assolir un consens polític major sobre les seves posicions i prioritats, a més dâun pla de acció.
Sâesperen llargs debats sobre preguntes tals com âQuè ha de fer ara el moviment?â?, ´â?Quins son els nostres punts febles i dèbils?â?, âCóm ens relacionem amb els moviments de resistència a lâIraq?â?, ´â?Tenen les Nacions Unides un paper que hagin de fer?â? o ´â?Què pot ocórrer· en el cas de que Bush guanyi les eleccions?â? entre altres.
La decisió de portar a terme la reunió en Orient Mitjà es part dâun esforç conscient per crear vincles amb els militants en contra de la guerra i de la mundialització empresarial de la regió.
A data dâavui han signat el seu recolzament a la reunió 255 organitzacions, coalicions i moviments de 52 països.
___________________________________

âEl significat de Beirut és el de començar a passar de lâesponteneïtat cap a unes accions més coordinades i organitzadesâ?

Entrevista a Walden Bello, director de Focus on the Global South

Del 17 al 19 de setembre, Beirut (Líban) acollirà una important reunió del moviment antiguerra a nivell internacional. Aquesta trobada permetrà fer un balanç de les mobilitzacions contra la guerra en els darrers anys i establir una estratègia i unes accions futures. Lâencontre servirà també per estrènyer llaços entre el moviment antiguerra i els moviments del món arab i de lâOrient Mitjà. La reunió de Beirut, convocada per diferents col.lectius dâarreu del món, té entre els seus promotors a Walden Bello, director de Focus on the Global South. En aquesta entrevista Walden Bello posa sobre la taula els principals reptes dâaquesta cita.



Pregunta - Quins són els objectius més importants que té per endavant la trobada del moviment antiguerra a Beirut?

Resposta - El moviment antiguerra ha estat molt fort en termes de riquesa global, de totes maneres, tal i com sâhan desenvolupat els esdeveniments en el darrer any, el moviment antiguerra no pot existir tan sols com una xarxa, on les activitats no estan coordinades les unes amb les altres i no podem anar dâuna mobilització global a una altra. Crec que començem a veure que necessitem empènyer junts dâuna manera coordinada però no jeràrquica i hem de pensar en llançar una agenda i un caledari global per coordinar les nostres accions. En dâaltres paraules, penso que el significat de la trobada de Beirut és el de començar a passar de lâesponteneïtat cap a unes accions més coordinades i organitzades perquè comencem a adonar-nos que aquest és el tipus dâaccions que necessitarem per tal dâenfrentar-nos al poder militar dels Estats Units dâAmèrica (EUA). I evidentment, quan parlem dâIraq, de Palestina, quan parlem de contrarrestar la intervenció dels EUA en moltes dâaltres àrees ens comencemn a adonar que això és una necessitat.



P - I per què a Beirut?

R â El fet que la trobada tingui lloc a Beirut té una significació especial. Primer, Beirut, evidentment, està aprop de les fronteres amb Iraq i Palestina la qual cosa significa que hi haurà iraquians i palestins participant a la trobada. En segon lloc, lâimportant simbolisme de Beirut. El Líban és un país que ha estat capaç de derrotar als EUA i a Israel. Com tothom sap el 1993, els libanesos van ser capaços de fer fora els submarins nordamericans després del gran atac amb bombes a les bases situades a Beirut. I evidentment el 2002, van ser capaços dâexpulsar els israelians. Per tant penso que el significat simbòlic així com les lliçons que venen dâaquesta experiència seran molt importants pel moviment. En tercer lloc, necessitem enfortir els lligams entre el moviment àrab i el moviment global per la pau perquè si no tenim una plena comunicació entre els dos, si no hi ha un enteniment clar entre les diferents parts del moviment àrab i les diferents parts del moviment per la pau no crec que siguem capaços de moureâns. I tenint en compte que lâOrient Mitjà és i serà una àrea central de lluita contra els EUA si no complim aquesta tasca, dâaugmentar les connexions entre el moviment global per la pau i el moviment a lâOrient Mitjà i el món àrab, no serem capaços dâarticular una resposta comprensible per fer front als EUA.



P - En sortiran dates de moblització global dâaquesta trobada?

R - Tinc el presentiment que aquesta trobada farà una crida a dies de mobilització global, però més enllà dâaixò crec que donarà suport a projectes més sostenibles com un tribunal internacional, campanyes educatives i potser accions que tenen a veure amb la coordinació amb grups dins i fora lâIraq. Hi ha una gran varietat dâactivitats que poden sortir dâaquest encontre.



P â Com descriuries quina és avui la resistència dins lâIraq?

R - Crec que està clar que a lâIraq en aquest moment tenim una gran varietat de resistències. Dâuna banda hi ha la gran resistència dels sunnites i dels xiïtes. Dâaltra banda la dels grups religiosos, que tenen una base de masses com la milícia dâAl Sader. Després hi ha insurgències popular dâhomes, dones i infants que en moltes ciutats claus com a Faluja són una resistència popular. Evidentment, hi ha grups fonamentalistes i hi ha grups que pertanyen al moviment secular progressista, com la corrent democràtica que encarà no sâha sumat a la lluita armada. Diria també que hi ha grups encara conectats amb lâantic règim de Sada Hussein. Per tant hi ha una gran varietat de grups que ara comparteixen una cosa en comú que és la resistència a lâocupació. I aquesta no és una lluita com la de Vietnam on hi havia un front dâalliberament nacional. El que jo mantinc i molta gent manté és que hem de donar suport al dret que la població iraquiana té de resistir i, en segon lloc, hem de fer una crida per una retirada incondicional de les tropes dels EUA. I no crec que aquesta retirada hagi de ser condicionada al tipus de resistència que té lloc a lâIraq perquè el que hem de demanar és una retirada clara per tal que les forces a lâIraq siguin capaces de relacionar-se les unes amb les altres en una situació oberta i aconseguir el compromís polític necessari per tal dâestablir el seu propi govern nacional. Això ara no és possible amb lâocupació dels EUA i la instal.lació dâun govern titella. Per tant no hem de portar a lâescenari iraquià les mateixes visions i paradigmes que teníem durant la guerra de Vietnam perquè no són el mateix. Però hi ha una cosa que sí és manté igual i aquesta és la demanda de retirada de tropes que és la mateixa demanda que tenia la població de Vietnam. I crec que si mantenim clara la idea que la gent en la resistència no demana suport sinó retirada, per tal de poder crear el seu propi procés pel canvi, aleshores crec que estem en la direcció correcta.



g Declaracions recollides per Esther Vivas, el 8 de setembre a ASEM 5 Peopleâs Forum.

__________________________________________
Mira també:
http://www.revoltaglobal.net/WEB/noticiaweb_150904.htm

This work is in the public domain
Sindicat