|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
Zapatero es compromet davant Carod-Rovira a resoldre el problema del català i el valencià a la Unió
|
|
|
per una-que-passava |
15 set 2004
|
|
|
Segons s'ha sabut en acabar-se la reunió entre el líder d'ERC, Josep Lluís Carod-Rovira, i el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, el cap de l'executiu espanyol s'ha compromès a resoldre el problema sorgit arrel de la petició que el català i el valencià, per separat, siguin llengües oficials a Europa.
El conseller en cap de la Generalitat de Catalunya, Josep Bargalló, ha assegurat que el govern espanyol rectificarà la petició de reconeixement del 'valencià' com a llengua oficial a la Unió Europea juntament amb el català, l'èuscar i el gallec. El conseller en cap ha dit que des d'ahir ja té constància que l'executiu espanyol rectificarà la petició que el ministre d'Afers Estrangers, Miguel Angel Moratinos, va fer a la Comissió Europea. A més Bargalló ha dit que la solució a la polèmica passa pel reconeixment per part del govern espanyol de la unitat de la llengua catalana i ha afegit que també comprendria que la Unió Europea considerés que català i 'valencià' són una mateixa llengua que té dos noms. Segons que ha pogut saber VilaWeb el govern espanyol estudia la possibiltat d'anomenar la llengua 'català-valencià' a partir d'ara i reconèixer-ne la unitat.
Per la seva banda, el conseller de Relacions Institucionals i Comunicació i portaveu del govern valencià, Esteban González Pons, ha dit que el Consell dóna suport al govern espanyol perquè el 'valencià' sigui reconegut a Europa, i ha afegit que si Zapatero claudica a les demandes posarà en dubte la seva autoritat i la del ministre Miguel Angel Moratinos. |
Mira també:
http://www.vilaweb.com/
|
This work is in the public domain |
|
Re: Zapatero es compromet davant Carod-Rovira a resoldre el problema del català i el valencià a la Unió
|
|
per Unaltra |
15 set 2004
|
Molta més informació a:
http://www.barcelona.indymedia.org/newswire/display/120585/index.php |
|
Re: Zapatero es compromet davant Carod-Rovira a resoldre el problema del català i el valencià a la Unió
|
|
per Quim Gibert |
16 set 2004
|
Tot i el batibull lingüístic que es va desencadenar a València en l'immediat postfranquisme, el català va passar a ser cooficial, encara que en els textos estatutaris figura amb el nom tradicional de «valencià». I, paral·lelament, la nostra llengua va entrar a les escoles del País Valencià. Anteriorment no hi havia cap precedent històric. Cap ni un. La quitxalla valenciana mai havia estat educada en català des de la implantació en societat del sistema escolar. Aquest avenç en matèria lingüística cal contemplar-lo com una sort al costat del tracte que ha rebut el català a la Franja de Ponent des de la caiguda del franquisme. I és que en aquesta llenca que va dels Pirineus als Ports de Beseit ni ara ni mai els seus fills han gaudit d'una escolarització en llengua pròpia. El castellà ha continuat sent, tret d'algun gest escadusser, l'única llengua de les institucions de govern. Ni els vint i tants anys d'autonomia aragonesa ni la Carta Europea de les Llengües, ratificada per l'Estat espanyol, han servit per oficialitzar el català en aquests verals.
Tant és així que a les envistes del nou curs escolar, el castellà tornarà a ser la llengua vehicular a primària i secundària. És veritat que a les escoles s'ensenya català, però es fa com una assignatura opcional, amb la qual cosa s'oferta en horaris poc atractius. Fer del català una matèria obligatòria és contemplat com una imposició per una part de la societat aragonesa i franjatina, malgrat que aquesta és la llengua autòctona de la zona. Si ho comparem amb l'anglès, que s'imparteix de manera obligatòria, aquest idioma fins i tot s'ensenya abans que el català, per exemple en el col·legi Santa Ana de Fraga. En aquest centre escolar l'anglès es comença a impartir en els cursos de P5 i el català a partir de 1r. de Primària.
Ben mirat, per què haurien de convertir la nostra llengua en una assignatura com les altres si jurídicament a la Franja de Ponent no hi ha catalanoparlants? Jo que, ingenu de mi, pensava que de fantasmes només n'hi havia en els contes, constato ara que els catalanoparlants locals de la Franja són invisibles. I és que segons s'endevina en la legislació vigent, la totalitat dels territoris sota administració aragonesa són considerats castellanoparlants. En aquests casos, l'escriptor libanès Amin Maalouf es pregunta, en l'assaig Les identitats que maten, si no és normal tenir la sensació de viure en un món que pertany als altres, que obeeix a regles decretades pels altres, un món en què un és com un orfe, un estranger, un intrús.
Per no transitar per arreu com espectres, la gent de la Franja de Ponent queda empesa a interpretar-se a si mateixa a partir d'una identitat lingüística aliena (la castellana). Hi ha circumstàncies en les quals l'alienació acaba sent percebuda com a quelcom positiu. No és el primer cop que una suposada cultura superior s'atorga la llibertat de convidar-te a menystenir allò propi per tal de deixar de ser inferior. Per Joan Francesc Mira és pujar a dignitat per negació d'identitat: «salvar-se a través de l'autodestrucció» (dins el llibre Crítica de la nació pura). Les llengües moren precisament així: quan no se les valora i, consegüentment, el seus parlants deixen d'usar-les. L'actitud dels diferents governs autonòmics d'Aragó, que han posposat una i altra vegada el reconeixement del català a la Franja, contrasta amb la trajectòria del malaguanyat Joan Oró, que va passar gran part de la seva llarga estada a Estats Units cercant noves formes de vida. I és que només a 25 minuts a l'oest de Lleida, ciutat natal d'aquest científic, als franjatins se'ls neguen, a l'Europa del segle XXI, drets bàsics per a la supervivència lingüística. |
|
Re: Zapatero es compromet davant Carod-Rovira a resoldre el problema del català i el valencià a la Unió
|
|
per comunicat |
16 set 2004
|
http://www.entitats.info/
Òmnium Cultural, ACPV i l'OCB s'oposen conjuntament en la diferenciació entre català i valencià .
En el marc de la demanda del govern espanyol de demanar a la Unió Europea l'oficialitat del català i el valencià com si fossin dues llengua diferents, els membres de la Federació Llull, formada per Ã’mnium Cultural, Acció Cultural del PaÃs Valencià i l'Obra Cultural Balear, han escrit una carta dirigida al president espanyol, José LuÃs RodrÃguez Zapatero.
En aquest document demana al govern espanyol, i també al valencià , que en lloc de dividir el català tot fent servir arguments d'onomà stica i legalitat insostenibles, es limiti a aplicar la doctrina constitucional amb el respecte necessari. En aquest sentit, es demana a tots dos governs que la millor manera de defensar la llengua és emprant-la amb normalitat.
Aquesta carta també es farà arribar al ministre d'Afers Estrangers, Miguel �ngel Moratinos, la veu que va encetar la polèmica, i al president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, tot reclamant que no s'atiïn polèmiques estèrils que l'única cosa que fan és perjudicar l'ús de la llengua.
15 de setembre |
