Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: corrupció i poder : pobles i cultures vs poder i estats
Carta oberta a Zapatero
15 set 2004
"Si fins el vostre Govern havia parlat sistemàticament de “català, basc i gallec?, per què ara, per primera vegada, el Sr. Moratinos hi introdueix el “valencià?? Per què ho fa just al moment de demanar oficialment i per escrit la presa en consideració a la Unió Europea?

Incloure el valencià com a diferent del català implica ressuscitar la polèmica que s’atia artificialment cada volta que la nostra llengua ha guanya nous espais d’ús."


Jordi Porta, Òmnium Cultural
Sebastià Frau, Obra Cultural Balear
Eliseu Climent, Acció Cultural del País Valencià
CARTA OBERTA AL PRESIDENT DEL GOVERN ESPANYOL

El dia 13 de setembre, el ministre d’Afers Estrangers del vostre Govern, Sr. Moratinos, feia pública la carta oficial adreçada a les més altes instàncies de la Unió Europea en què les informava “del desig del Govern espanyol que en el curs de la corresponent reforma [...] es reconegui l’estatut de llengües oficials? a les “llengües oficials a Espanya i àmpliament utilitzades per una part important de la població?.

La mesura, de què us felicitem ben sincerament perquè és un intent ambiciós de reconeixement igualitari de les llengües, conté, tanmateix, un punt que la invalida i que, al nostre parer, fins i tot podria desactivar-ne tota possibilitat d’èxit.

La carta esmentava literalment “el català, el valencià, el gallec i el basc? com les “llengües per a les quals es demana l’oficialitat a la Unió Europea. És a dir, el Sr. Moratinos presentava català i valencià com si fossin dos idiomes diferents.

D’entrada, ja cal lamentar que tot un ministeri d’Afers Estrangers ignori –o potser vulgui ignorar– que es tracta de la mateixa llengua, encara que hagi estat recollida amb dues denominacions oficials en els respectius estatuts d’autonomia.

I ací no podem deixar que ens assalti el primer dubte. Una doble denominació no hauria d’estranyar gens el ministeri d’Afers Estrangers, perquè la llengua oficial de l’Estat només pot rebre el nom de castellà segons la màxima norma legal: la Constitució de 1978 (art. 3.1).

En canvi, en els tractats europeus, la llengua del Regne d’Espanya és anomenada espanyol. Ara bé, això, que s’admet amb naturalitat, amb un tractament unitari i sense escarafalls d’inconstitucionalitat, per al català implica tot el contrari: una divisió.

La qüestió que se’ns planteja és: si fins ara en aquest punt el vostre Govern havia parlat sistemàticament de “català, basc i gallec?, per què ara, per primera vegada, el Sr. Moratinos hi introdueix el “valencià?? Per què ho fa just al moment de demanar oficialment i per escrit la presa en consideració a la Unió Europea?

Incloure el valencià com a diferent del català implica ressuscitar la polèmica que s’atia artificialment cada volta que la nostra llengua ha guanya nous espais d’ús. Amb la polèmica garantida, la reivindicació de la comunitat lingüística catalana queda tocada. La iniciativa ja neix viciada i potser sentenciada.

I la conseqüència és inevitable: si ni de portes endins som capaços de posar-nos d’acord, com volem que ens reconeguin a Europa? I si hi afegim una altra llengua a la nòmina, és més probable que ens diguin que no pot ser. Així, el Govern espanyol, tot complint formalment davant la Unió Europea, quedaria alliberat de la responsabilitat d’un fracàs anunciat.

El Ministeri d’Afers Estrangers i el Govern valencià, que es mostren tan exquisidament primmirats quant als noms oficials d’algunes llengües, han de tenir present que l’equivalència de les denominacions català i valencià està plenament resolta des del 1997 i confirmada en la seva total constitucionalitat.

El Tribunal Constitucional establia en la Sentència 75/1997, de 21 d’abril, que el nom valencià no té caràcter excloent i ratificava de manera explícita la validesa de l’ús de llengua catalana com a equivalent acadèmic i propi de l’àmbit científic: “la valenciana, lengua propia de la Comunidad Valenciana, y, por ello, de su Universidad, podrá ser también denominada ‘lengua catalana’ en el ámbito universitario, sin que ello contradiga el Estatuto de Autonomía ni la Ley de las Cortes mencionada al principio [Llei d’ús i ensenyament del valencià]?.

En conseqüència, el Tribunal Constitucional, màxim intèrpret de la Constitució, dictamina que la denominació català no contradiu l’estatut d’autonomia valencià i que aquesta és conforme al text constitucional, norma de rang superior de la qual emana i a la qual s’ha d’ajustar l’estatut.

A més del Tribunal Constitucional i en aquest mateix sentit s’ha pronunciat reiteradament el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana. En quatre sentències dictades enguany mateix (330/2004, 393/2004, 518/2004 i 677/2004) ha dictaminat que la llicenciatura de Filologia Catalana “avala sobradamente el conocimiento de la lengua de esa Comunidad, denominada oficialmente valenciana en su Estatuto de Autonomía, y en el ámbito académico catalana?.

Sol·licitem, per tant, al Govern espanyol que presidiu i també al Govern valencià que, en comptes de dividir el català al·legant arguments insostenibles quant a la legalitat i l’onomàstica oficial, no atemptin contra l’ordenament jurídic i es limitin a aplicar la doctrina del Tribunal Constitucional i del el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.

Us demanem també que no s’atiïn polèmiques ni enfrontaments socials, que només perjudiquen l’ús de la llengua. I sol·licitem que, si aquests dos governs volen mostrar-se escrupolosament respectuosos amb l’idioma que afirmen defensar, ho facin de l’única manera creïble: començant per ells mateixos, simplement usant-lo amb normalitat.

Perquè constatem que l’administració de l’Estat i la de la Generalitat Valenciana són, de les instàncies oficials, les qui menys l’usen i les qui, fora de proclames identitàries i d’apel·lacions a la riquesa lingüística, menys el promouen.

Per resoldre aquesta situació us demanem, doncs, dues actuacions:

1.- En primer lloc, que persuadiu el Ministeri d’Afers Estrangers que adopti la mateixa posició envers la unitat de la llengua catalana i al reconeixement oficial que s’aplica al castellà, que també rep denominacions diverses. Només amb aquesta actitud respectuosa i coherent podrem estar segurs que, quan el Govern que presidiu demana que altres instàncies reconeguin la nostra llengua –mesura de què us felicitem–, tindrà una mínima garantia d’èxit, perquè predica amb l’exemple i pot sol·licitar a altres allò que ell ja compleix.

2.- En segon lloc, que, d’acord amb els precedents jurídics abans esmentats, el vostre Govern atorgui ple reconeixement legal que el valencià és català, és a dir: una norma que tanqui definitivament qualsevol intent de secessionisme lingüístic (intent que només pot beneficiar als sectors polítics més reaccionaris) i deixi clar que el nom general de la llengua és català i que quan s’utilitza el nom valencià, recollit en l’estatut d’autonomia valencià, s’està fent referència a una varietat de la llengua catalana.


Jordi Porta, Òmnium Cultural
Sebastià Frau, Obra Cultural Balear
Eliseu Climent, Acció Cultural del País Valencià

This work is in the public domain

Comentaris

A Europa en valencià, i a casa en cristiano.
15 set 2004
Açò del valencià dóna molt de si. La nova polèmica respon a la petició que diu el govern espanyol que farà perquè el 'valencià' i el català (per separat) siguen oficials a la Unió Europea.

Cadascú, com és normal, s'ha posicionat com era d'esperar i ara tenim l'allau habitual de declaracions i rèpliques.

D'entre tot el sarau mediàtic, hi ha una notícia que m'ha cridat l'atenció: diuen els del PP que presentaran mocions als ajuntaments per recolzar la petició del govern espanyol.

S'hi tornaran a retratar, i es quedaran de nou en evidència.

Posem per exemple el cas de l'Olleria. Si es vota eixa moció, l'ajuntament ollerià l'aprovarà amb la majoria absoluta que hi té el PP. O siga, que tindrem un ajuntament que reivindica que el valencià siga oficial i es puga usar a la Unió Europea (com si diguérem allà on brama la tonyina), però que no l'usa a casa.

No ve de nou. Són capaços de demanar que el valencià siga llengua oficial a la Lluna, per demostrar-se més valencianistes que ningú, amb la tranquili·litat que els dóna saber que encara que s'aprovara ells seguirien amb el castellà. I només amb el castellà.

En aquest cas, resultaria contradictori, però no sorprenent, que el consistori de l'Olleria sol·licitara l'oficialitat del valencià a Europa i continuara fent la paperassa, les comunicacions o la web en castellà.

Ara bé, serà interessant vore què en diu el senyor secretari de l'ajuntament, com explica eixa exigència a la Unió Europea quan ell continua negant-se a redactar les actes en valencià, una actitud que trobe legalment dubtosa.
Ja no ens enganyen: si diuen voler el valencià com a llengua europea és només per polemitzar amb el català.

Ho sabem de fa temps, però es veu que encara els funciona la martingala.
Re: Carta oberta a Zapatero
15 set 2004
els mexicans parlen el mexicà, els argentins naturalment parlen l'argentí, els de colòmbia què parlen els de colòmbia, els de còrdova, el cordovés naturalment i a l'aran, es clar que l'aranés....es llògic que a valència es parli el valencia, a l'aragó la fabla aragonesa i a mallorca el mallorquí, etc, etc, etc... aixì amb aquestes martingalas dels imperialistes per fotre el treballadors, no hi arrivarem en lloc.
Re: Carta oberta a Zapatero
15 set 2004
No sé perquè rondineu tant. Serem l'únic poble d'Europa amb el privilegi de tenir-ho tot per duplicat: en la variant "catalana" i en la variant "valenciana". Francesos, anglesos, alemanys etc només tindran un sol exemplar de cada document oficial, nosaltres en tindrem 2.

A més podrem anar ben cofois pel món tot dient que parlem una llengua més de les que parlem. Els sociates i en Moratones ens acaben d'ascendir a tots a la categoria de políglotes. Això es paga bé?
Re: Carta oberta a Zapatero
15 set 2004
Amb tot aquest enrenou, el que passa es que al final, tothom tindrà que parlar l'angles.
Re: Carta oberta a Zapatero
15 set 2004
No us capfiqueu: absolutament d'acord amb tu.

Però fent referència a altres opinions de d'alt tinc que dir que, en la meva opinió, es tracta una vegada més de dividir-nos com a poble a la gent dels Països Catalans.

Aquets Moratino... INCULT!!!!!!!!!
Re: Carta oberta a Zapatero
15 set 2004
que pesados sois los democratas escribiendo cartas a los politicos que luego ni leeran. porque coño las publicais aquí mandarlas a la moncloa o a la sede de su partido y no deis mas la vara
Re: Carta oberta a Zapatero
15 set 2004
MADRID, 15 (EP)

El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, es va comprometre hui davant el líder d''ERC, Josep Lluís Carod-Rovira, a solucionar el conflicte provocat entre els governs valencià i català per la iniciativa del Ministeri d''Afers Estrangers perquè el valencià siga reconegut com a llengua cooficial a la UE.

Durant l''entrevista que van mantindre al Palau de la Moncloa, Carod va demanar al president del Govern que "agafe el telèfon" i parle amb les universitats valencianes per a comprovar les diferències entre les dos llengües i que no faça el "ridícul".

Segons el seu parer, la petició d''Exteriors que el valencià siga reconegut com a llengua oficial a la UE seria com reclamar oficialment el reconeixement de l''andalús o de l''espanyol i el castellà.

Perquè puga comprovar que només hi ha diferències en "algunes paraules" entre català i valencià, Carod va lliurar a Zapatero les còpies de la Constitució Europea en les dos llengües que apareixen en la pàgina web de la Moncloa.

Va assegurar que el president ha estat el primer sorprés per esta polèmica i les seues repercussions i que s''ha compromés a posar tot el seu interés a solucionar-ho.

En qualsevol cas, el president d''Esquerra va dir que la Generalitat Valenciana mai no ha promogut l''ús social del valencià amb "mesures efectives".

Des de Moncloa, van assegurar que este no ha estat un tema important en la reunió de hui i que el Govern no està "per a dirimir qüestions lingüístiques", però que hi ha la voluntat de trobar una fórmula satisfactòria per al conflicte a través del Ministeri d''Afers Estrangers.
Sindicat Terrassa