Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: corrupció i poder : amèrica llatina
Com funciona la corrupció en l'Argentina. [CAT/CAS]
13 set 2004
La cridada "corrupció estructural" dels polítics, no és sols que la baula menor d'un sistema de robatori legalitzat en el qual el capitalisme transnacional es duu la "part del lleó", i la corporació política es queda amb la resta.
Govern, polítics, jutges empresaris i periodistes
Com funciona la corrupció en l'Argentina
(IAR-Notícies) 13Sept04
Per Rodrigo Guevara

El "sistema"

Quan les majories van sortir a fer espontàniament el "Cacerolazo" al desembre de 2001, ho van fer en la convicció que tots els polítics eren una sola cosa: corruptes.

La consigna del "que sen vagin tots" involucrava a tota la classe política sense distinció que des de 1983 ve administrant el país per als interessos dels bancs i transnacionals nord-americans i europeus.

Sense saber exactament com funciona la maquinària del saqueig econòmic del capitalisme en l'Argentina, la percepció del "Cacerolazo" apuntava a "tots", des de Menem fins les files dels "progressistes" representats per Elisa Carrió.

Expresident Carlos Menem, "va perfeccionar" el mètode de corrupció política i de saqueig legalitzat de l'Argentina pels bancs i transnacionals.

La corrupció política no és una suma d'individualitats, sinó que funciona com un sistema.

Qui es dedica a la política, integra un sistema corporatiu de corrupció destinat a gerenciar el país per a l'Imperi i les seues megaempreses financeres i comercials.

Els mitjans prenen la primera part, la corrupció política, i amaguen l'existència de la segona: el rol dels polítics, empresaris i banquers en el saqueig capitalista trasnacional de l'Argentina.

D'aquesta manera, al treure-se-la del seu context de totalitat significativa, la corrupció es torna un fenomen de persones, de funcionaris o de polítics, sense connexió amb una xarxa interconnectada entre si.

Tots els polítics són corruptes, tots els jutges són corruptes, tots els funcionaris són corruptes, per la senzilla raó que l'única manera que tenen de cobrar pels seus serveis administratius als bancs i transnacionals és per mitjà de la corrupció.

O sigui per mitjà de les coimes, les sub o sobrefacturacions de l'Estat (nacional, comunal o provincial), o l'atorgament de licitacions, contractes, etc.

I qui paga als corruptes? Els bancs, i les megaempreses, comercials, industrials o de serveis, que es valen de la corporació política per a administrar l'Estat, sancionar lleis i implementar mesures econòmiques favorables a les seves polítiques comercials.

De tot el que produeix anualment en l'Argentina (el seu producte brut nacional PBI) solament el "pressupost nacional" queda a casa.

D'aquest pressupost, a més, cal extreure prioritàriament el pagament dels interessos del deute extern, i sufragar les despeses de l'Estat i de la xarxa de seguretat social, que es van acovardint per a pagar aquestes obligacions.

Aquest és el principi funcional dels "ajustaments" periòdics.

El que resta l'embutxaca el capitalisme que controla tots els ressorts gerencials de l'Estat (llegeixi's Poder Executiu, Poder Judicial i Poder Legislatiu) per mitjà de la corporació política associada a la depredació econòmica imperial.

De tota aquesta massa de diners, (més de 80.000 milions USA) una part és transferida a Europa i a Estats Units, i altra part està assignada (voltant de 20.000 milions) al finançament de la maquinària política que administra legalment aquest saqueig capitalista de l'Argentina.

Néstor Kirchner, sobre qui pesen denúncies judicials sobre enriquiment il·lícit, va continuar amb el mateix "sistema" dels seus antecessors.

Els polítics (mandataris, legisladors, funcionaris) tarifen els seus "serveis" per dues vies:

A) Les "caixes" de l'Estat (nacionals, provincials o comunals) el control dels quals els permet cobrar comissions en negre (coimas) per cada pagament contracte que faci l'Estat amb empreses proveïdores o prestataries de serveis (en aquest rubre, es troba la caixa del PAMI).

B) Les decisions administratives de l'Estat (nacional, provincial o comunal) sobre contractes o licitacions amb empreses privades per a realitzar obres vials o d'infraestructura,en que la seva "legalització" entren en joc tant el Poder Executiu, el Judicial com el Legislatiu, tots en mans de la corporació política.


Els uns i els altres

La "coima" a la corporació política, és el mecanisme de pagament que utilitza el capitalisme trasnacional per a dur-se amb total impunitat, i amb una façana de legalitat institucional, tot el produït econòmic i el treball anual dels argentins.

Uns depenen dels altres per a subsistir.

Aquesta forma d'expoliació de riqueses, avalada formalment per un Estat enquadrat dintre de normes "republicanes i democràtiques", no podria existir sense la participació còmplice dels polítics, ni aquests ni el seu negoci podrien existir sense els bancs i transnacionals que paguen comissions en negre pels seus serveis.

Sense la gestió de govern del Poder Executiu, sense la sanció de lleis pel poder Legislatiu, sense la implementació de fallades per part del Poder Judicial, el robatori capitalista hauria de fer-se (com va succeir en altres èpoques) amb la presència d'una dictadura militar en el govern.

La cridada "corrupció estructural" dels polítics, no és sols que la baula menor d'un robatori legalitzat en el qual el capitalisme transnacional es duu la "part del lleó", i la corporació política es queda amb la resta.

Els grans consorcis mediàtics de l'Argentina, amb el Grup Clarín al cap, només mostren interesadament la corrupció de la classe política, la part menor de la tallada, i amaga sistemàticament la macroexpoliació del capitalisme internacional en l'Argentina que es val d'aquesta corrupció, que diu combatre, per a concretar-la.

L´expresident Eduardo Duhalde, maneja un dels aparells polítics més corruptes: el PJ bonaerense.

La complicitat de la corporació mediàtica, integrant i beneficiària del saqueig a través de la publicitat i de les prebendes oficials als seus negocis diversificats, duu a les majories a pensar que els únics culpables de la fam i la desocupació en l'Argentina són els polítics i les "corporacions".

La complicitat mediàtica trau de l´escena als "patrons" (banquers i empresaris) i col·loca en el seu lloc als seus "empleats", o sigui els polítics, que obren de "fusibles" perquè aquests cicles se segueixin repetint impunement.

Aquesta és la raó principal perquè les famoses "càmeres ocultes" de la TV només s'ocupen de la corrupció política, particularment de dirigents menors, els "juliverts", amb els quals els periodistes còmplices del sistema es donen el gust de fer "justícia mediàtica".

Si alguna d'aquestes càmeres fossin col·locades en els despatxos de la City financera, o en qualsevol de les seus del poder econòmic, aquests periodistes passarien, en el millor dels casos, a engrossir la llista de desocupats.

I ningú d'aquests periodistes "justiciers" menja vidre.

Són "corruptes però no boludos", com solen dir les seves víctimes preferides.

La corporació mediàtica amb les seves escriguis rendits, conformen la "tercera pota" de la corrupció que possibilita el macrosaqueig legalitzat i en pau per part del capitalisme transnacional, emparat sota la protecció política i militar de l'Imperi nord-americà.

Hi ha molta informació acumulada, moltes carpetes negres, amb les informacion socials i comercials dels periodistes argentins, que ningú saca a relluir pel temor a ser convertits en leprosos socials pel poder mediàtic.

Bona vida, bons contactes amb l´establishment, bon nivell i passar econòmic, passatges aeris oberts en qualsevol aerolínia, esdeveniments gastronòmics en els quinchos del poder, vacances amb la família a Europa o EEUU, que no surten precisament dels seus sous com professionals.

A ells, els periodistes, també es refereix el sindicalista Barrionuevo quan, amenaçant amb el seu "clàssic arxiu secret" diu que en aquest país "som tots lladres".

Raó per la qual la corporació mediàtica ho ha convertit en el personatge més odiat de l'Argentina, però al seu torn tem que algun dia les "carpetes de Barrionuevo" surtin a plena llum.

:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
[CAS]

Gobierno, políticos, jueces empresarios y periodistas

Cómo funciona la corrupción en la Argentina

La llamada "corrupción estructural" de los políticos, no es nada más que el eslabón menor de un sistema de robo legalizado en el cual
el capitalismo transnacional se lleva la "parte del león", y la corporación política se queda con el resto.


(IAR-Noticias) 13Sept04 Por Rodrigo Guevara

El "sistema"

Cuando las mayorías salieron a hacer espontáneamente el Cacerolazo en diciembre de 2001, lo hicieron en la convicción de que todos los políticos eran una sola cosa: corruptos.

La consigna del "que se vayan todos" involucraba a toda la clase política sin distinción que desde 1983 viene administrando el país para los intereses de los bancos y transnacionales norteamericanos y europeos.

Sin saber exactamente cómo funciona la maquinaria del saqueo económico del capitalismo en la Argentina, la percepción del Cacerolazo apuntaba a "todos", desde Menem hasta las filas de los "progresistas" representados por Elisa Carrió.



Ex presidente Carlos Menem, "perfeccionó" el método de corrupción política y de saqueo legalizado de la Argentina por los bancos y transnacionales.

La corrupción política no es una suma de individualidades, sino que funciona como un sistema.

Quien se dedica a la política, integra un sistema corporativo de corrupción destinado a gerenciar el país para el Imperio y sus megaempresas financieras y comerciales.

Los medios toman la primera parte, la corrupción política, y esconden la existencia de la segunda: el rol de los políticos, empresarios y banqueros en el saqueo capitalista trasnacional de la Argentina.

De esta manera, al sacársela de su contexto de totalidad significativa, la corrupción se torna un fenómeno de personas, de funcionarios o de políticos, sin conexión con una red interconectada entre sí.

Todos los políticos son corruptos, todos los jueces son corruptos, todos los funcionarios son corruptos, por la sencilla razón de que la única manera que tienen de cobrar por sus servicios administrativos a los bancos y transnacionales es por medio de la corrupción.

O sea por medio de las coimas, las sub o sobrefacturaciones del Estado (nacional, comunal o provincial), o el otorgamiento de licitaciones, contratos, etc.

¿Y quiénes pagan a los corruptos? Los bancos, y las megaempresas, comerciales, industriales o de servicios, que se valen de la corporación política para administrar el Estado, sancionar leyes e implementar medidas económicas favorables a sus políticas comerciales.

De todo lo que produce anualmente en la Argentina (su producto bruto nacional PBI) solamente el "presupuesto nacional" queda en casa.

De ese presupuesto, además, hay que extraer prioritariamente el pago de los intereses de la deuda externa, y sufragar los gastos del Estado y de la red de seguridad social, que se van achicando para pagar esas obligaciones.
Ese es el principio funcional de los "ajustes" periódicos.

Lo que resta se lo embolsa el capitalismo que controla todos los resortes gerenciales del Estado (léase Poder Ejecutivo, Poder Judicial y Poder Legislativo) por medio de la corporación política asociada a la depredación económica imperial.

De toda esa masa de dinero, (más de 80.000 millones USA) una parte es transferida a Europa y a Estados Unidos, y otra parte está asignada (alrededor de 20.000 millones) a la financiación de la maquinaria política que administra legalmente ese saqueo capitalista de la Argentina.



Néstor Kirchner, sobre quién pesan denuncias judiciales sobre enriquecimiento ilícito, continuó con el mismo "sistema" de sus antecesores.

Los políticos (mandatarios, legisladores, funcionarios) tarifan sus "servicios" por dos vías:

A) Las "cajas" del Estado (nacionales, provinciales o comunales) cuyo control les permite cobrar comisiones en negro (coimas) por cada pago contrato que haga el Estado con empresas proveedoras o prestatarias de servicios (en este rubro, se encuentra la caja del PAMI).

B) Las decisiones administrativas del Estado (nacional, provincial o comunal) sobre contratos o licitaciones con empresas privadas para realizar obras viales o de infraestructura,en cuya "legalización" entran en juego tanto el Poder Ejecutivo, el Judicial como el Legislativo, todos en manos de la corporación política.

Los unos y los otros

La "coima" a la corporación política, es el mecanismo de pago que utiliza el capitalismo trasnacional para llevarse con total impunidad, y con una fachada de legalidad institucional, todo el producido económico y el trabajo anual de los argentinos.

Unos dependen de los otros para subsistir.
Esta forma de expoliación de riquezas, avalada formalmente por un Estado encuadrado dentro de normas "republicanas y democráticas", no podría existir sin la participación cómplice de los políticos, ni éstos ni su negocio podrían existir sin los bancos y transnacionales que pagan comisiones en negro por sus servicios.

Sin la gestión de gobierno del Poder Ejecutivo, sin la sanción de leyes por el Poder Legislativo, sin la implementación de fallos por parte del Poder Judicial, el robo capitalista tendría que hacerse (como sucedió en otras épocas) con la presencia de una dictadura militar en el gobierno.

La llamada "corrupción estructural" de los políticos, no es nada más que el eslabón menor de un robo legalizado en el cual el capitalismo transnacional se lleva la "parte del león", y la corporación política se queda con el resto.

Los grandes consorcios mediáticos de la Argentina, con el Grupo Clarín a la cabeza, sólo muestran interesadamente la corrupción de la clase política, la parte menor de la tajada, y esconde sistemáticamente la macroexpoliación del capitalismo internacional en la Argentina que se vale de esa corrupción, que dice combatir, para concretarla.



Ex presidente Eduardo Duhalde, maneja uno de los aparatos políticos más corruptos: el PJ bonaerense.

La complicidad de la corporación mediática, integrante y beneficiaria del saqueo a través de la publicidad y de las prebendas oficiales a sus negocios diversificados, lleva a las mayorías a pensar que los únicos culpables del hambre y la desocupación en la Argentina son los políticos y las "corporaciones".

La complicidad mediática saca de escena a los "patrones" (banqueros y empresarios) y coloca en su lugar a sus "empleados", o sea los políticos, que obran de "fusibles" para que esos ciclos se sigan repitiendo impunemente.

Esa es la razón principal porqué las famosas "cámaras ocultas" de la TV sólo se ocupan de la corrupción política, particularmente de dirigentes menores, los "perejiles", con los cuales los periodistas cómplices del sistema se dan el gusto de hacer "justicia mediática".

Si alguna de esas cámaras fueran colocadas en los despachos de la City financiera, o en cualquiera de las sedes del poder económico, esos periodistas pasarían, en el mejor de los casos, a engrosar la lista de desocupados.

Y nadie de esos periodistas "justicieros" come vidrio.
Son "corruptos pero no boludos", como suelen decir sus víctimas preferidas.

La corporación mediática con sus escribas rentados, conforman la "tercera pata" de la corrupción que posibilita el macrosaqueo legalizado y en paz por parte del capitalismo transnacional, amparado bajo la protección política y militar del Imperio norteamericano.

Hay mucha información acumulada, muchas carpetas negras, con las andanzas sociales y comerciales de los periodistas argentinos, que nadie saca a relucir por el temor a ser convertidos en leprosos sociales por el poder mediático.

Buena vida, buenos contactos con el establishment, buen nivel y pasar económico, pasajes aéreos abiertos en cualquier aerolínea, acontecimientos gastronómicos en los quinchos del poder, vacaciones con la familia en Europa o EEUU, que no salen precisamente de sus sueldos como profesionales.

A ellos, los periodistas, también se refiere el sindicalista Barrionuevo cuando, amenazando con su "clásico archivo secreto" dice que en este país "somos todos ladrones".

Razón por la cual la corporación mediática lo ha convertido en el personaje más odiado de la Argentina, pero a su vez teme que algún día las "carpetas de Barrionuevo" salgan a la luz del día.
Mira també:
http://iarnoticias.com/secciones/argentina/0035_corrupcion_en_argentina_10sept04.html

This work is in the public domain
Sindicat Terrassa