Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Agost»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
      01 02 03 04
05 06 07 08 09 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30 31  

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
La batalla de València
13 set 2004
La batalla de València


�ngel López García-Molins és és catedràtic de Teoria dels Llenguatges de la Universitat de València.

Fa poc més d'un quart de segle va haver aquí una batalla de la qual les joves generacions no solen tenir sinó una idea vaga. Una batalla, diu? Però, què era, cosa de les falles, com uns jocs florals o alguna cosa així? No, no, va ser una batalla de debò, amb insults, agressions, mutilats, atemptats terroristes i -només per miracle- cap mort. Ah, ja, les manis de quan la caiguda del franquisme; en resum, les batalles de l'avi. Que no, que la cosa anava sobre el valencià, sobre els símbols i sobre la llengua. Afortunadament els nostres joves no acaben d'entendre'l. Ãs veritat que les solucions a les quals es va arribar no van satisfer a cap de les dues parts, que s'ha gastat molt diners en organismes culturals inútils i menys del degut a potenciar el que es va acordar salvaguardar, però, en conjunt, cap dir que podríem estar molt pitjor. No obstant això, aquella va ser una batalla centrípeta, l'episodi central d'una veritable guerra civil.

La qual ara se'ns ve damunt és altra batalla de València, una batalla centrífuga. Com deien els professors de llatí del Batxillerat -permetin-me aquesta pedanteria de filòleg- "pugna Valentiae" pot ser genitiu objectiu o subjectiu, és a dir, pot significar la batalla per prendre València o la batalla que emprèn València: l'actual batalla de València és una batalla que devem lliurar els valencians, és genitiu subjectiu. Contra qui? Aquí està el curiós: contra ningú en particular, però el segur és que si no ens movem, sortirem derrotats. S'està replantejant la qüestió territorial espanyola i tot sembla indicar que als valencians podrien donar-nos-la altra vegada amb formatge.

A les proves em remeto: quan es va redactar la Constitució de 1978 es va arbitrar un procediment perquè certes comunitats arribessin a majors cotes d'autonomia. A posteriori es va dir que es tractava de les comunitats "històriques". No obstant això, com és evident que el regne d'Astúries o el d'Aragó, per posar només dos exemples, són més històrics que alguna de les comunitats beneficiàries del text constitucional, la veritat és que les quals van guanyar van ser les comunitats bilingües i les quals van perdre -amb la notable excepció d'Andalusia, la qual va saber esmenar l'erro-, les altres. I nosaltres, per ventura no som bilingües? Serà que com caminàvem discutint si el del valencià eren xurres o merines, els pares de la pàtria no es van assabentar.

Sembla una ximpleria, però no ho és. Com a conseqüència d'un repartiment injust i desequilibrat del pastís, uns altres tenen autopistes i nosaltres, tan tot just, uns altres tenen AVE i el nostre és una mera promesa, uns altres han tingut Expo o Olimpíades i nosaltres ens hem quedat a dues veles (a tres, si prefereixen, pel de la copeta d´Amèrica), uns altres han monopolitzat la instal·lació de multinacionals i la creació de milers de llocs de treball i nosaltres hem seguit de postal turística del Llevant feliç. No, no és una broma, és una estafa. La conseqüència de l'estèril batalla centrípeta de València de fa vint-i-cinc anys és que en aquest període hem viscut pitjor que els nostres veïns, que els nostres impostos no ens han servit per a gairebé gens i que els nostres fills han tingut i tenen moltes menys possibilitats per a obrir-se un avenir. El passat ja no té remei i aquells dels nostres avatpasats que per acció o omissió van ser responsables del desastre han passat ja a la història valenciana de la infàmia. Però el futur sí pot enfrontar-se. La pregunta és si els líders polítics actuals van a fer omisió altra vegada dels nostres drets i van a picar els nostres interessos.

Un, que tendeix a ser benpensat, creu que el fet que el ministre d'Administracions públiques del Govern central sigui paisà nostre representa una garantia. També creu que la recent reestructuració del Govern valencià no només obeeix a les raons non sanctas que parlen els comentaristes, sinó també al desig de col·locar en la gestió del model territorial a qui ja va dur qüestions semblants en el Senat. Però podria equivocar-me. Podria ser que al primer ho haguessin posat al capdavant del marró perquè uns altres gaudien de major predicament en això del tarannà () i que al segon ho hagin encallat en una espècie de dic sec mentre aixeca la tempesta de la lluita fratricida del partit de la dreta. Anava a dir que ells, els uns i els altres, l'hi perden, però no és tota la veritat. Els quals ens ho perdem som nosaltres i per a València seria un veritable desastre.

Que per què? Perquè entre el pla Ibarretxe, que amenaça des del nord, el tripartitt, que amaga des del nordest, la negativa estratègica del partit popular a tocar ni una línia de la Constitució i la perillosa indefinició del partit socialista sobre el que cal fer, amb líders territorials que es contradiuen contínuament, el panorama no pot ser més ombrívol. Ãs ombrívol per a tots, per descomptat, però ja se sap com se sol resoldre aquesta classe de coses: amb un boc expiatori. Com les autodenominades autonomies històriques no poden acceptar el del cafè per a tots -incloses, al que sembla, Ceuta i Melilla: érem pocs i va parir l'àvia!- i, per descomptat, és improbable que aconsegueixin tot el que demanen, l'única manera de mantenir el statu quo és rebaixar les pretensions dels intermedis. Entre els quals estem nosaltres. Així que seguirem sense fons, sense infraestructures i sense empreses pioneres. El que el repartiment del pastís sembla prefigurar per als valencians és més del que ja som. El paradís de les vacances dels espanyols mitjanament acomodats, una alternativa a la República Dominicana, a Cuba o al Yucatàn, però sense haver de pujar-se a l'avió. I igual que aquests països, repeteixo, sense fons, sense infraestructures i sense empreses pioneres. Total, per a servir combinats no fan mancada.

Mal assumpte. Mentre la pròxima batalla de València s'està preparant, aquí ningú sembla adonar-se del que s'aveïna. Els partits polítics segueixen amb les seves disputes de sempre. La societat, endormiscada, segueix creient allò que som la millor terreta del món (serà del d'ultratomba, dic jo). Quant als intel·lectuals que van participar activament en la batalla de fa un quart de segle, no saben o no contesten, sens dubte perquè van ser fets callar hàbilment, amb l'afalac, amb el xantatge, amb la marginació o amb la simple compra. Això els veterans, que les joves generacions, a les quals se'ls va dir que el que importa és l´aldea global i que això dels pobles és una antigualla, ni tan sols l'hi plantegen. Tornant al llatí: vae victis!
Mira també:
http://www.e-valencia.org/modules.php?op=modload&name=News&file=article&sid=5793&mode=thread&order=0&thold=0

This work is in the public domain

Comentaris

Re: La batalla de València
13 set 2004
Esta campaña la volveremos a ganar nosotros.
Valencia siempre española
Som valencians y espanyols. Però no catalans.
Viva España 2000
Re: La batalla de València
13 set 2004
Ja veurem...
Re: La batalla de València
13 set 2004
aixo ja ho vorem, tu espera que ens mobilitzem, durant aquesto 25 anys encar que mal s´ensenyat valencià a tots el xiquets i a tos se´ls ha explicat amb clretat i amb proves l´unitat de la llengua, ja vorem quanta gent us fa cas analfabets.

Unitat atifeixista
Re: La batalla de València
14 set 2004
a ver si esta vez conseguís convocar a más de treinta, zombis

las prostitutas no cuentan

los nacionales tampoco
Re: La batalla de València
14 set 2004
caca2ooo,sois todos unos fachas

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more

Sindicat