|
|
|
Anunci :: pobles i cultures vs poder i estats : guerra |
|
De la matança de Beslan a Txetxènia: conflicte oblidat, pau impossible?
|
|
|
per rebut de la Fundació per la Pau |
12 set 2004
|
Acte públic
"De la matança de Beslan a Txetxènia: conflicte oblidat, pau impossible?"
Conferència de Carlos Taibo, professor de Ciència Política de la
Universidad Autónoma de Madrid
Presentació del posicionament de la Fundació per la Pau
Dijous 16 de setembre a les 19:30h.
A la Casa del Mar (c/. Albareda, 1-13 - Barcelona)
Entrada lliure |
La Fundació per la Pau rebutja l'atemptat de Beslan i reclama mesures per solucionar el conflicte de Txetxènia.
Una vegada més, volem manifestar el nostre radical rebuig a accions com la duta a terme a l'escola de Beslan, a Ossètia del Nord. L'ús de la violència, encara més si es fa de forma indiscriminada contra població civil, és un acte execrable. Cap projecte, per just que sigui, pot
edificar-se al damunt d'aquesta barbàrie.
Aquestes responsabilitats són clares, però no són pas les úques ni, mirat en el temps i el context global del conflicte, les més significatives.
Tot i els dubtes sobre la identitat dels assaltants, és clar que l'acció s'emmarca en la crisi que es viu a Txetxènia. Malauradament, només amb fets deplorables com aquests es presta atenció al conflicte. I així, ja és part del problema: la millor manera d'evitar donar protagonisme i espai als grups violents és afrontar la resolució justa i pacífica dels
conflictes abans que aquests degenerin i s'enquistin.
Després de la desfeta de la URSS, Txetxènia va avançar cap a la sobirania. El govern rus va respondre amb una guerra (1994-1996) brutal i
devastadora. Ciutats com Grozni, la capital, van quedar prràcticament destruïdes. La desestabilització i el caos van fer difícilment governable el país, malgrat els "Acords de Pau de Jasavyurt". L'arribada de Putin al
poder, l'any 1999, va marcar una nova inflexió en clau militar. Arraconant tota opció de diàleg, Putin va reduir el conflicte txetxè a una simple qüestió de terrorisme i va iniciar una "operació antiterrorista", al capdavall, una nova i brutal guerra que s'ha anat allargant fins avui. Les vulneracions de drets humans (execucions, tortures, atacs en zones civils,
etc.) van superar àmpliament les que es van veure en la primera.
Aquest és el resultat de l'opció militar: desenes de milers de morts i ferits, desapareguts, desplaçats, destrucció, odis i ressentiments i una munió de faccions armades actuant sobre territori txetxè, a més de
l'exèrcit rus. La població civil, com sempre, ha acabat pagant i patint la folla violència de tots plegats. La lliçó és clara: la pau i el diàleg no eren fàcils, però la guerra a gran escala ha portat a una situació on la
violència, cada cop més sanguinària, se succeeix sense fi.
Tot això, s'ha produït amb un vergonyós silenci per part de la Unió Europea (UE) i els Estats Units, que han tolerat les atrocitats del govern
rus. Tan sols diverses ONG de pau i drets humans, algunes personalitats i diplomàtics o alguns informes de l'OSCE denunciaven la situació. Després de l'11 S, en el context d'impunitat creat sota el paraigua de la "lluita
contra el terrorisme", Putin ha trobat la via per vincular el conflicte txetxè amb el terrorisme internacional i, així, aconseguir el beneplàcit occidental per fer el que volgués.
És essencial que governs i organismes internacionals pressionin el govern rus per tal que canvïi la seva política de terra cremada per una obertura de diàleg i de ple respecte als drets humans. Si no, un nou focus de
tensió complexa s'instal.larà, i enquistarà, al Càucas. Demanem als governs català i espanyol, i als diversos partits polítics, que actuïn en
aquesta línia. Les ONG implicades en el treball per la pau, la solidaritat i els drets humans, han d'estar-hi a sobre.
Pel que fa als fets de Beslan, existeixen molts dubtes sobre si la gestió de la crisi va ser la més adequada. Les autoritats, a més, amaguen dades i fan callar a periodistes que donen versions diferents a les oficials. La
ciutadania ha de conèixer, amb el màxim de transparència i veracitat, el que ha passat, per poder-ne valorar adequadament l'abast i les
implicacions. Però, a més, el govern rus faria bé en no oblidar fets recents, i per a nosaltres, propers: la manipulació informativa en casos de terrorisme no sempre ha funcionat bé per als seus promotors.
Finalment, volem expressar el nostre sentit record per tota la gent que ha perdut la vida en aquesta matança. La motivació darrera de la feina de la Fundació per la Pau és ajudar a evitar fets com els de Beslan (i els de
l'11 M a Madrid, els de l'11 S als EUA, la guerra a l'Iraq, Palestina, Colòmbia, Sudan, la violència sexista, etc.).
Barcelona, 9 de setembre de 2004 |
This work is in the public domain |
