Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
Manifest i convocatòries d´ENDAVANT 11 de setembre
10 set 2004
Manifest de l´11 de setembre
Contra la precarietat, els Països Catalans construïm alternatives

Fa temps que no vivíem als Països Catalans un curs polític tant mogut en les institucions que ens governen com el que acabem de deixar enrere. Tres convocatòries electorals han comportat canvis de cares en governs autonòmics i estatals, i també moltes promeses i, ja en aquests primers mesos, algunes iniciatives que ens han mostrat el seu rostre real.
Pel que fa al relleu al sí del poder a l’Estat espanyol, hem de destacar que la pressió popular, no tan sols ha derrocat a la dreta més reaccionaria, la dreta d’Aznar, Acebes i companyia, sinó que ha forçat l’actual Govern a aturar part del projecte de Pla Hidrològic Espanyol, l’aplicació de la reforma educativa o la retirada de les tropes espanyoles de l’Iraq.
A totes aquestes iniciatives que celebrem, cal contraposar-hi, però que el PSOE no ha frenat tots els transvasaments i que, per tant, el Xuquer valencià continua amenaçat, que el ministre espanyol de Defensa ja prepara tropes per enviar a l’Afganistan i a la resta de països que li dictin des de l’OTAN. En política europea, el PSOE s’està erigint com a defensor de l’aprovació de la Constitució Europea, que no només ens nega com a poble sinó que perpetuarà la dominació de la burguesia europea sobre els interessos dels i les treballadores, i la seva capacitat de resposta a les continues agressions. Malgrat el suposat nou tarannà, els papers requisats després de la guerra del 36 continuen a Salamanca i la política repressiva continua les mateixes pautes del PP, com ho ha demostrat la il.legalització de la formació electoral abertzale HZ.

I és que, malgrat que en les formes el nou govern de Madrid difereix de l’antic, al cap i a la fi tots dos treballen pel manteniment d’un Estat que defensa els interessos de les classes dominants a través de l’explotació de les classes populars i de les nacions sense estat com la nostra.
Un dels canvis més significatius ha estat el relleu de Convergència pel tripartit, que va estrenar-se el mes de desembre amb promeses de construir un govern catalanista i d’esquerres. Els fets, però, disten molt d’aquella pomposa declaració d’intencions. I les classes populars hem estat les primeres de patir-ho: el desallotjament violent dels immigrants tancats a la Catedral de Barcelona per reclamar els seus drets, les declaracions de Maragall animant els empresaris a portar la producció a països d’on puguin extreure un major benefici o l´evidència que el nou govern no té cap intenció d´aturar el procés que estem patint els Països Catalans de covertir-nos en una àrea d’oci, serveis, sol i platges per a la resta d’Europa. És aquí on es mostra la cara real dels nous administradors de l’autonomia del Principat.
Aquests són els administradors que ara impulsen la reforma de la Constitució espanyola i dels estatuts d’autonomia per readequar l’estructura de l’Estat a les necessitats de la burguesia, i no pas per garantir el lliure exercici del dret a l’autodeterminació i la reunificació dels Països Catalans sense haver de demanar permis a Madrid per fer-ho, un permís que sabem que mai ens concedirà, sinó que l’haurem de conquerir.
I entre promeses i declaracions, les xifres ens mostren que la realitat per a les classes populars als Països Catalans té un nom propi : PRECARIETAT. Al mes de maig el nombre oficial de persones desocupades al nostre país ascendia fins a gairabé 600.000. I unes 300.000 persones immigrades continuen vivint a les nostres ciutats sense papers legalitzats, amb el perill de ser expulsades i sense poder accedir a una feina o un habitatge digne. A aquesta aclaparadora realitat cal sumar-hi la inestabilitat en què viuen els centenars de milers de persones que només troben feines temporals, l´altíssim cost de l´habitatge i les hipoteques o la privatització de molts serveis públics, entre els quals cal destacar els intents del nou govern català de convertir l´accés a l´atenció mèdica en un luxe prohibitiu per a àmplies capes socials. I mentrestant, els sindicats majoritaris encaixen de mans amb la patronal i preparen, juntament amb el nou ministre de Treball espanyol, una nova reforma laboral perquè, segons assegura Caldera, el mercat laboral actual no és el més adequat per afavorir la competitivitat.
És evident que per superar la situació de precarietat en què vivim les classes populars catalanes no podem confiar en els prodigis que ens han anunciat els polítics insignes, sinó que hem de reprendre l'energia que ha permès aturar el transvasament de l'Ebre i que ha inundat els carrers per dir "no" a l'ocupació imperialista de l'Iraq i Palestina, i construir la resposta. Perquè davant dels tancaments d'empreses, de l'augment del que anomenen flexibilització i que per nosaltres és inestabilitat laboral, de la violència de gènere, del desmantellament progressiu del mins Estat del benestar que hem tingut, arreu de les comarques les classes populars organitzem la resposta, i també l'alternativa.
I és que els Països Catalans tenim alternatives, com ho demostren les treballadores i treballadors agrupats en la Xarxa Contra el Tancament d'Empreses, les mobilitzacions de les persones immigrades per viure en dignitat, la resposta de l'esquerra independentista davant de les anunciades reforma dels estatuts i constitucional, l'aglutinació de forces en la Campanya dels Països Catalans contra la Constitució Europea, les lluites en defensa del territori i contra la depredació urbanística, les mobilitzacions solidàries amb les companyes i companys que pateixen la repressió i amb els que són a la presó per motius polítics, l'alternativa combativa de les candidatures municipals d'unitat popular, les accions que han tret la disfressa al Fòrum de l'especulació i n'han mostrat la cara real. Perquè davant de les agressions responem, però també tenim la capacitat d'anar més enllà i mostrar que hi ha alternatives a través de la construcció de la unitat popular, que ha d'esdevenir el punt de trobada de totes les persones i col.lectius que treballen per construir uns Països Catalans lliures i socialistes.

La lluita és l'únic camí!
Independència , socialisme, Països Catalans


CONVOCATÒRIES NACIONALS:
Barcelona:
10,30 h. Homenatge a Gustau Muñoz (militant català mort en combat). Carrer Ferran
13,30 h. Manifestació de suport al presos polítics catalans. Passeig del Born
17,00 h. Manifestació nacional. Plaça Urquinaona
19,00 h. Acte polític d´ENDAVANT. Passeig del Born
Parlaran en l´acte:
Salutació internacional de l´Esquerra Independentista Basca
Salutació internacional de l´Esquerra Independentista Gallega
Sindicats d´estudiants de l´Esquerra Independentista (Alternativa Estel i Coordinadora d´Estudiants dels Països Catalans)
Xarxa Contra el Tancament d´Empreses i la Precarietat
Col.lectius en defensa del territori i contra l´especulació
Assemblea per la Regularització sense Condicions
Candidatura d´Unitat Popular (CUP)
Coordinadora d´Assemblees de Joves de l´Esquerra independentista (CAJEI)
ENDAVANT


Girona:
19,00 h. Manifestació nacional. Plaça catalunya

Lleida:
12,00 h. Manifestació nacional. Plaça de la Catedral

Reus:
19,00 h. Manifestació nacional. Plaça Mercadal


ENDAVANT, Organització Socialista d´Alliberament Nacional
11 de setembre de 2004

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Manifest i convocatòries d´ENDAVANT 11 de setembre
10 set 2004
L'Únic cami és la UNITAT!!!!
I d'això sembla que no n'hi ha gaire!!!
Re: Manifest i convocatòries d´ENDAVANT 11 de setembre
10 set 2004
quina caiguda, aixo es caminar?
endavant:cuatre porcs¡¡
Re: Manifest i convocatòries d´ENDAVANT 11 de setembre
10 set 2004
pujol-ferrusolejats

pujol lladre, torna lo robat¡¡
Sindicat