Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: especulació i okupació
La Copa Amèrica dispara l’especulació urbanística
10 set 2004
Mai s'havia produït una ofensiva urbanística tan forta i generalitzada al País Valencià. Els darrers dies s'han presentat un conjunt de projectes que afecten més de 70 milions de metres quadrats.
FJE05_.jpg
La Copa Amèrica dispara lâespeculació urbanística

http://www.lavanc.com

Mai s'havia produït una ofensiva urbanística tan forta i generalitzada al País Valencià. Els darrers dies s'han presentat un conjunt de projectes que afecten més de 70 milions de metres quadrats.


Guillem Carreras. València.

Amb aigua de lâEbre o sense, el País Valencià està encaminat a convertir-se en la nova Califòrnia europea, un objectiu esperonat per la Generalitat valenciana però del qual, malgrat les crítiques de la ministra de Medi Ambient al model turístic valencià, tampoc en són al·liens 10 ajuntaments controlats pels socialistes.

Els projectes que sâhan aprovat durant els darrers mesos -o estan en vies dâaconseguir-ho- contemplen lâedificacio de noves urbanitzacions, blocs dâedificis, complexes hotelers i espais esportius i dâoci que ocuparan més de 70 milions de metres quadrats. Mai sâhavia produït en tan poc de temps una ofensiva urbanística generalitzada tan forta al País Valencià, ni tan se vol durant el desenvolupisme franquista o amb lâarribada de lâeuro.

Els casos més flagrants són els de Cullera, El Puig, Elx i la Diputació de Castelló. El president dâaquesta institució, el qüestionat Carlos Fabra, està aprofitant-se de la treva interna al PP per enllestir el seu projecte de construir ni més ni menys que 35 milions de metres quadrats entre Cabanes i Orpesa al voltant del parc temàtic Mundo Ilusión, una reedició de la fallida Terra Mítica de Zaplana que, com aquesta, pretén beneficiar els empresaris de la construcció locals, especialment lâamic personal de Fabra i promotor de Marina dâOr, Jesús Ger.

A Cullera lâInstitut València de la Vivenda (IVVSA), que dirigeix el popular Fermín Doménech, pretén promoure la construcció -a una zona de 600.000 m2 on el mateix Doménech va tindre interessos urbanístics- de 33 torres dâentre 15 i 25 alçades, juntament amb altres dos edificis de 42 plantes a primera línea de la platja que allotjaran dos hotels.

Lâalcalde socialista dâEl Puig, Juan Francisco García Félix, va enviar fa dues setmanes a la conselleria de Territori i Habitatge el projecte de construïr 14.600 xal·lets en 8 milions de m2. A aquesta quantitat caldria sumar-ne la requalificació, el 31 de gener de lâany passat, de 4 milions, també a la costa, per construir un camp de golf envoltat dâhabitatges de luxe. García va haver de declarar la setmana passada a un jutjat de Massamagrell acusat per un empresari local de prevaricar concedint les llicències. La població dâaquesta petita vila de 7.500 habitants podria passar a tenir-ne 80.000 en menys de deu anys i convertir-se en la punta de llança de la Ruta Blava, el vell projecte de lâexcap del Consell socialista Joan Lerma, recollit i ampliat per Zaplana, dâedificar tota la zona litoral que hi ha entre València i Sagunt.

Lâajuntament dâElx, dirigit per Diego Macià, del PSPV-PSOE, prepara una revisió del seu Plà General de Ordenament Urbà (PGOU) que duplicarà el casc urbà i permetrà construir 19.000 habitatges en nou milions i mig de m2, la qual cosa suposarà una injecció de més de 60.000 habitants.

Per la seua banda, Peníscola pretén construir 4 milions de m2 i podria absorbir 100.000 nous veïns si sâaproven tots els projectes que sâhan presentat a lâAjuntament. Borriana projecta edificar tres milions i mig de m2, Moncofa dos. Canet de Berenguer, controlada per EU i en plena expansió urbanística des de fa 8 anys, té preparats 2.000 habitages nous per als propers anys. La llista sâextén a quasi la totalitat dels municipis valencians, i dâexecutar-se tots els projectes aprovats i en fase dâadjudicació les platges valencianes es trobarien saturades de ciment.

>> Més encara

Les previsions amb què treballa la Generalitat valenciana són encara més devastadores. Rafael Blasco, el perenne conseller de Territori i Habitatge, calcula que en una dècada sâedificaran 600.000 habitatges nous al País Valencià. Segons un informe de la seua conselleria, des de 1990 els grans municipis costaners han edificat mig milió habitatges, urbanitzant-se en 15 anys 320 milions de m2. De continuar-se la destrucció del territori alenada pel PP, les expectatives per al proper decenni són encara majors. El mateix Blasco sâha encarregat dâinsistir en què dels 470 quilòmetres que té la costa valenciana, només en restaran protegits 170. LâExecutiu valencià prepara reformar la Llei dâOrdenament del Territori (LOT) i la llei valenciana del sól per disposar del marc legal necessari que puga permetre i regular lâespeculació urbanìstica que ve.

>> PHN bis

La paralització del transvasament de lâEbre resta lluny dâhaver impedit la construcció massiva a terres valencianes. No són poques les veus ecologistes que es lamenten que el pla alternatiu presentat per la ministra Narbona només soluciona una part del problema, la referida al futur de lâEbre, però deixa en lâaire el debat sobre la utilització i racionalització de lâaigua i permet amb vies alternatives com les desalinitzadores -igualment contaminants-, que la sét dâaigua del sector urbanístic siga satisfeta.

La federació andalusa dâEcologistes en Accció ha posat el dit en la nafra criticant el programa dâActuacions per la Gestió i Utilització de lâAigua (AGUA) perquè "no qüestiona la demanda actual ni planteja que lâautèntica solució al problema és lâestalvi i la planificació territorial". Malgrat la paralització del transvasament de lâEbre, la construcció disposa al País Valencià de les previsions dâaigua necessàries per aprofitar-se de les expectatives generades per la Copa Amèrica 2007.

>> Estancament del model de âsol i platjaâ?

La carrera per fer-se dâor a base de taulells i ciment contrasta amb el mal tràngol que travessa actualment el sector turístic valencià, que amenaça amb una fallida del model turístic de sol i platja que va quallar durant el mandat dâEduardo Zaplana. El creixement dels feliços anys 90 sâha estancat aquesta temporada en un magre increment del 0,8 per cent per al conjunt del territori. Un turisme que creix menys i que perd qualitat a marxes forçades: durant els primers 6 mesos de 2004 32.511 turistes europeus menys que lâany passat han arribat a les costes valencianes, afectant sobretot el litoral alacantí, menys depenent del turisme espanyol, que ha vist com les visites totals a les seues platges han disminuït durant juliol 7,42 punts respecte el 2003.

En el cas emblemàtic de Benidorm (que absorbeix el 80 per cent dels visitants a les comarques alacantines), lâocupació hotelera no ha pujat del 90 per cent, la pitjor en deu anys. Dos dels principals touroperadors europeus, lâalemanya TUI i lâanglesa Thomson, han reduït el seu negoci a la Costa Blanca en comparació amb anys anteriors. El litoral alacantí sâha massificat i ha vist reduïda la seua qualitat, existint ofertes semblants però més barates a altres indrets europeus com Grècia.

Tota aquesta situació té el seu reflexe en lâaugment de lâatur, que durant lâestiu, amb 5.292 desocupats més, ha pujat un 1,51%. Massa taulell per tant poc turista.
Mira també:
http://www.lavanc.com
http://www.nuncamas.net/

This work is in the public domain
Sindicat