Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
|
|
afegeix una acció
login
desa preferències i edita les teves notícies
biblioteca d'info www.indymedia.org Projects radio satellite tv video Africa ambazonia canarias estrecho / madiaq nigeria south africa Canada alberta hamilton maritimes montreal ontario ottawa quebec thunder bay vancouver victoria windsor winnipeg East Asia japan manila qc Europe alacant andorra antwerpen athens austria barcelona belgium belgrade bristol bulgaria croatia cyprus estrecho / madiaq euskal herria galiza germany grenoble hungary ireland istanbul italy la plana liege lille madrid marseille nantes netherlands nice norway oost-vlaanderen paris poland portugal romania russia scotland sverige switzerland thessaloniki united kingdom west vlaanderen Latin America argentina bolivia brasil chiapas chile colombia ecuador mexico peru puerto rico qollasuyu rosario santiago sonora tijuana uruguay valparaiso Oceania adelaide aotearoa brisbane darwin jakarta manila melbourne oceania perth qc sydney South Asia india mumbai United States arizona arkansas atlanta austin baltimore binghamton boston buffalo charlottesville chicago cleveland colorado danbury, ct dc hawaii houston hudson mohawk idaho ithaca kansas city la madison maine miami michigan milwaukee minneapolis/st. paul new hampshire new jersey new mexico new orleans north carolina north texas nyc oklahoma philadelphia pittsburgh portland richmond rochester rogue valley san diego san francisco san francisco bay area santa barbara santa cruz, ca seattle st louis tallahassee-red hills tennessee united states urbana-champaign utah vermont western mass worcester West Asia beirut israel palestine Topics biotech Process discussion fbi/legal updates indymedia faq mailing lists process & imc docs tech volunteer |
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Comentaris
Comparteixo plenament l'argumetn contra tot estat, ja que l'experiència, fins ara no ha demostrat que aquests hagin aportat gaires llibertats sino formes de decisió EN NOM dels demés ( ja siguin burgesos o De la Unió Soviètica )
És un bon moment per agafar lo bo i millor de cada casa i treballar junts per allò que ens unieix.
Ja sé que no està bé fer cap paral·lelisme i sense cap mena de patologia en Pro de assemblar-nos més als bascos (cadascú al seu lloc) però ells ja van tenir i ténen elements autònoms en la seva lluita, des d'en LIKINIANO ( autor del bietan ), passant pels gens menyspreables escamot autònoms d'ETA o els nous llibertaris sempre cÃtics d'Ekintza Zuzena.
Endavant, doncs amb aquesta nova proposta, sanÃssima per altra banda.
Aixà és necessari que uns i altres deixem d'estigmatitzar-nos. Anarquistes contra indepes, indepes contra anarquistes. Comunistes contra anarquistes.
Molts anarcos amaguen que Bakunin, no se sentia per RES Rús, sino Eslau. I era molt sensible aquesta uniformització de Marx. I els comunistes, per altra banda, amaguen que MARX no creia gens amb les petites nacions, ja que deia que aquestes s¡haurien de sentir satisfetes per lluitar dins d¡un estat més gran per un mateix fi el comunsime. Potser s'equivocava en els mitjans no en el fi.
No sé quina és la solució final, però ara per ara RESPECTE i DIÀLEG, paraula una mica sobada pel capital, però DIÀLEG de veres, entre nosaltres, dins nostre. Mai dià leg amb ELS GRANS AMOS.
Apa companyeruuuus
Ens veiem demà , en serio que m'he animat molt en saber que hi hauria un "Black Block" a l'11. AIXÒ DE black block HO DIC EN CONYETA SANA.
SAAAAALUTEN
No som ni hem volgut crear mai una organització, ni ens importa el nombre de persones que participen en la convocatòria. Els vincles que mantenim es basen en la nostra coincidència en la quotidianitat alhora de treballar amb l'objectiu d'enfortir l'autoorganització social a partir de les diferents iniciatives crÃtiques que es desenvolupen als nostres barris i viles.
La manifestació de l'11 de setmbre és senzillament un espai més on trobar-nos i visibilitzar una altra manera d'entendre l'independentisme al marge de la consecució de cap nou estat.
Això de Marx és una simplificació interessada, només cal llegir els escrits sobre el cas irlandès.
Els escamots autònoms eren marxistes autogestionaris, i d'altra banda no tenien cap relació amb ETA.
Potser es pot defensar un independentisme llibertari, però no cal falsejar les coses.
salut
No vull alliberar "els Països Catalans", perquè no crec que en les nacions com a ens reals. En tot cas vull que alliberem de forma conjunta les nostres relacions socials, l'espai públic, la nostra vida del domini del'estat i el capital. El que succeix és que crec que la construcció (més que l'alliberament) d'uns Països Catalans, reafirmant el plural i negant tota categòria identità ria pot ser una bona palanca per coadjudar en aquest procés.
Possiblement no pensis el mateix, però això no impedeix poder compartir espais de lluita, per què el més important al meu entendre no és aquesta data ni els adjectius que usem per identificar-nos, sinó el treball quotidià en vistes a construir una alternativa horitzontal no-estatal i autogestionada.
Em podrÃeu dir (no sóc de Barna i no he llegit aquestes ocatavetes) si és també una manifestació o només serà concentració?
Ens veiem demà !
NI ESTAT CATALÀ NI ESTAT ESPAÑOL
ANARQUIA ÉS INDEPENDÈNCIA!
La pluralitat de la que parles ens inclou a nosaltres com catalans, la nostra desaparició significarÃa una pèrdua per la pluralitat com ho serÃa la de qualsevol altre identitat. Pero moltes d'aquestes altres si han aconseguit alliberar-se d'imposicions i han aconseguit poder conviure amb la resta ha estat aconseguint un estat. Aixó és el que ha passat, és la realitat.
M'agradarÃa saber perque, si aixó ha servit per aquests d'altres nacions arreu del món, nosaltres no ho em de fer. Soc llibertari i crec que aixó és bà sic plantejar-s'ho.
Sé que això és utòpic, però no penso conformar-me amb un estat, precisament perquè em considero també llibertà ria. A més crec que la història demostra que els estats poderosos, en un món capitalista, tenen les de guanyar econòmica i militarment contra els estats més petits.
Faig el comentari amb tot el respecte per a les opcions de qualsevol, em disgusta profundament el clima de desqualificacions cap als anarquistes que hi ha últimament a indymedia, quan l´anarquisme històricament mai ha negat el dret a la lliure associació dels pobles sense estat.
I una última aclaració: els anarquistes (en general, no tots, perquè hi ha postures molt diverses) no estan en contra d´un estat català perquè vulguin un estat espanyol, sinó perquè volen destruir TOTS els estats (amb la qual cosa desapareixeria la imposició lingüÃstica i cultural d´un poble sobre altre poble, ningú no tindria la possibilitat de fer desaparèixer la cultura de ningú. Crec que en un món sense estats, les cultures minorità ries com la catalana (em refereixo a una escala mundial, és clar) en sortirien beneficiades.
Per això, alguns/es no reivindiquem el nacionalisme, sinó l'independentisme entès des d'una perspectiva antiestatal i no identità ria. No pretenem construir cap comunitat nacional catalana, sinó articular i construir-nos com a territori, els Països Catalans, sense fronteres ni estats, partint de la cooperació i recolzament mutu entre les lluites territorials.
Respecte a si la convocatòria es tracta d'una concentració o manifestació, per aclarir dubtes, es tracta d'un bloc (malgrat que el nom no ens agradi gens, però d'alguna manera ens hem d'entendre) dins la manifestació de l'11 de setembre.
No volem entrar en contradicció amb companyes i companys amb qui compartim espais de lluita (esquerra independentista organitzada), ans el contrari el nostre bloc (¿?) se situa al seu cantó, però tampoc volem diluir-nos en consignes on no ens reconeixem.
Des d'un punt de vista polÃtic, d'autorganització i autogestió estic d'acord amb vosltres. Però no sé en base a qué els PPCC son un subjecte polÃtic, i en base a què altres no ho serien (p.ex., no tinc clar que la majoria dels PPCC no tinguin més voluntat de ser espanyols que catalans).
salut i grà cies
A)A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)
A)A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)(A)
L'eliminació de l'estat no està gens clar que acabi amb les imposicions i els poderosos, ja que aixó ha existit abans dels estats, o que afavoreixi aconseguir tot el que t'acabo d'esmentar i molt més. Precisament perque són moltÃssims els pobles que han ressolt mitjançant l'estat aquestes imposicions, que cal plantejar-s'ho.
Es cert que l'anarquisme sempre ha lluitat pel dret a l'autodeterminació de les nacions sense estat, pero crec que s'haurÃa de concretar moltÃssim més com s'ho farÃa per assegurar que la seva independència o autogestió fos real i, a més, com s'ho farÃa per gestionar-la amb eficà cia.
Aixó sÃ, crec que cal reduir-lo al mà xim començant, tal com ja t'he comentat, amb l'exèrcit que llença milions i milions d'euros molt necessaris per hospitals, escoles i tota mena de coses útils per la gent.
Ha estat la dreta, el panxacontentisme i el regionalisme principatà els que s'han oposat sempre a l'articulació d'un territori comú. És cert que actualment el PaÃs Valencià i les Illes estan governades per la dreta, i els governs respectius fan fà stics del tema, però a Barcelona també guanya les eleccions Joan Clos i no per això hem deixat de lluitar per un altre model de ciutat.
Per a mi, els Països Catalans es construeixen a partir del mancomunament horitzontal de les lluites que es desenvolupen al nostre territori. No és l'únic horitzó possible, i podria haver múltiples interpretacions diferents igualment và lides, però alguns/nes optem per aquesta.
En aquest cas, si els blaveros valencians fossin majoria tindrien raó, no? On és la raó, aleshores? O si decideixen els veïns de Nou barris que són una república tropical i bananera (que no estaria malament...)? No sé, no em queda clar. Crec que hi ha d'haver quelcom més que defineixi el què és una nació.
Merci de totes maneres.
Modificat: 10:30:24
Algunes preguntes. Ho fareu tots sols i soles? i que fareu amb la multitud que es nega a deixar-se ensarronar per projectes homogeneitzadors com els vostres? ens enviareu al gulag per no ser verdaderament "catalans"?
La veritat és que és al.lucinant el missatge del bloc aquest. Com si el món s'hagués parat en les comunitats nacionals, i ara calgués recuperar no se que.
El compromÃs per un món millor, l'energia del moviment global, la construcció d'instruments postcapitalistes, la prà ctica i la reivindicació de la ciutadania global, tot plegat matriu de l'activitat militant avui, supera i posa contra les cordes a les diverses versions de nacionalisme (de dretes, d'esquerres, d'extrema esquerra), i, com en tots els moments de passió militant, s'autoconstitueix en comunitat global, en ciutadania global, reivindicant com a única pà tria la humanitat sencera.
Ho trobo bonic però poc prà ctic, però en tot cas no és finit, sinó obert i dialèctic (processual, que dirien alguns).
Bé doncs, endavant amb la lluita i ens veiem l'11 al bloc antiautoritari!
Salut!
Me hace gracia pq es una muestra más de que no captan lo que ha pasado en los últimos 10 años! Presentarse como autónomos lo muestra a las claras. Eso ya no existe. En todas la metropolis donde hubo experiencias, sumamente interesantes, pero a la vez con lÃmites, en los últimos años se han producido una serie de modificaciones y transiciones hacÃa otro tipo de movimientos y prácticas que, retomando lo mejor de la autonomÃa, la resituan en el contexto actual, abriendo de par en par al movimiento y mezaclandóse con la multitud.
Una muestra más de lo cáduco de una propuesta asÃ. Un souvenir del pasado.
I el poble treballador explotat!!
unita abticapitlaista i menys històries
Modificat: 11:26:29
A la voluntat de les gents que habitem les metropolis dels anomenats PaÃsos Catalans (...), ni mirant la darrera de les preocupacions, esta la de construir una nació.
Fa riure tot plegat. Avui ens donen lliçons de nacionalisme la generalitat, el Barça, la TV3, elsa partits polÃtics, els mass-media, és com una mena de pensament únic, com si fós la preocupació de les persones, ...I ara a tot plegat si afegeix un grup "autònom". Quanta insignificà nacia! ajudarà n també a fer la senyera més gran del món?
Aquest grup potser confòn la seva voluntat amb la voluntat de la gent o la multitut, m'és igual com dir-ho. És el tÃpic comportament d'una secta, en la definició de Castoriadis que no té pèrdua i qui s'podrien llegir aquests patriotes sense pà tria...
"une secte est un groupment qui érige en absolu un sole coté, aspect ou phase du mouvement dont il est issu, en fait la vérité de la doctrine et la vérité tout court, lui subordonne tout le reste et, pour mantenir sa fidelité à cet aspect, se sépare radicalement du monde et vit désormais dans "son" monde à part", diu Castoriadis)
Potser el que aquest president de Costa Rica d'origen català volia era evitar a la seva nació les causes d'enfrontaments i de guerra arreu del continent, i si es aixà ho va aconseguir.
Els Països Catalans sóm una "entitat" constituida des de fa molt de temps, per la nostra història i la nostra llengua en comú, en un espai geogrà fic que s'ha anat delimitant en el temps.
Pero sobretot per una consciència i una voluntat col.lectiva de ser que és evident des de fa molts segles. Per exemple, front agressions com la del 1714 o la del 1936. La lluita front aquestes agressions amb un objectiu aculturitzador, per reduir-nos a una anècdota folklòrica, va ser resultat de la nostra voluntat d'existir compartida col.lectivament.
Una consciència identità ria oberta, per cert, que moltÃssima gent nouvinguda ha adoptat com seva. Aixà com també ha adoptat la voluntat de lluita contra les imposicions, en aquest cas, del nacionalisme espanyol i francès -de dreta, "esquerra" o fins i tot "anarko"- amb els seus estats.
D'aixó va l'Onze de Setembre, de la voluntat col.lectiva d'existir superant la violència aculturitzadora. Una voluntat col.lectiva anterior a qualsevol possible concepció francesa o alemanya o espanyola de la nació. Pèro és que, a més, al contrari d'aquests el concepte català de nació no ha estat mai totalitari.
Només cal veure com a les antigues possessions catalanes a Nà pols, SicÃlia, etc. enguany no s'hi parla català . Al contrari del que va passar a Sudamèrica, on la conquesta espanyola va significar entre d'altres coses l'imposició del castellà .
Curiòs esmentar alemanys i francesos, ja que ambdos han estat nacionalismes de tradició imperialista. Curiòs perque, en el cas francès, els catalans hem estat una de les seves nombroses vÃctimes. Amb el detall de que, mentres d'altres ja fa temps que han perdut tota esperança i es van dissolent definitivament potser acomplexades per alguns, la voluntat d'existir dels catalans ens fa seguir movent-nos a la Catalunya Nord i arreu dels Països Catalans perque que hi tenim dret com qualsevol d'altre i ho volem.
Es interessant, a més, perque aquesta voluntat de lluita s'ha fet sempre contra un estat, l'espanyol o el francès, i sense estat. Els Països Catalans han passat tres-cents anys sobrevivint sense estats ni exèrcits, serÃa interessant veure quant duraven les "entitats" espanyola o francesa en la mateixa situació. Moltes "entitats" han desaparegut en la meitat d'aquest temps...
Soc llibertari i antiautoritari, pero passo de dogmatismes i retòriques autocomplaents que també n'hi han aquÃ... vull l'independencia dels Països Catalans perque vull un món realment global on totes les persones, incloent-nos, puguem ser de veritat ciutadans globals. Ser català és la meva forma de ser global.
La definició de Castoriadis te la podrÃes aplicar perfectament, encara que sigui només perque parles com si sapiguessis exactament el que pensem i volem el conjunt de ciutadans dels Països Catalans. Sobre la senyera més gran del món, et sembla una amenaça mostrar-la a un camp de fútbol o a la plaça major de Vic? A mà m'ho sembla més la megabandera española a la plaza Colón, a Madrid, homenatjada pels generals espanyols amb soldadets i rei pel mig.
A tú l'únic que et passa és que t'emprenya l'Onze de Setembre, t'emprenya veure que som moltÃssims els ciutadans que creiem en la democracia i que creiem que passa entre d'altres coses pel nostre dret a l'autodeterminació com catalans. Han mirat d'acabar amb nosaltres durant molt de temps i de moltes maneres, tampoc ho aconseguirà n amb cites pedants i en francès...
A veure, això no crec que sigui fruit de cap tarannà catalanista. Simplement l´imperi català d´aquell moment es va ensorrar, i el nacionalisme itailià va reconquerir aquestes colònies. Menorca va estar un segle en poder dels anglesos i no s´hi parla anglès. Això no vol dir que no siguin imperialistes.
D´altra banda, es parla català a València i les Balears, territoris conquerits per Jaume I, on no és que s´obligués a parlar català , és que es va expulsar o matar tota la població autòctona en aquell moment (à rab) i es va repoblar de catalanoparlants. Amb això en cap cas vull dir que no s´hagi de defensar el català ara a València o Mallorca (els fatxes blaveros mereixen tota la meva antipatia) Només dic que s´ha de tenir present la història, no recordar només uns imperialismes.
D´altra banda, jo no posaria al mateix nivell les lluites de 1714 i 1936, perquè la revolució del 36 té un component de classe, i buscva una revolució obrera. Els anarquistes catalans lluitaven conjuntament amb els anarquistes d´altres parts de la penÃnsula ibèrica, en una lluita que era la de tots. No només la dels catalans (segur que no era la lluita de Cambó ni dels empresaris que contractaven pistolers)
La lluita de 1714 és de caire nacional, i no deixava d´estar en contra d´un rei però a favor d´un altre ( a més és clar, de la defensa d´uns drets com a poble, però res no garantitza que si haguessin guanyat els exèrcits de l´arxiduc els pagesos, artesans i obrers haguessin vist millorades les seves condicions de vida. Tota una altra cosa seria parlar dels Segadors i el Corpus de Sang (una revolta popular, com la dels comuneros a castella)
A mi, si l´"entitat" espanyola o francesa desapareixen, em semblaria perfecte. Potser sorgeixen formes d´organització social molt més interessants...
Està molt bé que ser català sigui la teva forma de ser global, però tu mateix parles de "voluntat". I si la voluntat dels mallorquins, per exemple, fos independitzar-se d´Espanya i de Catalunya? Em pregunto, com es medeix la voluntat d´un poble? algú li ha preguntat a tothom, un per un? el poble em sembla una construcció teòrica perillosa, massa manipulable
Per exemple, jo no tinc clar si majorità riament els bascos volen o no la independència, a més sense saber quin model de societat es proposa després. El que tinc absolutament clar és que s´ha de lluitar pel seu dret a decidir-ho lliurement, sense imposicions. I que cadascú ha de poder viure plenament en la seva llengua i cultura.
En fi, salut i grà cies a tothom per crear un debt respectuós i amb arguments
Només faltava que entressim en la competició de "a veure qui la té més gran"
No se si l´Ovidi era o no llibertari, el que estic segur es que no tenÃa res en contra d´ells. Només cal veurel interpretant el Paper d´Oriol Soler Sugranyes ( militant del MIL ) a la pelÃcula La Fuga de Segovia, segur que no tenÃa cap prejudici, nomes cal escoltar les seves cançons.
Tot el poder a la assamblea!
CONTRA ELS ESTATS
INDEPENDÈNCIA TOTAL!
per una vegada que tothom escriu en català ...
Sobre el Pais Valencià , comentar-te que els catalans va ser molt respectuosos amb els musulmans. Aquests van poder seguir vivint al PaÃs Valencià quatre-cents anys més fins que un rei espanyol, Felip III, va decidir expulsar-los en massa al 1609. El PaÃs Valencià va perdre llavors gairebé la meitat de la seva població i va entrar en una greu crisi econòmica, ja que van abandonar-se moltÃssims pobles i els seus cultius, a més van anar-se'n molts artesans. Comparteixo el teu menyspreu pels blaveros, regionalistes espanyols al PaÃs Valencià .
Pel que fa al 1714 i 1936, hem referÃa a l'agressió que va cometre el nacionalisme espanyol per enderrocar qualsevol forma d'identitat i autogovern català . Es a dir, abolint totes les seves institucions i prohibint la seva llengua en totes les seves expressions. La component social de la guerra del 1936 és evident, la lluita a Catalunya va ser a la vegada contra el feixisme i el nacionalisme espanyol. En aquest sentit compartien amb altres treballadors de l'estat espanyol la lluita antifeixista, com ho feien amb treballadors arribats des d'arreu del món en les Brigades Internacionals.
El que dius de Mallorca t'ho haurÃes de preguntar respecte Madrid o La Rioja. Alguna vegada has sentit parlar d'un moviment social, cultural i polÃtic independentista madrileny o riojà , ja sigui en el passat o actualment? Seré el primer en respectar el seu dret a fer-ho si volen, pero la realitat és que Galiza, Euskal Herria i Països Catalans -incloent Mallorca- sà que han tingut una consciència identitaria col.lectiva al decurs de molt de temps incloent ara mateix. Aixó sÃ, els Països Catalans sempre han tingut una estructura oberta i confederal, Mallorca i les Illes en conjunt sempre tindrà n dret a decidir en el conjunt dels Països Catalans.
En referència els bascos, apart de que cal respectar el seu dret a decidir lliurament sobre el seu futur com comunitat autònoma espanyola o com nació sobirana al món, cal dir també que en un estat democratic fa molt de temps que s'haurÃa reconegut el dret a l'autodeterminació per tothom i, tot seguit, s'haurÃa encetat un debat obert per tal que els bascos decidissin que volen fer. Ja que és evident que la seva majoria desitjen, com a mÃnim, superar l'estatut actual.
Grà cies a tú per teu tó!!
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display_any/99260
La cita de les cròniques de Ramon Muntaner sobre la conquista de València és interessant.
La meva referència a la independència de Mallorca era òbviament hipotètica, també he parlat dels comuneros (nacionalistes castellans-de Madrid- antiespanyolistes, és un grup interessant). Excepte en el tema del respecte als musulmans, d´acord amb tot el que has dit.
Els moriscos els van expulsar posteriorment, però no crec que l´entrada de les tropes catalanes (que no deixaven de ser un exèrcit, no el poble català ) fos massa respectuosa (els cristians no solien ser-ho amb els à rabs, en general). Jaume I va fer cremar els arxius de Mallorca en prendre la ciutat, per exemple. No massa diferent del que van fer els Reis Catòlics a Granada.
No em referia a que els treballadors anarquistes catalans compartissin la lluita amb treballadors espanyols, és que estaven fent la revolució a tota espanya, cadascú a la seva terra. Els brgadistes internacionals van venir a recolzar-la. No és el mateix.
La veritat es que jo no comprteixo el sentiment de pertanyer a una nacio, de fet ni tant sols trobo aquest concepte reflexat en la realitat... Però en fi, la veritat es que dona gust veure que hi ha gent dins l'independentisme que trenca motlles i dogmes.
Un anarquista.
Del Pais Valencià , és evident que l'arribada dels catalans va ser respectuosa quan gairebé la meitat de la seva població van ser musulmans fins al segle XVII. En que van ser expulsats pel rei espanyol Felip III, amb l'oposició dels valencians. Fins llavors se'ls havia respectat fins i tot amb lleis que els protegien, perque la seva gran habilitat com artesans i com agricultors van fer-los mereixedors del respecte dels catalans. A Mallorca malauradament va ser diferent.
Sobre la teva "revolució a espanya", dir que potser serÃa més adient parlar de revolució catalana. No t'ho sembla? Perque la majorÃa de treballadors catalans, incloent els anarquistes que eren la força sindical més important, van votar per ERC a totes les eleccions de la Generalitat republicana entre 1931 i 1936. Les seves majorÃes absolutes haurÃen estat impossibles sense el vot dels treballadors. No se si haurÃen estat gaire d'acord amb aixó de revolució "d'espanya" respecte a la seva lluita social, apart de que s'em fa extrany veure un anarquista certificant l'espanyolitat d'aquesta revolució.
Els treballadors catalans, amb els anarquistes entre d'altres, van lluitar contra el feixisme i el nacionalisme espanyol tant amb treballadors d'arreu l'estat espanyol com d'arreu del món arribats en les Brigades Internacionals. Va ser una revolució no només amb i pels espanyols sino també amb i pels anglesos, catalans, noruecs, txecs, etc. Parlar de revolució "d'espanya" em sembla reduccionista.
És clar que els governs d´ERC van tenir el suport dels anarquistes, que els van votar (molts, altres no votaven) perquè els consideraven la millor opció. De fet, Companys va ser l´advocat de molts anarquistes presos, i quan es va produir l´alçament, a la Catalunya revolucionà ria Companys va mantenir el seu cà rrec. No era l´enemic, és clar que no.
Però reduir els fets històrics de 1936-39 a Catalunya em sembla , a mi també, reduccionista. Això no treu per res que recordem la tradició de lluita dels catalans, dins d´aquest perÃode els treballadors catalans van fer la seva revolució, només dic que estava plantejada com una revolució anarquista contra el feixisme, però també contra els estats (i evidentment havien de començar per l´estat espanyol), no només per a la independència de Catalunya. Home, és clar que la feien també pels noruegs i pels xecs. Els anarquistes no volen estats ni fronteres (no em vull posar dogmà tica tampoc, entenc que es plantegi el tema de l´estat català mentre existeixin els altres, però jo segueixo considerant que haurien de desaparèixer tots i que els pobles es relacionin lliurement entre ells). Però no és el mateix, hi havia fronts de lluita, col.lectivitzacions agrà ries i de fà briques, etc. a Barcelona i a tota Catalunya, però també a Andalusia o a Castella, però no a Oslo ni a Praga...
A veure, no crec que si esclatés una revolució llibetà ria contra l´estat espanyol els catalans tinguéssim cap problema en lluitar conjuntament amb els murcians, per exemple... Però, com he dit abans, cadascú a la seva terra. Suposo que hauria estat fantà stic fer una revolució mundial de tots els treballadors i treballadores però... casdascú l´ha de fer a la seva terra (exceptuo, és clar, gent com la de les brigades internacionals, que donaven suport a una lluita que creien justa i necessà ria). Partint d´aquÃ, no parlo de revolució a espanya com una revolució nacional, només em fixo en els territoris on es va lluitar, i com van col.laborar els diferents pobles d´aquests territoris (amb especificitats, signes ideològics diferents en molts casos...) però crec que parlar de revolució a Catalunya només no explica molts aspectes d´aquest perÃode històric.
Potser em repeteixo, però torno a dir que això no treu que hi hagués una revolució especÃfica a Catalunya, feta pels treballadors catalans. En absolut certifico l´"espanyolitat" de la revolució. Sobretot perquè no identifico en absolut estat amb nació, ni territori estatal amb comunitat unida per una història, llengua i cultura col.lectives.
És un tema molt complex i molt interessant, no és la meva intenció convèncer ningú de res, sobre tot això hi ha moltes coses a dir, i es pot entendre desde moltes vessants.
Salut!
au salut
http://www.cgt.es/cgtcatalunya/modules.php?op=modload&name=Forums&file=v
Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more