Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: criminalització i repressió : pobles i cultures vs poder i estats
comunicat del pres polític català Juanra Rodríguez per l'11 de setembre 2004
per rescat	08 set 2004
Comunicat enviat des de la presó madrilenya de Soto del Real en motiu de la Diada Llibertat presos i preses polítiques!
Diuen que últimament estic imprevisible. No sé, a mi no m’ho sembla, però amb aquestes coses no se sap mai. És cert que torno a llegir compulsivament a poetes com Martí i Pol, Gil de Biedma o Goytisolo, que els dies em passen fugint tot i que les nits amb tu són un refugi, i que des de que estic aquí he sentit tantes vegades en els seus mitjans la repetició de la mateixa mentida que és inevitable riure d’aquesta estratègia dels poders fàctics. És increïble la relació establerta entre llenguatge i control: la buidor del contingut de les paraules sembla ser una de les conseqüències d’aquest neoliberalisme que ens asfixia. Ara, amb el començament d’aquest curs el que es portarà a les passarel·les mediàtiques del Congrés serà el “nuevo talante, el diálogo y la vigencia del puto pacto por las libertades�. Volen prostituir-ho tot i ens estan robant fins i tot el llenguatge: “revolució� és l’últim model d’un descapotable esportiu, “dissidència� la marca d’un perfum de disseny i “solidaritat� una ONG que ofereix ajut psicològic als soldats que han tornat d’Iraq, i a sobre resulta que els assassins són les víctimes. HAY QUE JODERSE! I és que de sobte, la mercadotècnia ha rescrit el nou catecisme que marca el ritme d’aquest gran temple que ens envolta: consumeix, consumeix, consumeix. I tant se val comprar un producte com comprar-ne un altre, perquè el que realment ens estan venent són els conceptes on es sustenta aquest xiringuito global: constitució, democràcia i mercat; tot amb els cognoms d’occidental i liberal, està clar, sinó, no serveix.. I és que ja ho va dir Lampedusa: “Feia falta que tot canviés per a que tot continués igual�... Te’n recordes que algú va escriure al cel de la nit “ donde tú no estubieras leería tu nombre...� ? Doncs així estic amb el gaztetxe d’Iruña, l’Hamsa i l’Oihane Errazkin: tot el dia. Primer va ser Oihane, la nostra companya que va morir de muerte matada, com diuen a Mèxic. Hostatge d’un conflicte armat, com totes nosaltres, la presó, l’aïllament i les cruels condicions de vida li van treure les ganes de riure. Després va ser l’Hamsa, fàbrica de somnis insurgents i centre social emissor de les lluites de la nostra Barcelona antagonista; la mateixa ciutat incumbia que durant el segle passat va generar tot tipus de resistència contra l’autoritarisme. I fa poc el gaztetxe d’Iruña, un referent amb la llum i l’estel propi dels espais alliberats que porten ja més d’una dècada rebel·lant-se, defensant-se de les agressions i posant a l’abast de tothom un lloc per a les veus crítiques d’Euskal Herria. Va escriure Zarraluk que “potser créixer no significa acumular tresors sinó pèrdues�. I és cert que en aquests sentit, recuperar la memòria no serveix per donar vida a cap dels nostres morts que ens acompanyen des del record, però sí per a que l Història sigui un reflex de si mateixa, i en aquesta mesura el present i el futur es puguin construir sobre bases de dignitat, per a tots i per a totes. Perquè en e fons del fons, hi ha quelcom tant relativament senzill d’entendre que fins i tot dóna vertigen veure com, un dia sí i l’altre també, el fonamentalisme constitucional espanyol s’ha dedicat a negar-nos el que és nostre: EL DRET AL DRET, vull dir, les garanties de que el nostre poble, igual que el poble basc o qualsevol altre poble del món té dret a ser consultat sobre què vol ser i sobre com vol ser-ho. I això no és demagògia, això és democràcia participativa perquè la llibertat és molt més que una paraula i l’argument és col·lectiu i múltiple, i la lluita continua. I no es tracta de que ningú ens doni la veu, la veu és nostra i a veu a tenim. Es tracta d’exercir-la un cop més, igual que avui la remor de les nostres paraules que neixen del terra tornen a escoltar-se per tota la terra. I és que la solidaritat encara és la tendresa dels pobles. Com veus, no estic tant imprevisible, més aviat al contrari. Mil petons per a tu i per a tothom. FINS LA VICTÒRIA SEMPRE, FINS LA VICTÒRIA SEMPRE I FINS LA VICTÒRIA SEMPRE! SOLS EL POBLE SALVA EL POBLE! VISCA LA TERRA!
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more