Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: globalització neoliberal : guerra
Dues activistes italianes segrestades a Bagdad
07 set 2004
L'associació un ponte per Bagdad va nèixer l'any 1991 per recolzar a la població iraquiana durant l'època de l'embargament. Es tracta d'una associació vinculada obertament al moviment pacifista italià i al Fòrums Social.
ponte.jpg
Notícia extreta de Vilaweb:

Sima Torretta (27 anys), Simoneta Pari (29 anys) i un enginyer i una dona iraquiana han estat segrestats aquesta tarda a Bagdad, quan un grup d’homes armats han entrat a la seu de l’ONG Un ponte per Bagdad i se’ls han emportat a la força. Tots quatre treballaven en aquesta organització, establerta a la capital iraquiana des del 1991 per promoure l’ajuda humanitària i lluitar contra l’embargament econòmic que patia el règim de Saddam Hussein. Una de les cooperants, Torreta, ha estat de voluntària a l'Irac des del 1999, treballant a les escoles de Bagdad per reconstruir l'estructura educativa i aportar material didàctic. El ministeri d'Exteriors italià està treballant per aconseguir més dades sobre el segrest, que es produeix dues setmanes després de l'assassinat del periodista italià Enzo Baldoni, capturat prop de Najaf per l'Exèrcit Islàmic de l'Irac. Segons informa el diari la Repubblica, ja han començat a circular missatges de solidaritat per internet i fins i tot s’ha organitzat per aquest vespre una concentració davant de l’edifici Chigi de Roma, on hi ha convocada una reunió extraordinària de ministres, per demanar a l’executiu de Berlusconi que canviï la seva estratègia a l’Irac.
----------
(Font VilaweB)

This work is in the public domain

Comentaris

L'ex-PCI Fassino (DS) opta per seguir la línia Bush
07 set 2004
El secretari de DS (Demòcrates d'esquerra) Piero Fassino ha apostat en unes primeres declaracions al Corriere de la Sera per la línia de fermesa, en cap cas ha demanat una retirada de les tropes al govern Berlusconi sinó que ha relacionat els segrestos amb l'embranzida terrorista i el segrest de l'escola Belsan a Ossètia del Nord. Un cop més l'esquerra reformista italiana demostra la seva baixesa moral i el seu desinterès per la vida i els sentiments de les persones segrestades.

Desarmem el règim de guerra global permanent!
Fermiamo la guerra senza se e senza ma!

Des dels Països Catalans una abraçada de tendresa a tot el moviment global italià!
Re: Dues activistes italianes segrestades a Bagdad
07 set 2004
Vaja italianitis ens portem ... :)

Quin moviment global italià ? El que actualment està practicament descompossat ?

La "guerra global permanent" de la que tant parleu us ha guanyat la jugada.
Re: Dues activistes italianes segrestades a Bagdad
07 set 2004
El rebuig a la guerra d'Irak a Itàlia va tenir una gran presència social, tanmateix l'estil autoritari monolític del govern Berlusconi i l'ambigüitat jugada per part de l'esquerra reformista (DS i acòlits) ha servit per desinflar-lo, davant la dificultat per aconseguir la retirada de les tropes. Malauradament, aquí ens va costar 190 morts...

Parlar de moviment global a Itàlia no es parlar d'una determinada realitat organitzativa (ja sigui del nord-est o del nord-oest), sinó del magma social nascut al voltant de Gènova i que troba continuitat en el FSE de Florència, un espai amb moltes mancances i amb vincles fràgils però que no obstant això ha representant un desafiament a les formes clàssiques de representació política. Si visites la pàgina web de l'assocació un Ponte per... (en aquests moments es troba saturada de connexions) http://www.unponteper.it veuràs com aquesta s'ubica dins aquesta malla activista.

El terme "guerra global permanent" és una eina que a mi m'és útil per analitzar el que està succeint a Txetxènia, a Iraq i a l'estat espanyol. Si a tu no et serveix, escull una altra. Ningú t'imposa com has de parlar.

Per últim, informar del segrest de dues persones vinculades al moviment contra la guerra a Irak no ho considero italianitis, sinó usar indymedia per informar d'una notícia que poc o molt, a alguns ens importa.

Una mica trist tot plegat, no?
Re: Dues activistes italianes segrestades a Bagdad
07 set 2004
Pobrecitas.....dos niñas secuestrasdas por sus amigos los arabes, claro, a esos que tanto defienden y defendeis los guarros, y tal y tal, yo esque como soy racista ,esas cosas a mi no me sucederian, yo no voy a esos paises de mierda.
En fin, ahora que apechuguen, seguro que los pobrecitos secuestradores tendran 2 culitos virgenes para divertirse un rato......
Ala a pelarla.....Como dirian en morolandia Salam aleikum.....
Re: Dues activistes italianes segrestades a Bagdad
07 set 2004
"Racista": los fachas érais amigos de los "árabes", o es que no te acuerdas de la "guardia mora de Franco", las "tropas moras" en el 36 y la "tradicional amistad con el mundo árabe" de vuestro líder fascista Francisco Franco? Pero claro, eso estaba bien mientras el enemigo era "el comunismo". Como ya no hay enemigo "comunista" y ahora el "enemigo" es el "musulmán", pues tú, con una inteligencia que no querría para sí ni la mona Chita, te apuntas de manera acrítica al nuevo discurso de tus amos.
Re: Dues activistes italianes segrestades a Bagdad
07 set 2004
No se si vosaltres... Però aquests darrers segrests (a periodistes i activistes) em fan sospitar una mica. El fet que tothom (sunites, shiites, grups armats d'irak, grups armats de palestina com La Jihad i Hamàs i els principals liders religiosos islàmics inclosos) condemni i es posicioni en contra d'aquests segrests que només beneficien a un individu a que li va molt bé això per la seva campanya electoral, i a més foratigar a aquells que impedeixen que l'exercit dels EUA facin el que vulguin amb total impunitat sense por a ser descoberts, em fa sospitar de qui hi ha darrere d'aquests segrests.
Activistes o turistes humanitaries?
08 set 2004
Abans de res condemnar el segrest de les dues noies italianes i esperar que l'episodi tingui un desenllaç incruent. Tanmateix algunes observacions sobre la noticia i els comentaris posteriors.
En/la "Jordi" parla d'activistes quan es tracta de dues persones que treballen en una ONG. Tot seguit ens diu que aquesta ONG ha estat treballant amb el poble iraquia desde 1991 vehiculant la solidaritat amb la poblacio civil durant l'embargament (que es qui va realment sofrir l'embargament no pas el regim i les seves elits). Afegeix que esta vinculada amb el "moviment pacifista" italia i els Forums Socials. Es a dir que s'hi van vincular de manera posterior com, per posar un exemple, els companys i companyes de ICV/EUIA.
Que hi fa exactament aquesta gent a l'Irak. Cooperar en la reconstruccio de les infrastructures del pais, siguin escoles o oleoductes? Que hi busquen dues noies que saben perfectament que hi ha una situacio de guerra on els occidentals no son, simplement, benvinguts?
Tota la solidaritat amb les seves families pero tot l'escepticisme amb un moviment de solidaritat que necessita aquest tipus de simbols/martirs per concretitzar cualsevol accio de pressio o protesta. Ahir a la nit 100 Irakians van morir a causa de l'accio bellica de l'exercit estadounidenc i ningu parla de fer sentades ni pressionar al govern italia.
En els comentaris posteriors trobo curios que es faci referencia al "magma social" del nord-est i cap mencio als companys de Napols i el Sud d'Italia on mes de cuaranta persones van ser detingudes fa cosa d'un any acusades de formar part de grups anarquistes. No, aquests no van anar al Forum Social de Florencia ni tampoc col.laboren amb ONG.
Els McDonalds fan pasta com sempre i la turistada gringa es passeja tranquil.lament per les nostres ciutats. Oposar-se a la matanca de civils a Irak (sigui quina sigui la seva nacionalitat) es un deure de solidaritat.
Fer preguntes incomodes e intentar anar mes enlla de la solidaritat puntual de les imatges que fan mal resulta necessari quan la manipulacio dels mitjans massius de comunicacio fan creure que la vida d'uns pot valdre mes que la vida d'altres per la simple rao de no existir mediaticament.
Contra l'Imperi, solidaritat Internacionalista.
Re: Dues activistes italianes segrestades a Bagdad
08 set 2004
Quan portes 13 anys col·laborant amb la societat civil d'un país mitjançant projectes d'accés a recursos hídrics i dotament d'infrastructures escolars no és tant fàcil agafar les maletes i marxar després de la invasió.

� Iraq no resten únicament les tropes imperials i les empreses de voltors, encara queda gent (poca) que es troba allí per treballar colze a colze amb la societat civil, denunciar l'ocupació i informar de les seves conseqüències.

Sobre Itàlia podríem parlar bastant, tanmateix només dir-te que en el post la referència al nord-est és irònica, em semblava que s'entenia, i que per descomptat la meva solidaritat a totes les persones perseguides per la polícia des de Cesare Battisti (que Itàlia vol extradir per fer-li pagar els 70) fins als anarquistes empresonats.
Societat civil a l'Irak?
08 set 2004
Gracies per la teva resposta.
El terme "societat civil" i el que implica (organitzacions que emanen de la ciutadania suposadament per paliar la falta d'atencio o recursos de l'Estat) es un terme eminentment occidental i molt relacionat amb tota la teoria de la "Good Governance" tan recolzada per el Banc Mundial.
Tu creus realment que en un regim totalitari com era el de Saddam Hussein (una dictadura genocida dit sigui de pas) hi havia espai per aquest tipus d'organitzacions? si em dius organitzacions tribals o de clan doncs potser si pero estic convencut que les ong que hi ha ara a l'Irak i a l'Afganistan son en primer lloc de paisos occidentals o treballant per agencies del sistema de Nacions Unides i en segon lloc financiades per programes de desenvolupament que abans de donar la pasta al camperol o l'artesa la donen a una ong que fara un training per camperols i un capacity building per artesans.
La ironia se m'ha escapat del tot, tu.
I lo del Battisti super clar que s'ha de fer correr la veu que si l'extraditen a Italia no tindra ni dret a judici ni cap possibilitat de defensa legal sino que anira directament a la preso a cumplir una condemna de mes de 20 anys.
Sí i no
08 set 2004
És cert que masses vegades tendim a usar de forma indiscrinada el terme societat civil, com el terme moviments socials, per anomenar realitats molt més complexes i que a voltes confonem els nostres desitjos amb realitats. Ara bé, termes usats en l'anterioritat com proletariat, classe obrera,... tampoc em semblen gaire encertats ni abans ni ara, com tampoc crec en la neta distinció orient i occident o que Irac sigui una societat clànica o tribal (dos conceptes per cert diferents i que els mitjans de comunicació usen a dojo).

Estic d'acord que cal estar atent a com s'està legitimitant un nou sistema de dominació amb el recurs a la governance i el postular l'existència d'una societat civil. No cal anar al famós informe del Banc Mundial, hi ha una novel·la, no gaire bona per cert, d'en La Carre anomenada el Sastre de Panamà i on s'apunta a com els serveis secrets nordamericans necessiten fer creure que hi ha una oposició real formada per una societat civil activa per justificar el cop d'estat.

Però el moviment contra la guerra, els Fòrums Socials i les proteses de Seattle i Gènova van molt més enllà que tot això. És cert que hi ha clarobscurs, intents de recuperar tota aquesta energia social pel sistema de representació política, però voler establir una línia de demarcació amparant-se en una suposada coherència ideològica em sembla un error.

No comparteixo les formes d'actuació d'una part del moviment italià per erigir-se en portaveus del moviment global, però també crec que certes derives i salts qualitatius poden esdevenir en aquests moments funcionals a l'estat i anar en detriment del creixement de la protesta social. Tanmateix, la solidaritat entre les persones repressaliades per l'estat és una màxima que no hauríem de quebrar. No sé si m'entens...

Per acabar, no totes les organitzacions de solidaritat i desenvolupament comunitari són el mateix (per exemple l'ISM a Palestina o Un ponte per... a Irac) i cal ser capaces d'establir aliances amb aquelles que són afins, aquesta és la millor estratègia per desmuntar els nous models de dominació global.
Re: Dues activistes italianes segrestades a Bagdad
08 set 2004
El terme "societat civil" no és un invent del banc mundial, precisament a Barcelona la "societat civil" va organitzar una manifestació de 100 mil persones protestant contra una reunió d'aquest banc mundial aquí.

El Banc Mundial pot parlar de "good governance" o de "training" per camperols pero va ser la "societat civil" catalana la que va organitzar la manifestació i tot un seguit d'actes on van participar centenars de milers de persones, tota aquesta gent som la "societat civil".

Em sembla molt bona idea que professionals amb una molt bona formació i experiència com aquestes dues noies de vint-i-pocs anys vagin a Irak o on sigui a fer servir els seus coneixements per ajudar la gent, es pot anar donant pasta al camperol pero és millor que aprengui a fer alló que realment pot ajudar-lo. Vols un exemple? Enlloc de donar peix a un home cada vegada que ta gana, és millor ensenyar-lo a pescar i a construir-se un vaixell per fer-ho.

Irak era un estat dictatorial i genocida, que ha exterminat decenes i decenes de milers de kurds només perque volen ser independents, pero aquestes ONG's van a ajudar exclusivament la població civil. Perque, tal com tú mateix has dit, el bloqueig no el patien la minoría que manava mitjançant el terror l'Irac sino la gent normal. Que es trobava en que a més, de la dictadura, patia mancances alimentaries i sanitaries pel bloqueig.

Que havia de fer-se sino? Deixar els iraquians totalment abandonats per culpa d'en Saddam? Aquestes noies tenen tot el meu respecte pel que fan i desitjo que les alliberin ara mateix.
Societat civil i nous models de dominació
08 set 2004
He de reconeixer que la resposta de en/la "Jordi" es forca convincent.
Menciones el Le Carre, jo trobo precisament que a traves de les seves novel.les es poden apreciar d'una altra manera alguns temes centrals de l'actualitat internacional. La del Sastre no l'he llegit (vaig veure la pel.li i vaja bastant fluixeta) pero si t'interessa el tema dels medicaments i patents pilla´t "Un jardiner pacient" , per Txetxenia "El Nostre joc" i vaja sembla que la ultima que ha tret ("Una amistat absoluta") tambe esta potent a nivell de critica.
N'estas segur que l'ISM es una organitzacio de desenvolupament comunitari? Jo no els conec gaire pero em sembla que les seves activitats son mes aviat de denuncia no?
En tot cas tens rao quan parles de la necessitat de matissar i mirar el cas per cas. La realitat sempre sera, afortunadament, mes complexa que el blanc i negre que ens volen vendre alguns (de banda i banda eh?).
No estic gaire d'acord amb el que diu "Ultraheroi" (natural si ell/ella tampoc esta d'acord amb el que jo dic...). Que la societat civil catalana va reunir cent mil persones per a protestar contra el Banc Mundial no deslegitima el fet que el conjunt de ONG i sindicats son eines ben utils per a l'Estat i les grans companyies per eludir responsabilitats i desactivar lluites socials i politiques tant a nivell local com internacional. Aquesta mateixa societat civil no ha pogut o no ha volgut fer res contra la precarietat laboral per als joves, la violencia contra la dona, el racisme institucional o la celebracio de quelcom tan esperpentic com el Forum (que tambe preten ser societat civil no ho oblidem).
L'exemple que em dones d'ensenyar a pescar enlloc de donar un peix al/la que te gana es una fal.lacia. Potser es diferent si li dones una canya que has portat a casa teva o l'ajudes a pagar un vaixell que tu mateix has construit? Evidentment que es important que la gent formada i amb coneixements els comparteixi i multipliqui alla on fan falta pero no ens enganyem, tu creus que falten mestres a Baghdad? tu cres que no saben pas com reconstruir les seves escoles? Es com la persona que va a un pais quan hi ha una emergencia sense parlar l'idioma ni coneixer les cultures locals pero esta alla per "ajudar", per ajudar o per calmar la consciencia i la set d'aventura dels/les occidentals?
Realment creus que en un Estat com l'Irak de Saddam Hussein o Corea del Nord ara mateix una ong pot arrivar alla i comencar un projecte sense el recolzament o com a minim l'aprobacio de les autoritats. Jo no ho veig pas possible.
Que vol dir deixar els iraquians totalment abandonats? Que potser ajudar a reconstruir escoles va cambiar la situacio per els milers de presoners, desapareguts i assassinats?
Evidentment que espero que les alliberin (a elles i als irakians que s'han endut amb elles) pero aixo no treu que miri amb un cert escepticisme aquests nous misioners/es.
Re: Dues activistes italianes segrestades a Bagdad
08 set 2004
La manifestació de 100 mil persones contra el Banc Mundial o la de 600 mil persones contra la cimera de caps d'estat de la UE a Barcelona, al 2001 i al 2002 respectivament, van ser organitzades entre d'altres per ONG's i sindicats. La "societat civil" catalana són tota la gent que va organitzar-ho i tota la moltíssima gent que va anar-hi.

Dubto molt que la seva tasca i la massiva mobilització social que s'en va derivar fossin "ben utils per a l'Estat i les grans companyies per eludir responsabilitats i desactivar lluites socials i politiques tant a nivell local com internacional." Crec que va ser a l'inrevès, encara que sigui només pel setge policial i la cobertura mediàtica vergonyossament criminalitzadora de tota aquesta massiva mobilització social.

Aixó és perque aquestes ONG's van donar mitjans i veu a moltíssimes lluites socials, polítiques, nacionals, etc. que els estats i les multinacionals s'estimaríen més silenciar. Hi reaccionen reprimint les seves accions i silenciant als mitjans, com va passar amb la Consulta Social Europea, pero també mirant de comprar-les. O fins i tot inventant-se les seves ONG's per fer bonic i anar col.locant amics, parents i coneguts.

Com la que l'Assnar va montar per la seva dona, Ana Botella, i que no crec gens relacionada amb accions com les que t'he esmentat. Voler convertir suposades ONG's com la d'Ana Botella en un exemple representatiu de les ONG's que fan una tasca que, tot i ser criticable, és positiva en conjunt, no és gens just.

Respecte a la "set d'aventura" o la "consciència" dels occidentals que esmentes com motiu per organitzar i anar a ONG's, em sembla molt respectable que algú ho senti i hi respongui mirant d'ajudar algú als Països Catalans o la resta del món. Per alguns la seva "sed d'aventura" els porta a "Gran Hermano" a fer el ximple front milions de persones, a d'altres els porta a Irac o on sigui a ajudar la gent.

Que poden fer la seva tasca millor? Segur que sí, pero la tasca d'aquesta gent malgrat tot és positiva. Tornant a l'Irac, la seva situació que amb el bloqueig era molt dificil i qualsevol ajut era bó. Com la és ara, amb l'afegit que és més perillòs encara, així que la gent que hi va a ajudar demostra que hi han unes conviccions reals en alló que fan més enllà de la simple "aventura". Encara que potser no facin exactament el que tú faries, ni que ho facin exactament pel mateix que tú ho faríes.

Sobre la aprobació que dius han de comptar les ONG's que treballen a l'Irac, Corea del Nord, Birmània, Haití, etc. per ser-hi, només et diré que la Creu Roja ajudava als presoners de guerra dels camps de concentració nazis i ajudava els refugiats als països envaïts per aquests, suposo que aixó no et farà pensar que la Creu Roja era nazi.

En acabat, preguntes si "ajudar a reconstruir escoles va cambiar la situacio per els milers de presoners, desapareguts i assassinats". Es clar, és evident que calia abandonar als iraquians sense escoles, hospitals, etc., no?
Puntualitzacions
08 set 2004
Gracies per la teva resposta. Intentare ser breu que es tard.
1. No crec que el paper de les ong sigui donar veu als moviments socials, en cas que els moviments socials necessitin les ongs per tenir veu significaria que no tenen suficient forca per si sols i caldria replantejar-se la seva existencia.
2.Sobre la Creu Roja ajudant als presoners de guerra durant la segona guerra mundial. Una cosa son els presoners de guerra (Convencions de Ginebra) i l'altra els camps d'extermini. El Comite Internacional de la Creu Roja (CICR) sabia de la existencia dels camps I NO HO VA FER PUBLIC. Sabien que hi havia un genocidi i no van fer res i em sap greu dir-te que aixo es historia. La Creu Roja no era ni es nazi pero te uns postulats de neutralitat i confidencialitat que fa la seva feina un xic diguem-ne opaca.
3.Lo d'abandonar als iraquians que dius tu amb una certa burla que no entenc gaire doncs no no es tractava d'aixo sino mes aviat de pressionar a la comunitat internacional per a que acabes amb el govern d'en Saddam Hussein de la mateixa manera que es va fer pressio contra el regim de l'apartheid o les dictadures a america llatina durant els 70.
4. Els marines tambe estan convencuts que estan alla per "ajudar" a la gent. Tot es cuestio d'interpretacio oi?
Re: Dues activistes italianes segrestades a Bagdad
08 set 2004
Gràcies a tú, esta molt bé poder intercanviar parers de forma normal. De vegades, veient altres posts, sembla gairebé utópic. De vegades, tanmateix, les utopíes es fan reals.
1. Crec que ningú s'ha plantejat, ni aquí a Indymedia ni enlloc, de donar aquesta responsabilitat a les ONG's. Encara que és evident que sovint algunes la prenen, ja que es fan servir de base pels moviments socials o la "societat civil" organitzada quan enceten alguna mobilització, aixó no és cap problema. Aquestes ONG's són un resultat de la força i l'iniciativa d'aquesta "societat civil", no un reflexe de la seva feblessa.
2. He esmentat els camps de "concentració nazis" amb presoners de guerra, no els camps d'extermini nazis on s'hi amuntegava gent de tots origens que eren assassinats en massa. La Creu Roja va ajudar moltíssim aquests presoners de guerra malgrat tot incloent el seu silenci front els clars indicis del genocidi que llavors estava succeint. Sabent-ho ara ens pot semblar molt malament, pero aleshores no era tan fàcil denunciar-ho i provar-ho sense que la resta de presoners patissin les conseqüències de fer-ho. No em sembla bé el que va fer la Creu Roja, crec que cal entendre les seves circunstàncies que eren esfereïdorament difícils.
3. No entenc on perceps una "certa burla" respecte alló d'abandonar als iraquians, ho deia seriosament, tú preguntes si reconstruir escoles ressucitaría tots els assassinats per la dictadura. T'he respost que és evident que no
i malgrat tot els iraquians teníen i tenen dret a tenir escoles, hospitals, etc. La teva comparació entre les dictadures sudamericanes o sudafricana amb en Saddam Hussein és forçada, al meu parer, i malauradament als anys 80 i 90 ningú organitzava concerts pels seus repressaliats ni feien xerrades pels seus exiliats. A sobre tant els USA com França el recolzaven obertament fins que va envaïr Kuwait, si va fer-ho va ser precisament perque creia que podia fer el que vulgués. Motius tenia, després de massacrar decenes de milers de kurds sense que ningú digues res.
4. El cos de marines de l'armada nordamericana com a ONG? Ho dius seriosament?
Re: Dues activistes italianes segrestades a Bagdad
20 mai 2005
renoi, quines coses que passen e e! la gent està de ment!
Sindicat