Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Gener»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
    01 02 03 04 05
06 07 08 09 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29 30 31    

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: immigració
Sí al mestissatge.
03 set 2004
Aquí teniu un article del Ferran Sáez que és el millor que he llegit respecte la polèmica generada per les declaracions de Jordi Pujol a Prada.

***********************************
Mestissatges (per Ferran Sáez Mateu publicat a l'AVUI del 2/9/04)

Desconec si és per una qüestió de formació acadèmica o de simple tarannà personal, però l'únic que m'interessa de la majoria de debats que es fan i es desfan és el seu plantejament previ. La resta -és a dir, la possible resposta o solució a la qüestió proposada- depèn essencialment del punt de partida triat. Quan aquest està ben definit hom pot iniciar una discussió racional que, en el millor dels casos, pot arribar a transformar-se en consens. Si, en canvi, el debat es formula en termes que són inassumibles per algun dels interlocutors la possible discussió neix morta: no hi ha res a discutir per la senzilla raó que no s'ha estipulat prèviament un espai dialògic comú. Tot això que explico no és cap novetat. La majoria de diàlegs platònics comencen -i acaben- mostrant la dificultat d'acordar els límits d'aquesta zona en què hom pot discutir d'una manera intel·ligible els temes que es considerin oportuns. Fora d'aquest espai no hi ha dissens, sinó confusió, que és una cosa ben diferent.

Fa poc, l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol va encetar un debat que tothom tenia al cap però que gairebé ningú gosava verbalitzar, si més no d'una manera tan explícita. Pujol es va referir a les relacions entre el mestissatge cultural i la identitat nacional. Es tracta d'un debat tan necessari com delicat, arriscadíssim, gens rendible: en l'era de la correcció política, de l'autocensura mental, aquestes coses acostumen a tenir resultats catastròfics. La possibilitat de tergiversar radicalment unes declaracions d'aquest tipus són infinites. Alhora, qualsevol declaració feta en un sentit contrari acabarà sent bona i angelical per definició... i sense necessitat d'argumentar res! La impostura i la correcció política acostumen a anar de bracet, i confirmen, mal que ens pesi, la possibilitat real de nedar i guardar la roba.

Pujol ha obert un debat incòmode i alhora irrefusable, cosa que l'honora. Una altra cosa, tanmateix, és si l'ha obert tot formulant una pregunta que permeti anar més enllà d'una dicotomia previsible. ¿Mestissatge cultural sí, mestissatge cultural no? Disculpi'n la meva estultícia, però no entenc què estem debatent exactament. De fet, ni tan sols crec que aquesta contraposició tingui cap mena de sentit. Recordem que algunes de les primeres mesures a prendre en cas de voler neutralitzar el mestissatge serien, per exemple, la prohibició de noves colles castelleres (el costum és d'origen italià); del rom cremat i les havaneres (d'origen caribeny); del cava (d'origen francès); del Barça (esport d'origen anglès, i club fundat per un suís); del Palau de la Generalitat (l'edifici, comprat l'any 1400 per Alfons de Tous al comerciant Pere Brunet, era propietat d'una família jueva que va haver de fugir després de les matances del 1391), etc. Ja veuen que no parlo precisament de coses accessòries des d'una perspectiva identitària. Això passa aquí i a tot arreu, però. El ball més típic i representatiu de Madrid, el chotis, prové d'un contrapàs escocès (el terme chotis és justament una deformació fonètica de la paraula scotish). La música més típica de Mèxic, el mariachi, és d'origen francès. La paraula prové de l'expressió musique de mariage, és a dir, "música de casament", i data dels temps de l'emperador Maximilià. El mestissatge cultural no sembla l'excepció, sinó la norma, i en conseqüència no té gaire sentit defensar-lo o bé combatre'l. Aquesta disjuntiva, doncs, no porta enlloc. La pregunta que hauria de guiar el debat, al meu entendre, és una altra: en les circumstàncies actuals, ¿són possibles formes de veritable mestissatge cultural? És a dir: ¿hi ha la possibilitat de fusionar elements culturals diversos en un context de simetria i reciprocitat reals? Crec que la resposta resulta gairebé indiscutible: no. En un sentit ampli, aquesta possibilitat no existeix ara per ara. Una cultura amb una llengua minoritzada que pretengui jugar a les fusions amb altres cultures que compten amb centenars de milions de parlants, així com amb l'estructures d'Estats reconeguts internacionalment, està condemnada a difuminar-se fins a desaparèixer. I en l'era del predomini absolut de l'audiovisual, a desaparèixer en poques generacions. La culpa no seria, però, del mestissatge cultural, sinó justament de la impossibilitat que s'arribi a produir un mestissatge real i efectiu. Un exemple evident: la rumba tradicional dels gitanos catalans és un feliç producte del mestissatge. Uns hi van posar la llengua i els altres la cadència; i així, gràcies a aquesta hibridació, va sorgir una cosa nova. La rumba dels Estopa, en canvi, no té res a veure amb el mestissatge cultural. És música espanyola pura, tancada en ella mateixa, refractària a qualsevol mínima fusió amb la cultura catalana. On és aquí, l'empelt cultural? On és, el mestissatge? Aquest és justament l'esquer que hauria hagut de denunciar l'expresident Pujol, en comptes de plantejar una dicotomia maximalista i alhora primària. No es tracta de no voler l'històricament inevitable mestissatge cultural, sinó tot just de denunciar que aquí no hi ha, ni hi pot haver, cap mestissatge de debò per la senzilla raó que la cultura catalana juga amb un desavantatge dramàtic. És això el que cal debatre. El pensament únic pijoprogre, naturalment, defuig amb precaució aquesta discussió i continua fent lloances a un fals mestissatge que, en realitat, desemboca sempre en l'espanyolització de la cultura catalana. En volen un exemple ben recent, d'això? El diari El País publicava diumenge passat un extensíssim article de dues planes, signat per Juan Cruz, sobre la vida cultural barcelonina. ¿Saben quants autors que escriuen o han escrit habitualment en català hi sortien? Cap ni un. Zero. De fet, un dels grans protagonistes era Mario Vargas Llosa, que va viure tres anys a Barcelona. La Barcelona de Sagarra, de Pla, de Luján, etc. semblava no existir. Aquest és el fals mestissatge que cal denunciar. El real, benvingut sigui.

Ferran Sáez Mateu. Escriptor i professor a la URL
ferransaez ARROBA hotmail.com

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Sí al mestissatge.
03 set 2004
Doncs a mi em sembla que la hipotesi de l'autor sobre el mestissatge és la mateixa que se utilitza per a defensar la llengua catalana: com que som una cultura "dèbil", cal protegir-nos. Curiosament, l'autor es refereix al mestissatge espanyol, no pas al mateix mestissatge al que es referia en Pujol (el dels nous immigrants).
En la meva no-universitària opinió, el rerefons es el "Control" social (al "newswire" hi ha una altre notícia "reveladora" sobre la normalització del català als SMS). Es tractaría de establir/assenyalar/criminalitzar tots aquells "comportaments" (usos) que no s'adaptin a les concepcions dominants/dominadores des de el poder. Obviament, per als poders catellans, el parlar català es algo, per dir-ho suau, "incòmode", al igual que escriure SMS com et roti, o fer l'escalivada amb cuscus...
Deixeu-nos mestissar-nos en pau!
Deixeu-nos parlar i escriure com vulguem!
Deixeu-nos viure amb llibertat!
Re: Sí al mestissatge.
04 set 2004
Exceptic: Tu el que vols dir és que ens acomodem al que ens marca l'status quo que avui per avui als Paisos Catalans és l'Estat Espanyol i el capitalisme. Doncs, jo no hi passo. En un mon uniformitzador les lluites d'emancipació són les lluites del dèbil contra el fort i no pas acomodar-se al que ens ve donat mastegat.

Veig que això de la gramàtica no t'agrada, exceptic. El que passa és que els discursos a favor de la desestructuració l'únic que fan és donar via oberta a les estructures establertes dominadores. Per sort o per desgràcia és molt difícil ser neutrals de veritat. La neutralitat acostuma a jugar a favor del fort.

Plantegem-nos sinó perquè aquest debat sobre el mestissatge es dona aquí i no pas a Madrid. És que algú es pensa que els nens de la calle Serrano estan disposats a assumir el seu de mestissatge...
Re: Sí al mestissatge.
04 set 2004
a Excèptic:
has dit "Doncs a mi em sembla que la hipotesi de l'autor sobre el mestissatge és la mateixa que se utilitza per a defensar la llengua catalana: com que som una cultura "dèbil", cal protegir-nos."

Com podem protegir el català en un món on es parla la llengua del país amb superioritat económica o militar? (fixa't que aquest problema no només passa a catalunya o alacant, per exemple, sino en tots els continents?).
Re: Sí al mestissatge.
04 set 2004
Dons el podem "protegir" elititzant-lo xovinísticament en universitats privades plenes de convergents demagògics, com el Ferran Saez.
Re: Sí al mestissatge.
04 set 2004
Els kurds no disposen de cap Estat, però disposen d'una cultura fortíssima, encara que s'hagin barrejat amb la turca, la iraquiana i fins i tot la sel·leúcida, jueva i mongol.
Re: Sí al mestissatge.
04 set 2004
Lulumba, ja fa un temps que llegeixo els teus comentaris a l'indymedia sobre cultura i llengua. Que acostumen a ser en català en algunes notícies com aquesta o en castellà en d'altres on predomina aquest idioma.
Només et diré que això denota que no tens gaire entès el concepte de "multiculturitat" o mestissatge".
És ben clar que tancar-se en banda i defensar la "puresa" de la cultura catalana en contrast a les cultures immigrants o dels "xarnegos" és una actitud molt convergent classista, burgesa i evidentment racista. Però jo trobo encara més patètic aquelles persones que van de progrés i alternatius i es creuen que tenen un pensament crític i no en canvi no entenen que lluitar contra la globalització econòmica i cultural que imposa el capital també és defensar la llengua i cultura pròpies. La barreja cultural i l'enriquiment del qual s'han beneficiat totes (sense excepció)les cultures i llengües no és pot produïr en un escenari a on hi ha una cultura minoritzada, perquè aleshores es converteix en una imposició i un solapament forçat.
Jo sóc català i aquest és el meu poble, però respecto a totes les cultures diferents a la meva (per exemple parlo castellà, francès i alguna cosa d'anglès) des de l'internacionalisme i el respecte mutu.
Però en cap cas he caigut en la trampa de renegar i perdre els meus orígens. Jo parlo en la meva llengua a tothom qui la entengui i que la vulgui entendre. En absolut em considero "xovinista" i nacionalista (ja que crec que en l'actualitat s'ha desvirtuat molt i ha estat definida des d'un punt de vista burgès).
I no deixo de ser menys revolucionàri, concienciat, crític, altermundista, antisexista...per ser independentista i català.

Salut i a reveure!!

PD:Els Kurds disposen d'una cultura forta però molt discriminada i reprimida. A la part del kurdistan que es troba a turquia la seva llengua és prohibida i els seus representants polítics empresonats. A la part del kurdistan de l'Irak no fa tant els van arrasar pobles i els van repoblar amb població sunita. El kurds (tots, els de l'Irak els de Turquia...) el que mai han fet ni faràn és renunciar a la seva llengua i a la reunificaciói del seu país: El Kurdistan
Re: Sí al mestissatge.
05 set 2004
Molt revelador Lumumba, el teu model per a Catalunya és la repressió turca contra els kurds!

Tu, ets un puto colon genocida!
Re: Sí al mestissatge.
07 set 2004
"Jo parlo en la meva llengua a tothom qui la entengui i que la vulgui entendre."-> sí... que entengui qui vol entendre...
Segons el teu punt de vista -patetic mes que res perque creus que enganyaras algu que no es vulgui enganyar- tambe lluita contra la globalització el Vlaams Blok.
Mort al racisme i a l'imperialisme!
Re: Sí al mestissatge.
08 set 2004
Com que cal respectar totes les cultures i creences perquè tot és relatiu, aleshores s'haurà de respectar els qui volen crear una cultura basada en la puresa ètnica. I si hi ha raons, que provenen per cert de la cultura democràtica, per lluitar contra el racisme, aleshores s'haurà de protegir la cultura democràtica davant d'aquelles altres cultures que no respecten els valors democràtics. Però la defensa d'aquestes cultures i valors comporta impedir el mestissatge cultural amb les cultures i els valors antidemocràtics, no? Fer proclames és molt fàcil, pensar és més difícil.
Re: Sí al mestissatge.
08 set 2004
Confons ésser humà amb idea o creença. Als éssers humans els classifiques o diferencies ètnicament, si no com a millors o pitjors, diferents. Jo et dic, els éssers humans som tots iguals indiferentment de l'ètnia, raça o cultura que heretin. Mentre que lees idees no: poden ser genials, bones, no tan bones, errònies, o nocives.
Quant a la mescla de races, històricament, s'ha fet sempre, es fa i es farà vulguin o no una colla de malalts mentals com tu.
Quant a la democràcia (la que tenim, la burgesa) us protegeix i ampara prou bé als racistes.
Mort al racisme i a l'imperialisme!!
Re: Sí al mestissatge.
09 set 2004
Tots som éssers humans, però yu ja comences insultant. És el que us passa a vosaltres, que en nom de la fraternitat i l'antifeixisme s'han assassinat cent milions de persones al segle XX, acusades, clar, de feixistes. Si ets anti-racista, no insultis als qui opinen diferent que tu.
Re: Sí al mestissatge.
11 set 2004
les teves opinions donen cobertura a l'imperialisme genocida
Re: Sí al mestissatge.
04 gen 2005
I les teves opinions a l'extermini en massa dels qui tu consideres feixistes.

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more