Unió votarà a favor de la Constitució Europea

Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494


Notícies :: altres temes
Unió votarà a favor de la Constitució Europea
per Pedro	02 set 2004

El consell nacional de Unió ha decidit demanar el sí al referendum de la Constitució Europea. Clarament s'estan perfilant 2 blocs front al referendum, un d'esquerra (en un sentit mol ampli) i catalanista i un d'espanyolista i conservador (també en sentit ampli). PP, PSC i Unió ja han decidit que donaran suport al text proposat mentre que ERC, un gran nombre d'organitzacions cíviques, la CUP, i possiblement ICV demanaran el vot en contra. Encara està per veure que farà Convergència. Dintre el partit regionalista també hi ha diferències. Mentre que el sector negocis de Convergència (Roca, Cullell, Guardans, ...) intenta per tots els mitjans que el partit es decidexi pel vot a favor, les bases del partit i els sectors més progressites fan campanya interna pel no.
This work is in the public domain

Comentaris

Re: Unió votarà a favor de la Constitució Europea
per george anarquismeirevolta@yahoo.es	02 set 2004
Algú dels que escriuen sobre el tema s'ha près la molèstia de llegir el text de la Constitució Europea?

Re: Unió votarà a favor de la Constitució Europea
per ¬¬	02 set 2004
què et fa pensar que no? es que et creus que la majoria ens estem perdent quelcom de puta mare?

Re: Unió votarà a favor de la Constitució Europea
per ¬¬ 2	02 set 2004
ademés, només cal una mica d'intuició per esbrinar que la unió dels poderosos només pot portar coses dolentes per la gent normal.

ELEMENTS EXTRACTATS DEL PROJECTE DE CONSTITUCIÓ EUROPEA DE JUNY I JULIOL DE 2003
per Paf	02 set 2004
ELEMENTS EXTRACTATS DEL PROJECTE DE CONSTITUCIÃ� EUROPEA DE JUNY I JULIOL DE 2003 El Projecte de ConstituciÃ³ Europea elaborat per la ConvenciÃ³ Europea presidida per ValÃ©ry Giscard d'Estaing, i presentat al Consell Europeu els mesos esmentats, tÃ©, com Ã©s lÃ²gic, una extensiÃ³ important, que dificulta la seva lectura: 465 articles, 2 preÃ mbuls, 5 protocols i 3 declaracions. Per tal de facilitar la comprensiÃ³ dels seus aspectes mÃ©s significatius, i com a introducciÃ³ a una lectura mÃ©s completa, les pÃ gines que segueixen contenen: A. Un extracte de l'Ãndex del document, que permet tenir un cop d'ull general sobre la seva estructura. B. Un extracte d'articles anomenat "Extracte curt", que contÃ© nomÃ©s aquells que repercuteixen mÃ©s directament a la relaciÃ³ entre pobles i Estats, o que tracten sobre regions, llengÃ¼es o cultura. C. Un segon extracte, anomenat "Extracte llarg", destinat a: - situar els articles recollits a l'"Extracte curt" en el seu context, - fer aparÃ¨ixer la repercussiÃ³, en els mateixos temes objecte d'atenciÃ³ (pobles, regions, llengÃ¼es, cultura), no solament del que es diu, sinÃ³ del que es deixa de dir; per aixÃ² estÃ reproduÃ¯da amb forÃ§a extensiÃ³ la part destinada a la "Carta dels Drets fonamentals de la UniÃ³". - tenir a la vista els aspectes principals de l'estructura i del funcionament previstos per a la UniÃ³ Europea a partir de l'aprovaciÃ³ de la ConstituciÃ³. Aquests extractes han estat obtinguts per traducciÃ³ directa, tenint a la vista alhora el text francÃ¨s i el text castellÃ ; essent tots dos traduccions oficials, hi ha importants diferÃ¨ncies en les connotacions. B. EXTRACTE CURT del Projecte de ConstituciÃ³ Europea de juny i juliol de 2003 Nota: Les paraules mÃ©s significatives des del punt de vista dels temes objecte d'atenciÃ³ preferent (pobles, regions, llengÃ¼es, cultura) apareixen ressaltades en el text. PREÃ�MBUL La nostra ConstituciÃ³ ... s'anomena democrÃ cia perquÃ¨ el poder no Ã©s a les mans de pocs sinÃ³ de la majoria. TucÃdides II, 37 Conscients que Europa Ã©s un continent portador de civilitzaciÃ³, que els seus habitants, arrribats en onades successives des dels temps mÃ©s allunyats, han vingut desenvolupant els valors que sostenen l'humanisme: la igualtat de les persones, la llibertat i el respecte a la raÃ³, Inspirant-se en les herÃ¨ncies culturals, religioses i humanistes d'Europa, els quals valors, encara presents en el seu patrimoni, han fet arrelar a la vida de la societat el paper primordial de la persona i dels seus drets inviolables i inalienables, aixÃ com el respecte del Dret, ConvenÃ§uts que l'Europa ara reunida avanÃ§arÃ pel camÃ de la civilitzaciÃ³, el progrÃ©s i la prosperitat pel bÃ© de tots els seus habitants, sense oblidar els mÃ©s febles i desafavorits; que aquesta Europa vol continuar sent un continent obert a la cultura, al coneixement i al progrÃ©s social; que desitja aprofundir en el carÃ cter democrÃ tic i transparent de la seva vida pÃºblica i treballar en favor de la pau, la justÃcia i la solidaritat en el mÃ³n, Persuadits que els pobles d'Europa, sense deixar de sentir-se orgullosos de la seva identitat i de la seva histÃ²ria nacional, estan resolts a superar les seves antigues divisions i, cada cop mÃ©s estretament units, a forjar un destÃ comÃº, Assegurats del fet que, "unida en la diversitat", Europa els ofereix les millors possibilitats de prosseguir, respectant els drets de tots i conscients de la seva responsabilitat respecte a les generacions futures i la Terra, la gran aventura que la fa ser un espai especialment propici per a l'esperanza humana, AgraÃ¯ts als membres de la ConvenciÃ³ Europea per haver elaborat aquesta ConstituciÃ³ en nom dels ciutadans i dels Estats d'Europa, [Els quals, desprÃ©s d'haver intercanviat els seus plens poders reconeguts degudament, han convingut en el que segueix:] PART I TÃ?TOL I: DEFINICIÃ� I OBJECTIUS DE LA UNIÃ� ******************************** Article 5: RELACIONS ENTRE LA UNIÃ� I ELS ESTATS MEMBRES 1. La UniÃ³ respecta la identitat nacional dels Estats membres, inherent a les seves estructures fonamentals polÃtiques i constitucionals, tambÃ© en el que es refereix a l'autonomia local i regional. Respecta les funcions essencials de l'Estat, particularment les que tenen per objectiu assegurar la seva integritat territorial, mantenir l'ordre pÃºblic i salvaguardar la seguretat interior. ****************************** Article 8: LA CIUTADANIA DE LA UNIÃ� 1. Tota persona que tingui la nacionalitat d'un Estat membre posseeix la ciutadania de la UniÃ³. La ciutadania de la UniÃ³ s'afegeix a la ciutadania nacional sense substituir-la. ******************************************************************** TÃ?TOL III: LES COMPETÃ�NCIES DE LA UNIÃ� Article 9: PRINCIPIS FONAMENTALS ****************************** 3. En virtut del principi de subsidiarietat, en els Ã mbits que no siguin de la seva competÃ¨ncia exclusiva, la UniÃ³ intervÃ© nomÃ©s en la mesura en la qual els objectius de l'acciÃ³ pretesa no puguin ser assolits d'una manera suficient pels Estats membres, o bÃ© a nivell central o bÃ© a nivell regional i local, sinÃ³ que puguin ser assolits millor, a causa de la dimensiÃ³ o dels efectes de l'acciÃ³ contemplada, a nivell de la UniÃ³. Les institucions de la UniÃ³ apliquen el principi de subsidiarietat en conformitat amb el Protocol sobre l'aplicaciÃ³ dels principis de subsidiarietat i proporcionalitat annexat a la ConstituciÃ³. Els parlaments nacionals vetllen pel respecte d'aquest principi, en conformitat amb el procediment establert en el Protocol esmentat. ********************************************************************* TÃ?TOL IV: LES INSTITUCIONS DE LA UNIÃ� CapÃtol I - EL MARC INSTITUCIONAL Article 18: LES INSTITUCIONS DE LA UNIÃ� 1. La UniÃ³ disposa d'un marc institucional Ãºnic, la finalitat del qual Ã©s: - perseguir els objectius de la UniÃ³, - promoure els seus valors, - servir els interessos de la UniÃ³, de les seves ciutadanes i dels seus ciutadans, i dels seus Estats membres, aixÃ com assegurar la coherÃ¨ncia, l'eficÃ cia i la continuÃ¯tat de les polÃtiques i accions que condueix amb la finalitat d'atÃ¨nyer els seus objectius. 2. Aquest marc institucional estÃ format per: El Parlament Europeu El Consell Europeu El Consell de Ministres La ComissiÃ³ Europea El Tribunal de JustÃcia. 3. Cada instituciÃ³ actua dins dels lÃmits de les competÃ¨ncies que li sÃ³n atribuÃ¯des a la ConstituciÃ³, amb subjecciÃ³ als procediments i condicions que hi estan previstos. Les institucions mantenen entre elles una cooperaciÃ³ lleial. ****************************** Article 28: EL TRIBUNAL DE JUSTÃ?CIA 1. El Tribunal de JustÃcia comprÃ¨n el Tribunal de JustÃcia Europea, el Tribunal de Gran InstÃ ncia i els tribunals especialitzats. Garanteix el respecte del Dret en la interpretaciÃ³ i aplicaciÃ³ de la ConstituciÃ³. Els Estats membres estableixen les vies de recurs necessÃ ries per a garantir la tutela judicial efectiva en l'Ã mbit del Dret de la UniÃ³. ****************************** 3. El Tribunal de JustÃcia: - resol sobre els recursos interposats per un Estat membre, per una instituciÃ³ o per persones fÃsiques o jurÃdiques d'acord amb el que estÃ disposat a la Part III; - es pronuncia amb carÃ cter prejudicial, a peticiÃ³ d'Ã²rgans jurisdiccionals nacionals, sobre la interpretaciÃ³ del Dret de la UniÃ³ o sobre la validesa dels actes adoptats per les institucions; - resol sobre els demÃ©s casos contemplats a la ConstituciÃ³. ****************************** CapÃtol II - ALTRES INSTITUCIONS I ORGANISMES Article 29: EL BANC CENTRAL EUROPEU ****************************** Article 30: EL TRIBUNAL DE COMPTES ****************************** Article 31: ELS ORGANISMES CONSULTIUS DE LA UNIÃ� 1. El Parlament Europeu, el Consell de Ministres i la ComissiÃ³ Europea estan assistits per un ComitÃ¨ de les Regions i per un ComitÃ¨ EconÃ²mic i Social, que exerceixen funcions consultives. 2. El ComitÃ¨ de les Regions estÃ compost per representants dels ens regionals i locals que siguin titulars d'un mandat electoral d'un ens regional o local, o que ostentin responsabilitat polÃtica davant d'una assemblea elegida. 3. El ComitÃ¨ EconÃ²mic i Social estÃ compost per representants de les organitzacions d'empresaris, de treballadors i d'altres sectors representatius de la societat civil, particularment en els Ã mbits socioeconÃ²mic, cÃvic, professional i cultural. 4. Els membres del ComitÃ¨ de les Regions i del ComitÃ¨ EconÃ²mic i Social no estan vinculats per cap mandat imperatiu. Exerceixen les seves funcions amb plena independÃ¨ncia, en interÃ¨s general de la UniÃ³. 5. Les normes relatives a la composiciÃ³ d'aquests ComitÃ¨s, la designaciÃ³ dels seus membres, les seves competÃ¨ncies i el seu funcionament sÃ³n definits als articles III-292 a III-298. El Consell de Ministres, sota proposta de la ComissiÃ³, revisa periÃ²dicament les normes relatives a la seva composiciÃ³ en funciÃ³ de l'evoluciÃ³ econÃ²mica, social i demogrÃ fica de la UniÃ³. *********************************************************************** PART II CARTA DELS DRETS FONAMENTALS DE LA UNIÃ� PREÃ�MBUL Els pobles d'Europa, en crear entre ells una uniÃ³ cada cop mÃ©s estreta, han decidit compartir un esdevenidor pacÃfic basat en valors comuns. Conscient del seu patrimoni espiritual i moral, la UniÃ³ estÃ fonamentada sobre els valors indivisibles i universals de la dignitat humana, la llibertat, la igualtat i la solidaritat, i es basa en els principis de la democrÃ cia i de l'Estat de Dret. En instituir la ciutadania de la UniÃ³ i crear un espai de llibertat, de seguretat i de justÃcia, situa la persona en el centre de la seva actuaciÃ³. La UniÃ³ contribueix a la preservaciÃ³ i al foment d'aquests valors comuns dins del respecte de la diversitat de cultures i tradicions dels pobles d'Europa, aixÃ com de la identitat nacional dels Estats membres i de l'organitzaciÃ³ dels seus poders pÃºblics en el pla nacional, regional i local; tracta de fomentar un desenvolupament equilibrat i sostenible i garanteix la lliure circulaciÃ³ de persones, bÃ©ns, serveis i capitals, aixÃ com la llibertat d'establiment. Per a aixÃ² Ã©s necessari, dotant-los d'una major presÃ¨ncia en una Carta, reforÃ§ar la protecciÃ³ dels drets fonamentals en lÃnia amb l'evoluciÃ³ de la societat, del progrÃ©s social i dels avanÃ§os cientÃfics i tecnolÃ³gics. La present Carta reafirma, respectant les competÃ¨ncies i missions de la UniÃ³, aixÃ com el principi de subsidiarietat, els drets reconeguts especialment per les tradicions constitucionals i les obligacions internacionals comunes dels Estats membres, el Conveni Europeu per a la ProtecciÃ³ dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, les Cartes Socials adoptades per la UniÃ³ i pel Consell d'Europa, aixÃ com per la jurisprudÃ¨ncia del Tribunal de JustÃcia de la UniÃ³ Europea i del Tribunal Europeu de Drets Humans. En aquest context, els tribunals de la UniÃ³ i dels Estats membres interpreten la Carta atenent degudament a les explicacions elaborades sota la responsabilitat del Praesidium de la ConvenciÃ³ que va redactar la Carta. El fet de disfrutar d'aitals drets comporta responsabilitats i deures, tant respecte als demÃ©s, com respecte a la comunitat humana i a les futures generacions. En conseqÃ¼Ã¨ncia, la UniÃ³ reconeix els drets, llibertats i principis enunciats a continuaciÃ³. TÃ?TOL I: DIGNITAT Article II-1: DIGNITAT HUMANA La dignitat humana Ã©s inviolable. Ha de ser respectada i protegida. ********************************************************************* TÃ?TOL III: IGUALTAT ****************************** Article II-22: DIVERSITAT CULTURAL, RELIGIOSA I LINGÃ�Ã?STICA La UniÃ³ respecta la diversitat cultural, religiosa i lingÃ¼Ãstica. ********************************************************************* TÃ?TOL VII: DISPOSICIONS GENERALS QUE REGULEN LA INYTERPRETACIÃ� I L'APLICACIÃ� DE LA CARTA ****************************** Article II-53: NIVELL DE PROTECCIÃ� Cap de les disposicions de la present Carta pot ser interpretada com a limitativa o lesiva dels drets humans i llibertats fonamentals reconeguts, en el seu respectiu Ã mbit d'aplicaciÃ³, pel Dret de la UniÃ³, el Dret Internacional i els convenis internacionals dels quals sÃ³n part la UniÃ³ o tots els Estats membres, i particularment el Conveni Europeu per a la ProtecciÃ³ dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, aixÃ com per les constitucions dels Estats membres. ************************************************************** PART III : LES POLÃ?TIQUES I EL FUNCIONAMENT DE LA UNIÃ� *************************************************************** TÃ?TOL II: NO-DISCRIMINACIÃ� I CIUTADANIA *************************** Article III-12 Les llengÃ¼es en les quals tot ciutadÃ de la UniÃ³ pot dirigir-se a les institucions o organismes consultius en virtut de l'article I-8 i rebre una resposta sÃ³n les que sÃ³n enumerades a l'article IV-10. Les institucions i organismes consultius contemplats en el present article sÃ³n els que s'enumeren a l'apartat 2 de l'article I-18 i en els articles I-30 i I-31, aixÃ com el Defensor del Poble Europeu. ************************************************************* TITOL VII: DISPOSICIONS COMUNES ***************************** Article III-339 El Consell de Ministres adoptarÃ per unanimitat un reglament europeu que fixi el rÃ¨gim lingÃ¼Ãstic de les institucions de la UniÃ³, sense perjudici de l'Estatut del Tribunal de JustÃcia. ******************************************************************** PART IV DISPOSICIONS GENERALS I FINALS ****************************** Article IV-10 LLENGÃ�ES El Tractat pel qual Ã©s instituÃ¯da la ConstituciÃ³, redactat en un exemplar Ãºnic, en llengÃ¼es alemanya, danesa, espanyola, finesa, francesa, grega, anglesa, irlandesa, italiana, neerlandesa, portuguesa, sueca, txeca, estoniana, letona, lituana, hongaresa, maltesa, polonesa, eslovaca, eslovena, els quals textos en cada una d'aquestes llengÃ¼es sÃ³n igualment autÃ¨ntics, Ã©s dipositat en els arxius del Govern de la RepÃºblica Italiana, que remetrÃ una copia autenticada a cada un dels Governs dels restants Estats signataris. C. EXTRACTE LLARG del Projecte de ConstituciÃ³ Europea de juny i juliol de 2003 Nota: Com a l'extracte curt, es troben ressaltades les paraules mÃ©s significatives des del punt de vista dels temes objecte d'atenciÃ³ preferent (pobles, regions, llengÃ¼es, cultura) PREÃ�MBUL La nostra ConstituciÃ³ ... s'anomena democrÃ cia perquÃ¨ el poder no Ã©s a les mans de pocs sinÃ³ de la majoria. TucÃdides II, 37 Conscients que Europa Ã©s un continent portador de civilitzaciÃ³, que els seus habitants, arrribats en onades successives des dels temps mÃ©s allunyats, han vingut desenvolupant els valors que sostenen l'humanisme: la igualtat de les persones, la llibertat i el respecte a la raÃ³, Inspirant-se en les herÃ¨ncies culturals, religioses i humanistes d'Europa, els quals valors, encara presents en el seu patrimoni, han fet arrelar a la vida de la societat el paper primordial de la persona i dels seus drets inviolables i inalienables, aixÃ com el respecte del Dret, ConvenÃ§uts que l'Europa ara reunida avanÃ§arÃ pel camÃ de la civilitzaciÃ³, el progrÃ©s i la prosperitat pel bÃ© de tots els seus habitants, sense oblidar els mÃ©s febles i desafavorits; que aquesta Europa vol continuar sent un continent obert a la cultura, al coneixement i al progrÃ©s social; que desitja aprofundir en el carÃ cter democrÃ tic i transparent de la seva vida pÃºblica i treballar en favor de la pau, la justÃcia i la solidaritat en el mÃ³n, Persuadits que els pobles d'Europa, sense deixar de sentir-se orgullosos de la seva identitat i de la seva histÃ²ria nacional, estan resolts a superar les seves antigues divisions i, cada cop mÃ©s estretament units, a forjar un destÃ comÃº, Assegurats del fet que, "unida en la diversitat", Europa els ofereix les millors possibilitats de prosseguir, respectant els drets de tots i conscients de la seva responsabilitat respecte a les generacions futures i la Terra, la gran aventura que la fa ser un espai especialment propici per a l'esperanza humana, AgraÃ¯ts als membres de la ConvenciÃ³ Europea per haver elaborat aquesta ConstituciÃ³ en nom dels ciutadans i dels Estats d'Europa, [Els quals, desprÃ©s d'haver intercanviat els seus plens poders reconeguts degudament, han convingut en el que segueix:] PART I TÃ?TOL I: DEFINICIÃ� I OBJECTIUS DE LA UNIÃ� Article 1: ESTABLIMENT DE LA UNIÃ� 1. Inspirada per la voluntat dels ciutadans i dels Estats d'Europa de construir un futur comÃº, aquesta ConstituciÃ³ estableix la UniÃ³ Europea, a la qual els Estats membres confereixen competÃ¨ncies per a atÃ¨nyer els seus objectius comuns. La UniÃ³ coordina les polÃtiques dels Estats membres encaminades a atÃ¨nyer aquests objetius i exerceix, d'una manera comunitÃ ria, les competÃ¨ncies que aquests li transfereixen. 2. La UniÃ³ estÃ oberta a tots els Estats europeus que respectin els seus valors i es comprometin a promoure'ls en comÃº. Article 2: ELS VALORS DE LA UNIÃ� La UniÃ³ es fonamenta en els valors de respecte a la dignitat humana, llibertat, democrÃ cia, igualtat, Estat de Dret i respecte als drets humans. Aquests valors sÃ³n comuns als Estats membres en una societat caracteritzada pel pluralisme, la tolerÃ ncia, la justÃcia, la solidaritat i la no discriminaciÃ³. Article 3: ELS OBJECTIUS DE LA UNIÃ� 1. La finalitat de la UniÃ³ Ã©s promoure la pau, els seus valors i el benestar dels seus pobles. 2. La UniÃ³ ofereix als seus ciutadans un espai de llibertat, de seguretat i de justÃcia sense fronteres interiors i un mercat Ãºnic en el qual la competÃ¨ncia sigui lliure i no estigui falsejada. 3. La UniÃ³ actua en favor del desenvolupament sostenible d'Europa basat en un creixement econÃ²mic equilibrat, en una economia social de mercat altament competitiva, tendent a la plena ocupaciÃ³ i al progrÃ©s social, i en un nivell elevat de protecciÃ³ i millorament de la qualitat del medi ambient. AixÃ mateix, promou el progrÃ©s cientÃfic i tÃ¨cnic. La UniÃ³ combat la marginaciÃ³ social i la discriminaciÃ³ i fomenta la justÃcia i la protecciÃ³ socials, la igualtat entre dones i homes, la solidaritat entre les generacions i la protecciÃ³ dels drets de l'infant. La UniÃ³ fomenta la cohesiÃ³ econÃ²mica, social i territorial i la solidaritat entre els Estats membres. La UniÃ³ respecta la riquesa de la seva diversitat cultural i lingÃ¼Ãstica i vetlla per la preservaciÃ³ i el desenvolupament del patrimoni cultural europeu. 4. En les seves relacions amb la resta del mÃ³n, la UniÃ³ afirma i promou els seus valors i els seus interessos. Contribueix a la pau, la seguretat, el desenvolupament sostenible del planeta, la solidaritat i el respecte mutu entre els pobles, el comerÃ§ lliure i equitatiu, l'erradicaciÃ³ de la pobresa i la protecciÃ³ dels drets humans, especialment els drets de l'infant, l'estricta observÃ ncia i el desenvolupament del Dret internacional, i particularment el respecte als principis de la Carta de les Nacions Unides. 5. Aquests objectius sÃ³n perseguits amb els mitjans apropiats, d'acord amb les competÃ¨ncies atribuÃ¯des a la UniÃ³ a la ConstituciÃ³. Article 4: LLIBERTATS FONAMENTALS I NO-DISCRIMINACIÃ� 1. La UniÃ³ garanteix en el seu interior la lliure circulaciÃ³ de persones, bÃ©ns, serveis i capitals i la llibertat d'establiment, en conformitat amb el que estÃ disposat a la ConstituciÃ³. 2. En l'Ã mbit d'aplicaciÃ³ de la ConstituciÃ³, i sense perjudici de les seves disposicions particulars, es prohibeix qualsevol discriminaciÃ³ perraÃ³ de nacionalitat. Article 5: RELACIONS ENTRE LA UNIÃ� I ELS ESTATS MEMBRES 1. La UniÃ³ respecta la identitat nacional dels Estats membres, inherent a les seves estructures fonamentals polÃtiques i constitucionals, tambÃ© en el que es refereix a l'autonomia local i regional. Respecta les funcions essencials de l'Estat, particularment les que tenen per objectiu assegurar la seva integritat territorial, mantenir l'ordre pÃºblic i salvaguardar la seguretat interior. 2. En virtut del principi de cooperaciÃ³ lleial, la UniÃ³ i els Estats membres es respecten i s'assisteixen mÃºtuament en el compliment de les missions derivades de la ConstituciÃ³. Els Estats membres faciliten a la UniÃ³ el compliment de la seva missiÃ³ i s'abstÃ©nen de totes aquelles mesures que puguin posar en perill la realitzaciÃ³ de les finalitats enunciades a la ConstituciÃ³. Article 6: PERSONALITAT JURÃ?DICA La UniÃ³ estÃ dotada de personalitat jurÃdica. TÃ?TOL II: ELS DRETS FONAMENTALS I LA CIUTADANIA DE LA UNIÃ� Article 7: DRETS FONAMENTALS 1. La UniÃ³ reconeix els drets, llibertats i principis enunciats a la Carta dels Drets Fonamentals que constitueix la Part II de la ConstituciÃ³. 2. La UniÃ³ s'aplica a adherir-se al Conveni Europeu per a la ProtecciÃ³ dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals. Aquesta adhesiÃ³ no modifica pas les competÃ¨ncies de la UniÃ³, tal com estan definides a la ConstituciÃ³. 3. Els drets fonamentals, tals com estan garantits pel Conveni Europeu per a la ProtecciÃ³ dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals i tal com resulten de les tradicions constitucionals comunes als Estats membres, formen part del Dret de la UniÃ³ com a principis generals. Article 8: LA CIUTADANIA DE LA UNIÃ� 1. Tota persona que tingui la nacionalitat d'un Estat membre posseeix la ciutadania de la UniÃ³. La ciutadania de la UniÃ³ s'afegeix a la ciutadania nacional sense substituir-la. 2. Les ciutadanes i els ciutadans de la UniÃ³ gaudeixen dels drets i estan subjectes als deures previstos a la ConstituciÃ³. Tenen el dret: - de circular i residir lliurement en el territori dels Estats membres; - de sufragi actiu i passiu a les eleccions al Parlament Europeu i a les eleccions municipals de l'Estat membre en el qual resideixin, en les mateixes condicions que els nacionals d'aquest Estat; - d'acollir-se, en el territori d'un tercer paÃs en el qual no estigui representat l'Estat membre del qual siguin nacionals, a la protecciÃ³ de les autoritats diplomÃ tiques i consulars de qualsevol Estat membre en les mateixes condicions que els nacionals d'aquest Estat; - de formular peticions al Parlament Europeu, de recÃ³rrer al Defensor del Poble Europeu, aixÃ com de dirigir-se a les institucions i organismes consultius de la UniÃ³ en una de les llengÃ¼es de la ConstituciÃ³ i de rebre una resposta en aquesta mateixa llengua. 3. Aquests drets s'exerceixen en conformitat amb les condicions i els lÃmits definits per la ConstituciÃ³ i per les disposicions adoptades per a la seva aplicaciÃ³. TÃ?TOL III: LES COMPETÃ�NCIES DE LA UNIÃ� Article 9: PRINCIPIS FONAMENTALS 1. La delimitaciÃ³ de les competÃ¨ncies de la UniÃ³ es regeix pel principi d'atribuciÃ³. L'exercici de les competÃ¨ncies de la UniÃ³ es regeix pels principis de subsidiarietat i proporcionalitat. 2. En virtut del principi d'atribuciÃ³, la UniÃ³ actua dins dels lÃmits de les competÃ¨ncies que li atribueixen els Estats membres a la ConstituciÃ³, amb la finalitat d'atÃ¨nyer els objectius que ella estableix. Tota competÃ¨ncia no atribuÃ¯da a la UniÃ³ a la ConstituciÃ³ pertany als Estats membres. 3. En virtut del principi de subsidiarietat, en els Ã mbits que no siguin de la seva competÃ¨ncia exclusiva, la UniÃ³ intervÃ© nomÃ©s en la mesura en la qual els objectius de l'acciÃ³ pretesa no puguin ser assolits d'una manera suficient pels Estats membres, o bÃ© a nivell central o bÃ© a nivell regional i local, sinÃ³ que puguin ser assolits millor, a causa de la dimensiÃ³ o dels efectes de l'acciÃ³ contemplada, a nivell de la UniÃ³. Les institucions de la UniÃ³ apliquen el principi de subsidiarietat en conformitat amb el Protocol sobre l'aplicaciÃ³ dels principis de subsidiarietat i proporcionalitat annexat a la ConstituciÃ³. Els parlaments nacionals vetllen pel respecte d'aquest principi, en conformitat amb el procediment establert en el Protocol esmentat. 4. En virtut del principi de proporcionalitat, el contingut i la forma de l'acciÃ³ de la UniÃ³ no excedeixen del que sigui necessari per a atÃ¨nyer els objectius de la ConstituciÃ³. Les institucions apliquen el principi de proporcionalitat en conformitat amb el Protocol esmentat a l'apartat 3. Article 10: EL DRET DE LA UNIÃ� 1. La ConstituciÃ³ i el Dret adoptat per les institucions de la UniÃ³ en l'exercici de les competÃ¨ncies que li sÃ³n atribuÃ¯des tenen prioritat sobre el Dret dels Estats membres. 2. Els Estats membres adopten totes les mesures generals o particulars apropiades per a assegurar el compliment de les obligacions derivades de la ConstituciÃ³ o que resultin dels actes de les institucions de la UniÃ³. ****************************** Article 16: ELS Ã�MBITS D'ACCIÃ� DE SUPORT, DE COORDINACIÃ� O DE COMPLEMENT 1. La UniÃ³ pot dur a terme accions de suport, coordinaciÃ³ o complement. 2. Els Ã mbits de l'acciÃ³ de suport, coordinaciÃ³ o complement sÃ³n, en la seva finalitat europea: - la indÃºstria - la protecciÃ³ i el millorament de la salut humana - l'educaciÃ³, la formaciÃ³ professional, la juventud i l'esport - la cultura - la protecciÃ³ civil. 3. Els actes jurÃdicament vinculants adoptats per la UniÃ³ en virtut de les disposicions especÃfiques per a aquests Ã mbits de la Part III no poden comportar armonitzaciÃ³ de les disposicions legislatives i reglamentÃ ries dels Estats membres. TÃ?TOL IV: LES INSTITUCIONS DE LA UNIÃ� CapÃtol I - EL MARC INSTITUCIONAL Article 18: LES INSTITUCIONS DE LA UNIÃ� 1. La UniÃ³ disposa d'un marc institucional Ãºnic, la finalitat del qual Ã©s: - perseguir els objectius de la UniÃ³, - promoure els seus valors, - servir els interessos de la UniÃ³, de les seves ciutadanes i dels seus ciutadans, i dels seus Estats membres, aixÃ com assegurar la coherÃ¨ncia, l'eficÃ cia i la continuÃ¯tat de les polÃtiques i accions que condueix amb la finalitat d'atÃ¨nyer els seus objectius. 2. Aquest marc institucional estÃ format per: El Parlament Europeu El Consell Europeu El Consell de Ministres La ComissiÃ³ Europea El Tribunal de JustÃcia. 3. Cada instituciÃ³ actua dins dels lÃmits de les competÃ¨ncies que li sÃ³n atribuÃ¯des a la ConstituciÃ³, amb subjecciÃ³ als procediments i condicions que hi estan previstos. Les institucions mantenen entre elles una cooperaciÃ³ lleial. Article 19: EL PARLAMENT EUROPEU 1. El Parlament Europeu exerceix, juntament amb el Consell de Ministres, la funciÃ³ legislativa i la funciÃ³ pressupostÃ ria, aixÃ com funcions de control polÃtic i consultives, en les condicions fixades per la ConstituciÃ³. Elegeix el President de la ComissiÃ³ Europea. 2. El Parlament Europeu Ã©s elegit pels ciutadans europeus, per sufragi universal directe, mitjanÃ§ant votaciÃ³ lliure i secreta, per un perÃode de cinc anys. El nombre dels seus membres no excedeix de setcents trenta sis. Es garanteix la representaciÃ³ dels ciutadans europeus de manera decreixentment proporcional, amb un llindar mÃnim de quatre membres per cada Estat membre. Amb suficient antelaciÃ³ respecte a les eleccions al Parlament Europeu de 2009, i posteriorment segons sigui necessari per a noves eleccions, el Consell Europeu adopta per unanimitat, a proposta del Parlament Europeu i amb la seva aprovaciÃ³, una decisiÃ³ per la qual se estableixi la composiciÃ³ del Parlament Europeu en conformitat amb els principis enunciats anteriorment. 3. El Parlament Europeu elegeix el seu President i la Mesa d'entre els seus membres. Article 20: EL CONSELL EUROPEU 1. El Consell Europeu dÃ³na a la UniÃ³ els impulsos necessaris per al seu desenvolupament i defineix les seves orientacions i prioritats polÃtiques generals. No exerceix cap funciÃ³ legislativa. 2. El Consell Europeu estÃ compost pels Caps d'Estat o de Govern dels Estats membres, aixÃ com pel seu President i pel President de la ComissiÃ³. Participa en els seus treballs el Ministre d'Afers Exteriors de la UniÃ³. 3. El Consell Europeu es reuneix trimestralment per convocatÃ ria del seu President. Quan l'ordre del dia aixÃ ho exigeixi, els membres del Consell Europeu poden decidir comptar amb l'assistÃ¨ncia d'un ministre i, en el cas del President de la ComissiÃ³, amb la d'un Comissari Europeu. Quan la situaciÃ³ aixÃ ho exigeixi, el President convoca una reuniÃ³ extraordinÃ ria del Consell Europeu. 4. El Consell Europeu es pronuncia per consens, excepte en els casos en els quals la ConstituciÃ³ disposi una altra cosa. Article 21: EL PRESIDENT DEL CONSELL EUROPEU 1. El Consell Europeu elegeix el seu President per majoria qualificada per a un mandat de dos anys i mig, que podrÃ ser renovat una sola vegada. En cas d'impediment seriÃ³s o de falta greu, el Consell Europeu pot posar fi al seu mandat pel mateix procediment. 2. El President del Consell Europeu: - presideix i dinamitza els treballs d'aquest organisme; - s'encarrega de la seva preparaciÃ³ i vetlla per la seva continuÃ¯tat, en colÃ�laboraciÃ³ amb el President de la ComissiÃ³ i basant-se en els treballs del Consell d'Afers Generals; - s'esforÃ§a en facilitar la cohesiÃ³ i el consens en el si del Consell Europeu; - al terme de cada reuniÃ³, presenta un informe al Parlament Europeu. El President del Consell Europeu assumeix com a tal, en el rang que li Ã©s propi, la representaciÃ³ exterior de la UniÃ³ en els assumptes de polÃtica exterior i de seguretat comuna, sense perjudici de les competÃ¨ncies del Ministre d'Afers Exteriors de la UniÃ³. 3. El President del Consell Europeu no pot exercir un mandat nacional. Article 22: EL CONSELL DE MINISTRES 1. El Consell de Ministres exerceix, juntament amb el Parlament Europeu, la funciÃ³ legislativa, la funciÃ³ pressupostÃ ria i funcions de formulaciÃ³ de polÃtiques i de coordinaciÃ³, en les condicions fixades per la ConstituciÃ³. 2. El Consell de Ministres estÃ compost, en cada una de les seves formacions, per un representant de rang ministerial nomenat per cada Estat membre. Aquest representant Ã©s l'Ãºnic facultat per a comprometre l'Estat membre al qual representi i per a exercir el dret de vot. 3. El Consell de Ministres es pronuncia per majoria qualificada, excepte en els casos en els quals la ConstituciÃ³ disposi una altra cosa. Article 23: LES FORMACIONS DEL CONSELL DE MINISTRES 1. El Consell Legislatiu i d'Afers Generals vetlla per la coherÃ¨ncia dels treballs del Consell de Ministres. Quan actua com a Consell d'Afers Generals, prepara les reunions del Consell Europeu i supervisa les actuacions consecutives a aquestes, en contacte amb la ComissiÃ³. Quan actua com a legislador, el Consell de Ministres delibera i es pronuncia, conjuntament amb el Parlament Europeu, sobre les lleis europees i les lleis marc europees en conformitat al que estÃ disposat a la ConstituciÃ³. En aquesta funciÃ³, la representaciÃ³ de cada Estat membre va a cÃ rrec d'un o dos representants mÃ©s de rang ministerial, les competÃ¨ncies dels quals corresponguin a l'ordre del dia del Consell de Ministres. 2. El Consell d'Afers Exteriors elabora les polÃtiques exteriors de la UniÃ³ atenent a les lÃnies estratÃ¨giques definides pel Consell Europeu, i vetlla per la coherÃ¨ncia de la seva actuaciÃ³. EstÃ presidit pel Ministre d'Afers Exteriors de la UniÃ³. 3. El Consell Europeu adopta una decisiÃ³ europea per la qual s'estableixen les demÃ©s formacions en les quals el Consell de Ministres es pot reunir. 4. La presidÃ¨ncia de les formacions del Consell de Ministres, amb excepciÃ³ de la d'Afers Exteriors, Ã©s exercida per representants dels Estats membres en el Consell de Ministres, per rotaciÃ³ en condicions d'igualtat, durant perÃodes d'almenys un any. El Consell Europeu adopta una decisiÃ³ europea que estableix les regles de rotaciÃ³, atenent als equilibris polÃtics i geogrÃ fics europeus i a la diversitat dels Estats membres. Article 24: LA MAJORÃ?A QUALIFICADA 1. Quan el Consell Europeu o el Consell de Ministres decideixen per majoria qualificada, aquesta Ã©s definida com reunint la majoria dels Estats membres, que representin almenys les tres cinquenes parts de la poblaciÃ³ de la UniÃ³. 2. Quan la ConstituciÃ³ no exigeix pas que el Consell Europeu o el Consell de Ministres decideixi sobre la base d'una proposta de la ComissiÃ³, o quan el Consell Europeu o el Consell de Ministres no actÃºen per iniciativa del Ministre d'Afers Exteriors de la UniÃ³, la majoria qualificada requerida consisteix en dos terÃ§os dels Estats membres, que representin almenys les tres cinquenes parts de la poblaciÃ³ de la UniÃ³. 3. Les disposicions dels apartats 1 i 2 sÃ³n efectives l'1 de novembre de 2009, desprÃ©s de la celebraciÃ³ de les eleccions al Parlament Europeu, en conformitat amb les disposicions de l'article 19. 4. Quan la ConstituciÃ³ disposa a la seva Part III que el Consell adopti lleis o lleis marc europees per un procediment legislatiu especial, el Consell Europeu pot adoptar, per iniciativa prÃ²pia i per unanimitat, desprÃ©s d'un perÃode mÃnim d'examen de sis mesos, una decisiÃ³ europea que possibiliti l'adopciÃ³ d'aquestes lleis o lleis marc pel procediment legislatiu ordinari. El Consell Europeu es pronuncia havent, prÃ¨viament, consultat el Parlament Europeu i informat els parlaments nacionals. Quan la ConstituciÃ³ disposa a la seva Part III que el Consell de Ministres es pronunciÃ¯ per unanimitat en un Ã mbit determinat, el Consell Europeu pot adoptar, per iniciativa prÃ²pia i per unanimitat, una decisiÃ³ europea que autoritzi el Consell de Ministres a pronunciar-se per majoria qualificada en aquell Ã mbit. Qualsevol iniciativa adoptada pel Consell Europeu en virtut del present parÃ graf Ã©s transmesa als parlaments nacionals com a mÃnim quatre mesos abans que s'adopti una decisiÃ³. 5. El President del Consell Europeu i el President de la ComissiÃ³ no participen a les votacions del Consell Europeu. Article 25: LA COMISSIÃ� EUROPEA 1. La ComissiÃ³ Europea promou l'interÃ¨s general europeu i adopta les iniciatives adequades per a aquest objectiu. Vetlla per l'aplicaciÃ³ de les disposicions de la ConstituciÃ³, aixÃ com de les disposicions adoptades per les institucions en virtut d'ella. Supervisa l'aplicaciÃ³ del Dret de la UniÃ³ sota el control del Tribunal de JustÃcia. Executa el pressupost i gestiona els programes. Exerceix tambÃ© funcions de coordinaciÃ³, execuciÃ³ i gestiÃ³, en les condicions fixades per la ConstituciÃ³. Amb excepciÃ³ de la polÃtica exterior i de seguretat comunes i dels demÃ©s casos previstos per la ConstituciÃ³, assumeix la representaciÃ³ exterior de la UniÃ³. Adopta les iniciatives de la programaciÃ³ anual i plurianual de la UniÃ³ de cara a obtenir acords interinstitucionals. 2. Els actes legislatius de la UniÃ³ nomÃ©s poden ser adoptats sota proposta de la ComissiÃ³, excepte en els casos en els quals la ConstituciÃ³ disposa uan altra cosa. Els demÃ©s actes sÃ³n adoptats sota proposta de la ComissiÃ³ quan la ConstituciÃ³ aixÃ ho estableixi. 3. La ComissiÃ³ consisteix en un ColÃ�legi compost pel seu President, el Ministre d'Afers Exteriors de la UniÃ³ i Vicepresident, i tretze Comissaris Europeus seleccionats per un sistema de rotaciÃ³ en condicions de igualtat entre els Estats membres. Aquest sistema Ã©s establert mitjanÃ§ant una decisiÃ³ europea adoptada pel Consell Europeu d'acord amb els principis segÃ¼ents: a) Els Estats membres sÃ³n tractats en condicions de rigorosa igualtat en el que es refereixi a la determinaciÃ³ de la seqÃ¼Ã¨ncia i del temps en funcions dels seus nacionals com a membres del ColÃ�legi; en conseqÃ¼Ã¨ncia, la diferÃ¨ncia entre el nombre total de mandats exercits per nacionals de dos Estats membres qualssevol mai no pot ser de mÃ©s d'un. b) Sense perjudici del que estÃ disposat a la lletra a), la composiciÃ³ de qualsevol ColÃ�legi successiu estÃ constituÃ¯da de manera que reflecteixi d'una manera satisfactÃ²ria el ventall demogrÃ fic i geogrÃ fic del conjunt dels Estats membres de la UniÃ³. conjunt. El President de la ComissiÃ³ nomena els Comissaris sense dret a vot, que sÃ³n elegits atenent als mateixos criteris aplicats per als membres del ColÃ�legi, i que procedeixen de tots els demÃ©s Estats membres. Aquestes disposicions prenen efecte l'1 de novembre de 2009. 4. La ComissiÃ³ exerceix les seves responsabilitats amb absoluta independÃ¨ncia. En l'exercici de les seves funcions, els Comissaris Europeus i els Comissaris no solÃ�liciten ni acepten instruccions de cap govern ni de cap altre Ã²rgan. 5. La ComissiÃ³ tÃ© una responsabilitat colÃ�legiada davant del Parlament Europeu. El President de la ComissiÃ³ Ã©s responsable davant del Parlament Europeu de les activitats dels Comissaris. El Parlament Europeu pot adoptar una mociÃ³ de censura contra la ComissiÃ³ pel procediment establert a l'article III-243. En cas que adopti aquesta mociÃ³, els Comissaris Europeus i els Comissaris han de dimitir colÃ�lectivament dels seus cÃ rrecs. La ComissiÃ³ continua despatxant els afers d'administraciÃ³ ordinÃ ria fins al nomenament d'un nou ColÃ�legi. Article 26: EL PRESIDENT DE LA COMISSIÃ� EUROPEA 1. Tenint en compte el resultat de les eleccions al Parlament Europeu i desprÃ©s de mantenir les consultes apropiades, el Consell Europeu proposa al Parlament Europeu, per majoria qualificada, un candidat al cÃ rrec de President de la ComissiÃ³. El Parlament Europeu elegeix el candidat per majoria dels seus membres. En cas que el candidat no obtingui aquesta majoria, el Consell Europeu proposa al Parlament Europeu un nou candidat en el termini d'un mes, pel mateix procediment. 2. Cada Estat membre amb opciÃ³ segons el sistema de rotaciÃ³ presenta una terna de candidats -amb representaciÃ³ d'ambdÃ³s sexes- que consideri idonis per a exercir el cÃ rrec de Comissari Europeu. El President electe designa els tretze Comissaris Europeus, elegint una persona de cada terna, atenent a la seva competÃ¨ncia, al seu compromÃs europeu i a les plenes garanties d'independÃ¨ncia. El President i les demÃ©s personalitats designades per a convertir-se en membres del ColÃ�legi, incluent-hi el futur Ministre d'Afers Exteriors de la UniÃ³, i les persones nomenades com a Comissaris sense dret a vot, se sotmeten colÃ�lectivament al vot d'aprovaciÃ³ del Parlament Europeu. El mandat de la ComissiÃ³ Ã©s de cinc anys. 3. El President de la ComissiÃ³: - defineix les orientacions d'acord amb les quals la ComissiÃ³ exerceix les seves funcions; - determina la seva organitzaciÃ³ interna atenent a la coherÃ¨ncia, l'eficÃ cia i la colÃ�legialitat de la seva actuaciÃ³; - nomena vicepresidents d'entre els membres del ColÃ�legi. Qualsevol Comissari Europeu o Comissari presenta la seva dimissiÃ³ si li ho demana el President. Article 27: EL MINISTRE D'AFERS EXTERIORS DE LA UNIÃ� 1. El Consell Europeu, nomena per majoria qualificada, amb l'aprovaciÃ³ del President de la ComissiÃ³, el Ministre d'Afers Exteriors de la UniÃ³, que estÃ al front de la polÃtica exterior i de seguretat comunes de la UniÃ³. El Consell Europeu pot posar fi al seu mandat pel mateix procediment. 2. El Ministre d'Afers Exteriors de la UniÃ³ contribueix amb les seves propostes a la formulaciÃ³ de la polÃtica exterior comuna i executa aquesta polÃtica com a mandatari del Consell de Ministres. Actua de la mateixa manera en relaciÃ³ amb la polÃtica comuna de seguretat i defensa. 3. El Ministre d'Afers Exteriors de la UniÃ³ Ã©s un dels vicepresidents de la ComissiÃ³ Europea. S'encarrega, en aquesta instituciÃ³, de les relacions exteriors i de la coordinaciÃ³ dels demÃ©s aspectes de l'acciÃ³ exterior de la UniÃ³. En l'exercici d'aquestes responsabilitats dins de la ComissiÃ³, i exclusivament pel que fa referÃ¨ncia a elles, el Ministre d'Afers Exteriors de la UniÃ³ estÃ subjectat als procediments pels quals es regeix el funcionament de la ComissiÃ³. Article 28: EL TRIBUNAL DE JUSTÃ?CIA 1. El Tribunal de JustÃcia comprÃ¨n el Tribunal de JustÃcia Europea, el Tribunal de Gran InstÃ ncia i els tribunals especialitzats. Garanteix el respecte del Dret en la interpretaciÃ³ i aplicaciÃ³ de la ConstituciÃ³. Els Estats membres estableixen les vies de recurs necessÃ ries per a garantir la tutela judicial efectiva en l'Ã mbit del Dret de la UniÃ³. 2. El Tribunal de JustÃcia Europea estÃ compost per un jutge per Estat membre i estÃ assistit per abogats generals. El Tribunal de Gran InstÃ ncia disposa al menys d'un jutge per cada Estat membre; el nombre dels seus jutges Ã©s fixat a l'Estatut del Tribunal de JustÃcia. Els jutges i els advocats generals del Tribunal de JustÃcia Europea i els jutges del Tribunal de Gran InstÃ ncia, elegits d'entre personalitats que ofereixin plenes garanties d'independÃ¨ncia i que reuneixin les condicions requerides en els articles III-260 i III-261 sÃ³n designats de comÃº acord pels governs dels Estats membres per a un mandat de sis anys. Aquest mandat Ã©s renovable. 3. El Tribunal de JustÃcia: - resol sobre els recursos interposats per un Estat membre, per una instituciÃ³ o per persones fÃsiques o jurÃdiques d'acord amb el que estÃ disposat a la Part III; - es pronuncia amb carÃ cter prejudicial, a peticiÃ³ d'Ã²rgans jurisdiccionals nacionals, sobre la interpretaciÃ³ del Dret de la UniÃ³ o sobre la validesa dels actes adoptats per les institucions; - resol sobre els demÃ©s casos contemplats a la ConstituciÃ³. CapÃtol II - ALTRES INSTITUCIONS I ORGANISMES Article 29: EL BANC CENTRAL EUROPEU ****************************** Article 30: EL TRIBUNAL DE COMPTES ****************************** Article 31: ELS ORGANISMES CONSULTIUS DE LA UNIÃ� 1. El Parlament Europeu, el Consell de Ministres i la ComissiÃ³ Europea estan assistits per un ComitÃ¨ de les Regions i per un ComitÃ¨ EconÃ²mic i Social, que exerceixen funcions consultives. 2. El ComitÃ¨ de les Regions estÃ compost per representants dels ens regionals i locals que siguin titulars d'un mandat electoral d'un ens regional o local, o que ostentin responsabilitat polÃtica davant d'una assemblea elegida. 3. El ComitÃ¨ EconÃ²mic i Social estÃ compost per representants de les organitzacions d'empresaris, de treballadors i d'altres sectors representatius de la societat civil, particularment en els Ã mbits socioeconÃ²mic, cÃvic, professional i cultural. 4. Els membres del ComitÃ¨ de les Regions i del ComitÃ¨ EconÃ²mic i Social no estan vinculats per cap mandat imperatiu. Exerceixen les seves funcions amb plena independÃ¨ncia, en interÃ¨s general de la UniÃ³. 5. Les normes relatives a la composiciÃ³ d'aquests ComitÃ¨s, la designaciÃ³ dels seus membres, les seves competÃ¨ncies i el seu funcionament sÃ³n definits als articles III-292 a III-298. El Consell de Ministres, sota proposta de la ComissiÃ³, revisa periÃ²dicament les normes relatives a la seva composiciÃ³ en funciÃ³ de l'evoluciÃ³ econÃ²mica, social i demogrÃ fica de la UniÃ³. *********************************************************************** TÃ?TOL V: L'EXERCICI DE LES COMPETÃ�NCIES DE LA UNIÃ� ***************************** Article 42: CLÃ�USULA DE SOLIDARITAT 1. La UniÃ³ i els seus Estats membres actÃºen conjuntament en un esperit de solidaritat en cas que un Estat membre sigui l'objecte d'un atac terrorista o d'una catÃ strofe natural o d'origen humÃ . La UniÃ³ mobilitza tots els instruments de quÃ¨ disposi, inclosos els mitjans militars posats a la seva disposiciÃ³ pels Estats membres, per a: a) - prevenir el risc de terrorisme en el territori dels Estats membres; - protegir les institucions democrÃ tiques i la poblaciÃ³ civil de possibles atacs terroristes; - aportar assistÃ¨ncia a un Estat membre en el territori d'aquest i a peticiÃ³ de les seves autoritats polÃtiques, en cas d'atac terrorista; b) - aportar assistÃ¨ncia a un Estat membre en el territori d'aquest i a peticiÃ³ de les seves autoritats polÃtiques, en cas de catÃ strofe. 2. Les normes d'aplicaciÃ³ de la present disposiciÃ³ figuren a l'article III-231. ******************************************************************** PART II CARTA DELS DRETS FONAMENTALS DE LA UNIÃ� PREÃ�MBUL Els pobles d'Europa, en crear entre ells una uniÃ³ cada cop mÃ©s estreta, han decidit compartir un esdevenidor pacÃfic basat en valors comuns. Conscient del seu patrimoni espiritual i moral, la UniÃ³ estÃ fonamentada sobre els valors indivisibles i universals de la dignitat humana, la llibertat, la igualtat i la solidaritat, i es basa en els principis de la democrÃ cia i de l'Estat de Dret. En instituir la ciutadania de la UniÃ³ i crear un espai de llibertat, de seguretat i de justÃcia, situa la persona en el centre de la seva actuaciÃ³. La UniÃ³ contribueix a la preservaciÃ³ i al foment d'aquests valors comuns dins del respecte de la diversitat de cultures i tradicions dels pobles d'Europa, aixÃ com de la identitat nacional dels Estats membres i de l'organitzaciÃ³ dels seus poders pÃºblics en el pla nacional, regional i local; tracta de fomentar un desenvolupament equilibrat i sostenible i garanteix la lliure circulaciÃ³ de persones, bÃ©ns, serveis i capitals, aixÃ com la llibertat d'establiment. Per a aixÃ² Ã©s necessari, dotant-los d'una major presÃ¨ncia en una Carta, reforÃ§ar la protecciÃ³ dels drets fonamentals en lÃnia amb l'evoluciÃ³ de la societat, del progrÃ©s social i dels avanÃ§os cientÃfics i tecnolÃ³gics. La present Carta reafirma, respectant les competÃ¨ncies i missions de la UniÃ³, aixÃ com el principi de subsidiarietat, els drets reconeguts especialment per les tradicions constitucionals i les obligacions internacionals comunes dels Estats membres, el Conveni Europeu per a la ProtecciÃ³ dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, les Cartes Socials adoptades per la UniÃ³ i pel Consell d'Europa, aixÃ com per la jurisprudÃ¨ncia del Tribunal de JustÃcia de la UniÃ³ Europea i del Tribunal Europeu de Drets Humans. En aquest context, els tribunals de la UniÃ³ i dels Estats membres interpreten la Carta atenent degudament a les explicacions elaborades sota la responsabilitat del Praesidium de la ConvenciÃ³ que va redactar la Carta. El fet de disfrutar d'aitals drets comporta responsabilitats i deures, tant respecte als demÃ©s, com respecte a la comunitat humana i a les futures generacions. En conseqÃ¼Ã¨ncia, la UniÃ³ reconeix els drets, llibertats i principis enunciats a continuaciÃ³. TÃ?TOL I: DIGNITAT Article II-1: DIGNITAT HUMANA La dignitat humana Ã©s inviolable. Ha de ser respectada i protegida. Article II-2: DRET A LA VIDA 1. Tota persona tÃ© dret a la vida. 2. NingÃº no pot ser condemnat a la pena de mort ni executat. Article II-3: DRET A LA INTEGRITAT DE LA PERSONA 1. Tota persona tÃ© dret a la seva integritat fÃsica i psÃquica. 2. En el marc de la medicina i la biologia sÃ³n respectats, particularment: a) el consentiment lliure i informat de la persona de la qual es tracti, d'acord amb les modalitats establertes a la llei, b) la prohibiciÃ³ de les prÃ ctiques eugenÃ¨siques, i particularment les que tenen per finalitat la selecciÃ³ de les persones, c) la prohibiciÃ³ que el cos humÃ o parts d'ell com a tals es converteixin en objete de lucre, d) la prohibiciÃ³ de la clonaciÃ³ reproductora d'Ã©ssers humans. Article II-4: PROHIBICIÃ� DE LA TORTURA I DE LES PENES O ELS TRACTES INHUMANS O DEGRADANTS NingÃº no pot ser sotmÃ¨s a tortura ni a penes o tractes inhumans o degradants. Article II-5: PROHIBICIÃ� DE L'ESCLAVATGE I DEL TREBALL FORÃ�AT 1. NingÃº no pot ser sotmÃ¨s a esclavatge o a servitud. 2. NingÃº no pot ser constrenyit a realitzar un treball forÃ§at o obligatori. 3. Es prohibeix la tracta d'Ã©ssers humans. TÃ?TOL II: LLIBERTATS Article II-6: DRET A LA LLIBERTAT I A LA SEGURETAT Tota persona tÃ© dret a la llibertat i a la seguretat. Article II-7: RESPECTE DE LA VIDA PRIVADA I FAMILIAR Tota persona tÃ© dret al respecte de la seva vida privada i familiar, del seu domicili i de les seves comunicacions. Article II-8: PROTECCIÃ� DE DADES DE CARÃ�CTER PERSONAL 1. Tota persona tÃ© dret a la protecciÃ³ de les dades de carÃ cter personal que la concerneixin. 2. Aquestes dades es tracten d'una manera lleial, per a finalitats concretes i sobre la base del consentiment de la persona afectada o en virtut d'un altre fonament legÃtim previst per la llei. Tota persona tÃ© dret a accedir a les dades recollides que la concerneixin i a la seva rectificaciÃ³. 3. El respecte d'aquestes normes queda sotmÃ¨s al control d'una autoritat independent. Article II-9: DRET A CONTRAURE MATRIMONI I DRET A FUNDAR UNA FAMÃ?LIA Es garanteixen el dret a contraure matrimoni i el dret a fundar una famÃlia segons les lleis nacionals que regulin el seu exercici. Article II-10: LLIBERTAT DE PENSAMENT, DE CONSCIÃ�NCIA I DE RELIGIÃ� 1. Tota persona tÃ© dret a la llibertat de pensament, de consciÃ¨ncia i de religiÃ³. Aquest dret implica la llibertat de canviar de religiÃ³ o de conviccions, aixÃ com la llibertat de manifestar la seva religiÃ³ o les seves conviccions individualment o colÃ�lectiva, en pÃºblic o en privat, a travÃ©s del culte, l'ensenyament, les prÃ ctiques i la observÃ ncia dels rites. 2. Es reconeix el dret a la objecciÃ³ de consciÃ¨ncia d'acord amb les lleis nacionals que regulin el seu exercici. Article II-11: LLIBERTAT D'EXPRESSIÃ� I D'INFORMACIÃ� 1. Tota persona tÃ© dret a la llibertat d'expressiÃ³. Aquest dret comprÃ¨n la llibertat d'opiniÃ³ i la llibertat de rebre o de comunicar informacions o idees sense que pugui haver-hi ingerÃ¨ncia d'autoritats pÃºbliques i sense consideraciÃ³ de fronteres. 2. Es respecten la llibertat dels mitjans de comunicaciÃ³ i el seu pluralisme. Article II-12: LLIBERTAT DE REUNIÃ� I D'ASSOCIACIÃ� 1. Tota persona tÃ© dret a la llibertat de reuniÃ³ pacÃfica i a la llibertat d'associaciÃ³ a tots els nivells, especialment en els Ã mbits polÃtic, sindical i cÃvic, cosa que que implica el dret de tota persona a fundar, amb altres, sindicats, i a afiliar-s'hi per a la defensa dels seus interessos. 2. Els partits polÃtics a escala de la UniÃ³ contribueixen a expressar la voluntat polÃtica dels ciutadans de la UniÃ³. Article II-13: LLIBERTAT DE LES ARTS I DE LES CIÃ�NCIES Les arts i la investigaciÃ³ cientÃfica sÃ³n lliures. Es respecta la llibertat de cÃ tedra. Article II-14: DRET A L'EDUCACIÃ� 1. Tota persona tÃ© dret a l'educaciÃ³ i a l'accÃ©s a la formaciÃ³ professional i permanent. 2. Aquest dret inclou la facultat de rebre gratuÃ¯tament l'ensenyament obligatori. 3. Es respecten, d'acord amb les lleis nacionals que regulin el seu exercici, la llibertat de creaciÃ³ de centres docents dins del respecte als principis democrÃ tics, aixÃ com el dret dels pares a garantir l'educaciÃ³ i l'ensenyament dels seus fills en conformitat amb les seves conviccions religioses, filosÃ²fiques i pedagÃ²giques. Article II-15: LLIBERTAT PROFESSIONAL I DRET A TREBALLAR 1. Tota persona tÃ© dret a treballar i a exercir una professiÃ³ lliurement escollida o acceptada. 2. Tot ciutadÃ de la UniÃ³ tÃ© la llibertat de buscar una ocupaciÃ³, de treballar, d'establir-se o de prestar serveis a qualsevol Estat membre. 3. Els nacionals de tercers paÃ¯sos que estiguin autorizats a treballar en el territori dels Estats membres tenen dret a unes condicions laborals equivalents a aquelles que disfruten els ciutadans de la UniÃ³. Article II-16: LLIBERTAT D'EMPRESA Es reconeix la llibertat d'empresa en conformitat amb el Dret de la UniÃ³ i amb les legislacions i prÃ ctiques nacionals. Article II-17: DRET A LA PROPIETAT 1. Tota persona tÃ© dret a disfrutar de la propietat dels seus bÃ©ns adquirits legalment, a utilitzar-los, a disposar d'ells i a llegar-los. NingÃº no pot ser privat de la seva propietat mÃ©s que per causa d'utilitat pÃºblica, en els casos i condicions previstos a la llei i a canvi, en un temps raonable, d'una justa indemnitzaciÃ³ per la seva pÃ¨rdua. L'Ãºs dels bÃ©ns pot ser regulat per llei en la mesura que resulti necessari per a l'interÃ¨s general. 2. Es protegeix la propietat intelÃ�lectual. Article II-18: DRET D'ASIL Es garanteix el dret d'asil dins del respecte de les normes de la ConvenciÃ³ de Ginebra de 28 de juliol de 1951 i del Protocol de 31 de gener de 1967 sobre l'Estatut dels Refugiats, i en conformitat amb la ConstituciÃ³. Article II-19: PROTECCIÃ� EN CAS DE DEVOLUCIÃ�, EXPULSIÃ� I EXTRADICIÃ� 1. Es prohibeixen les expulsions colÃ�lectives. 2. NingÃº no pot ser retornat, expulsat o extraditat a un Estat en el qual corri un risc greu de ser sotmÃ¨s a la pena de mort, a tortura o a d'altres penes o tractes inhumans o degradants. TÃ?TOL III: IGUALTAT Article II-20: IGUALTAT DAVANT LA LLEI Totes les persones sÃ³n iguals davant la llei. Article II-21: NO DISCRIMINACIÃ� 1. Es prohibeix tota discriminaciÃ³, i particularment la que sigui exercida per raÃ³ de sexe, raÃ§a, color, orÃgens Ã¨tnics o socials, caracterÃstiques genÃ¨tiques, llengua, religiÃ³ o conviccions, opinions polÃtiques o de qualsevol altre tipus, pertanyenÃ§a a una minoria nacional, patrimoni, naixement, discapacitat, edat o orientaciÃ³ sexual. 2. Es prohibeix tota discriminaciÃ³ per raÃ³ de nacionalitat en l'Ã mbit d'aplicaciÃ³ de la ConstituciÃ³ i sense perjudici de les seves disposicions especÃfiques. Article II-22: DIVERSITAT CULTURAL, RELIGIOSA I LINGÃ�Ã?STICA La UniÃ³ respecta la diversitat cultural, religiosa i lingÃ¼Ãstica. Article II-23: IGUALTAT ENTRE HOMES I DONES La igualtat entre homes i dones Ã©s garantida en tots els Ã mbits, fins i tot en matÃ¨ria d'ocupaciÃ³, treball i retribuciÃ³. El principi d'igualtat no impedeix el manteniment o l'adopciÃ³ de mesures que ofereixin avantatges concrets en favor del sexe menys representat. Article II-24: DRETS DEL MENOR 1. Els menors tenen dret a la protecciÃ³ i a les atencions necessÃ ries per a el seu benestar. Poden expressar la seva opiniÃ³ lliurement. Aquesta Ã©s tinguda en compte en relaciÃ³ amb els afers que els afecten, en funciÃ³ de la seva edat i de la seva maduresa. 2. En tots els actes relatius als menors duts a terme per autoritats pÃºbliques o institucions privades, l'interÃ¨s superior del menor constitueix una consideraciÃ³ primordial. 3. Tot menor tÃ© dret a mantenir d'una manera periÃ²dica relacions personals i contactes directes amb el seu pare i amb la seva mare, llevat que siguin contraris als seus interessos. Article II-25: DRETS DE LES PERSONES GRANS La UniÃ³ reconeix i respecta el dret de les persones grans a dur una vida digna i independent i a participar a la vida social i cultural. Article II-26: INTEGRACIÃ� DE LES PERSONES DISCAPACITADES La UniÃ³ reconeix i respecta el dret de les persones discapacitades a beneficiar-se de mesures que garanteixin la seva autonomia, la seva integraciÃ³ social i professional i la seva participaciÃ³ a la vida de la comunitat. TÃ?TOL IV: SOLIDARITAT Article II-27: DRET A LA INFORMACIÃ� I CONSULTA DELS TREBALLADORS A L'EMPRESA S'ha de garantir als treballadors o als seus representants, en els nivells adequats, la informaciÃ³ i consulta amb suficient antelaciÃ³ en els casos i condicions previstos en el Dret de la UniÃ³ i en les legislacions i prÃ ctiques nacionals. Article II-28: DRET DE NEGOCIACIÃ� I D'ACCIÃ� COLÃ�LECTIVES Els treballadors i els empresaris, o les seves organitzacions respectives, en conformitat amb el Dret de la UniÃ³ i amb les legislacions i prÃ ctiques nacionals, tenen dret a negociar i a establir convenis colÃ�lectius, en els nivells adequats, i a emprendre, en cas de conflicte d'interessos, accions colÃ�lectives per a la defensa dels seus interessos, incloent-hi la vaga. Article II-29: DRET D'ACCÃ�S ALS SERVEIS DE COLÃ�LOCACIÃ� Tota persona tÃ© dret a accedir a un servei gratuÃ¯t de colÃ�locaciÃ³. Article II-30: PROTECCIÃ� EN CAS D'ACOMIADAMENT INJUSTIFICAT Tot treballador tÃ© dret a una protecciÃ³ en casos d'acomiadament injustificat, en conformitat amb el Dret de la UniÃ³ i amb les legislacions i prÃ ctiques nacionals. Article II-31: CONDICIONS DE TREBALL JUSTES I EQUITATIVES 1. Tot treballador tÃ© dret a treballar en condicions que respectin la seva salut, la seva seguretat i la seva dignitat. 2. Tot treballador tÃ© dret a la limitaciÃ³ de la durada mÃ xima del treball i a perÃodes de descans diaris i setmanals, aixÃ com a un perÃode de vacances anuals retribuÃ¯des. Article II-32: PROHIBICIÃ� DEL TREBALL INFANTIL I PROTECCIÃ� DELS JOVES EN EL TREBALL Es prohibeix el treball infantil. L'edat mÃnima d'admissiÃ³ al treball no pot ser inferior a l'edat en quÃ¨ acaba l'escolaritat obligatÃ²ria, sense perjudici de disposicions mÃ©s favorables per als joves i llevat excepcions limitades. Els joves admesos a treballar han de disposar de condicions de treball adaptades a la seva edat i estar protegits contra l'explotaciÃ³ econÃ²mica o contra qualsevol treball que pugui ser perjudicial per a la seva seguretat, la seva salut, el seu desenvolupament fÃsic, psÃquic, moral o social, o que pugui posar en perill la seva educaciÃ³. Article II-33: VIDA FAMILIAR I VIDA PROFESSIONAL 1. Es garanteix la protecciÃ³ de la famÃlia en els plans jurÃdic, econÃ²mic i social. 2. Amb la finalitat de poder conciliar vida familiar i vida professional, tota persona tÃ© dret a ser protegida contra qualsevol acomiadament per una causa relacionada amb la maternitat, aixÃ com el dret a un permÃs pagat per maternitat i a un permÃs parental amb motiu del naixement o de l'adopciÃ³ d'un infant. Article II-34: SEGURETAT SOCIAL I AJUDA SOCIAL 1. La UniÃ³ reconeix i respecta el dret d'accÃ©s a les prestacions de seguretat social i als serveis socials que garanteixin una protecciÃ³ en casos com la maternitat, la malaltia, els accidents laborals, la dependÃ¨ncia o la vellesa, aixÃ com, en cas de pÃ¨rdua de feina, segons les modalitats establertes pel Dret de la UniÃ³ i les legislacions i prÃ ctiques nacionals. 2. Tota persona que resideixi i es desplaci legalment dins de la UniÃ³ tÃ© dret a les prestacions de seguretat social i als avantatges socials d'acord amb el Dret de la UniÃ³ i amb les legislacions i prÃ ctiques nacionals. 3. Amb la finalitat de combatre l'exclusiÃ³ social i la pobresa, la UniÃ³ reconeix i respecta el dret a una ajuda social i a una ajuda de vivenda per a garantir una existÃ¨ncia digna a tots aquells que no disposin de recursos suficients, segons les modalitats establertes pel Dret de la UniÃ³ i les legislacions i prÃ ctiques nacionals. Article II-35: PROTECCIÃ� DE LA SALUT Tota persona tÃ© dret a la prevenciÃ³ sanitÃ ria i a beneficiar-se de l'atenciÃ³ sanitÃ ria en les condicions establertes per les legislacions i prÃ ctiques nacionals. En ser definides i executades totes les polÃtiques i accions de la UniÃ³ es garanteix un alt nivell de protecciÃ³ de la salut humana. Article II-36: ACCÃ�S ALS SERVEIS D'INTERÃ�S ECONÃ�MIC GENERAL La UniÃ³ reconeix i respecta l'accÃ©s als serveis d'interÃ¨s econÃ²mic general, tal com disposen les legislacions i prÃ ctiques nacionals, en conformitat amb la ConstituciÃ³, amb la finalitat de promourer la cohesiÃ³ sociali territorial de la UniÃ³. Article II-37: PROTECCIÃ� DEL MEDI AMBIENT Les polÃtiques de la UniÃ³ integren i garanteixen d'acord amb el principi de desenvolupament sostenible un alt nivell de protecciÃ³ del medi ambient i el millorament de la seva qualitat. Article II-38: PROTECCIÃ� DELS CONSUMIDORS Les polÃtiques de la UniÃ³ garanteixen un alt nivell de protecciÃ³ dels consumidors. ****************************************************** TÃ?TOL V: CIUTADANIA ****************************** Article II-44: DRET DE PETICIÃ� Tot ciutadÃ de la UniÃ³ o tota persona fÃsica o jurÃdica que resideixi o tingui el seu domicili social dins d'un Estat membre tÃ© el dret de peticiÃ³ davant del Parlament Europeu. ******************************************************** TÃ?TOL VI: JUSTÃ?CIA Article II-47: DRET A LA TUTELA JUDICIAL EFECTIVA I A UN JUTGE IMPARCIAL Tota persona, els drets i llibertats de la qual, garantits pel Dret de la UniÃ³, hagin estat violats tÃ© dret a la tutela judicial efectiva, respectant les condicions establertes en el present article. Tota persona tÃ© dret que la seva causa sigui escoltada equitativament i pÃºblica i dins d'un termini raonable per un jutge independent i imparcial, establert prÃ¨viament per la llei. Tota persona pot fer-se aconsellar, defensar i representar. Ã�s acordada una assistÃ¨ncia jurÃdica gratuÃ¯ta a quines persones no disposin de recursos suficients sempre i quan aquesta assistÃ¨ncia sigui necessÃ ria per a garantir l'efectivitat de l'accÃ©s a la justÃcia. ***************************************************************** TÃ?TOL VII: DISPOSICIONS GENERALS QUE REGULEN LA INTERPRETACIÃ� I L'APLICACIÃ� DE LA CARTA ****************************** Article II-52: ABAST I INTERPRETACIÃ� DELS DRETS I PRINCIPIS 1. Qualsevol limitaciÃ³ de l'exercici dels drets i llibertats reconeguts per la present Carta ha de ser establerta per la llei i respectar el contingut essencial d'aquests drets i llibertats. NomÃ©s es poden introduir limitacions, respectant el principi de proporcionalitat, quan siguin necessÃ ries i responguin efectivament a objectius d'interÃ¨s general reconeguts per la UniÃ³ o a la necessitat de protecciÃ³ dels drets i llibertats dels demÃ©s. 2. Els drets reconeguts per la present Carta que s'esmenten en altres Parts de la ConstituciÃ³ sÃ³n exercits en les condicions i dins dels lÃmits determinats en aquestes. 3. En la mesura en la qual la Carta present contingui drets que corresponguin a drets garantits pel Conveni Europeu per a la ProtecciÃ³ dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, el seu sentit i el seu abast sÃ³n iguals als que els confereix aquest Conveni. Aquesta disposiciÃ³ no impedeix que el Dret de la UniÃ³ concedeixi una protecciÃ³ mÃ©s extensa. 4. Aquells drets fonamentals resultants de les tradicions constitucionals comunes dels Estats membres que siguin reconeguts a la present Carta sÃ³n interpretats en armonia amb les tradicions esmentades. 5. Les disposicions de la present Carta que continguin principis poden ser aplicades mitjanÃ§ant actes legislatius i executius adoptats per les institucions i organismes de la UniÃ³, i per actes dels Estats membres quan apliquin el Dret de la UniÃ³, en l'exercici de les seves competÃ¨ncies respectives. NomÃ©s poden ser alÃ�legades davant d'un Ã²rgan jurisdiccional en el que es refereix a la interpretaciÃ³ i al control de la legalitat d'aquests actes. 6. Es tenen plenament en compte la legislaciÃ³ i les prÃ ctiques nacionals segons el que estÃ a la present Carta. Article II-53: NIVELL DE PROTECCIÃ� Cap de les disposicions de la present Carta pot ser interpretada com a limitativa o lesiva dels drets humans i llibertats fonamentals reconeguts, en el seu respectiu Ã mbit d'aplicaciÃ³, pel Dret de la UniÃ³, el Dret Internacional i els convenis internacionals dels quals sÃ³n part la UniÃ³ o tots els Estats membres, i particularment el Conveni Europeu per a la ProtecciÃ³ dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, aixÃ com per les constitucions dels Estats membres. ************************************************************ PART III : LES POLÃ?TIQUES I EL FUNCIONAMENT DE LA UNIÃ� *************************************************************** TÃ?TOL II: NO-DISCRIMINACIÃ� I CIUTADANIA *************************** Article III-12 Les llengÃ¼es en les quals tot ciutadÃ de la UniÃ³ pot dirigir-se a les institucions o organismes consultius en virtut de l'article I-8 i rebre una resposta sÃ³n les que sÃ³n enumerades a l'article IV-10. Les institucions i organismes consultius contemplats en el present article sÃ³n els que s'enumeren a l'apartat 2 de l'article I-18 i en els articles I-30 i I-31, aixÃ com el Defensor del Poble Europeu. ************************************************************* TÃ?TOL III: POLÃ?TIQUES I ACCIONS INTERNES ************************************************************* CapÃtol IV - ESPAI DE LLIBERTAT, DE SEGURETAT I DE JUSTÃ?CIA Article III-158 1. La UniÃ³ constitueix un espai de llibertat, seguretat i justÃcia en el respecte dels drets fonamentals i atenent a les diverses tradicions i als diversos sistemes jurÃdics dels Estats membres. ****************************** Article III-160 1. En relaciÃ³ amb les propostes i iniciatives legislatives presentades en virtut de les Seccions 4 i 5 del present CapÃtol, els parlaments nacionals dels Estats membres vetllen pel respecte del principi de subsidiarietat en concordÃ ncia amb els procediments especÃfics previstos en el Protocol sobre l'aplicaciÃ³ dels principis de subsidiarietat i proporcionalitat. Els parlaments nacionals dels Estats membres poden participar en els mecanismes d'avaluaciÃ³ que preveu l'article III-161, aixÃ com en el control polÃtic d'Europol i en l'avaluaciÃ³ de les activitats d'Eurojust d'acord amb els articles III-177 i III-174. ******************************** Article III-166 1. La UniÃ³ desenvolupa una polÃtica orientada a: a) garantir l'absÃ¨ncia de controls de les persones, sigui quina sigui la seva nacionalitat, quan travessin les fronteres interiors; b) gar

Re: Unió votarà a favor de la Constitució Europea
per Noooooooooo	03 set 2004
Aquest text l'has traduit tu mateix o és un d'aquells "privilegis" que tindrem els catalans perque veiem que tot i que la nostra llengua no és legal es té en compte. NO A L'EUROPA DEL CAPITAL I ELS ESTATS NO A LA "PROSTITUCIÓ" EUROPEA