Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: altres temes
Unió votarà a favor de la Constitució Europea
02 set 2004
El consell nacional de Unió ha decidit demanar el sí al referendum de la Constitució Europea. Clarament s'estan perfilant 2 blocs front al referendum, un d'esquerra (en un sentit mol ampli) i catalanista i un d'espanyolista i conservador (també en sentit ampli). PP, PSC i Unió ja han decidit que donaran suport al text proposat mentre que ERC, un gran nombre d'organitzacions cíviques, la CUP, i possiblement ICV demanaran el vot en contra. Encara està per veure que farà Convergència. Dintre el partit regionalista també hi ha diferències. Mentre que el sector negocis de Convergència (Roca, Cullell, Guardans, ...) intenta per tots els mitjans que el partit es decidexi pel vot a favor, les bases del partit i els sectors més progressites fan campanya interna pel no.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Unió votarà a favor de la Constitució Europea
02 set 2004
Algú dels que escriuen sobre el tema s'ha près la molèstia de llegir el text de la Constitució Europea?
Re: Unió votarà a favor de la Constitució Europea
02 set 2004
què et fa pensar que no? es que et creus que la majoria ens estem perdent quelcom de puta mare?
Re: Unió votarà a favor de la Constitució Europea
02 set 2004
ademés, només cal una mica d'intuició per esbrinar que la unió dels poderosos només pot portar coses dolentes per la gent normal.
ELEMENTS EXTRACTATS DEL PROJECTE DE CONSTITUCIÓ EUROPEA DE JUNY I JULIOL DE 2003
02 set 2004
ELEMENTS EXTRACTATS DEL PROJECTE DE CONSTITUCIÃ EUROPEA DE JUNY I JULIOL DE 2003

El Projecte de Constitució Europea elaborat per la Convenció Europea presidida per Valéry Giscard d'Estaing, i presentat al Consell Europeu els mesos esmentats, té, com és lògic, una extensió important, que dificulta la seva lectura: 465 articles, 2 preàmbuls, 5 protocols i 3 declaracions.

Per tal de facilitar la comprensió dels seus aspectes més significatius, i com a introducció a una lectura més completa, les pàgines que segueixen contenen:

A. Un extracte de l'índex del document, que permet tenir un cop d'ull general sobre la seva estructura.

B. Un extracte d'articles anomenat "Extracte curt", que conté només aquells que repercuteixen més directament a la relació entre pobles i Estats, o que tracten sobre regions, llengües o cultura.

C. Un segon extracte, anomenat "Extracte llarg", destinat a:

- situar els articles recollits a l'"Extracte curt" en el seu context,

- fer aparèixer la repercussió, en els mateixos temes objecte d'atenció (pobles, regions, llengües, cultura), no solament del que es diu, sinó del que es deixa de dir; per això està reproduïda amb força extensió la part destinada a la "Carta dels Drets fonamentals de la Unió".

- tenir a la vista els aspectes principals de l'estructura i del funcionament previstos per a la Unió Europea a partir de l'aprovació de la Constitució.

Aquests extractes han estat obtinguts per traducció directa, tenint a la vista alhora el text francès i el text castellà; essent tots dos traduccions oficials, hi ha importants diferències en les connotacions.


B. EXTRACTE CURT del Projecte de Constitució Europea de juny i juliol de 2003

Nota: Les paraules més significatives des del punt de vista dels temes objecte d'atenció preferent (pobles, regions, llengües, cultura) apareixen ressaltades en el text.



PREÃMBUL

La nostra Constitució ... s'anomena democràcia perquè el poder no és a les mans de pocs sinó de la majoria. Tucídides II, 37

Conscients que Europa és un continent portador de civilització, que els seus habitants, arrribats en onades successives des dels temps més allunyats, han vingut desenvolupant els valors que sostenen l'humanisme: la igualtat de les persones, la llibertat i el respecte a la raó,

Inspirant-se en les herències culturals, religioses i humanistes d'Europa, els quals valors, encara presents en el seu patrimoni, han fet arrelar a la vida de la societat el paper primordial de la persona i dels seus drets inviolables i inalienables, així com el respecte del Dret,

Convençuts que l'Europa ara reunida avançarà pel camí de la civilització, el progrés i la prosperitat pel bé de tots els seus habitants, sense oblidar els més febles i desafavorits; que aquesta Europa vol continuar sent un continent obert a la cultura, al coneixement i al progrés social; que desitja aprofundir en el caràcter democràtic i transparent de la seva vida pública i treballar en favor de la pau, la justícia i la solidaritat en el món,

Persuadits que els pobles d'Europa, sense deixar de sentir-se orgullosos de la seva identitat i de la seva història nacional, estan resolts a superar les seves antigues divisions i, cada cop més estretament units, a forjar un destí comú,

Assegurats del fet que, "unida en la diversitat", Europa els ofereix les millors possibilitats de prosseguir, respectant els drets de tots i conscients de la seva responsabilitat respecte a les generacions futures i la Terra, la gran aventura que la fa ser un espai especialment propici per a l'esperanza humana,

Agraïts als membres de la Convenció Europea per haver elaborat aquesta Constitució en nom dels ciutadans i dels Estats d'Europa,

[Els quals, després d'haver intercanviat els seus plens poders reconeguts degudament, han convingut en el que segueix:]



PART I

TÃ?TOL I: DEFINICIÃ I OBJECTIUS DE LA UNIÃ


**********************************


Article 5: RELACIONS ENTRE LA UNIÃ I ELS ESTATS MEMBRES

1. La Unió respecta la identitat nacional dels Estats membres, inherent a les seves estructures fonamentals polítiques i constitucionals, també en el que es refereix a l'autonomia local i regional. Respecta les funcions essencials de l'Estat, particularment les que tenen per objectiu assegurar la seva integritat territorial, mantenir l'ordre públic i salvaguardar la seguretat interior.


**********************************


Article 8: LA CIUTADANIA DE LA UNIÃ

1. Tota persona que tingui la nacionalitat d'un Estat membre posseeix la ciutadania de la Unió. La ciutadania de la Unió s'afegeix a la ciutadania nacional sense substituir-la.


************************************************************************


TÃ?TOL III: LES COMPETÃNCIES DE LA UNIÃ

Article 9: PRINCIPIS FONAMENTALS


**********************************


3. En virtut del principi de subsidiarietat, en els àmbits que no siguin de la seva competència exclusiva, la Unió intervé només en la mesura en la qual els objectius de l'acció pretesa no puguin ser assolits d'una manera suficient pels Estats membres, o bé a nivell central o bé a nivell regional i local, sinó que puguin ser assolits millor, a causa de la dimensió o dels efectes de l'acció contemplada, a nivell de la Unió.

Les institucions de la Unió apliquen el principi de subsidiarietat en conformitat amb el Protocol sobre l'aplicació dels principis de subsidiarietat i proporcionalitat annexat a la Constitució. Els parlaments nacionals vetllen pel respecte d'aquest principi, en conformitat amb el procediment establert en el Protocol esmentat.


*************************************************************************


TÃ?TOL IV: LES INSTITUCIONS DE LA UNIÃ

Capítol I - EL MARC INSTITUCIONAL

Article 18: LES INSTITUCIONS DE LA UNIÃ

1. La Unió disposa d'un marc institucional únic, la finalitat del qual és: - perseguir els objectius de la Unió,

- promoure els seus valors,

- servir els interessos de la Unió, de les seves ciutadanes i dels seus ciutadans, i dels seus Estats membres, així com assegurar la coherència, l'eficàcia i la continuïtat de les polítiques i accions que condueix amb la finalitat d'atènyer els seus objectius.

2. Aquest marc institucional està format per:

El Parlament Europeu

El Consell Europeu

El Consell de Ministres

La Comissió Europea

El Tribunal de Justícia.

3. Cada institució actua dins dels límits de les competències que li són atribuïdes a la Constitució, amb subjecció als procediments i condicions que hi estan previstos. Les institucions mantenen entre elles una cooperació lleial.


**********************************


Article 28: EL TRIBUNAL DE JUSTÃ?CIA

1. El Tribunal de Justícia comprèn el Tribunal de Justícia Europea, el Tribunal de Gran Instància i els tribunals especialitzats. Garanteix el respecte del Dret en la interpretació i aplicació de la Constitució.

Els Estats membres estableixen les vies de recurs necessàries per a garantir la tutela judicial efectiva en l'àmbit del Dret de la Unió.


**********************************


3. El Tribunal de Justícia:

- resol sobre els recursos interposats per un Estat membre, per una institució o per persones físiques o jurídiques d'acord amb el que està disposat a la Part III;

- es pronuncia amb caràcter prejudicial, a petició d'òrgans jurisdiccionals nacionals, sobre la interpretació del Dret de la Unió o sobre la validesa dels actes adoptats per les institucions;

- resol sobre els demés casos contemplats a la Constitució.


**********************************


Capítol II - ALTRES INSTITUCIONS I ORGANISMES

Article 29: EL BANC CENTRAL EUROPEU


**********************************


Article 30: EL TRIBUNAL DE COMPTES


**********************************


Article 31: ELS ORGANISMES CONSULTIUS DE LA UNIÃ

1. El Parlament Europeu, el Consell de Ministres i la Comissió Europea estan assistits per un Comitè de les Regions i per un Comitè Econòmic i Social, que exerceixen funcions consultives.

2. El Comitè de les Regions està compost per representants dels ens regionals i locals que siguin titulars d'un mandat electoral d'un ens regional o local, o que ostentin responsabilitat política davant d'una assemblea elegida.

3. El Comitè Econòmic i Social està compost per representants de les organitzacions d'empresaris, de treballadors i d'altres sectors representatius de la societat civil, particularment en els àmbits socioeconòmic, cívic, professional i cultural.

4. Els membres del Comitè de les Regions i del Comitè Econòmic i Social no estan vinculats per cap mandat imperatiu. Exerceixen les seves funcions amb plena independència, en interès general de la Unió.

5. Les normes relatives a la composició d'aquests Comitès, la designació dels seus membres, les seves competències i el seu funcionament són definits als articles III-292 a III-298. El Consell de Ministres, sota proposta de la Comissió, revisa periòdicament les normes relatives a la seva composició en funció de l'evolució econòmica, social i demogràfica de la Unió.


***************************************************************************


PART II

CARTA DELS DRETS FONAMENTALS DE LA UNIÃ

PREÃMBUL

Els pobles d'Europa, en crear entre ells una unió cada cop més estreta, han decidit compartir un esdevenidor pacífic basat en valors comuns.

Conscient del seu patrimoni espiritual i moral, la Unió està fonamentada sobre els valors indivisibles i universals de la dignitat humana, la llibertat, la igualtat i la solidaritat, i es basa en els principis de la democràcia i de l'Estat de Dret. En instituir la ciutadania de la Unió i crear un espai de llibertat, de seguretat i de justícia, situa la persona en el centre de la seva actuació. La Unió contribueix a la preservació i al foment d'aquests valors comuns dins del respecte de la diversitat de cultures i tradicions dels pobles d'Europa, així com de la identitat nacional dels Estats membres i de l'organització dels seus poders públics en el pla nacional, regional i local; tracta de fomentar un desenvolupament equilibrat i sostenible i garanteix la lliure circulació de persones, béns, serveis i capitals, així com la llibertat d'establiment.

Per a això és necessari, dotant-los d'una major presència en una Carta, reforçar la protecció dels drets fonamentals en línia amb l'evolució de la societat, del progrés social i dels avanços científics i tecnológics.

La present Carta reafirma, respectant les competències i missions de la Unió, així com el principi de subsidiarietat, els drets reconeguts especialment per les tradicions constitucionals i les obligacions internacionals comunes dels Estats membres, el Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, les Cartes Socials adoptades per la Unió i pel Consell d'Europa, així com per la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea i del Tribunal Europeu de Drets Humans. En aquest context, els tribunals de la Unió i dels Estats membres interpreten la Carta atenent degudament a les explicacions elaborades sota la responsabilitat del Praesidium de la Convenció que va redactar la Carta.

El fet de disfrutar d'aitals drets comporta responsabilitats i deures, tant respecte als demés, com respecte a la comunitat humana i a les futures generacions.

En conseqüència, la Unió reconeix els drets, llibertats i principis enunciats a continuació.

TÃ?TOL I: DIGNITAT

Article II-1: DIGNITAT HUMANA La dignitat humana és inviolable. Ha de ser respectada i protegida.


*************************************************************************


TÃ?TOL III: IGUALTAT


**********************************


Article II-22: DIVERSITAT CULTURAL, RELIGIOSA I LINGÃÃ?STICA

La Unió respecta la diversitat cultural, religiosa i lingüística.


*************************************************************************


TÃ?TOL VII: DISPOSICIONS GENERALS QUE REGULEN LA INYTERPRETACIÃ I L'APLICACIÃ DE LA CARTA


**********************************


Article II-53: NIVELL DE PROTECCIÃ

Cap de les disposicions de la present Carta pot ser interpretada com a limitativa o lesiva dels drets humans i llibertats fonamentals reconeguts, en el seu respectiu àmbit d'aplicació, pel Dret de la Unió, el Dret Internacional i els convenis internacionals dels quals són part la Unió o tots els Estats membres, i particularment el Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, així com per les constitucions dels Estats membres.


******************************************************************


PART III : LES POLÃ?TIQUES I EL FUNCIONAMENT DE LA UNIÃ


*******************************************************************


TÃ?TOL II: NO-DISCRIMINACIÃ I CIUTADANIA


*******************************


Article III-12

Les llengües en les quals tot ciutadà de la Unió pot dirigir-se a les institucions o organismes consultius en virtut de l'article I-8 i rebre una resposta són les que són enumerades a l'article IV-10. Les institucions i organismes consultius contemplats en el present article són els que s'enumeren a l'apartat 2 de l'article I-18 i en els articles I-30 i I-31, així com el Defensor del Poble Europeu.


*****************************************************************


TITOL VII: DISPOSICIONS COMUNES


*********************************


Article III-339

El Consell de Ministres adoptarà per unanimitat un reglament europeu que fixi el règim lingüístic de les institucions de la Unió, sense perjudici de l'Estatut del Tribunal de Justícia.


************************************************************************


PART IV DISPOSICIONS GENERALS I FINALS


**********************************


Article IV-10 LLENGÃES

El Tractat pel qual és instituïda la Constitució, redactat en un exemplar únic, en llengües alemanya, danesa, espanyola, finesa, francesa, grega, anglesa, irlandesa, italiana, neerlandesa, portuguesa, sueca, txeca, estoniana, letona, lituana, hongaresa, maltesa, polonesa, eslovaca, eslovena, els quals textos en cada una d'aquestes llengües són igualment autèntics, és dipositat en els arxius del Govern de la República Italiana, que remetrà una copia autenticada a cada un dels Governs dels restants Estats signataris.



C. EXTRACTE LLARG del Projecte de Constitució Europea de juny i juliol de 2003



Nota: Com a l'extracte curt, es troben ressaltades les paraules més significatives des del punt de vista dels temes objecte d'atenció preferent (pobles, regions, llengües, cultura)

PREÃMBUL

La nostra Constitució ... s'anomena democràcia perquè el poder no és a les mans de pocs sinó de la majoria. Tucídides II, 37

Conscients que Europa és un continent portador de civilització, que els seus habitants, arrribats en onades successives des dels temps més allunyats, han vingut desenvolupant els valors que sostenen l'humanisme: la igualtat de les persones, la llibertat i el respecte a la raó,

Inspirant-se en les herències culturals, religioses i humanistes d'Europa, els quals valors, encara presents en el seu patrimoni, han fet arrelar a la vida de la societat el paper primordial de la persona i dels seus drets inviolables i inalienables, així com el respecte del Dret,

Convençuts que l'Europa ara reunida avançarà pel camí de la civilització, el progrés i la prosperitat pel bé de tots els seus habitants, sense oblidar els més febles i desafavorits; que aquesta Europa vol continuar sent un continent obert a la cultura, al coneixement i al progrés social; que desitja aprofundir en el caràcter democràtic i transparent de la seva vida pública i treballar en favor de la pau, la justícia i la solidaritat en el món,

Persuadits que els pobles d'Europa, sense deixar de sentir-se orgullosos de la seva identitat i de la seva història nacional, estan resolts a superar les seves antigues divisions i, cada cop més estretament units, a forjar un destí comú,

Assegurats del fet que, "unida en la diversitat", Europa els ofereix les millors possibilitats de prosseguir, respectant els drets de tots i conscients de la seva responsabilitat respecte a les generacions futures i la Terra, la gran aventura que la fa ser un espai especialment propici per a l'esperanza humana,

Agraïts als membres de la Convenció Europea per haver elaborat aquesta Constitució en nom dels ciutadans i dels Estats d'Europa,

[Els quals, després d'haver intercanviat els seus plens poders reconeguts degudament, han convingut en el que segueix:]

PART I

TÃ?TOL I: DEFINICIÃ I OBJECTIUS DE LA UNIÃ

Article 1: ESTABLIMENT DE LA UNIÃ

1. Inspirada per la voluntat dels ciutadans i dels Estats d'Europa de construir un futur comú, aquesta Constitució estableix la Unió Europea, a la qual els Estats membres confereixen competències per a atènyer els seus objectius comuns. La Unió coordina les polítiques dels Estats membres encaminades a atènyer aquests objetius i exerceix, d'una manera comunitària, les competències que aquests li transfereixen.

2. La Unió està oberta a tots els Estats europeus que respectin els seus valors i es comprometin a promoure'ls en comú.

Article 2: ELS VALORS DE LA UNIÃ

La Unió es fonamenta en els valors de respecte a la dignitat humana, llibertat, democràcia, igualtat, Estat de Dret i respecte als drets humans. Aquests valors són comuns als Estats membres en una societat caracteritzada pel pluralisme, la tolerància, la justícia, la solidaritat i la no discriminació.

Article 3: ELS OBJECTIUS DE LA UNIÃ

1. La finalitat de la Unió és promoure la pau, els seus valors i el benestar dels seus pobles.

2. La Unió ofereix als seus ciutadans un espai de llibertat, de seguretat i de justícia sense fronteres interiors i un mercat únic en el qual la competència sigui lliure i no estigui falsejada.

3. La Unió actua en favor del desenvolupament sostenible d'Europa basat en un creixement econòmic equilibrat, en una economia social de mercat altament competitiva, tendent a la plena ocupació i al progrés social, i en un nivell elevat de protecció i millorament de la qualitat del medi ambient. Així mateix, promou el progrés científic i tècnic.

La Unió combat la marginació social i la discriminació i fomenta la justícia i la protecció socials, la igualtat entre dones i homes, la solidaritat entre les generacions i la protecció dels drets de l'infant.

La Unió fomenta la cohesió econòmica, social i territorial i la solidaritat entre els Estats membres. La Unió respecta la riquesa de la seva diversitat cultural i lingüística i vetlla per la preservació i el desenvolupament del patrimoni cultural europeu.

4. En les seves relacions amb la resta del món, la Unió afirma i promou els seus valors i els seus interessos. Contribueix a la pau, la seguretat, el desenvolupament sostenible del planeta, la solidaritat i el respecte mutu entre els pobles, el comerç lliure i equitatiu, l'erradicació de la pobresa i la protecció dels drets humans, especialment els drets de l'infant, l'estricta observància i el desenvolupament del Dret internacional, i particularment el respecte als principis de la Carta de les Nacions Unides.

5. Aquests objectius són perseguits amb els mitjans apropiats, d'acord amb les competències atribuïdes a la Unió a la Constitució.

Article 4: LLIBERTATS FONAMENTALS I NO-DISCRIMINACIÃ

1. La Unió garanteix en el seu interior la lliure circulació de persones, béns, serveis i capitals i la llibertat d'establiment, en conformitat amb el que està disposat a la Constitució.

2. En l'àmbit d'aplicació de la Constitució, i sense perjudici de les seves disposicions particulars, es prohibeix qualsevol discriminació perraó de nacionalitat.

Article 5: RELACIONS ENTRE LA UNIÃ I ELS ESTATS MEMBRES

1. La Unió respecta la identitat nacional dels Estats membres, inherent a les seves estructures fonamentals polítiques i constitucionals, també en el que es refereix a l'autonomia local i regional. Respecta les funcions essencials de l'Estat, particularment les que tenen per objectiu assegurar la seva integritat territorial, mantenir l'ordre públic i salvaguardar la seguretat interior.

2. En virtut del principi de cooperació lleial, la Unió i els Estats membres es respecten i s'assisteixen mútuament en el compliment de les missions derivades de la Constitució. Els Estats membres faciliten a la Unió el compliment de la seva missió i s'absténen de totes aquelles mesures que puguin posar en perill la realització de les finalitats enunciades a la Constitució.

Article 6: PERSONALITAT JURÃ?DICA

La Unió està dotada de personalitat jurídica.

TÃ?TOL II: ELS DRETS FONAMENTALS I LA CIUTADANIA DE LA UNIÃ

Article 7: DRETS FONAMENTALS

1. La Unió reconeix els drets, llibertats i principis enunciats a la Carta dels Drets Fonamentals que constitueix la Part II de la Constitució.

2. La Unió s'aplica a adherir-se al Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals. Aquesta adhesió no modifica pas les competències de la Unió, tal com estan definides a la Constitució.

3. Els drets fonamentals, tals com estan garantits pel Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals i tal com resulten de les tradicions constitucionals comunes als Estats membres, formen part del Dret de la Unió com a principis generals.

Article 8: LA CIUTADANIA DE LA UNIÃ

1. Tota persona que tingui la nacionalitat d'un Estat membre posseeix la ciutadania de la Unió. La ciutadania de la Unió s'afegeix a la ciutadania nacional sense substituir-la.

2. Les ciutadanes i els ciutadans de la Unió gaudeixen dels drets i estan subjectes als deures previstos a la Constitució. Tenen el dret:

- de circular i residir lliurement en el territori dels Estats membres;

- de sufragi actiu i passiu a les eleccions al Parlament Europeu i a les eleccions municipals de l'Estat membre en el qual resideixin, en les mateixes condicions que els nacionals d'aquest Estat;

- d'acollir-se, en el territori d'un tercer país en el qual no estigui representat l'Estat membre del qual siguin nacionals, a la protecció de les autoritats diplomàtiques i consulars de qualsevol Estat membre en les mateixes condicions que els nacionals d'aquest Estat;

- de formular peticions al Parlament Europeu, de recórrer al Defensor del Poble Europeu, així com de dirigir-se a les institucions i organismes consultius de la Unió en una de les llengües de la Constitució i de rebre una resposta en aquesta mateixa llengua.

3. Aquests drets s'exerceixen en conformitat amb les condicions i els límits definits per la Constitució i per les disposicions adoptades per a la seva aplicació.

TÃ?TOL III: LES COMPETÃNCIES DE LA UNIÃ

Article 9: PRINCIPIS FONAMENTALS

1. La delimitació de les competències de la Unió es regeix pel principi d'atribució. L'exercici de les competències de la Unió es regeix pels principis de subsidiarietat i proporcionalitat.

2. En virtut del principi d'atribució, la Unió actua dins dels límits de les competències que li atribueixen els Estats membres a la Constitució, amb la finalitat d'atènyer els objectius que ella estableix. Tota competència no atribuïda a la Unió a la Constitució pertany als Estats membres.

3. En virtut del principi de subsidiarietat, en els àmbits que no siguin de la seva competència exclusiva, la Unió intervé només en la mesura en la qual els objectius de l'acció pretesa no puguin ser assolits d'una manera suficient pels Estats membres, o bé a nivell central o bé a nivell regional i local, sinó que puguin ser assolits millor, a causa de la dimensió o dels efectes de l'acció contemplada, a nivell de la Unió.

Les institucions de la Unió apliquen el principi de subsidiarietat en conformitat amb el Protocol sobre l'aplicació dels principis de subsidiarietat i proporcionalitat annexat a la Constitució. Els parlaments nacionals vetllen pel respecte d'aquest principi, en conformitat amb el procediment establert en el Protocol esmentat.

4. En virtut del principi de proporcionalitat, el contingut i la forma de l'acció de la Unió no excedeixen del que sigui necessari per a atènyer els objectius de la Constitució.

Les institucions apliquen el principi de proporcionalitat en conformitat amb el Protocol esmentat a l'apartat 3.

Article 10: EL DRET DE LA UNIÃ

1. La Constitució i el Dret adoptat per les institucions de la Unió en l'exercici de les competències que li són atribuïdes tenen prioritat sobre el Dret dels Estats membres.

2. Els Estats membres adopten totes les mesures generals o particulars apropiades per a assegurar el compliment de les obligacions derivades de la Constitució o que resultin dels actes de les institucions de la Unió.

**********************************

Article 16: ELS ÃMBITS D'ACCIÃ DE SUPORT, DE COORDINACIÃ O DE COMPLEMENT

1. La Unió pot dur a terme accions de suport, coordinació o complement.

2. Els àmbits de l'acció de suport, coordinació o complement són, en la seva finalitat europea:

- la indústria

- la protecció i el millorament de la salut humana

- l'educació, la formació professional, la juventud i l'esport

- la cultura

- la protecció civil.

3. Els actes jurídicament vinculants adoptats per la Unió en virtut de les disposicions específiques per a aquests àmbits de la Part III no poden comportar armonització de les disposicions legislatives i reglamentàries dels Estats membres.

TÃ?TOL IV: LES INSTITUCIONS DE LA UNIÃ

Capítol I - EL MARC INSTITUCIONAL

Article 18: LES INSTITUCIONS DE LA UNIÃ

1. La Unió disposa d'un marc institucional únic, la finalitat del qual és:

- perseguir els objectius de la Unió,

- promoure els seus valors,

- servir els interessos de la Unió, de les seves ciutadanes i dels seus ciutadans, i dels seus Estats membres, així com assegurar la coherència, l'eficàcia i la continuïtat de les polítiques i accions que condueix amb la finalitat d'atènyer els seus objectius.

2. Aquest marc institucional està format per:

El Parlament Europeu

El Consell Europeu

El Consell de Ministres

La Comissió Europea

El Tribunal de Justícia.

3. Cada institució actua dins dels límits de les competències que li són atribuïdes a la Constitució, amb subjecció als procediments i condicions que hi estan previstos. Les institucions mantenen entre elles una cooperació lleial.

Article 19: EL PARLAMENT EUROPEU

1. El Parlament Europeu exerceix, juntament amb el Consell de Ministres, la funció legislativa i la funció pressupostària, així com funcions de control polític i consultives, en les condicions fixades per la Constitució. Elegeix el President de la Comissió Europea.

2. El Parlament Europeu és elegit pels ciutadans europeus, per sufragi universal directe, mitjançant votació lliure i secreta, per un període de cinc anys. El nombre dels seus membres no excedeix de setcents trenta sis. Es garanteix la representació dels ciutadans europeus de manera decreixentment proporcional, amb un llindar mínim de quatre membres per cada Estat membre.

Amb suficient antelació respecte a les eleccions al Parlament Europeu de 2009, i posteriorment segons sigui necessari per a noves eleccions, el Consell Europeu adopta per unanimitat, a proposta del Parlament Europeu i amb la seva aprovació, una decisió per la qual se estableixi la composició del Parlament Europeu en conformitat amb els principis enunciats anteriorment.

3. El Parlament Europeu elegeix el seu President i la Mesa d'entre els seus membres.

Article 20: EL CONSELL EUROPEU

1. El Consell Europeu dóna a la Unió els impulsos necessaris per al seu desenvolupament i defineix les seves orientacions i prioritats polítiques generals. No exerceix cap funció legislativa.

2. El Consell Europeu està compost pels Caps d'Estat o de Govern dels Estats membres, així com pel seu President i pel President de la Comissió. Participa en els seus treballs el Ministre

d'Afers Exteriors de la Unió.

3. El Consell Europeu es reuneix trimestralment per convocatària del seu President. Quan l'ordre del dia així ho exigeixi, els membres del Consell Europeu poden decidir comptar amb l'assistència d'un ministre i, en el cas del President de la Comissió, amb la d'un Comissari Europeu. Quan la situació així ho exigeixi, el President convoca una reunió extraordinària del Consell Europeu.

4. El Consell Europeu es pronuncia per consens, excepte en els casos en els quals la Constitució disposi una altra cosa.

Article 21: EL PRESIDENT DEL CONSELL EUROPEU

1. El Consell Europeu elegeix el seu President per majoria qualificada per a un mandat de dos anys i mig, que podrà ser renovat una sola vegada. En cas d'impediment seriós o de falta greu, el Consell Europeu pot posar fi al seu mandat pel mateix procediment.

2. El President del Consell Europeu:

- presideix i dinamitza els treballs d'aquest organisme;

- s'encarrega de la seva preparació i vetlla per la seva continuïtat, en colÃlaboració amb el President de la Comissió i basant-se en els treballs del Consell d'Afers Generals;

- s'esforça en facilitar la cohesió i el consens en el si del Consell Europeu;

- al terme de cada reunió, presenta un informe al Parlament Europeu.

El President del Consell Europeu assumeix com a tal, en el rang que li és propi, la representació exterior de la Unió en els assumptes de política exterior i de seguretat comuna, sense perjudici de les competències del Ministre d'Afers Exteriors de la Unió.

3. El President del Consell Europeu no pot exercir un mandat nacional.

Article 22: EL CONSELL DE MINISTRES

1. El Consell de Ministres exerceix, juntament amb el Parlament Europeu, la funció legislativa, la funció pressupostària i funcions de formulació de polítiques i de coordinació, en les condicions fixades per la Constitució.

2. El Consell de Ministres està compost, en cada una de les seves formacions, per un representant de rang ministerial nomenat per cada Estat membre. Aquest representant és l'únic facultat per a comprometre l'Estat membre al qual representi i per a exercir el dret de vot.

3. El Consell de Ministres es pronuncia per majoria qualificada, excepte en els casos en els quals la Constitució disposi una altra cosa.

Article 23: LES FORMACIONS DEL CONSELL DE MINISTRES

1. El Consell Legislatiu i d'Afers Generals vetlla per la coherència dels treballs del Consell de Ministres.

Quan actua com a Consell d'Afers Generals, prepara les reunions del Consell Europeu i supervisa les actuacions consecutives a aquestes, en contacte amb la Comissió.

Quan actua com a legislador, el Consell de Ministres delibera i es pronuncia, conjuntament amb el Parlament Europeu, sobre les lleis europees i les lleis marc europees en conformitat al que està disposat a la Constitució. En aquesta funció, la representació de cada Estat membre va a càrrec d'un o dos representants més de rang ministerial, les competències dels quals corresponguin a l'ordre del dia del Consell de Ministres.

2. El Consell d'Afers Exteriors elabora les polítiques exteriors de la Unió atenent a les línies estratègiques definides pel Consell Europeu, i vetlla per la coherència de la seva actuació. Està presidit pel Ministre d'Afers Exteriors de la Unió.

3. El Consell Europeu adopta una decisió europea per la qual s'estableixen les demés formacions en les quals el Consell de Ministres es pot reunir.

4. La presidència de les formacions del Consell de Ministres, amb excepció de la d'Afers Exteriors, és exercida per representants dels Estats membres en el Consell de Ministres, per rotació en condicions d'igualtat, durant períodes d'almenys un any. El Consell Europeu adopta una decisió europea que estableix les regles de rotació, atenent als equilibris polítics i geogràfics europeus i a la diversitat dels Estats membres.

Article 24: LA MAJORÃ?A QUALIFICADA

1. Quan el Consell Europeu o el Consell de Ministres decideixen per majoria qualificada, aquesta és definida com reunint la majoria dels Estats membres, que representin almenys les tres cinquenes parts de la població de la Unió.

2. Quan la Constitució no exigeix pas que el Consell Europeu o el Consell de Ministres decideixi sobre la base d'una proposta de la Comissió, o quan el Consell Europeu o el Consell de Ministres no actúen per iniciativa del Ministre d'Afers Exteriors de la Unió, la majoria qualificada requerida consisteix en dos terços dels Estats membres, que representin almenys les tres cinquenes parts de la població de la Unió.

3. Les disposicions dels apartats 1 i 2 són efectives l'1 de novembre de 2009, després de la celebració de les eleccions al Parlament Europeu, en conformitat amb les disposicions de l'article 19.

4. Quan la Constitució disposa a la seva Part III que el Consell adopti lleis o lleis marc europees per un procediment legislatiu especial, el Consell Europeu pot adoptar, per iniciativa pròpia i per unanimitat, després d'un període mínim d'examen de sis mesos, una decisió europea que possibiliti l'adopció d'aquestes lleis o lleis marc pel procediment legislatiu ordinari. El Consell Europeu es pronuncia havent, prèviament, consultat el Parlament Europeu i informat els parlaments nacionals.

Quan la Constitució disposa a la seva Part III que el Consell de Ministres es pronunciï per unanimitat en un àmbit determinat, el Consell Europeu pot adoptar, per iniciativa pròpia i per unanimitat, una decisió europea que autoritzi el Consell de Ministres a pronunciar-se per majoria qualificada en aquell àmbit. Qualsevol iniciativa adoptada pel Consell Europeu en virtut del present paràgraf és transmesa als parlaments nacionals com a mínim quatre mesos abans que s'adopti una decisió.

5. El President del Consell Europeu i el President de la Comissió no participen a les votacions del Consell Europeu.

Article 25: LA COMISSIÃ EUROPEA

1. La Comissió Europea promou l'interès general europeu i adopta les iniciatives adequades per a aquest objectiu. Vetlla per l'aplicació de les disposicions de la Constitució, així com de les disposicions adoptades per les institucions en virtut d'ella. Supervisa l'aplicació del Dret de la Unió sota el control del Tribunal de Justícia. Executa el pressupost i gestiona els programes. Exerceix també funcions de coordinació, execució i gestió, en les condicions fixades per la Constitució. Amb excepció de la política exterior i de seguretat comunes i dels demés casos previstos per la Constitució, assumeix la representació exterior de la Unió. Adopta les iniciatives de la programació anual i plurianual de la Unió de cara a obtenir acords interinstitucionals.

2. Els actes legislatius de la Unió només poden ser adoptats sota proposta de la Comissió, excepte en els casos en els quals la Constitució disposa uan altra cosa. Els demés actes són adoptats sota proposta de la Comissió quan la Constitució així ho estableixi.

3. La Comissió consisteix en un ColÃlegi compost pel seu President, el Ministre d'Afers Exteriors de la Unió i Vicepresident, i tretze Comissaris Europeus seleccionats per un sistema de rotació en condicions de igualtat entre els Estats membres. Aquest sistema és establert mitjançant una decisió europea adoptada pel Consell Europeu d'acord amb els principis següents:

a) Els Estats membres són tractats en condicions de rigorosa igualtat en el que es refereixi a la determinació de la seqüència i del temps en funcions dels seus nacionals com a membres del ColÃlegi; en conseqüència, la diferència entre el nombre total de mandats exercits per nacionals de dos Estats membres qualssevol mai no pot ser de més d'un.

b) Sense perjudici del que està disposat a la lletra a), la composició de qualsevol ColÃlegi successiu està constituïda de manera que reflecteixi d'una manera satisfactòria el ventall demogràfic i geogràfic del conjunt dels Estats membres de la Unió. conjunt.

El President de la Comissió nomena els Comissaris sense dret a vot, que són elegits atenent als mateixos criteris aplicats per als membres del ColÃlegi, i que procedeixen de tots els demés Estats membres.

Aquestes disposicions prenen efecte l'1 de novembre de 2009.

4. La Comissió exerceix les seves responsabilitats amb absoluta independència. En l'exercici de les seves funcions, els Comissaris Europeus i els Comissaris no solÃliciten ni acepten instruccions de cap govern ni de cap altre òrgan.

5. La Comissió té una responsabilitat colÃlegiada davant del Parlament Europeu. El President de la Comissió és responsable davant del Parlament Europeu de les activitats dels Comissaris. El Parlament Europeu pot adoptar una moció de censura contra la Comissió pel procediment establert a l'article III-243. En cas que adopti aquesta moció, els Comissaris Europeus i els Comissaris han de dimitir colÃlectivament dels seus càrrecs. La Comissió continua despatxant els afers d'administració ordinària fins al nomenament d'un nou ColÃlegi.

Article 26: EL PRESIDENT DE LA COMISSIÃ EUROPEA

1. Tenint en compte el resultat de les eleccions al Parlament Europeu i després de mantenir les consultes apropiades, el Consell Europeu proposa al Parlament Europeu, per majoria qualificada, un candidat al càrrec de President de la Comissió. El Parlament Europeu elegeix el candidat per majoria dels seus membres. En cas que el candidat no obtingui aquesta majoria, el Consell Europeu proposa al Parlament Europeu un nou candidat en el termini d'un mes, pel mateix procediment.

2. Cada Estat membre amb opció segons el sistema de rotació presenta una terna de candidats -amb representació d'ambdós sexes- que consideri idonis per a exercir el càrrec de Comissari Europeu. El President electe designa els tretze Comissaris Europeus, elegint una persona de cada terna, atenent a la seva competència, al seu compromís europeu i a les plenes garanties d'independència. El President i les demés personalitats designades per a convertir-se en membres del ColÃlegi, incluent-hi el futur Ministre d'Afers Exteriors de la Unió, i les persones nomenades com a Comissaris sense dret a vot, se sotmeten colÃlectivament al vot d'aprovació del Parlament Europeu. El mandat de la Comissió és de cinc anys.

3. El President de la Comissió:

- defineix les orientacions d'acord amb les quals la Comissió exerceix les seves funcions;

- determina la seva organització interna atenent a la coherència, l'eficàcia i la colÃlegialitat de la seva actuació;

- nomena vicepresidents d'entre els membres del ColÃlegi.

Qualsevol Comissari Europeu o Comissari presenta la seva dimissió si li ho demana el President.

Article 27: EL MINISTRE D'AFERS EXTERIORS DE LA UNIÃ

1. El Consell Europeu, nomena per majoria qualificada, amb l'aprovació del President de la Comissió, el Ministre d'Afers Exteriors de la Unió, que està al front de la política exterior i de seguretat comunes de la Unió. El Consell Europeu pot posar fi al seu mandat pel mateix procediment.

2. El Ministre d'Afers Exteriors de la Unió contribueix amb les seves propostes a la formulació de la política exterior comuna i executa aquesta política com a mandatari del Consell de Ministres. Actua de la mateixa manera en relació amb la política comuna de seguretat i defensa.

3. El Ministre d'Afers Exteriors de la Unió és un dels vicepresidents de la Comissió Europea. S'encarrega, en aquesta institució, de les relacions exteriors i de la coordinació dels demés aspectes de l'acció exterior de la Unió. En l'exercici d'aquestes responsabilitats dins de la Comissió, i exclusivament pel que fa referència a elles, el Ministre d'Afers Exteriors de la Unió està subjectat als procediments pels quals es regeix el funcionament de la Comissió.

Article 28: EL TRIBUNAL DE JUSTÃ?CIA

1. El Tribunal de Justícia comprèn el Tribunal de Justícia Europea, el Tribunal de Gran Instància i els tribunals especialitzats. Garanteix el respecte del Dret en la interpretació i aplicació de la Constitució.

Els Estats membres estableixen les vies de recurs necessàries per a garantir la tutela judicial efectiva en l'àmbit del Dret de la Unió.

2. El Tribunal de Justícia Europea està compost per un jutge per Estat membre i està assistit per abogats generals.

El Tribunal de Gran Instància disposa al menys d'un jutge per cada Estat membre; el nombre dels seus jutges és fixat a l'Estatut del Tribunal de Justícia.

Els jutges i els advocats generals del Tribunal de Justícia Europea i els jutges del Tribunal de Gran Instància, elegits d'entre personalitats que ofereixin plenes garanties d'independència i que reuneixin les condicions requerides en els articles III-260 i III-261 són designats de comú acord pels governs dels Estats membres per a un mandat de sis anys. Aquest mandat és renovable.

3. El Tribunal de Justícia:

- resol sobre els recursos interposats per un Estat membre, per una institució o per persones físiques o jurídiques d'acord amb el que està disposat a la Part III;

- es pronuncia amb caràcter prejudicial, a petició d'òrgans jurisdiccionals nacionals, sobre la interpretació del Dret de la Unió o sobre la validesa dels actes adoptats per les institucions;

- resol sobre els demés casos contemplats a la Constitució.

Capítol II - ALTRES INSTITUCIONS I ORGANISMES

Article 29: EL BANC CENTRAL EUROPEU

**********************************

Article 30: EL TRIBUNAL DE COMPTES

**********************************

Article 31: ELS ORGANISMES CONSULTIUS DE LA UNIÃ

1. El Parlament Europeu, el Consell de Ministres i la Comissió Europea estan assistits per un Comitè de les Regions i per un Comitè Econòmic i Social, que exerceixen funcions consultives.

2. El Comitè de les Regions està compost per representants dels ens regionals i locals que siguin titulars d'un mandat electoral d'un ens regional o local, o que ostentin responsabilitat política davant d'una assemblea elegida.

3. El Comitè Econòmic i Social està compost per representants de les organitzacions d'empresaris, de treballadors i d'altres sectors representatius de la societat civil, particularment en els àmbits socioeconòmic, cívic, professional i cultural.

4. Els membres del Comitè de les Regions i del Comitè Econòmic i Social no estan vinculats per cap mandat imperatiu. Exerceixen les seves funcions amb plena independència, en interès general de la Unió.

5. Les normes relatives a la composició d'aquests Comitès, la designació dels seus membres, les seves competències i el seu funcionament són definits als articles III-292 a III-298. El Consell de Ministres, sota proposta de la Comissió, revisa periòdicament les normes relatives a la seva composició en funció de l'evolució econòmica, social i demogràfica de la Unió.

***************************************************************************

TÃ?TOL V: L'EXERCICI DE LES COMPETÃNCIES DE LA UNIÃ

*********************************

Article 42: CLÃUSULA DE SOLIDARITAT

1. La Unió i els seus Estats membres actúen conjuntament en un esperit de solidaritat en cas que un Estat membre sigui l'objecte d'un atac terrorista o d'una catàstrofe natural o d'origen humà. La Unió mobilitza tots els instruments de què disposi, inclosos els mitjans militars posats a la seva disposició pels Estats membres, per a:

a) - prevenir el risc de terrorisme en el territori dels Estats membres;

- protegir les institucions democràtiques i la població civil de possibles atacs terroristes;

- aportar assistència a un Estat membre en el territori d'aquest i a petició de les seves autoritats polítiques, en cas d'atac terrorista;

b) - aportar assistència a un Estat membre en el territori d'aquest i a petició de les seves autoritats polítiques, en cas de catàstrofe.

2. Les normes d'aplicació de la present disposició figuren a l'article III-231.

************************************************************************

PART II

CARTA DELS DRETS FONAMENTALS DE LA UNIÃ

PREÃMBUL

Els pobles d'Europa, en crear entre ells una unió cada cop més estreta, han decidit compartir un esdevenidor pacífic basat en valors comuns.

Conscient del seu patrimoni espiritual i moral, la Unió està fonamentada sobre els valors indivisibles i universals de la dignitat humana, la llibertat, la igualtat i la solidaritat, i es basa en els principis de la democràcia i de l'Estat de Dret. En instituir la ciutadania de la Unió i crear un espai de llibertat, de seguretat i de justícia, situa la persona en el centre de la seva actuació. La Unió contribueix a la preservació i al foment d'aquests valors comuns dins del respecte de la diversitat de cultures i tradicions dels pobles d'Europa, així com de la identitat nacional dels Estats membres i de l'organització dels seus poders públics en el pla nacional, regional i local; tracta de fomentar un desenvolupament equilibrat i sostenible i garanteix la lliure circulació de persones, béns, serveis i capitals, així com la llibertat d'establiment.

Per a això és necessari, dotant-los d'una major presència en una Carta, reforçar la protecció dels drets fonamentals en línia amb l'evolució de la societat, del progrés social i dels avanços científics i tecnológics.

La present Carta reafirma, respectant les competències i missions de la Unió, així com el principi de subsidiarietat, els drets reconeguts especialment per les tradicions constitucionals i les obligacions internacionals comunes dels Estats membres, el Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, les Cartes Socials adoptades per la Unió i pel Consell d'Europa, així com per la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea i del Tribunal Europeu de Drets Humans. En aquest context, els tribunals de la Unió i dels Estats membres interpreten la Carta atenent degudament a les explicacions elaborades sota la responsabilitat del Praesidium de la Convenció que va redactar la Carta.

El fet de disfrutar d'aitals drets comporta responsabilitats i deures, tant respecte als demés, com respecte a la comunitat humana i a les futures generacions.

En conseqüència, la Unió reconeix els drets, llibertats i principis enunciats a continuació.

TÃ?TOL I: DIGNITAT

Article II-1: DIGNITAT HUMANA

La dignitat humana és inviolable. Ha de ser respectada i protegida.

Article II-2: DRET A LA VIDA

1. Tota persona té dret a la vida.

2. Ningú no pot ser condemnat a la pena de mort ni executat.

Article II-3: DRET A LA INTEGRITAT DE LA PERSONA

1. Tota persona té dret a la seva integritat física i psíquica.

2. En el marc de la medicina i la biologia són respectats, particularment:

a) el consentiment lliure i informat de la persona de la qual es tracti, d'acord amb les modalitats establertes a la llei,

b) la prohibició de les pràctiques eugenèsiques, i particularment les que tenen per finalitat la selecció de les persones,

c) la prohibició que el cos humà o parts d'ell com a tals es converteixin en objete de lucre,

d) la prohibició de la clonació reproductora d'éssers humans.

Article II-4: PROHIBICIÃ DE LA TORTURA I DE LES PENES O ELS TRACTES INHUMANS O DEGRADANTS

Ningú no pot ser sotmès a tortura ni a penes o tractes inhumans o degradants.

Article II-5: PROHIBICIÃ DE L'ESCLAVATGE I DEL TREBALL FORÃAT

1. Ningú no pot ser sotmès a esclavatge o a servitud.

2. Ningú no pot ser constrenyit a realitzar un treball forçat o obligatori.

3. Es prohibeix la tracta d'éssers humans.

TÃ?TOL II: LLIBERTATS

Article II-6: DRET A LA LLIBERTAT I A LA SEGURETAT

Tota persona té dret a la llibertat i a la seguretat.

Article II-7: RESPECTE DE LA VIDA PRIVADA I FAMILIAR

Tota persona té dret al respecte de la seva vida privada i familiar, del seu domicili i de les seves comunicacions.

Article II-8: PROTECCIÃ DE DADES DE CARÃCTER PERSONAL

1. Tota persona té dret a la protecció de les dades de caràcter personal que la concerneixin.

2. Aquestes dades es tracten d'una manera lleial, per a finalitats concretes i sobre la base del consentiment de la persona afectada o en virtut d'un altre fonament legítim previst per la llei. Tota persona té dret a accedir a les dades recollides que la concerneixin i a la seva rectificació.

3. El respecte d'aquestes normes queda sotmès al control d'una autoritat independent.

Article II-9: DRET A CONTRAURE MATRIMONI I DRET A FUNDAR UNA FAMÃ?LIA

Es garanteixen el dret a contraure matrimoni i el dret a fundar una família segons les lleis nacionals que regulin el seu exercici.

Article II-10: LLIBERTAT DE PENSAMENT, DE CONSCIÃNCIA I DE RELIGIÃ

1. Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió. Aquest dret implica la llibertat de canviar de religió o de conviccions, així com la llibertat de manifestar la seva religió o les seves conviccions individualment o colÃlectiva, en públic o en privat, a través del culte, l'ensenyament, les pràctiques i la observància dels rites.

2. Es reconeix el dret a la objecció de consciència d'acord amb les lleis nacionals que regulin el seu exercici.

Article II-11: LLIBERTAT D'EXPRESSIÃ I D'INFORMACIÃ

1. Tota persona té dret a la llibertat d'expressió. Aquest dret comprèn la llibertat d'opinió i la llibertat de rebre o de comunicar informacions o idees sense que pugui haver-hi ingerència d'autoritats públiques i sense consideració de fronteres.

2. Es respecten la llibertat dels mitjans de comunicació i el seu pluralisme.

Article II-12: LLIBERTAT DE REUNIÃ I D'ASSOCIACIÃ

1. Tota persona té dret a la llibertat de reunió pacífica i a la llibertat d'associació a tots els nivells, especialment en els àmbits polític, sindical i cívic, cosa que que implica el dret de tota persona a fundar, amb altres, sindicats, i a afiliar-s'hi per a la defensa dels seus interessos.

2. Els partits polítics a escala de la Unió contribueixen a expressar la voluntat política dels ciutadans de la Unió.

Article II-13: LLIBERTAT DE LES ARTS I DE LES CIÃNCIES

Les arts i la investigació científica són lliures. Es respecta la llibertat de càtedra.

Article II-14: DRET A L'EDUCACIÃ

1. Tota persona té dret a l'educació i a l'accés a la formació professional i permanent.

2. Aquest dret inclou la facultat de rebre gratuïtament l'ensenyament obligatori.

3. Es respecten, d'acord amb les lleis nacionals que regulin el seu exercici, la llibertat de creació de centres docents dins del respecte als principis democràtics, així com el dret dels pares a garantir l'educació i l'ensenyament dels seus fills en conformitat amb les seves conviccions religioses, filosòfiques i pedagògiques.

Article II-15: LLIBERTAT PROFESSIONAL I DRET A TREBALLAR

1. Tota persona té dret a treballar i a exercir una professió lliurement escollida o acceptada.

2. Tot ciutadà de la Unió té la llibertat de buscar una ocupació, de treballar, d'establir-se o de prestar serveis a qualsevol Estat membre.

3. Els nacionals de tercers països que estiguin autorizats a treballar en el territori dels Estats membres tenen dret a unes condicions laborals equivalents a aquelles que disfruten els ciutadans de la Unió.

Article II-16: LLIBERTAT D'EMPRESA

Es reconeix la llibertat d'empresa en conformitat amb el Dret de la Unió i amb les legislacions i pràctiques nacionals.

Article II-17: DRET A LA PROPIETAT

1. Tota persona té dret a disfrutar de la propietat dels seus béns adquirits legalment, a utilitzar-los, a disposar d'ells i a llegar-los. Ningú no pot ser privat de la seva propietat més que per causa d'utilitat pública, en els casos i condicions previstos a la llei i a canvi, en un temps raonable, d'una justa indemnització per la seva pèrdua. L'ús dels béns pot ser regulat per llei en la mesura que resulti necessari per a l'interès general.

2. Es protegeix la propietat intelÃlectual.

Article II-18: DRET D'ASIL

Es garanteix el dret d'asil dins del respecte de les normes de la Convenció de Ginebra de 28 de juliol de 1951 i del Protocol de 31 de gener de 1967 sobre l'Estatut dels Refugiats, i en conformitat amb la Constitució.

Article II-19: PROTECCIÃ EN CAS DE DEVOLUCIÃ, EXPULSIÃ I EXTRADICIÃ

1. Es prohibeixen les expulsions colÃlectives.

2. Ningú no pot ser retornat, expulsat o extraditat a un Estat en el qual corri un risc greu de ser sotmès a la pena de mort, a tortura o a d'altres penes o tractes inhumans o degradants.

TÃ?TOL III: IGUALTAT

Article II-20: IGUALTAT DAVANT LA LLEI

Totes les persones són iguals davant la llei.

Article II-21: NO DISCRIMINACIÃ

1. Es prohibeix tota discriminació, i particularment la que sigui exercida per raó de sexe, raça, color, orígens ètnics o socials, característiques genètiques, llengua, religió o conviccions, opinions polítiques o de qualsevol altre tipus, pertanyença a una minoria nacional, patrimoni, naixement, discapacitat, edat o orientació sexual.

2. Es prohibeix tota discriminació per raó de nacionalitat en l'àmbit d'aplicació de la Constitució i sense perjudici de les seves disposicions específiques.

Article II-22: DIVERSITAT CULTURAL, RELIGIOSA I LINGÃÃ?STICA

La Unió respecta la diversitat cultural, religiosa i lingüística.

Article II-23: IGUALTAT ENTRE HOMES I DONES

La igualtat entre homes i dones és garantida en tots els àmbits, fins i tot en matèria d'ocupació, treball i retribució.

El principi d'igualtat no impedeix el manteniment o l'adopció de mesures que ofereixin avantatges concrets en favor del sexe menys representat.

Article II-24: DRETS DEL MENOR

1. Els menors tenen dret a la protecció i a les atencions necessàries per a el seu benestar. Poden expressar la seva opinió lliurement. Aquesta és tinguda en compte en relació amb els afers que els afecten, en funció de la seva edat i de la seva maduresa.

2. En tots els actes relatius als menors duts a terme per autoritats públiques o institucions privades, l'interès superior del menor constitueix una consideració primordial.

3. Tot menor té dret a mantenir d'una manera periòdica relacions personals i contactes directes amb el seu pare i amb la seva mare, llevat que siguin contraris als seus interessos.

Article II-25: DRETS DE LES PERSONES GRANS

La Unió reconeix i respecta el dret de les persones grans a dur una vida digna i independent i a participar a la vida social i cultural.

Article II-26: INTEGRACIÃ DE LES PERSONES DISCAPACITADES

La Unió reconeix i respecta el dret de les persones discapacitades a beneficiar-se de mesures que garanteixin la seva autonomia, la seva integració social i professional i la seva participació a la vida de la comunitat.

TÃ?TOL IV: SOLIDARITAT

Article II-27: DRET A LA INFORMACIÃ I CONSULTA DELS TREBALLADORS A L'EMPRESA

S'ha de garantir als treballadors o als seus representants, en els nivells adequats, la informació i consulta amb suficient antelació en els casos i condicions previstos en el Dret de la Unió i en les legislacions i pràctiques nacionals.

Article II-28: DRET DE NEGOCIACIÃ I D'ACCIÃ COLÃLECTIVES

Els treballadors i els empresaris, o les seves organitzacions respectives, en conformitat amb el Dret de la Unió i amb les legislacions i pràctiques nacionals, tenen dret a negociar i a establir convenis colÃlectius, en els nivells adequats, i a emprendre, en cas de conflicte d'interessos, accions colÃlectives per a la defensa dels seus interessos, incloent-hi la vaga.

Article II-29: DRET D'ACCÃS ALS SERVEIS DE COLÃLOCACIÃ

Tota persona té dret a accedir a un servei gratuït de colÃlocació.

Article II-30: PROTECCIÃ EN CAS D'ACOMIADAMENT INJUSTIFICAT

Tot treballador té dret a una protecció en casos d'acomiadament injustificat, en conformitat amb el Dret de la Unió i amb les legislacions i pràctiques nacionals.

Article II-31: CONDICIONS DE TREBALL JUSTES I EQUITATIVES

1. Tot treballador té dret a treballar en condicions que respectin la seva salut, la seva seguretat i la seva dignitat.

2. Tot treballador té dret a la limitació de la durada màxima del treball i a períodes de descans diaris i setmanals, així com a un període de vacances anuals retribuïdes.

Article II-32: PROHIBICIÃ DEL TREBALL INFANTIL I PROTECCIÃ DELS JOVES EN EL TREBALL

Es prohibeix el treball infantil. L'edat mínima d'admissió al treball no pot ser inferior a l'edat en què acaba l'escolaritat obligatòria, sense perjudici de disposicions més favorables per als joves i llevat excepcions limitades.

Els joves admesos a treballar han de disposar de condicions de treball adaptades a la seva edat i estar protegits contra l'explotació econòmica o contra qualsevol treball que pugui ser perjudicial per a la seva seguretat, la seva salut, el seu desenvolupament físic, psíquic, moral o social, o que pugui posar en perill la seva educació.

Article II-33: VIDA FAMILIAR I VIDA PROFESSIONAL

1. Es garanteix la protecció de la família en els plans jurídic, econòmic i social.

2. Amb la finalitat de poder conciliar vida familiar i vida professional, tota persona té dret a ser protegida contra qualsevol acomiadament per una causa relacionada amb la maternitat, així com el dret a un permís pagat per maternitat i a un permís parental amb motiu del naixement o de l'adopció d'un infant.

Article II-34: SEGURETAT SOCIAL I AJUDA SOCIAL

1. La Unió reconeix i respecta el dret d'accés a les prestacions de seguretat social i als serveis socials que garanteixin una protecció en casos com la maternitat, la malaltia, els accidents laborals, la dependència o la vellesa, així com, en cas de pèrdua de feina, segons les modalitats establertes pel Dret de la Unió i les legislacions i pràctiques nacionals.

2. Tota persona que resideixi i es desplaci legalment dins de la Unió té dret a les prestacions de seguretat social i als avantatges socials d'acord amb el Dret de la Unió i amb les legislacions i pràctiques nacionals.

3. Amb la finalitat de combatre l'exclusió social i la pobresa, la Unió reconeix i respecta el dret a una ajuda social i a una ajuda de vivenda per a garantir una existència digna a tots aquells que no disposin de recursos suficients, segons les modalitats establertes pel Dret de la Unió i les legislacions i pràctiques nacionals.

Article II-35: PROTECCIÃ DE LA SALUT

Tota persona té dret a la prevenció sanitària i a beneficiar-se de l'atenció sanitària en les condicions establertes per les legislacions i pràctiques nacionals. En ser definides i executades totes les polítiques i accions de la Unió es garanteix un alt nivell de protecció de la salut humana.

Article II-36: ACCÃS ALS SERVEIS D'INTERÃS ECONÃMIC GENERAL

La Unió reconeix i respecta l'accés als serveis d'interès econòmic general, tal com disposen les legislacions i pràctiques nacionals, en conformitat amb la Constitució, amb la finalitat de promourer la cohesió sociali territorial de la Unió.

Article II-37: PROTECCIÃ DEL MEDI AMBIENT

Les polítiques de la Unió integren i garanteixen d'acord amb el principi de desenvolupament sostenible un alt nivell de protecció del medi ambient i el millorament de la seva qualitat.

Article II-38: PROTECCIÃ DELS CONSUMIDORS

Les polítiques de la Unió garanteixen un alt nivell de protecció dels consumidors.

**********************************************************

TÃ?TOL V: CIUTADANIA

**********************************

Article II-44: DRET DE PETICIÃ

Tot ciutadà de la Unió o tota persona física o jurídica que resideixi o tingui el seu domicili social dins d'un Estat membre té el dret de petició davant del Parlament Europeu.

************************************************************

TÃ?TOL VI: JUSTÃ?CIA

Article II-47: DRET A LA TUTELA JUDICIAL EFECTIVA I A UN JUTGE IMPARCIAL

Tota persona, els drets i llibertats de la qual, garantits pel Dret de la Unió, hagin estat violats té dret a la tutela judicial efectiva, respectant les condicions establertes en el present article.

Tota persona té dret que la seva causa sigui escoltada equitativament i pública i dins d'un termini raonable per un jutge independent i imparcial, establert prèviament per la llei. Tota persona pot fer-se aconsellar, defensar i representar.

Ãs acordada una assistència jurídica gratuïta a quines persones no disposin de recursos suficients sempre i quan aquesta assistència sigui necessària per a garantir l'efectivitat de l'accés a la justícia.

*********************************************************************

TÃ?TOL VII: DISPOSICIONS GENERALS QUE REGULEN LA INTERPRETACIÃ I L'APLICACIÃ DE LA CARTA

**********************************

Article II-52: ABAST I INTERPRETACIÃ DELS DRETS I PRINCIPIS

1. Qualsevol limitació de l'exercici dels drets i llibertats reconeguts per la present Carta ha de ser establerta per la llei i respectar el contingut essencial d'aquests drets i llibertats. Només es poden introduir limitacions, respectant el principi de proporcionalitat, quan siguin necessàries i responguin efectivament a objectius d'interès general reconeguts per la Unió o a la necessitat de protecció dels drets i llibertats dels demés.

2. Els drets reconeguts per la present Carta que s'esmenten en altres Parts de la Constitució són exercits en les condicions i dins dels límits determinats en aquestes.

3. En la mesura en la qual la Carta present contingui drets que corresponguin a drets garantits pel Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, el seu sentit i el seu abast són iguals als que els confereix aquest Conveni. Aquesta disposició no impedeix que el Dret de la Unió concedeixi una protecció més extensa.

4. Aquells drets fonamentals resultants de les tradicions constitucionals comunes dels Estats membres que siguin reconeguts a la present Carta són interpretats en armonia amb les tradicions esmentades.

5. Les disposicions de la present Carta que continguin principis poden ser aplicades mitjançant actes legislatius i executius adoptats per les institucions i organismes de la Unió, i per actes dels Estats membres quan apliquin el Dret de la Unió, en l'exercici de les seves competències respectives. Només poden ser alÃlegades davant d'un òrgan jurisdiccional en el que es refereix a la interpretació i al control de la legalitat d'aquests actes.

6. Es tenen plenament en compte la legislació i les pràctiques nacionals segons el que està a la present Carta.

Article II-53: NIVELL DE PROTECCIÃ

Cap de les disposicions de la present Carta pot ser interpretada com a limitativa o lesiva dels drets humans i llibertats fonamentals reconeguts, en el seu respectiu àmbit d'aplicació, pel Dret de la Unió, el Dret Internacional i els convenis internacionals dels quals són part la Unió o tots els Estats membres, i particularment el Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, així com per les constitucions dels Estats membres.

****************************************************************

PART III : LES POLÃ?TIQUES I EL FUNCIONAMENT DE LA UNIÃ

*******************************************************************

TÃ?TOL II: NO-DISCRIMINACIÃ I CIUTADANIA

*******************************

Article III-12

Les llengües en les quals tot ciutadà de la Unió pot dirigir-se a les institucions o organismes consultius en virtut de l'article I-8 i rebre una resposta són les que són enumerades a l'article IV-10. Les institucions i organismes consultius contemplats en el present article són els que s'enumeren a l'apartat 2 de l'article I-18 i en els articles I-30 i I-31, així com el Defensor del Poble Europeu.

*****************************************************************

TÃ?TOL III: POLÃ?TIQUES I ACCIONS INTERNES

*****************************************************************

Capítol IV - ESPAI DE LLIBERTAT, DE SEGURETAT I DE JUST�CIA

Article III-158

1. La Unió constitueix un espai de llibertat, seguretat i justícia en el respecte dels drets fonamentals i atenent a les diverses tradicions i als diversos sistemes jurídics dels Estats membres.

**********************************

Article III-160

1. En relació amb les propostes i iniciatives legislatives presentades en virtut de les Seccions 4 i 5 del present Capítol, els parlaments nacionals dels Estats membres vetllen pel respecte del principi de subsidiarietat en concordància amb els procediments específics previstos en el Protocol sobre l'aplicació dels principis de subsidiarietat i proporcionalitat. Els parlaments nacionals dels Estats membres poden participar en els mecanismes d'avaluació que preveu l'article III-161, així com en el control polític d'Europol i en l'avaluació de les activitats d'Eurojust d'acord amb els articles III-177 i III-174.

**********************************

Article III-166

1. La Unió desenvolupa una política orientada a:

a) garantir l'absència de controls de les persones, sigui quina sigui la seva nacionalitat, quan travessin les fronteres interiors;

b) gar
Re: Unió votarà a favor de la Constitució Europea
03 set 2004
Aquest text l'has traduit tu mateix o és un d'aquells "privilegis" que tindrem els catalans perque veiem que tot i que la nostra llengua no és legal es té en compte.

NO A L'EUROPA DEL CAPITAL I ELS ESTATS
NO A LA "PROSTITUCIÓ" EUROPEA
Sindicat