Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
manifest 2004 Comissió 11 setembre
02 set 2004
Manifest 2004 de la Comissió 11 setembre    

Per un nou Estatut que ens faci més lliures

Cada any veiem una mica més lluny aquell 11 de setembre de 1714 que va marcar la nostra història col·lectiva i que continua marcant-la. La Diada Nacional, també la d’enguany, ens porta a la memòria uns fets que segrestaren les nostres llibertats nacionals i, a la vegada, aquests mateixos fets ens estimulen a recuperar, sense defallir, la nostra llibertat global. Celebrem que, malgrat tot, som un poble que ha tingut la voluntat de no sucumbir, que vol viure el present i que opta per orientar els seus passos cap als horitzons que el portin a la plena vida que ha de tenir un poble alliberat.

Sabem prou bé que si mirem cap a aquest futur, amb la certesa que l'aconseguirem, amb la serenor, la valentia i la perseverança que calguin, farem els passos que siguin necessaris per afrontar els reptes immediats o a curt termini.

Són molts els reptes que marcaran el nostre camí col·lectiu i que ara la nostra Diada Nacional ens posa al davant. Alguns d’aquests reptes adquireixen una especial transcendència per les importants repercussions que ja tenen en la nostra vida col·lectiva:
1.     S’ha engegat ja el procés que durà a redactar el nou Estatut de Catalunya. Des de la societat civil reivindiquem que aquest nou Estatut tingui com a objectiu poder avançar nacionalment, a partir de l’aprofundiment i l’ampliació dels drets democràtics de la ciutadania, i sigui una garantia que reforci la nostra ferma decisió d’autogovernar-nos. El nou Estatut, amb un finançament adequat i just, ha de ser un mitjà per consolidar la cohesió social i el desenvolupament sostenible; ha de dissenyar una Catalunya que, tot incorporant els nous drets socials, econòmics, polítics, culturals i ambientals, millori la participació democràtica i permeti la inclusió social igualitària de totes les persones, tant en les diverses ocupacions i tasques com en les disponibilitats de serveis dignes, sobretot en l’educació i la sanitat. Un Estatut que faci un salt cap a l’exercici del dret a l’autodeterminació al qual, com bé ha aprovat el mateix Parlament de Catalunya, mai no hem renunciat. Un dret que no separa ni exclou, sinó que posa al mateix nivell la convivència entre els Pobles, la dignitat i els drets de cada un d’ells.

2.     En vista de la nostra participació més activa en la construcció de la Unió Europea, denunciem una Constitució europea que no reconeix la realitat nacional catalana, la seva llengua i la seva cultura, com tampoc no incorpora amb prou èmfasi els drets socials de les persones. No ens conformem amb una Constitució que ens ignora com a poble distint i com a poble que, des de fa molts anys, està treballant per una Europa de tots els Pobles. Volem tenir una presència directa en els organismes de la Unió Europea i reclamem que la nostra llengua sigui reconeguda oficialment amb tots els seus efectes. En definitiva, volem viure plenament en català dins de l’Europa que estem contribuint a edificar, sense exclusions ni subordinacions, com a nació que participa d’una sobirania compartida, com a poble que aposta per la unió en la diversitat. De la mateixa manera, lamentem els dèficits i les contradiccions que aquesta Constitució europea reflecteix en limitar, de fet, l’exercici de la democràcia en els camps social i econòmic, a causa del model de societat insolidari i individualista que preconitza.

3.     Un dels nostres reptes immediats és, també, la plena incorporació de les persones nouvingudes a casa nostra perquè aquesta pugui ser igualment casa seva. Per això, també amb elles, volem impulsar la nostra personalitat col·lectiva cap al futur, mitjançant la construcció d’un projecte nacional fonamentat en la cohesió social, element preeminent i garantia de refermament de la identitat nacional. És des d’aquesta base que podrem articular el model polític i socioeconòmic que garanteixi a tothom els drets socials, l’ocupació laboral de qualitat i desterri la precarietat. És així com la nostra col·lectivitat nacional podrà acollir i integrar, en un projecte comú, les persones vingudes d’altres contrades i que ens aporten les seves pròpies cultures. La societat catalana ha après molt, pel mateix fet de ser marginada, de com s’ha de comportar per aconseguir un benestar compartit amb tothom que s’arrela a la nostra terra. És per això que reivindiquem tenir capacitat de regular-nos socialment per garantir que som un sol poble.

4.     Finalment, des de la cultura de la solidaritat i de la pau volem avançar cap a l’horitzó del benestar, tot posant l’èmfasi en el retrobament dels qui, per la història, la llengua i la cultura, formem els Països Catalans en un territori compartit, que desitgem equilibrat. A la vegada, reafirmem que ens sentim a prop dels pobles que malden per sortir dels seus nivells d’opressió nacional i d’empobriment, especialment en el nostre context del Mediterrani. El Fòrum Social del Mediterrani que d’aquí a pocs mesos se celebrarà a Barcelona serà una òptima oportunitat per renovar la nostra decisió de cooperar i construir ponts amb tots els Pobles que un mateix mar agermana.

L’11 de setembre de 1714 va ser el de la pèrdua de les nostres llibertats nacionals. Altres onze de setembre del món, més recents, han posat en relleu que les llibertats són valors humans que ens dignifiquen i per als quals val la pena mantenir la memòria i reprendre-la sempre per caminar conjuntament cap a l’horitzó de la plena realització de les aspiracions humanes més nobles.

Manifest 2004 de la Comissió 11 de Setembre

informació per entitats i particulars comissio ARROBA 11setembre.org
mitjans de comunicació premsa ARROBA 11setembre.org

més informació:
www.11setmbre.org

This work is in the public domain

Comentaris

Re: manifest 2004 Comissió 11 setembre
02 set 2004
El poble treballador català es troba a la disjuntiva, ha de triar. Ara el poble català és com aquell jove que ha de triar que fer amb el seu sou, si dedicar-lo a pintar-se les parets de l'habitació que té a casa els pares, ficant-li nous quadres o millors mobles, o bé independitzar-se i decidir lliurement el seu destí.
Mai hem trobat el famós "encaix a Espanya" i no el buscarem més. Perquè els nous estatus seran noves cadenes, més cómodes, de colors, però que lliguen cada cop més fort.
Amb estatuts i constitucions no anem enlloc,
pel socialisme i la independència de tots els pobles, visca la terra!
Re: manifest 2004 Comissió 11 setembre
16 set 2004
aigual k al 3r mon hi ha fam i per entendre perke hi ha fam hem d'anar X anys enrere fins topar am les colonitzacions, per entendre determinats problemes k tenim aki també hem d'anar al passat i tant se val si son 10 o 5000 anys, kuant el problema estigui superat ja no s'en parlarà, però no ho està. Ah! i per cert! no tots els anarkistes son aznarkistes tontos del cul, tinc companys molt sensibles i podriem ser una mica sensibles amb alguns d'ells k al cap i a la fi davant del Capital TOTS som VENÃUTS!

INDEPENDÃNCIA I REVOLUCIÃ ALS PAÃ?SSSOS CATALANS!
Re: manifest 2004 Comissió 11 setembre
17 set 2004
Sinn Féin is the oldest political movement in Ireland. It takes its name from the Irish Gaelic expression for ``We Ourselves''. Since being founded in 1905, Irish Republicans have worked for the right of Irish people as a whole to attain national self-determination.

The movement founded almost 100 years ago by Arthur Griffith evolved into a number of organisations which carried the name.


--------------------------------------------------------------------------------

Provisional Sinn Féin
Sinn Féin seeks the establishment of a new Ireland based on sustainable social and economic development; genuine democracy, participation, equality and justice at all levels of the economy and society; and a lasting and meaningful peace with unity of purpose and action.
Specifically:



Sinn Féin is an Irish Republican party. Its objective is to end British rule in Ireland. It seeks national self-determination, the unity and independence of Ireland as a sovereign state.

Sinn Féin is committed to the transformation of Irish society and to a negotiated and democratic settlement. It knows that peace is not simply the absence of violence. Real peace - a lasting peace - is based on democracy, justice, freedom and equality.

Sinn Féin has a vision that sees beyond the present conflict and beyond the present phase of Irish history. The party's vision foresees the unity of the people of this island. It is a vision for the redistribution of wealth, for the well-being of the aged, for the advancement of youth, for the liberation of women and for the protection of Irish children. It is a vision for a free Ireland and a free people.

Sinn Féin is committed to its peace strategy. It has sought with honesty and integrity to construct a peace process which reaches out and embraces everyone on the island on the basis of equality. Its objective must be for an agreement that will earn the allegiance and respect of all sections of the Irish people.
To achieve these objectives, Sinn Féin is backing the Good Friday Agreement, which Sinn Féin reached with the other northern parties and the Irish and British governments following multi-party negotiations in Belfast. These negotiations arose from the Irish Peace Process, itself initiated in discussions begun several years ago.

Sinn Féin's peace strategy was supported by the cessation of the armed struggle by the Irish Republican Army and was endorsed again by the decisions taken at the party's annual Ard Fheiseanna [annual conferences].

Through its leadership, the Ard Chomhairle, Sinn Féin maintains its goal of a just and lasting peace as part of its agenda for change.

Elections continue to produce further gains for the party. In the Six Counties, Sinn Féin is the leading nationalist party. It has four Westminster MPs, 24 MLAs, and 118 councillors. In the 26 Counties, the party currently has five TDs and 57 councillors.
Re: manifest 2004 Comissió 11 setembre
03 oct 2004
La polèmica que es desferma cada any arran de la diada nacional de Catalunya, fins i tot mesos abans de la seva celebració, no és res més que lâexpressió fefaent de la nostra inseguretat. Una inseguretat que es fonamenta en el fet de no tenir Estat i que ens acomplexa fins a fer-nos sentir infants en un món dâadults. Sabem prou bé, és clar, que no hi ha cap altra fórmula al món, cap ni una, que garanteixi el reconeixement dels drets nacionals dâun poble, però ens falta coratge per sobreposar-nos a la idea imposada segons la qual la nostra existència, com la dâun queixal o dâuna ungla, només té sentit en el si dâun cos que es diu Espanya.

Ãs important, per tant, que comprenguem que si tota nació amb consciència de ser-ho vol tenir un Estat no és pas perquè els Estats siguin la panacea de res, sinó perquè els homes i les dones dâaquest món encara no hem après a respectar-nos sense les credencials que atorga un Estat. Ãs aquesta la raó per la qual la tinença dâun Estat forma part de les regles del joc internacional. Ho hem vist recentment en els Jocs Olímpics dâAtenes. Les medalles no les guanyen els atletes, tampoc no les guanyen les nacions; les medalles les guanyen els Estats, i qui no té un Estat no guanya res. Com pot guanyar res aquell que no existeix?

La diada nacional de Catalunya només té sentit si estem dâacord en què Catalunya és una nació, altrament nâhauríem de dir âdiada regionalâ?. Però si estem dâacord en què Catalunya és una nació, com és que no tenim drets nacionals? Quantes categories nacionals hi ha al món? Una, dues, tres...? Ãs Catalunya, una nació de segona? Ãs Catalunya una nació inferior a Portugal, Dinamarca o Malta? Aleshores, per què no actuem en conseqüència? Ãs una llàstima que no ens adonem que si admetem que hi ha nacions de primera i nacions de segona estem admetent també que hi ha pobles superiors i pobles inferiors.

Els catalans hem de prendre consciència que només aquells pobles sotmesos a estats dâinferiorització i que han perdut la confiança en si mateixos, admeten que un altre poble decideixi per ells. Queda clar, per tant, que la independència és molt més que una opció política; la independència és, per damunt de tot, lâopció del sentit comú i de la maduresa.

Catalunya no necessita un Estatut, Catalunya necessita un Estat. No és la Constitució espanyola la que ha de legitimar Catalunya sinó que és Catalunya qui sâha de legitimar a través de la seva pròpia Constitució. Els termes ânacionalitat històricaâ? o âcomunitat nacionalâ?, no tenen cap altra finalitat que perpetuar la submisió de Catalunya a Espanya; són eufemismes que no fan res més que defugir la definició real dâallò que som: una nació. I si volem una prova de la importància que té el fet que Catalunya aparegui definida com a nació a la Constitució espanyola, nâhi ha prou que veiem el rebuig que provoca no tan sols entre els espanyols sinó també entre els col·laboracionistes catalans. Ãs lògic. Uns i altres saben que una nació té drets nacionals, i el dret més important dâuna nació és el dret a decidir per ella mateixa al costat de les altres nacions lliures i sobiranes del món. Aquest i no cap altre ha de ser el propòsit de la diada nacional dâun poble que, un dia com avui, ara fa 290 anys, va perdre la seva sobirania.


///Víctor Alexandre. (Barcelona, 1950) és periodista i escriptor. Ha estat director i presentador de programes a Ràdio 4 i corresponsal a Alemanya del diari AVUI, el setmanari El Temps i la Cadena SER. Premi Recull de periodisme, 1996, també ha presentat un programa sobre cinema a TVE-Catalunya i és autor de diverses obres de ficció escrites per a la ràdio. Des del 1990 és una de les veus més carismàtiques de Televisió de Catalunya com a narrador de documentals sobre la natura. Ãs autor dels llibres Jo no sóc espanyol (1999) (8 edicions i 25.000 exemplars venuts, i traduït recentment a lâespanyol), Despullant Espanya (2001), Despullats (2003), amb Joel Joan, i ha participat en el llibre col·lectiu Lâautoestima dels catalans (2003). L'any passat també va escriure Senyor President: carta oberta (2003), una carta oberta a un hipotètic president dels Països Catalans. Aquest any ha presentat el llibre El Cas Carod (2004).
Re: manifest 2004 Comissió 11 setembre
04 oct 2004
Perspectives i orientació
de la nova esquerra independentista
(Les imprescindibles adequacions
tàctiques del MLNG)

Carlos Morais

[Publicat a Abrente núm. 32]

[Nota preliminar:
Hem considerat convenient
de traduir el darrer apartat
de lâarticle

âPerpectivas e orientaçom da nova esquerda independentista (As imprescindíveis adequaçons tácticas do MLNG)â?, publicat a Abrente núm. 32 (portaveu de Pimeira Linha) perquè tot i estar pensat per a la realitat del Moviment dâAlliberament Nacional Gallec (MLNG), algunes de les anàlisis i consideracions que sâhi fan es poden aplicar també a lâEsquerra Independentista catalana.

[...]

Algunes mesures concretes que cal adoptar

Actualment, el MLNG està format per quatre entitats mínimament consolidades. Una organització política, unitària, plural i de masses, Nós-Unidade Popular. Un partit comunista de quadres, Primeira Linha. Una organització dâestudiants, AGIR, i una organització juvenil, AMI. També existeix un col·lectiu, CEIVAR, que teòricament té com a funció encomanada donar assistència a la militància represaliada i denunciar la repressió política. La feblesa del Moviment és una evidencia. La seua pluralitat ideològic un la característica i un valor en si mateix que convé ampliar i desenvolupar.

En aquests anys de trajectòria compartida entre els diversos corrents que conformem la nova esquerra independentista encara no hem estat capaços de construir de forma consensuada una forta identitat comuna per damunt de les particulars identitats dels corrents i sectors que vam confluir en el mateix projecte, que coincidim en els mateixos espais dâintervenció i lluita. Fins ara les diverses etapes que han0 precedit el tercer aniversari de la Unitat Popular, si bé han mostrat la immensa capacitat de superar obstacles, la responsabilitat i la maduresa política del corrent marxista, també han expressat les contradiccions internes i les naturals dificultats existents per mantenir la cohesió i ampliar la unitat dâun moviment feble, però sobretot amb una empremta ideològico-política tan diversa.

Però arribats a aquest punt del viatge, tant per la situació interna com externa, tant dins lâàmbit nacional com internacional, el MLNG ha atès el desenvolupament necessari per saber que ha arribat lâhora dâiniciar el debat per dur a terme les adequacions tàctiques en el pla organitzatiu i polític que permetin fer un petit salt quantitatiu i qualitatiu. A continuació recollim els principals eixos que han de caracteritzar la nova fase:

1r. La Unitat Popular no ha de ser una organització de combat en el sentit avantguardista, de ''força de xoc''. Per la sua naturalesa, composició, model organitzatiu, programa polític, ha de continuar caminant per convertir-se en una estructura flexible en la qual sâorganitzen sectors socials diversos sota un projecte de mínims.

Dâaquesta avaluació, seân deriva que NÃS-UP ha de depurar el discurs, polir-ne les arestes més afilades. Abandonar estèrils tics tics radicals, renunciar a caracteritzacions i conceptualitzacions doctrinàries, no significa dretanització, liquidacionisme, reformisme; ans al contrari, és necessari per millorar i perfeccionar lâeina dâintervenció política de masses de lâesquerra independentista que permeti facilitar lâaproximació de més i més treballadors/es i joves. Significa no tenir por de créixer, dâarrelar profundament, per ser més eficaços en la lluita i més útils al poble treballador.

2n. NÃS-UP és una força política legal que actua dins dels límits que permet la democràcia burgesa espanyola. Tot i que com a força antisistèmica ha de mantenir un equilibri dialèctic teòrico-pràctic, ha de fer-ho limitada a la seva naturalesa dâorganització de masses. La desobediència civil pública és un mètode de lluita que defineix la seva inviable identificació amb les forces burgeses i els partits del règim. NÃS-UP ha de deixar de banda accions avantguardistes excepte per qüestions excepcionals i moments esporàdics.

La participació electoral obre una nova via en el camí de la superació i dâaconseguir la referencialitat social. A lâEuropa occidental no és viable construir un moviment revolucionari amb projecció de masses renunciant per principi a participar en la política institucional electoral. Hem de ser capaces/os de treure el màxim rendiment dels espais dâactivitat legal que proporciona la democràcia burgesa.

3r. Convé depurar les pràctiques que en la majoria dels casos per pura inèrcia, de vegades per simples i benintencionats actes reflexos, perjudica el desenvolupament del projecte. NÃS-UP ha de transmetre confiança i seriositat entre els sectors més avançats de la classe obrera, les dones i el jovent. Ara bé, per a això, ha de tenir un discurs específic i entenedor. El resistencialisme, el testimonialisme, el residualisme, no poden modular lâacció quotidiana. La constància, la persistència, lâelaboració de propostes i dâiniciatives, requereix molt dâesforç, de vegades ingrat, que en la majoria dels casos es mou invisibilitat, i no aconsegueixen resultats tangibles de seguida. No hem preocupar-nos per lâautosatisfacció infantil, per la dinàmica de política.espectacle. Ha arribat el moment de consolidar el treball realitzat en tres anys de lluita. Ara és el moment dâaproximar indecises/es, de transmetre credibililitat i confiança.

4t. Res no roman igual i inalterable. Tot està en constant moviment i canvi. La Galícia del nou segle té poc a veure amb el país de fa dues o tres dècades. Continuar mirant cap un passat idealitzat i mitificat, continuar obsessionats/es por reproduir fórmules i referents que la realitat ha demostrat equivocats, forma part del fetitxisme, de les supersticions, de la fe, de la fascinació infantil, però no pas de lâanàlisi crítica de la realitat, de lâaplicació del mètode científic i de la teoria revolucionària del coneixement que ens proporciona el materialisme històric i del materialisme dialèctic.

Els reptes de lâindependentisme han ser bàsicament materials, vinculats a les dificultats presents de la classe treballadora, a lâofensiva contra els drets i les llibertats, i a la defensa de la identitat nacional. Som un moviment dâesquerra en què la centralitat de lâantagonisme entre el Treball i el Capital determina el conjunt de la nostra lluita. La reduccionista concepció de la ''Defensa de la Terra'', -difusa formulació que comprèn un imaginari col·lectiu basat en lâenyorança, en la nostàlgia dâun idealitzat passat que ja no existeix i que és impossible de recuperar-, que òbviament només connecta amb les aspiracions i preocupacions de la petita burgesia, juntament amb la temptativa de tornar a reproduir, aquest cop dâuna manera radicalitzada, les vies culturalistes assajades pel nacionalisme de forma cíclica, no pot ser lâeix de lâacció teòrico-pràctica de lâactual moviment independentista gallec.

5è. El nou independentisme ha dâampliar el projecte, obrir les seves portes als nous sectors socials. La pluralitat ideològic, pedra angular del MLNG, sâha de veure plasmada la seva expressió en el pla polític. Ara bé, la pluralitat està directament relacionada amb la democràcia interna, al respecte per les decisions majoritàries, a la corresponsabilitat i implicació en les tasques col·lectives. Les entitats del MLNG han de respectar la pluralitat ideològica, però també han de caminar de forma sincronitzada en una mateixa direcció, encara que amb ritmes i estils diversos. El Moviment no pot estar sotmès a les iniciatives de grups que no comptem amb lâaval majoritari, i que actuen intencionadament sense respectar el tempo polític, al marge de les necessitats i dels interessos comuns.

NÃS-UP ha de tenir el coratge polític de superar errors del passat, ha de ser capaç de conèixer a fons el pols de la societat i connectar amb aquells sectors socials disposats a no cedir i fer front a les contínues agressions. Els darrers mesos han estat importants per treure alguns dels complexos que arrosseguem. Hem estat capaços dâobrir noves vies de treball i col·laboració amb nous sectors per mitjà de les Bases Democràtiques Gallegues. Hem col·laborat en posada en marxa de noves associacions culturals regeneradores del reintegracionisme. Hem obert locals socials. Hem començat a tenir veu pròpria entre la classe obrera. Hem demostrat com amb decisió, audàcia, disciplina i capacitat de treball es poden superar obstacles que semblaven insalvables. NÃS-UP va aconseguir recollir en deu dies gairebé 21 mil signatures per poder presentar una candidatura a les eleccions.

Obrir ponts, però evitant ser apèndix de ningú. Som un moviment autònom, diferenciat de la resta. No som ni volem ser una versió radicalitzada de lâautonomisme. Vet aquí el camí que hem que hem de consolidar i aprofundir.

6. El nou independentisme no és un moviment juvenil. El seu component juvenil no pot limitar la seva aspiració de ser un moviment representatiu de la majoria social gallega, amb suport entre les diverses generacions.

No és, ni vol ser un moviment aïllat de la resta del planeta, som un moviment internacionalista. Com a part dâaquest ampli moviment internacional que lluita per transformar el món, hem de participar em totes aquelles iniciatives que ens permetin conèixer unes altres lluites, unes altres realitats, que ens permetin donar a conèixer la nostra, hem de participar en la imprescindible coordinació internacional amb forces revolucionàries i progressistes de tota Europa i de la resta del món per fer front al capitalisme.
Sindicat