Què commemoren els catalans l'onze de setembre? - Indymedia Barcelona

Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/

Independent Media Center


Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
Què commemoren els catalans l'onze de setembre?
per repu	01 set 2004

(Escrit de la Comissió 11 de setembre) L’Onze de setembre, Diada Nacional de Catalunya L’Onze de setembre Catalunya commemora la derrota que va patir el 1714 a mans de les tropes espanyoles de Felip V de Borbó. A partir de llavors, Catalunya, que havia estat fins aquell moment una nació completament sobirana, va perdre les llibertats nacionals. Felip V de Borbó va abolir les lleis pròpies del país i les va substituir per lleis estrangeres, va prohibir la llengua i la cultura catalanes i va imposar el castellà com a llengua única. Després d'anys de foscor, el 1932, en el marc de la II República espanyola, Catalunya va adquirir un Estatut d’autonomia que recuperava part de les seves llibertats nacionals. Però després de la Guerra Civil, la dictadura del General Franco va comportar la derogació d’aquest Estatut i la repressió més dura que mai ha patit Catalunya, fins al punt que podem parlar d’un intent de genocidi cultural, amb milers i milers d’afusellats i represaliats. Fins i tot entre ells s'hi compta el president del govern de Catalunya, Lluís Companys, l'únic president europeu afusellat pel nazisme-feixisme. Amb el retorn de la democràcia a l'Estat espanyol, Catalunya va tornar a reclamar el reconeixement com a poble. El 1979 es va aprovar un nou Estatut d’autonomia de Catalunya, amb el qual es va dotar el país d’unes institucions i d’un govern propis (la Generalitat i el Parlament de Catalunya) però des de llavors encara no ha assolit un nivell d'autogovern satisfactori. L’Estat espanyol limita l'autogovern del poble català, no en reconeix el dret d'autodeterminació i encara no ha reconegut oficialment els greuges històrics que ha patit. A més, encara s’utilitza el dret de conquesta per justificar que no es retornin els documents de la Generalitat de Catalunya i de nombroses institucions i entitats catalanes expoliats pel franquisme. Per tot això, cada 11 de setembre molts catalans i catalanes continuem manifestant-nos pels carrers per reclamar el reconeixement dels nostres drets nacionals i més autogovern. Aquesta és una reivindicació que volem compartir amb totes les persones que visquin a Catalunya, vinguin d’on vinguin. Només si tenim més capacitat per decidir com volem que sigui el nostre país podrem construir-lo més just, plural, solidari, integrador i sostenible. més informació www.11setembre.org
This work is in the public domain

Comentaris

Re: Què commemoren els catalans l'onze de setembre?
per catalana	01 set 2004
he trobat això en un altre comentari d'indymedia i no puc evitar posar-ho... La DIADA (11 de septiembre de 1714) «Tres Siglos de Vergüenza: 1 de nov. de 1700-1 de nov. de 2000» por Lorenzo Peña Todos saben que la Diada --el día que, desde mucho tiempo atrás, los catalanes declararon emblemático de su lucha histórica-- conmemora una derrota: el feroz y despiadado asalto a la ciudad de Barcelona por las tropas borbónicas, al mando del mercenario inglés Mariscal-Duque de Berwick, el 11 de septiembre de 1714. Lo que ya no es tan sabido (porque lo ha venido ocultando la historiografía borbónica) es qué guerra era la que así concluía. El 1 de noviembre de 1700 moría en Madrid el último rey español de la casa de Austria, Carlos II, a quien la historiografía borbónica ha presentado con las tintas más negras, `el Hechizado', un cretino, vástago de una familia degenerada que habría dejado hundirse a España en la postración de la que dizque la habrían sacado luego el esplendor y la ilustración de la Casa de Borbón. Todo eso es un absurdo cuento maniqueo; su parecido con la realidad es escaso o nulo. La verdad es que (como lo señaló en sus estudios Pierre Vilar) el reinado de Carlos II marca el inicio de una recuperación económica, que hubiera sido sensiblemente mayor y más sólida sin la guerra de sucesión y su desgraciado final. Ese reinado dispensó protección a los intereses económicos españoles, teniendo un efecto de prosperidad principalmente en Cataluña, no por favoritismo alguno, sino por ser ésa la región más industrializada y comerciante de España. Al carecer de herederos, Carlos II --bajo la presión de las intrigas pontificias y de las maquinaciones de la camarilla palaciega sobornada por Luis XIV-- redactó, estando ya moribundo, un testamento ilícito, inválido y semi-secreto, que legaba el Trono a un nieto de Luis XIV, el duque Felipe de Anjou (al que nos tocará tener que sufrir con el título de `Felipe V'); testamento nulo no sólo porque no se hizo según las formas correctas, sino sobre todo porque esa legación vulneraba lo dispuesto en el Tratado de los Pirineos de 1659 y en todos los demás preceptos vigentes del derecho internacional. Fueron varias las razones por las que el pueblo catalán vio con enorme recelo y temor la llegada al Trono de la Casa de Borbón. No sólo los catalanes: en general una gran parte del pueblo español, principalmente en los estados de la Corona de Aragón. En otro momento volveremos sobre ello. En la historia de los pueblos se repite a menudo un factor de derrotas, que es dejar la iniciativa a los usurpadores. Eso sucedió entonces. La Casa de Borbón perpetraba un despojo, un atropello que transgredía las normas jurídicas españolas e internacionales; mas quienes tenían intereses opuestos dejaron hacer. La Casa de Austria tenía sobradas razones para oponer a la de Borbón su propia candidatura al Trono de España, con mejor derecho. Contaba con las simpatías de buena parte del pueblo español, y desde luego de toda la parte más consciente y menos manipulada por los poderosos (parte que entonces habitaba casi exclusivamente en las regiones orientales del país). Mas el Emperador se quedó paralizado e inactivo; cuando reaccionó, fue tarde y mal. La verdad es que, como sucede a menudo, no hubo confianza en la capacidad de respaldo popular. A Borbón lo apoyó la mayoría de la nobleza castellana, así como una buena parte de la población de Castilla (bajo la inducción del clero secular y en particular de la Compañía de Jesús). Apoyaron en cambio a la Casa de Austria (representada por el Archiduque Carlos, que entre nosotros reinó con el título de `Carlos III' --aunque naturalmente la historiografía borbónica no le da tal denominación) los sectores lúcidos y reivindicativos del pueblo, principalmente en las regiones mediterráneas,. El Duque de Anjou hacía su entrada por Irún el 23 de enero de 1701. El 18 de febrero de ese año llegaba a Madrid y el 8 de marzo era entronizado por los cortesanos. Perfectamente consciente de la inclinación de los catalanes a mantener su lealtad a la Casa de Austria, acude a Barcelona y celebra allí Cortes (el 8 de septiembre de 1701), recibiendo el agasajo de la aristocracia. El Emperador reacciona. Tarde y mal, pero reacciona. El 13 de septiembre de 1703 es proclamado en Viena el Archiduque Carlos de Austria como Rey Carlos III de España. El 14 de octubre de 1705 el pueblo de Barcelona (impulsado por el estudiantado universitario) se alza a favor de la causa austriacista, adhiriéndose al Archiduque. El 16 de diciembre lo hace Valencia. El 27 de junio de 1706 entra Carlos en Madrid, recibiendo una tardía adhesión de quienes momentáneamente lo creyeron ganador. El 29 de junio es jurado Rey en Aragón. La contraofensiva borbónica (pese a una segunda y fugaz entrada de Carlos en Madrid en septiembre de 1710) es propiciada por la traición de Inglaterra, que abandona su causa para entenderse con la Casa de Borbón. El 29 de enero de 1712 se inaugura el Congreso de Utrecht. Hasta el 19 de marzo de 1713 mantiene su corte en Barcelona la esposa de Carlos, la Reina Isabel Cristina. Sin embargo, en una asamblea de los «Brazos» el día 9 de julio de 1713 se decide resistir a las tropas borbónicas. En 1713 Felipe y su esposa, MªLuisa de Saboya, declaran que los catalanes son `forajidos y pillastres'. El 6 de marzo de 1714 se firma el Tratado de Rastadt entre Francia y Austria: el gobierno de París, en nombre del Duque de Anjou, renuncia a los territorios españoles de Bélgica, Luxemburgo e Italia. Barcelona es sometida a un terrible asedio y bombardeo. Berwick --que manda las tropas borbónicas (a título de `generalísimo de las dos Coronas')--, tras haber lanzado un ataque sin cuartel, da orden de asalto el 11 de septiembre de 1714 (habiendo amenazado con pasar la población a cuchillo si se prolongaba la resistencia antiborbónica). Mallorca resiste a los borbónicos hasta el 2 de junio de 1715 en que es tomada Palma. Destacáronse en aquella contienda civil muchos patriotas que vieron en la causa de Carlos la de una España más justa y más libre, no sometida al despotismo borbónico, una España en la que se cumplieran las leyes, un estado de derecho en el que el rey no pudiera disponer del reino a su antojo, caprichosamente, nombrando sucesor a quien le diera la gana --sin sujeción a la normativa vigente. Entre esos patriotas mencionaremos aquí: Rafael Casanova y Coma (1660-1743), consejero jefe de la Generalidad, Doctor en Derecho, un hombre dedicado al bien común y auténtico líder de la resistencia antiborbónica; Salvador Feliú de la Penya; los guerrilleros Antonio Desvalls, Pere Barceló (Carrasclet), Bach de Roda; el general Josep Moragues (decapitado luego por los borbónicos, que hicieron que su cabeza pendiera 14 días, expuesta a la intemperie, junto a una puerta de la muralla de Barcelona); Antonio de Villarroel, general jefe de Cataluña y comandante de la plaza de Barcelona. Éste último proclamó: `Combatimos por toda la nación española'. Como lo dice Pierre Vilar, el patriotismo desesperado de 1714 no es únicamente catalán, sino español. Frente a ellos militaron, en las filas borbónicas, algunos hombres honestos --que querían ver a España, imitando a Francia, seguir su destino-- pero también los obsequiosos aduladores de siempre, los «botiflers», así como el mandarinato --para el que el principio de la «obediencia debida» al mandato regio (el testamento de Carlos II) pasaba por encima de cualquier consideración jurídica sobre su validez o invalidez; militaron también en su mayoría las clases altas atemorizadas por el «cariz populista» que desde el comienzo se señaló en el partido austriacista. La mitología borbónica suele presentarnos el contraste entre la España anquilosada del setecientos y la dizque boyante del ochocientos. Lo que no dice es que el siglo XVIII fue en España un siglo de apenas titubeantes pasitos (acompañados de tremendos retrocesos del respeto a los derechos humanos --p.ej. las célebres pragmáticas sanciones de Felipe V condenando a los gitanos a la pena de muerte por ser gitanos y castigando el delito de hurto con la horca), al paso que era un siglo de enormes avances en otros países; p.ej. en los estados de la Casa de Austria, donde se abolió la tortura y se impuso un principio de humanización del derecho penal, mientras que aquí la supuestamente ilustrada casa de Borbón mantuvo la tortura, la Inquisición y el sistema penal más inicuo, draconiano y arbitrario hasta que Napoleón la arrojó del poder en 1808. Son enormes las diferencias entre la guerra civil de 1705-1714 y la de 1936-39. La Guerra de Sucesión (a la que también se llamó `guerra de España') no es un preludio del conflicto del siglo XX. Sin embargo hay similitudes significativas. Seguramente continuidades. En ambos casos hubo una lucha por la libertad. En ambos casos los defensores de la dinastía borbónica pugnan por que se quiten al pueblo ciertas libertades --si bien en 1705 sólo gozaba de esas libertades la población de las regiones orientales del país. La tarea de unificación legislativa se podía emprender de dos modos: suprimiendo esas libertades (como lo hizo la Casa de Borbón) o ampliándolas y extendiéndolas a todos. ¿Qué hubieran hecho el Archiduque Carlos y sus sucesores? No lo sabemos. Lo que sabemos es lo que sí hizo la Casa de Borbón. ¡¡¡COMPAÑEROS ESPAÑOLES, ENTENDAMOS LA IDENTIDAD DE LOS PAISES CATALANES Y SOLIDARICEMONOS CON SU LUCHA.!!!¡¡¡VIVAN LOS PAISES CATALANES!!!

Re: Què commemoren els catalans l'onze de setembre?
per -vilaweb-	01 set 2004
L'Estatut, lema de la festa cívica de l'11 de setembre----- El lema 'Per un nou Estatut que ens faci més lliures' protagonitza enguany la festa cívica organitzada per la Comissió 11 de setembre per celebrar la Diada nacional de Catalunya. Més d'un centenar centenar d'entitats s'han adherit als actes reivindicatius i festius que com cada any se celebraran al passeig de Lluís Companys de Barcelona. Els organitzadors preveuen que s'apleguin més de 15.000 persones a la festa, amb l'objectiu de reclamar el reconeixement dels drets nacionals i més autogovern. Al llarg del matí, hi haurà una gran mostra d'entitats dels Països Catalans, que mostraran els diferents camps en què treballen. I a dos quarts de vuit del vespre començarà l'acte central, presentat per l'actor Joel Joan, i que consistirà en la lectura del manifest i el parlament de l'escriptor Hèctor López Bofill. A continuació hi haurà un concert amb els grups La Carrau, Obrint Pass, Orishas i Pirat's Sound Sistema. ----------El president d'Òmnium Cultural, en la presentació de la diada, ha fet referència a la polèmica sorgida fa algunes setmanes arran de la ---------------parada dels Mossos d'Esquadra.------- ------Porta ha dit que els actes que convoca la -Comissió són -----complementaris---------- als institucionals, però que de cara al 2005 caldrà establir una -------col·laboració------- més estreta. ----------

Re: Què commemoren els catalans l'onze de setembre?
per Ampliacio noticia	01 set 2004
Porta va fer unes declaracions la setmana passada en què va criticar durament l'anunciada parada dels Mossos al parc de la Ciutadella: «Teníem la preocupació que es tractés d'una celebració com les dels països que han basat la seva llibertat en les forces armades i els rendeixen tribut.» Segons Porta, cal estudiar un model que combini la celebració institucional amb la celebració cívica que sempre tindrà, segons va dir, un càracter més reivindicatiu: «Cal recordar que commemorem la pèrdua d'unes llibertats que no hem recuperat.»

Re: Què commemoren els catalans l'onze de setembre?
per pero	01 set 2004
-Renuncio a un exèrcit propi, doncs ells són una de les causes de l'existència de les guerres. ...

Re: Què commemoren els catalans l'onze de setembre?
per IND	01 set 2004
Pero que hi renuncii tothom, començant pels que ja en tenen i sobretot els d'una tradició de cops d'estat i repressió de segles. El lema 'Per un nou Estatut que ens faci més lliures' protagonitza enguany la festa cívica organitzada per la Comissió 11 de setembre per celebrar la Diada nacional de Catalunya. Més d'un centenar centenar d'entitats s'han adherit als actes reivindicatius i festius que com cada any se celebraran al passeig de Lluís Companys de Barcelona. Els organitzadors preveuen que s'apleguin més de 15.000 persones a la festa, amb l'objectiu de reclamar el reconeixement dels drets nacionals i més autogovern. Al llarg del matí, hi haurà una gran mostra d'entitats dels Països Catalans, que mostraran els diferents camps en què treballen. I a dos quarts de vuit del vespre començarà l'acte central, presentat per l'actor Joel Joan, i que consistirà en la lectura del manifest i el parlament de l'escriptor Hèctor López Bofill. A continuació hi haurà un concert amb els grups La Carrau, Obrint Pass, Orishas i Pirat's Sound Sistema.

Re: Què commemoren els catalans l'onze de setembre?
per pero	01 set 2004
pre-militarisme autocton per a què? És innecessari. salut i autodeterminació.

Re: Què commemoren els catalans l'onze de setembre?
per IND	02 set 2004
Pero que hi renuncii tothom, començant pels que ja en tenen i sobretot els d'una tradició de cops d'estat i repressió de segles.

Re: Què commemoren els catalans l'onze de setembre?
per Juan	02 set 2004
És bastant revelador que hagi hagut de pujar al govern un partit que es diu "no-nacionalista" per decidir-se a fer una desfilada militar ridicula. És millor jutjar-los per les seves accions que per les seves paraules. Potser els que es diuen no-nacionalistes ho son més que els altres...

Re: Què commemoren els catalans l'onze de setembre?
per x	02 set 2004
"L’Onze de setembre Catalunya commemora la derrota que va patir el 1714 a mans de les tropes espanyoles de Felip V de Borbó. A partir de llavors, Catalunya, que havia estat fins aquell moment una nació completament sobirana, va perdre les llibertats nacionals." Aixó és veritat? Catalunya era abans una nació sobirana? quina pàgina web o quins llibres em recomaneu per conéixer més sobre aquest tema?.. es que no he estudiat mai història catalana. salút!

Re: Què commemoren els catalans l'onze de setembre?
per No commemorem derrotes	02 set 2004
L'Onze de Setembre no commemora la derrota, com diu la primera aportació, sino la resistència. La commemoració es fa justament per dir "es va perdre una batalla però continuem existint i resistint, no hem perdut la guerra i lluitarem fins a la victòria". Commemorar la derrota seria dir "recordem que erem catalans, però allò es va acabar, estar molt bé recordar-ho, però ara som espanyols -o francesos, pels nostres antics compatriotes que viuen damunt la ratlla del Pirineu". Aneu amb compte amb els conceptes.

Re: Què commemoren els catalans l'onze de setembre?
per Lumumba	02 set 2004
A mi m'agradaria més esperit crític amb l'11 de setembre català. Veig que s'accepta a la torera una versió mistificada d'uns fets no del tot ben coneguts que van passar fa 300 anys. Com més lluny més manipulable és la història, ja manipulable de per si en el dels xovinismes hegemònics.

Re: Què commemoren els catalans l'onze de setembre?
per Pedro	02 set 2004
Si, Lumumba, per a tu l'11 de setembre es una batalla mítificada pero la resistència "numantina" deu ser "el simbolo del caracter guerrero espaNol" És curiós que sempre se't senti remugar sobre un suposat xovinisme hegemònic català i mai no et sentim parlar de res que porti l'adjectiu espanyol si no és per glorificar-lo. Que se't veu de quin peu calces, lumumba... XD A

Re: Què commemoren els catalans l'onze de setembre?
per Pep	02 set 2004
l'onze de setembre es una proba mes de que els espanyols son terroristes.

Re: Què commemoren els catalans l'onze de setembre?
per Llibert	10 set 2004
Que hi ha a crÃticar de l11 de setembre, el poble lluitant contra un poder opressor, que com a tal es va demostrar aniquilant diversos barris i atacant majorment les classes desfavorides? Que passa que aquesta lluita no es vÃ lida, que us penseu que la lluita contra la opressiÃ³ la van inventar a l'any 1850? Que us penseu que abans de Marx no hi havia lluites populars? PatÃ¨tic! I potser si que estÃ mitificada, com totes les lluites heroiques, perquÃ¨ al mÃ²n d'herois no n'hi ha sols persones que volen sobreviure i ho fan el millor que saben, i a vegades lluiten saben que perdran com Ã©s el cas, perÃ² preferixen lluitar i ser derrotats que pas sotmetres a una voluntat que no es la seva. RESISTIR ES VÃ�NCER! LLIBERTAT PAÃ?SOS CATALANS!

Re: Què commemoren els catalans l'onze de setembre?
per desanimada	10 set 2004
s'ha de dir que l'11 de setembre no és només una commemoració dakests fets tan coneguts per tots. tb és una diada de reivindicació dels nostres drets com a poble que ens han estat negats. Però jo em pregunto, on van a parar totes les reivindicacions?? kè sen fan dels crits d'independència?? i de les diades dels anys anteriors? anem a algun lloc??. No ho sé però tinc la sensació que no avancem...

Re: Què commemoren els catalans l'onze de setembre?
per Independencia!!	10 set 2004
Si que avancem, l'histerisme d'aquests frikifatxes i "aznarkistes" que s'arroseguen per Indymedia ho confirma. El d'aquests i, és clar, també el d'altres com Ibarra o Mayor Oreja o alguns periodistes, etc, que són exactament el mateix. Ni cas a tota aquesta púrria. L'esquerra independentista és una força social i política creixent arreu del pais, la reacció de tots aquests és la de qui no vol entendre la democracia.

Re: Què commemoren els catalans l'onze de setembre?
per KNOtneganyin	12 set 2004
NI ESTATUTS NI CONSTITUCIONS, INDEPENDÈNCIA I REVOLUCIÓ !!!

Re: Què commemoren els catalans l'onze de setembre?
per Carlos Castilla	12 set 2004
SOLIDARIDAD ENTRE LOS PUEBLOS DE ESPAÑA VISCA CATALUNYA VISCA ESPANYA

Les dates i la nació
per ...	12 set 2004
(La diada ha anat molt be i l'Esquerra Independendista va endavant. Podem felicitar-nos totes plegades.) Passem al titol: [en Lumumba, que en algunes coses crec que l'encerta, també em sembla que exerceix de cert antinacionalisme amb tints espanyolitzadors que he vist en molts companys sudamericans com ell: es veu tots els defectes -que n'hi han- en allò català, pero no es veu el bosc de l'opressió nacional] Dit això -i des d'un socialisme independentista o independentisme socialista, com es prefereixi- convindria repassar certes concepcions historiques que, si be com simbols son inquestionables, caldria valorar criticament, tenint en compte que, per més conexions populars reals o imaginaries que es vulguin trobar a la Renaixença, els obrers de la Bonaplata no finançaven les recerques historiques del XIX que van desembocar en la Historiografia Romantica que "entronitzà" aquestes dates-simbols. Influencia d'aquesta corrent historiografica que arriba fins avui amb la "invencio" d'aquest, per a mi, barbar anacronisme anomenat "Mil·lenari", que obvia la desfeta(1) historica de la Catalunya feudal i el naixement de la Catalunya actual, la nació catalana cridada a defensar la terra a la Revolució de 1640 en tota la producció escrita tant ben descoberta per Felix Cucurull en el seu dia i ampliament analitzada per Antoni Simon, avui. Data, la de 1714, que amaga -cada cop menys gracies a historiadores gens sospitoses d'espanyolisme com Nuria Sales- un conflicte de classe gens explicat, amb una actuació de les classes dominants catalanes poc clara, incloent-hi la figura central de Feliu de la Penya. Per no esmentar la de la figura de Casanova (en el Punt de l'11 es pot veure una article divulgatiu de qui va ser i que va fer realment aquest "heroi", cosa per altra banda a bastament coneguda per qui tingui interes per l'història crítica o per saber perque al Fossar no pot estar enterrat aquest home) Classes dominants que copaven unes institucions falsament nacionals... de tot el poble, com tota institucio d'Antic Regim. Excepte en el periode revolucionari de 1640 i les Corts de Pau Claris. Que al seu si tambe amaga un incipient conflicte social, solucionat per la rapida entrega de la sobirania a mans del Rei de França i la curta durada de la Republica Catalana. Classes dominants que 40 anys despres no van tenir cap dubte en arrenglerar-se amb la Monarquia dels Austries en contra d'una nova revolta de les classes populars, el 1688 a la Revolta dels Gorretes o dels Barretines, no "descoberta" i analitzada fins els passats anys 80 per Jaume Dantí ------- (1) Desfeta demografica, social, economica, cultural i politica que entre 1348 i 1472 transforma el pais completament.

Re: Què commemoren els catalans l'onze de setembre?
per Carlos Castilla	12 set 2004
Estamos en el siglo XXI, no en el XVIIIni en la Edad Media

Re: Què commemoren els catalans l'onze de setembre?
per iber	12 set 2004
De eso se trata, que en el s:XXI acabemos de darle carpetazo a eso de España. Que ya toca después de siglos de corrupción, opresión, represión, atropellos y muertes para mantenerla con vida. Vivan los pueblos ibéricos libres!

Re: Què commemoren els catalans l'onze de setembre?
per FRANCISCO	13 set 2004
El once de septiembre es cosa del pasado, tema de aldeanos periféricos completamente desubicados de la realidad. Lo que se combatia en el once de septiembre es una guerra de sucesión entre dos monarquias. No van ustedes a decirme que son monarquicos ahora? Comprense una videoconsola y distráiganse un poquito en lugar de preocuparse por cosas tan antiguas y pasadas.

Re: Què commemoren els catalans l'onze de setembre?
per segles	13 set 2004
estem al XXI, per aixo per entendre la cultura politica "occidental" un s'ha de remuntar a la Revolució Francesa, per entendre l'Anglaterra industrial capdavantera del capitalisme durant forces anys, un s'ha de remuntar al 1641 angles, per entendre que significa "els moros" a les diferents cultures peninsulars on ha d'anar enrera més de 500 anys, per entendre les arrels del colonialisme a America Llatina i la situació dels seus pobles indigenes s'ha d'anar enrera 500 anys, per entendre que són els Estats Units on ha d'anar 200-350 anys enrera, (per entendre la Catalunya actual un s'ha de llegir en Pierre Vilar)... Es en l'anomenada Historia Moderna o si vols en el proces de transició del feudalisme al capitalisme on es poden trobar de forma incipient la majoria de trets que configuren el món actual. Que amb tant d'ordinador no acabessim tinguent la cultura mitja que té un habitant d'Ohio i ens acabessin de conformar amb la interpretació del món que fa la Biblia!

Re: Què commemoren els catalans l'onze de setembre?
per petit rfeflexio filosofioca	16 set 2004
aigual k al 3r mon hi ha fam i per entendre perke hi ha fam hem d'anar X anys enrere fins topar am les colonitzacions, per entendre determinats problemes k tenim aki tambÃ© hem d'anar al passat i tant se val si son 10 o 5000 anys, kuant el problema estigui superat ja no s'en parlarÃ , perÃ² no ho estÃ . Ah! i per cert! no tots els anarkistes son aznarkistes tontos del cul, tinc companys molt sensibles i podriem ser una mica sensibles amb alguns d'ells k al cap i a la fi davant del Capital TOTS som VENÃ�UTS! INDEPENDÃ�NCIA I REVOLUCIÃ� ALS PAÃ?SSSOS CATALANS!

Re: Què commemoren els catalans l'onze de setembre?
per cesc	16 set 2004
Francisco: entre sesión y sesión de videoconsuelo no estaría mal que leyeras un poco de historia. Te ayudaria a ser más humilde, a entender un poco mejor el mundo en el que vives y a dejar de hacer el ridículo. Si quieres, puedes empezar por leer algo sobre la guerra dels segadors y los intentos de Pau Claris -sí, el de la calle que empalma con la Via Laietana- por proclamar la república catalana. Eso pasaba en 1640, es decir unos 70 años antes de la guerra que a ti te gustaria reducir a una simple disputa entre monárquicos. Unos 200 antes que desde Cataluña se promoviese la proclamación de la primera república española federal(!!!) y unos 300 antes de que otro catalán volviese a proclamar la república catalana. La realidad es tozuda por mucho que algunos no la querais reconocer en su evidencia.

Re: Què commemoren els catalans l'onze de setembre?
per ballesta	18 set 2004
No vull deixar de ser qui sóc. Peró canvio la meva actitud, els meus conceptes quan m’adono que vaig errat.Tot això passa en la ment. Prens consciència quan escoltes, observes les causes i les identifiques, escoltes i reconeixes. Cada dia tens l’oportunitat de conèixer d’altres persones i fer lligams. Comuniques. Compateixes, disfrutes de les converses. La llengua que parles, la dels pares, dels teus veïns, amb els amics, on vius i la llengua que parlen els qui han vingut. Acceptar les imposicions heretades, és acceptar que sempre hi haurà fricció, distanciament , odi, malentesos i discriminació entre cultures. En tots els sentits i per a tots. La única manera de ser un mateix és pensar per un mateix amb el teu propi pensament . Entendre que el món és un i que cada poble té el seu lloc. Existir entre pobles.

Re: Què commemoren els catalans l'onze de setembre?
per ChuS EN3AS_87@hotmail.com	20 set 2004
Si volem tenir una diada a Catalunya, ara per ara, hauriem d'escollir la del dia en que es va proclamar la República Catalana (que Madrid va acceptar com a Generalitat) durant la II República Espanyola. Per descomptat, l'himne dels Segadors ha quedat obsolet ja que el que empaita Catalunya no és lliurar-se de cap enemic si no evolucionar en el seu status socio-polític. De tota manera, ara per ara a Catalunya no l'interessa una independència total d'Espanya ja que ja no és el gegant econòmic de finals de segle XVIII. Jo aposto per un model confederal com ho va ser abans de Felip IV y a la II Rep.Esp. ________________________________________________ Se ni volas havi Katalunan Tagadon, ni devus elekti tiun en kiun la Kataluna Respubliko estis instalita (kiu Madrido akceptis kiel la Kataluna Generalejo) dum la 2a Hispana Respubliko. Do, la Falcxista Himno estas tute eksmoda ja ke Katalunio ne volas batali neniun malamikon sed plibonigxi la sian socipolitikan staton. Tamen maldependo ne interezas al Katalunio cxar gxi ne estas la giganto estinta je la 18a centjaro. Mi vetas la kunfederacian modelon estinta antaw de Felipo la 4a kaj dum la 2a Hisp. Resp.

Re: Què commemoren els catalans l'onze de setembre?
per caram	21 set 2004
jo que soc independentista: ja era hora veure aqui gent que sapiga una mica d'esperanto!! a veure si n'aprenem una mica la resta, ni que sigui per demanar l'hora o provar de lligar

Re: Què commemoren els catalans l'onze de setembre?
per jaume comte	26 set 2004
CURS D'ANTICOLONITZACIÓ En una ocupació cal distingir diferents grups de persones que interactuen al mateix temps amb accions i arguments de colonització i descolonització: 1) Població civil (pacifics, imparcials) 2) Resistència 3) Immigrants (imparcials, pacifics) 4) Colonitzadors (enemics, soldats ocupants) Hi ha dues formes de "véncer" o "descolonitzar" la terra: Amb superioritat de recursos: lluita immediata amb el grup (4) - acció Amb inferioritat de recursos: estratègia de descolonització dels grups (1) (2) (3) - argumentació - acció Als grups (1) (3) el pots convèncer mitjançant l'argument, però a l'enemic nomès mitjançant l'acció (si tens superioritat de recursos) mai mitjançant l'argumentació. Tot i ser la única via, un atac fallit contra el grup (4) significa perdre recursos i força (derrota). Un bon estratega podria començar eliminant cada dia dos simbols de la colonització que ja afecten a la poblacio mentre dorm l'enemic però no pot descolonitzar als colonitzadors (normalment amb més recursos). Un mal estratega podria anar cada dia a demanar la independència o tirar pedres a casa de l'enemic i només aconseguirà posar-lo alerta i preparar-lo per a futurs assetjaments i per seguir colonitzant al dia següent els simbols que tu descolonitzes. Es a dir que aquest començarà a contrarestar la teva feina amb nous recursos (mediatics, militars, etc.) que li arribaran de l'exterior. Deixa que "l'enemic baixi la guàrdia i l'atenció", que "l'enemic es relaxi", que l'enemic "no et temi", i segueix descolonitzant als grups (1) (2) (3) perquè aquests no contrarestaran la teva feina ni descosiran per la nit el que tu has cosit durant el dia. Un exemples pràctics: Pots anar a la seu del PP de Madrid per a que et donin una fitxa d'afiliació en català i pots rebre un cop, o pots anar a un restaurant xinès a demanar que et donin la carta del menú en català i pots descolonitzar la ment d'un immigrant. Un altre exemple va ser la emoció de ERC d'haver guanyat les eleccions que va posar alerta l'enemic de Madrid (4), en canvi va descolonitzar les ments de molts catalans (1-2-3) que escoltaven als mitjans un missatge independentista per primer cop amb entusiasme. És a dir, que la victòria local nomès va tenir un efecte sobre els grups (1) (2) (3) locals mentre que el grup (4) es va posar alerta, va fer atacs mediàtics, espionatge amb els serveis d'inteligencia, etc. L'efecte sobre els grups (1) (2) (3) va donar despres el seu fruit electoral i va afegir recursos parlamentaris a la resistencia (2) per poder passar a l'acció legislativa o governativa (en una guerra seria un atac o cop d'estat). En el parlament els partits politics no influeixen sobre els altres grups hostils (4) si no tenen superioritat parlamentaria, pero poden influir sobre els grups (1) (2) (3) que son els qui posen els recursos. Conclusió: A l'ignorant o a l'amic el pots convèncer mitjançant l'argument, però a l'enemic nomès mitjançant l'acció (si tens superioritat de recursos) mai mitjançant l'argumentació. Despres de derrotar a un enemic, prepara't per a la propera lluita perquè (si pot) tornarà. 2002 Nunca fue la nuestra, lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo, por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes Juan Carlos I. Descendent de Felip V de Borbó (que abolí tots els drets de Catalunya com a país)

Sindicato Sindicat