|
|
|
Anàlisi :: guerra |
|
Confirmat: la guerra ha estat un negoci
|
|
|
per Antoni Ferret |
29 ago 2004
|
|
Finançament a través de l'augment del preu del petroli |
A principis de l'any 2003, a base d'informació que havia arreplegat, vaig escriure i divulgar l'article «El negoci de la guerra», prèviament a la invasió d'Iraq. La tesi era que la guerra, en el cas de països àrabs, no sols era motivada per l'interès del control de les fonts de petroli, sinó que, en si, era un negoci clar per al país promotor. Hi deia, entre altres coses, el següent:
«3. El capítol més important del negoci de la guerra, i concretament d'aquesta, com a hores d'ara tothom ja sap, és el petroli. Però potser no tothom sap encara per quines raons concretes. El petroli és, o serà, el gran negoci de la guerra de dues maneres:
»a) D'una manera immediata. Una guerra acostuma a provocar un augment del preu del cru. Aquest augment, només que es mantingui uns quants mesos, genera uns superbeneficis. Aquests beneficis extres els fan: els països exportadors, les grans multinacionals distribuïdores i el govern que acull, protegeix i, en aguns casos posseeix, algunes d'aquestes grans petrolieres. Diuen que, en ocasió de la Guerra del Golf, del 1991, el Govern nord-americà, amb la part que li tocava dels beneficis extres del petroli amb el preu augmentat, va amortitzar els costos de la guerra i, a sobre, encara hi va fer diners. No diguem les petrolieres... (Qui va pagar, doncs, el cost de la guerra? Els particulars i les empreses que van comprar la benzina amb el preu augmentat.)
»b) Però també a llarg termini. EUA té abundants reserves de petroli, però no les vol gastar. Espera que s'esgoti a la resta del món, i aleshores tindrà un monopoli. Ara, doncs, vol gastar de les reserves d'altres països, i controlar-les com de més a prop millor. Les guerres d'Afganistan (país veí de la zona del Mar Caspi) i la probable d'Iraq s'expliquen, també, per aquesta raó.»
Pel que fa al punt a), o sigui l'augment del preu del petroli, durant mesos, després d'acabada la guerra «oficial» d'Iraq, quan el preu del cru es mantenia estable, sovint vaig pensar «potser aquest cop no l'has encertada». Calia tenir paciència, com la que poden tenir els dirigents econòmics i polítics mundials, que tenen prou «crèdit» i no els urgeix gens el finançament de les operacions. Tot ha arribat, per desgràcia nostra. Els darrers mesos, el preu del petroli ha anat pujant, i avui (estiu del 2004) està per damunt dels 40 $. La benzina més corrent es va apujar, al nostre país, un 14 per 100 entre gener i maig, i ha continuat pujant. Ara els ciutadans estem pagant les despeses de la guerra de l'Iraq, i, com que aquesta guerra s'està allargant (encara que no oficialment), molt més del que es pensaven, potser aquesta imposició especial serà més llarga que en altres ocasions.
Els qui dèiem que passaria això, desgraciadament, no ens vam equivocar.
Antoni Ferret
http://llengcat.com/aferret |
This work is in the public domain |
