Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Juliol»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
01 02 03 04 05 06 07
08 09 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30 31        

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: antifeixisme
I encara més sobre els espanyols antifeixistes i republicans a la 2ªG.M.: els dotze que guerrejen a l'Alemanya de Hitler, i sobreviuen
28 ago 2004
.
Els diaris d'aquest dies no han donat aquestes dades (ni
moltes altres):

Dels 144 espanyols de la 9ª Cia. del la 2ª Divisió Blindada del General Leclerc desembarcats a Normandia el juny de 1944, (i que estigueren entre els primers alliberadors de París el 24
d'agost de 1944, després de lluïtar a Àfrica), només 12 arribaren vius a la conquesta del "Niu de les Àligues", a Berchtesgaden (lloc d'estiueig del racista Hitler, allà on solia vestir-se amb les "típiques" vestimentes bàvares). A la primavera de 1945...¡12! dels 144 restaven vius per veure caure una de les darreres versions del feixisme, i la més sagnant de tots els temps.

I el soldat espanyol de la "novena", entrevistat per "France Libre" la nit del dia 24 (quan una secció de la "novena" entrà en la "Préfecture de Police") es deia Fermín Pirlián, i en
realitat era sefardita i havia nascut a Constantinopla. (¡La realitat supera la ficció!: un jueu que el cristianisme havia purgat d'Isaphad cinc segles en rera¡).

No arrodonir ni completar la informació es "matar" per tercera vegada a aquests homes, perquè la segona mort ja se la imposaren el silenci del franquisme i les complicitats de la
transició.

Un.
27.08.04

_____________________
NOTA: Ho he extret de "TIEMPO DE HISTORIA", nº 3, febrer de 1975 ("Republicanos españoles en la liberación de París", Eduardo Pons Prades).

PD: per cert: a Indymedia falta un apartar serios dedicat a la Memòria Històrica d'Esquerres, la que s'allunya de les mitologies i les falsedats imposades pel pensament hegemònic, socialment convingut.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: I encara més sobre els antifeixistes i republicans a la 2ªG.M.: els dotze que guerrejen a l'Alemanya de Hitler, i sobreviuen
28 ago 2004
Homenatge a les víctimes del franquisme catalanes a l'Argentina

El president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, i el vice-president segon de la cambra, Ramon Camp, encapçalen un viatge oficial de tres dies a l'Argentina que servirà per retre uns quants homenatges a víctimes del franquisme.


La primera aturada de la comitiva catalana serà avui dissabte al Casal de Catalunya de Buenos Aires. Allà, es farà el primer homenatge als republicans que van morir en la lluita contra el règim franquista i es passarà el documental 'Les fosses del silenci', de Montserrat Armengou i Ricard Belis.

La segona es farà demà al Teatro 25 de Mayo a la ciutat de Santiago del Estero, seu del VI Festival Internacional de Cinema i Vídeo de Drets Humans. Coincidint amb aquesta visita s'exhibirà el documental 'Els nens perduts del franquisme'. I, finalment, el tercer acte serà dilluns i se centrarà a la capital argentina. Benach i Camps faran una ofrena floral Domingo Matheu i Joan Larrea, dos mataronins que van formar part, l'any 1810, de la primera junt de govern de la república argentina.

La jornada es clourà amb una recepció al Palau del Senat, on la comitiva catalana serà rebuda pel president del Senat, Daniel Osvaldo Scioli, la senadora del Bloque Frepaso i impulsora del festival, Diana Conti, i la presidenta de las Abuelas de la Plaza de Mayo, Estela Carlotto.
Re: I encara més sobre els espanyols antifeixistes i republicans a la 2ªG.M.: els dotze que guerrejen a l'Alemanya de Hitler, i sobreviuen
30 ago 2004
Entrevista a un combatent català

Lluís Royo Ibáñez. : «No vaig fer la guerra per França, sinó contra Franco»

- Amb 83 anys, Lluís Royo Ibáñez, barceloní exiliat a França després de la Guerra Civil, recorda amb pèls i senyals els dies en què va lluitar com a voluntari a l'exèrcit gaullista. Amb 170 republicans més de l'Estat, Royo va pertànyer a la columna Dronne, anomenada La Nueve, una de les primeres que van entrar a París per alliberar la capital francesa. En total, 3.500 combatents de l'Estat espanyol van formar part en l'exèrcit aliat. Aquesta setmana, després de 60 anys, l'Ajuntament de París ha dedicat un homenatge a aquests soldats. Com van aconseguir entrar a la París ocupada per l'exèrcit nazi?
- «Un primer grup va poder arribar al centre de la ciutat el dia 24 a la nit, però nosaltres ho vam fer el 25 al matí. Hi havia dos canons a tocar de la Porta d'Orleans, al sud de París, un lloc anomenat Croix du Berny, que ens impedien el pas. Quan els vam fer saltar, vam tenir el camí lliure. Dormíem per terra amb els cascos posats, perquè l'artilleria no parava de tirar obusos. Un cop a la ciutat, vam anar a l'Hôtel de Ville, on altres republicans espanyols ja havien col·locat la bandera republicana al costat de la francesa, i després ens van enviar als Invalides.»

- Encara hi havia combats?
- «Quedaven franctiradors amb pistoles que atacaven des dels edificis. També recordo que totes les noies sortien al carrer i ens venien a petonejar. La situació, però, era delicada. Moltes famílies tenien pares, germans i marits a l'exèrcit, presoners o desapareguts, i tothom estava inquiet.»

- Quina trajectòria va seguir abans d'integrar l'exèrcit gaullista?
- «Durant la Guerra Civil espanyola era de la quinta del biberó. Em van mobilitzar a l'abril, amb només 17 anys. Em van fer caporal de seguida, perquè sabia llegir i escriure. Vaig fer tot l'Ebre, i al final de la guerra vam travessar la frontera passant per Camprodon. Un cop a França, vaig estar reclòs al camp de concentració d'Agde, però vaig sortir-ne al cap de poc temps perquè tenia familiars que em van ajudar. Vaig treballar a la vinya dinou mesos, fins que el govern no em va voler renovar més els papers. Llavors em vaig allistar a la legió francesa, on vaig treballar com a cuiner. Vaig estar un any a Algèria fent la instrucció, i després, al Marroc, on vaig esperar l'oportunitat per desertar i integrar-me a l'exèrcit francès lliure gaullista. Un cop vam alliberar París, vaig continuar el combat contra els nazis, però sense poder arribar a Alemanya, perquè em van ferir; encara tinc un tros de ferro en un pulmó.»

- Per què es va oferir voluntari per lluitar al costat de De Gaulle?
- «No vaig fer la guerra per França, sinó per lluitar contra Franco, Mussolini i Hitler, i, en definitiva, contra el feixisme; també, per afinitat ideològica. De Gaulle no va claudicar durant la guerra, com jo, que no vaig tornar a Espanya tot i que hauria pogut fer-ho fàcilment. Tenia un padrí que era general de Franco a Barcelona i m'hauria pogut ajudar sense problemes.»

- Com va pair que després de lluitar al costat dels francesos contra els nazis no ajudessin els republicans espanyols a enderrocar Franco?
- «Teníem l'esperança que ho farien, i estava previst que els maquis francesos ens ajudessin a restablir la democràcia a Espanya. Segons els historiadors, van ser els americans, que van bloquejar l'operació.»

- Què en pensa, de l'homenatge que han dedicat les autoritats franceses als republicans de l'Estat espanyol que van participar en l'alliberament de París?
- «Arriba massa tard. Si l'haguessin fet fa deu anys, no estaria sol. Ara, pràcticament tots els meus companys ja són morts. També queda un asturià, Manuel Fernández, que viu a la Bretanya. Ell estava ferit i no va poder participar en l'alliberament. Per aquest motiu, més que un reconeixement, és un homenatge pòstum. D'altra banda, la iniciativa no ha estat de l'Ajuntament de París, sinó d'una periodista valenciana molt compromesa amb el tema, Evelyn de Mesquida, que ho ha organitzat tot amb l'ajuda d'Anne Hidalgo, primera tinenta d'alcalde i filla de refugiats espanyols. Penso que la falta no és només del govern francès. El govern d'Astúries té previst d'homenatjar pròximament Manuel Fernández amb una medalla de plata. A Catalunya no han fet res per nosaltres; ens han oblidat.»

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more

CNT Girona